Quan apareix una fotografia inesperada i que no buscaves, penso que alguna cosa et que vol dir.
La senyoreta Maria, mestra de la vila de Pals -Girona- era coneguda per aquest nom, es deia Maria Bancells Prat ,va ser una autèntica mestre vocacional, duia la docència a dins seu, fàcil de comprendre perquè a moltes infermeres els passa el mateix.
Desprès de jubilada va seguir fent classes a persones adultes només pel gust d’ensenyar-los i que aprenguessin el català.
No solament feia de professora, també ajudava d’alguna manera a qui ho necessitava, col·laborava amb Càrites i estava al corrent del que succeïa a la vila en qüestions de dificultats per tirar endavant.
Per posar només un exemple, durant una temporada va a acompanyar cada dia a la feina i amb el seu cotxe, a un jove nouvingut a la vila, d’altra manera ell no hagués pogut agafar aquesta ocupació.
Amb la senyoreta Maria varen fer bona amistat, en part perquè la seva mare ja gran, necessitava cures d’infermeria a domicili. La senyora Rosa era també molt amable.
Quan va morir la senyoreta Maria estava jubilada i feia bastant que no ens veien especialment per viure a diferents municipis.
Un dia em van comunicar que la senyoreta Maria havia mort, mentalment ho vaig negar, pensava que no podia ser.
No podia ser perquè era una persona que no estava tant desvitalitzada com per no seguir vivint.
Alguns comentaris fets per persones que la coneixien molt, opinaven que la mor l’havia agafat desprevinguda perquè era una persona activa amant de la vida.
– Aquesta va ser la mateixa sensació que vaig experimentar quan m’ho van dir.
Trobar la imatge on estava amb ella m’ha fet reviure la seva amistat i pensar també que teniem quelcom en comú, que estimavem la feina que feiem.
La recordem. En te feta una crònica a Maria Bancells
