A la vila on visc, cada any, a l’inici de la Festa Major, hi ha el costum que una persona —que es manté en secret fins al moment— faci el pregó. Tot seguit es trenca un càntir de ceràmica que simbolitza l’esclat de la festa i la diversió. El pregó d’aquest any 2025 va consistir…
13
ag.
ag.
Després d’escriure algunes històries amb càrrega emocional, avui en compartiré una de divertida. Un dia a la televisió sortien dos còmics. Un d’ells, tot aixecant els braços i movent el cos amb entusiasme, repetia: —¡Soy una galleta, soy una galleta! L’altre, amb un gest de mà que imitava una pistola, cridava: Pum! Llavors, l’“home-galeta” canviava…
05
ag.
ag.
Guardo unes imatges de quan el meu germà Francesc Masana feia, com dèiem aleshores, la “mili”, és a dir, el Servei Militar (SM). Algunes d’aquestes fotografies són de l’any 1950, d’altres no tenen data. Considero que aquest material gràfic, que ja té 75 anys, podria desaparèixer, i per això he volgut fer aquesta breu crònica…
31
jul.
jul.
Des de fa anys tinc l’afició d’escriure articles per a revistes locals. Sovint parlo de temes que, d’entrada, em són desconeguts i m’obliguen a investigar i parlar amb persones. Amb el temps, m’he adonat que, sovint, quan em ronda una idea o em faig una pregunta, em passa alguna cosa relacionada —com si la vida…
31
jul.
jul.
Fa temps que no vaig a cap casament. A la meva família i cercle d’amistats, la majoria ja fa anys que estan casats, i molts fills i nets han optat per conviure directament, deixant de banda el sagrament del matrimoni, tan habitual abans. Fa pocs dies, mentre esperava que em vinguessin a buscar per anar…