Guardo unes imatges de quan el meu germà Francesc Masana feia, com dèiem aleshores, la “mili”, és a dir, el Servei Militar (SM). Algunes d’aquestes fotografies són de l’any 1950, d’altres no tenen data. Considero que aquest material gràfic, que ja té 75 anys, podria desaparèixer, i per això he volgut fer aquesta breu crònica i pujar les imatges a YouTube. Crec que poden ajudar a completar alguns aspectes de la nostra història social i humana.
Quan en Francesc va fer el SM tenia uns 22 anys. Recordo que, aleshores, el servei durava uns dos anys. Són pocs els reclutes que han deixat per escrit les vivències d’aquell període de la seva vida.
Al revers d’algunes fotografies hi consta el lloc i la data. N’hi ha de fetes el 3, 4 i 13 de maig de 1950 a Vilanova i la Geltrú, i una altra del 23 d’agost a Barcelona【1】. A dues imatges hi surten tres soldats i un civil, fetes el dia que van anar a Montserrat a veure la Moreneta, acompanyats de pares i promeses. En Francesc hi anava amb la Júlia.
Recordo que, quan jo tenia vuit anys, a casa es comentava que en Cisco (com li dèiem) havia tingut un accident: havia quedat enfilferrat en una trinxera. Tots estàvem molt preocupats. Es deia que li donarien uns dies de permís. El pare de la Júlia, que treballava als Ferrocarrils Catalans, ens va portar a Barcelona per anar-lo a rebre, junt amb la Júlia i la seva germaneta Rosa, que n’era la fillola i l’estimava molt.
Jo, amb la meva imaginació de nena, pensava que el veuria com un ferit de guerra, com aquells del cinema Doré, on els meus pares m’hi portaven de petita.
Però no: el Cisco va baixar decidit per les escales de l’estació dels Catalans amb les dues mans embenades. Per sort, no tenia res més greu. El que més em va impressionar va ser veure com s’emocionava en veure’ns: la Júlia, el seu sogre i la Rosa, la seva fillola, que ell estimava molt. Era bonic veure com ell i la Júlia s’expressaven l’estima només amb la mirada, sense grans gestos.
Jo, mentrestant, pensava si podria veure-li les ferides i ajudar-lo a curar-les. M’agradava fer d’infermera: em passava hores embenant una nina trencada amb pomades que tenia la meva tia Teresa.
És fantàstic com unes simples imatges poden tenir el poder de retornar-nos al passat i, a més, fer aflorar emocions. Són petits regals, poder-los reviure.
Adjuntaré un enllaç per veure les imatges publicades a YouTube. amb el nom Soldats-
Nota
【1】Jesús Fraiz, al seu blog, explica que després de la Guerra Civil els quarters militars de Barcelona van ser traslladats a zones més allunyades del centre. Entre ells, el del Regiment de Cavalleria al carrer Lepant, el del Bruc, i el dels Zarpadors Minadors a la Riera Blanca.
https://labarcelonadeantes.com/cuarteles-de-las-atarazanas-1792-1935
Més a munt deia que el Cisco m’estimava molt, com també la Júlia la seva promesa i muller. Avui casualment ha aparegut de dins l’ordinador aquesta imatge que adjuntem on es veu el Cisco i la Júlia fent-me al mateix temps un solemne peto – feia dies que no em veien – i aquesta imatge en dona testimoni i a la vegada també es veu la meva satisfacció.
