Aquest text va ser publicat per Rosa M. Masana al Butlletí el Llentiscle de Torrent núm.17 de l’any 2025. El podem trobar digitalitzat a la web de l’Ajuntament de Torrent.
En la correspondència municipal de Torrent, dipositada a l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà, hi vam localitzar una carta de l’administrador de l’oficina de Correus de Palafrugell adreçada a l’alcalde de Torrent i datada el 14 de maig de 1956.
El motiu era demanar permís per habilitar una habitació de la Caseta dels Peons Caminers (CPC) perquè els carters de Torrent, Pals i Palau-sator hi poguessin refugiar-se en dies de pluja mentre esperaven l’arribada de la correspondència portada des de Girona per l’autobús de la Sarfa (1). A més, l’espai serviria per classificar les cartes destinades a cada municipi.
El subministrament del correu amb l’autobús s’havia iniciat quan va deixar de funcionar el Tramvia del Baix Empordà, popularment conegut com el carrilet, que fins aleshores havia estat el principal transportador de correspondència.
Segons l’administrador, la caseta era situada a la cruïlla de la carretera de Girona a Palamós —l’actual C-66— amb el trencall de Torrent.
Records del veïnat
Alguns vilatans de Torrent recorden que el paratge d’aquelles cruïlles és avui molt diferent, ja que les obres de moviment de terres n’han canviat l’aspecte. Expliquen també que a la zona hi havia la coneguda Barrera, tot i que sense donar-ne detalls; podria tractar-se, potser, d’una dependència del burot (2).
La descoberta d’aquesta carta ens va portar a investigar si quedaven vestigis de la CPC, però fins ara no n’hem localitzat cap altra referència ni documental ni geogràfica.
El ninotaire Miquel Llenas, conegut com a Lay, explica que a la caseta hi havia viscut el matrimoni format per Joan Cuenca i Isabel Guillén, amb tres filles: Maria, Isabel i Roser. Alguna d’elles encara viu al Baix Empordà, però en un altre poble.
Es carters del temps passat
A Torrent, el carter més recordat és Pere Cané, que també feia de fuster, construïa caixes per a difunts i havia estat alguatzil i campaner. Se’l coneixia com en Sort. A principis dels anys seixanta va delegar la feina de carter a Miquel Ral i, més tard, al seu fill Sebastià Caner Carreras (3).
A Pals, el carter era Salvador Geli Reig, casat amb Neus Ferrer. El seu fill, Pere Geli Ferrer, també carter, explica que eren tota una nissaga dedicada al servei postal, perquè ja l’avi havia exercit aquest ofici. Salvador treballà de 1939 a 1950, i durant els estius, amb l’arribada massiva d’estiuejants i el creixement dels càmpings (Cípsela, Neptuno, Interpals, Platja Brava i Mas Patoxas), el volum de correspondència —sobretot postals— augmentava exponencialment. Llavors la seva dona l’ajudava a repartir quilos i quilos de cartes.
Quan Salvador es va jubilar, el seu fill Pere va agafar el relleu, juntament amb la seva esposa, Marisol Perea, que havia guanyat plaça oficial després d’aprovar les oposicions (4).
Pel que fa a la CPC, Pere Geli recorda que, de petit, a vegades l’acompanyava amb la moto Guzzi i no recorda que mai s’hi hagués fet la classificació del correu; si plovia, simplement s’aixoplugaven sota un pont. En aquella època, diu, el correu ja venia classificat des de Girona. Així doncs, resta el dubte de si la petició de l’administrador va ser mai atesa.
A Palau-sator, el carter era Llorenç Casamort. Només la Francisqueta Lloberas en conserva algun record: diu que vivia amb dos fills en una casa del poble que, anys enrere, havia estat utilitzada com a presó.
Pàgina del tractat de ‘Caminos públicos’ de Thomas Fernández de Mesa ,1755 obtingut de Carlos Casas.
Els guardes i peons de camins
La figura dels guardes de camins ja existia al segle XVIII: el 1790 tenien rang d’autoritat i anaven armats per protegir els camins i evitar tant desperfectes com assalts.
Les casetes de peons caminers es van començar a regular amb el Reial decret del 25 de juny de 1852, tot i que no entraren en vigor fins al 1859. Els habitatges familiars foren projectats pels arquitectes Lucio del Valle, Víctor Martí i Ángel Mayo. La seva tasca consistia a mantenir el ferm, controlar la vegetació i assegurar els desaigües. Normalment, cada peó tenia assignats uns 5 km de camí (5).
Nota final
Aquest escrit vol recuperar una part de la memòria local vinculada a la vida quotidiana de Torrent, Pals i Palau-sator a mitjans del segle XX. Més enllà de la funció pràctica de la caseta de peons caminers i del servei de correus, hi trobem la petjada de persones, famílies i oficis que, amb la seva activitat del dia a dia complementen la història d’una vila.
Notes
-
La Sarfa va ser creada el 1921 i el seu nom prové de les sigles dels fundadors: Societat Anònima Ribot, Font i Artigas. El 2009 s’integrà al grup Moventia.
-
El burot era un funcionari municipal que cobrava els drets d’entrada d’alguns articles, sobretot queviures. Aquest servei es va mantenir fins al 1960.
-
Masana, Rosa M. Entrevista a Sebastià Caner. Revista El Llentiscle de Torrent, núm. 5 (desembre 2013), pàg. 18-19. També a: rosammasana.com
-
Vilella Ros, Angelina. Pere Geli i Ferrer, natural i resident a Pals. D’ofici carter. Revista Baix Empordà, núm. 83 (2023), p. 109.
-
Casas Nagore, Carlos. Primeros peones camineros, juliol 2024. historiasdecarreteras.com
Més informació sobre les casetes:
casillasdepeonescamineros.es
carreterasabandonadas.com
