No fa gaire, mentre llegia de pressa un text que tractava sobre l’entropia, hi va aparèixer el nom de Faustina Kowalska. El vaig anotar per recordar-lo, però, en interessar-me per ella, la sorpresa va ser descobrir que no era cap experta en física, sinó una religiosa cristiana que, durant les seves vivències místiques, va rebre, segons explicava, missatges de Jesús sobre la misericòrdia.
És curiós que aquella citació em fes reflexionar sobre la misericòrdia i, potser encara més, que em fes sentir un petit indici d’aquesta virtut dins meu.
«Segons els missatges que Jesús li hauria transmès, i seguint també el consell del seu confessor, el pare Michał Sopoćko, va escriure les seves experiències espirituals que van quedar recollides en el Diari, on també es parla de la Coroneta de la Divina Misericòrdia. En aquesta pregària es destaca el valor de demanar misericòrdia per a tota la humanitat, especialment per als pecadors i per a les persones que es troben a prop de la mort.
També es va difondre la Lletania de la Divina Misericòrdia, que presenta la misericòrdia com un dels atributs suprems de Déu. Una de les pregàries diu:
Oh, Déu etern!, en qui la misericòrdia és infinita i el tresor de compassió inesgotable. Torna a nosaltres la teva mirada bondadosa i augmenta la teva misericòrdia en nosaltres. Perquè, en moments difícils, no ens desesperem ni ens descoratgem, sinó que, amb gran confiança, ens sotmetem a la teva santa voluntat, que és l’amor i la misericòrdia mateixa. Amén.
Faustina també transmetia la importància de tres actituds relacionades amb la misericòrdia: demanar-la, confiar en la misericòrdia de Crist i practicar-la amb els altres.
L’any 2000, Faustina Kowalska va ser canonitzada pel papa Joan Pau II, que aquell mateix dia va instituir la festa de la Divina Misericòrdia, celebrada el segon diumenge de Pasqua.
A Polònia, la Congregació de les Germanes de Nostra Senyora de la Misericòrdia ja existia des de l’any 1862. Més endavant, el 1996, es va crear l’Associació dels Apòstols de la Divina Misericòrdia, coneguda amb el nom de Faustinum, una branca que aplega persones laiques i religioses compromeses amb la difusió d’aquest missatge i amb la formació espiritual i les obres de misericòrdia.
La devoció a la Coroneta va passar per un procés d’anàlisi teològica, ja que algunes de les seves expressions van suscitar controvèrsia. Una de les qüestions plantejades era com podia oferir-se al Pare la naturalesa divina de Jesucrist, si aquesta és compartida amb el Pare i, per tant, no es pot entendre com una realitat separada.
Per altra banda, es defensava que Crist, en la seva totalitat, és a dir, en la seva persona divina i humana, s’havia ofert a Déu per tota la humanitat. D’aquesta manera, la pregària de la Coroneta ens uniria al sacrifici de Jesús a la creu per a la salvació de la humanitat.
Experiència personal
Després de conèixer una mica les virtuts de la misericòrdia divina viscudes per Faustina Kowalska, que va morir als trenta-tres anys, m’he sentit motivada a parlar de la meva pròpia dedicació professional a la infermeria.
De ben joveneta em vaig sentir cridada a aquesta professió, arran de la necessitat impetuosa de fer alguna cosa per curar el meu germà Isidre. Al llarg de la meva vida professional, durant la cura dels malalts, vaig experimentar diverses vegades unes percepcions interiors que m’impulsaven a prestar una atenció especial a les persones que patien. En cap moment, però, no vaig associar aquelles sensacions amb la paraula misericòrdia.
És ara, en pensar en aquesta paraula, que m’adono que potser s’adapta força bé a allò que pots sentir davant d’una persona que pateix. S’experimenta una commoció i unes ganes d’ajudar que no neixen de cap ideologia moral ni religiosa, sinó simplement d’una mena de crida interna que sovint va més enllà del que podríem esperar. Ens fa moure a actuar, a fer allò que sabem fer i que intuïm que serà beneficiós per a l’altra persona.
L’acció neix de dins i es fa amb tendresa i bondat, sense cap esforç aparent, sense haver de pensar-hi gaire, com si fos una cosa que ja portem incorporada. Per això, aquest sentir i aquest fer es poden considerar un regal per a totes dues parts: per a qui el rep i per a qui el dona.
Recordo una entrevista que vaig fer a la llevadora Assumpció Feliu, en què va recitar un verset de Josep M. Pemán: «Existe un bien en hacer el bien, por el solo hecho de hacerlo». Aquelles paraules em van arribar. Com també ara he retingut la paraula misericòrdia, tan anomenada, però sobre la qual mai no m’havia aturat a reflexionar.
I em pregunto:
Té res a veure la paraula entropia amb la de misericòrdia? Podria ser que el caos, el desordre, fos precisament allò que activés la misericòrdia?
Potser algun dia ho sabrem.
