Fa temps que no vaig a cap casament. A la meva família i cercle d’amistats, la majoria ja fa anys que estan casats, i molts fills i nets han optat per conviure directament, deixant de banda el sagrament del matrimoni, tan habitual abans.
Fa pocs dies, mentre esperava que em vinguessin a buscar per anar a dinar fora de la ciutat, vaig arribar a Terrassa amb una hora d’antelació. Per fer temps, vaig acostar-me a veure l’església de la Sagrada Família. Potser feia quaranta anys que no hi entrava.
Només de trepitjar-la, un munt de records van aflorar. El primer: quan la mare em va portar a parlar amb el mossèn perquè volia fer la comunió.
—Quina nena més maca! Com et dius? —va dir ell tocant-me la cara.
—Rosa.
—Venim perquè vol fer la Comunió —va dir la mare.
—Com vas de catecisme, maca?
—No el sé.
—És que no sap llegir ni escriure —va intervenir la mare—. Però sap les lletres, els números i dibuixa molt.
El mossèn es va escandalitzar: Com pot ser que aquesta nena no hagi anat a l’escola!. Jo vaig intentar calmar-lo:
—Ja n’aprendré. I també el catecisme.
I així va ser: vaig començar al parvulari de Donya Magdalena, amb infants més petits, però hi vaig aprendre ràpid. Curiosament, l’únic alumne de la meva edat era en Bartomeu Serrate, que anys més tard va ser el meu professor de matemàtiques!
També em van venir al cap els casaments de tres dels meus germans, celebrats en aquest mateix temple: en Josep, en Marià i en Francesc. Recordo la mare amb la seva mantellina i la pinta gran, i en Rodri, el fotògraf de la família i cosí nostre, animant les parelles:
—Va, ajunteu-vos una mica!
Encara avui, quan faig fotos, de vegades em surt el mateix comentari…
També hi vaig anar a classes de catequesi amb la meva germana, que s’explicava molt bé. El Diari de Terrassa en va parlar l’any 2022 amb motiu dels 90 anys de la Sagrada Família.
Aquí en deixo l’enllaç, perquè forma part del meu paisatge personal i de la història del barri:
👉 90 anys de barri i comunitat a la Sagrada Família
