El juny de 2018 va sortir publicada la Revista Baix Empordà número 61. El tema central era dedicat a les torres de guaita i defensa de la comarca, i vaig tenir l’oportunitat de col·laborar-hi amb una crònica sobre la Torre de l’Homenatge de Cruïlles.
Per escriure-la, vaig haver de fer bastanta recerca, i ben aviat em vaig topar amb el primer fet curiós. En arribar al bar del poble per preguntar qui s’ocupava de la torre, em van dir:
—Ves a aquella taula, allà hi trobaràs qui et pot informar.
M’hi vaig acostar, em vaig presentar i vaig explicar el motiu de la meva visita. Sobre la taula hi havia un gran manat de claus, i un dels homes diu:
—Mira, aquestes són les claus de la torre.
Vaig quedar sorpresa que, just en aquell moment, tinguessin a mà —i no pas guardades— les claus d’aquella torre monumental.
Vam quedar per trobar-nos un matí i fer una visita a la torre. Va ser una mena de visita guiada particular, tot un privilegi i, alhora, una petita aventura: pujar per aquelles escales interiors fosques fins al terrat, que semblava una catifa de pinyols d’oliva —per ser menjador d’ocells—, amb unes vistes magnífiques de la rodalia.
El segon fet sorprenent va succeir un dia de calor intensa. Tornava de Girona, cap a les tres de la tarda, i vaig decidir aturar-me a Cruïlles per prendre algunes notes sobre l’estructura de la torre i saber-ne l’alçada exacta.
Pel carrer no hi havia ni una ànima, cosa ben lògica amb aquella calor i a l’hora de dinar. Tot donant una volta per l’església, vaig arribar a la part del darrere, on em vaig trobar un jove amb un portàtil a la mà. Li vaig dir:
—Que bé! Potser em podràs ajudar.
—No ho sé… no soc d’aquí —va respondre—. Vinc a fer uns treballs per l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
Però tan bon punt vaig esmentar que volia saber l’alçada de la torre, ho va consultar al portàtil i em va dir amb precisió: “22,50 metres d’alçada, vols saber també l’altitud respecte al nivell del mar ? 98,598 metres i les coordenades UTM són…”.
Per un moment vaig pensar que havia traspassat alguna línia del temps.
Em va demanar que, si volia, li enviés l’article, però que no calia que hi constés el seu nom. Així ho vaig fer.
Quan vaig arribar a casa i vaig revisar tot plegat, em costava creure com havia obtingut aquella informació tan específica i precisa. Va ser, sens dubte, una d’aquelles coincidències significatives que Carl Jung anomenava “sincronicitats”.
Per veure l’article complet, podeu consultar la pàgina 22 en aquest enllaç: Article similar: Quan les preguntes busquen respostes
📄 Revista Baix Empordà – Núm. 61 (juny 2018)
