Recupero aquest article que vaig publicar a la Revista del Baix Empordà, núm. 46, el setembre de 2014 (pàgines 91-93). Hi explico la història d’Andreu Domènech, un palafrugellenc que va desaparèixer en el naufragi del vaixell de guerra Reina Regente, i la del gos que, contra tot pronòstic, va aconseguir sobreviure a la tragèdia.
Rosa M. Masana Ribas
Al número 44 d’aquesta revista comentàvem que havíem consultat el llibre de Raúl Izquierdo¹, que va permetre assabentar-nos que a la Guerra de Cuba (1895-1898) hi havien perdut la vida 779 soldats gironins, 33 dels quals eren del Baix Empordà, i que en volíem saber quelcom més.
Fins ara només hem pogut documentar els palafrugellencs Emili Colomer Pi i Salvador Parals Cornet², però mentrestant hem conegut una notícia de l’època que hem considerat interessant d’explicar.
El palafrugellenc Andreu Domènech, que navegava al vaixell de guerra Reina Regente, juntament amb més de 400 persones, va desaparèixer en el naufragi ocorregut en aigües mediterrànies el dia 9 de març de l’any 1895.
Referències del vaixell
El Reina Regente (1887-1895) era un vaixell dels anomenats creuers protegits, que disposaven d’una coberta blindada a cada costat, convertint-se, doncs, en un dels precursors dels vaixells cuirassats. Va ser construït per James & George a les drassanes Thompson de Clydebank (Escòcia). Tenia una eslora de 95,50 metres i de mànega en feia 15,25. La seva potència era de 7.700 CV i podia cremar 1.100 tones de carbó, que li donaven una autonomia de 12.000 milles a una velocitat de creuer de 18 nusos, tot i que podia arribar fins als 20. Anava armat amb catorze canons de 20,12 i 6 mil·límetres i també amb sis metralladores, elements elaborats a la fàbrica d’armes de Trubia (Astúries). Va ser varat l’any 1887 per la Marina espanyola a Glasgow.
El naufragi
Quan va succeir l’accident, el comandant del vaixell era Francisco Sanz de Andino, que va salpar del port de Cadis en direcció a Tànger a fi de traslladar diversos ambaixadors marroquins. Una vegada acomplerta la missió, la tripulació, formada per 412 persones³, entre oficials i soldats, havia de dirigir-se novament a Cadis per poder assistir a l’acte de celebració de l’avarament en aigües mediterrànies del cuirassat Carlos V, construït a les drassanes de Vea-Murgía de Cadis.
Van salpar en un moment en què el mar estava molt esvalotat i amb un fort vent de direcció SO que, diuen, havia ocasionat fortes batzegades al buc. Segui com segui, el dia 9 de març de l’any 1895 el vaixell va fer aigües, deixant submergides per sempre més totes les persones que hi anaven embarcades.
Després de 117 anys del sinistre entre les platges de Tarifa i Algesires, a Los Lances, es va trobar el fragment d’una caldera que es pensa que podria ser la d’aquest vaixell submergit, a molts metres de profunditat⁴.
El Regente, com l’anomenaven els gaditans, ja havia fet la ruta a Puerto Rico, i es veu que en un d’aquests viatges va tenir problemes degut a una deficient combustió del carbó.
La societat «Niu Guerrer»
«Niu Guerrer» era una societat recreativa fundada a Barcelona l’any 1874, que va estar activa fins a l’any 1936. Tenia la funció d’organitzar actes lúdics de tarannà humorístic, literaris i també duia a terme activitats filantròpiques.
Gràcies a aquesta associació, hem tingut notícies del naufragi esmentat, ja que van lliurar al batlle de Palafrugell un llistat amb el nom de totes les persones ofegades, i alhora se’ls comunicava que volien fer entrega a la família d’Andreu Domènech de la quantitat de 27,60 pessetes.
Havien obtingut aquests diners mitjançant l’organització d’obres de teatre, vesprades d’estudiants, pelotaris i una captació a la Barceloneta, aconseguint en total 8.887,42 pessetes que van ser repartides entre 322 famílies, de les 412 que hi havia al llistat, perquè a 30 de les quals no les van poder trobar, 56 estaven fora de les condicions requerides i 4 van renunciar a l’ajut en favor dels altres damnificats.
El comunicat anava signat per Evarist Batlle, president de la comissió executiva, en data de 15 de juliol de 1895.
Un supervivent
L’únic supervivent d’aquest naufragi va ser el gos de raça Terranova, propietat de l’alferes del vaixell, José M. Enríquez. La tripulació d’un buc anglès que reconeixia la zona, intentant trobar supervivents, va veure l’animal fent esforços per sostenir-se a sobre l’aigua i, abans que s’agemolís d’esgotament i de fred, el van poder rescatar.
El vaixell, en acabar la infructuosa recerca, va tornar a Anglaterra, però al cap d’un temps va haver de viatjar novament a Cadis. El gos continuava vivint amb els mariners, però aquell dia, quan el buc havia atracat, es va tirar a l’aigua, va nedar fins a terra ferma i va continuar corrent fins a Sanlúcar de Barrameda, arribant a la casa on havia viscut junt amb el seu amo. El fet va produir un gran impacte a la família i va commoure també, es comentava, tot el poble.
Notes
- Raúl Izquierdo Canosa. Doctor en Ciències i investigador titular. President de l’Instituto de Historia de Cuba, de la Unión Nacional de Historiadores de Cuba i cap del Programa Nacional de Historia.
- Emili Colomer Pi era caporal del 10è Batalló d’artilleria de la plaça de l’Havana, i va morir el dia 17 d’octubre de l’any 1895. Salvador Parals Cornet era soldat del 4t Cos de l’exèrcit; estava casat amb Catalina Terrades Garrell i va morir el dia 19 de setembre de l’any 1895. La seva vídua havia de rebre una pensió.
- Als documents dipositats a l’AMP hi consten 412 persones, mentre que d’altres fonts trobades a internet parlen d’una xifra de 420 nàufrags. Potser sigui degut al fet que al llistat confegit pel «Niu Guerrer» no hi constaven els militars de carrera.
- Pel que fa a la carta del Niu, la vaig localitzar a la documentació de la Correspondència municipal de Palafrugell, que està classificada per anys i que vaig haver de consultar document per document. No vaig enregistrar la data del document i, actualment, em seria difícil tornar a fer tota aquella recerca.Com a referència complementària sobre el Reina Regente, he localitzat aquest vídeo, que parla del fragment del vaixell que van localitzar i de nom Caldera de vapor hundida en el estrecho en 1895
Fonts
- Correspondència municipal de l’Arxiu de Palafrugell.
- Hemeroteca digitalitzada de Palafrugell (referència pendent de localitzar).
Publicació original: Revista del Baix Empordà, núm. 46, setembre de 2014, pàgines 91-93.
