Després d’escriure algunes històries amb càrrega emocional, avui en compartiré una de divertida. Un dia a la televisió sortien dos còmics. Un d’ells, tot aixecant els braços i movent el cos amb entusiasme, repetia: —¡Soy una galleta, soy una galleta! L’altre, amb un gest de mà que imitava una pistola, cridava: Pum! Llavors, l’“home-galeta” canviava…
Quan era bastant petita, potser tenia cinc o sis anys, el meu germà Josep feia de bomber voluntari. Treballava a un taller que feia xamfrà amb casa nostra, al carrer Galileu, paral·lel a la Rambla, amb només el carrer Arquímedes pel mig. Quan hi havia un incendi, des de la central de bombers del carrer…
Des de fa anys tinc l’afició d’escriure articles per a revistes locals. Sovint parlo de temes que, d’entrada, em són desconeguts i m’obliguen a investigar i parlar amb persones. Amb el temps, m’he adonat que, sovint, quan em ronda una idea o em faig una pregunta, em passa alguna cosa relacionada —com si la vida…
Fa temps que no vaig a cap casament. A la meva família i cercle d’amistats, la majoria ja fa anys que estan casats, i molts fills i nets han optat per conviure directament, deixant de banda el sagrament del matrimoni, tan habitual abans. Fa pocs dies, mentre esperava que em vinguessin a buscar per anar…



