Durant 17 anys vaig treballar com a infermera a Pals, també fent visites domiciliàries. Amb la metgessa i l’administrativa, de tant en tant, dinàvem plegades i m’assabentava de les novetats i de la mort d’alguns pacients que havia tractat. Aquella notícia sempre m’evocava una sensació estranya, com si, en marxar d’una casa, els hagués deixat…
29
ag.
ag.
Les Caramelles són unes cançons populars d’arrel catalana, pròpies de Catalunya Vella i Andorra, que se solien cantar per Pasqua per celebrar la resurrecció de Jesús, tot i que també incorporen versos de caràcter profà Viquipèdia. Grups d’infants o adults, coneguts com a caramellaires, recorren els carrers i masies el Dissabte de Glòria al vespre…
28
ag.
ag.
De vegades, si ningú ens ho diu, no som conscients de la nostra pròpia vàlua, del que fem i de com som. El nostre tarannà sorgeix amb espontaneïtat i naturalitat. Vull compartir dos exemples personals —que faig extensius a totes les dones espanyoles, allà on visquin des de l’any 1978 a qualsevol de les disset…
24
ag.
ag.
De vegades he comentat que quan surts de casa passen petites coses que, per algú, podrien semblar insignificants, però que tenen una gràcia i un sentit especial. Avui, dissabte 23 d’agost, en vaig viure una. En passar per davant de la pastisseria de can Sans —que des del 2024 gestiona el reconegut pastisser Oriol Balaguer—,…
22
ag.
ag.
Ahir, 20 d’agost, vaig anar a Palafrugell a veure una pel·lícula del 1948, dirigida per Llorenç Llobet i amb Fernando Fernán Gómez i Dolores Pradera. A la cua del cinema, una senyora comentava que avui dia les criatures criden massa i que els pares no les renyen. Li vaig respondre que potser ho necessiten per…