Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Esgrafiats i baixos relleus a les façanes de la Bisbal

Des de feia temps tenia guardades unes fotografies d’ elements decoratius d’esgrafiats i baixos relleus que formen part d’algunes de les façanes de la Bisbal. Degut que vaig modificar les imatges no pensava utilitzar-les, però ara ha estat reconsiderat i les presentem al final del text.

Un dels esfrafiats de La Bisbal
Un dels esfrafiats de La Bisbal

Per fer els esgrafiats primer de tot es necessari preparar acuradament la paret amb un remolinat especial format per dues capes de material i de diferent color a excepció que desprès el dibuix es volgués pintar. Es d’aquesta manera perquè quan es retira la primera capa de material es veu la de sota i contrasta amb el color. Sovint per fer aquest treball són utilitzades plantilles.

Els relleus són dissenys que es fan a sobre un suport bidimensional i se’n diuen negatius quan aquests s’endinsen formant una cavitat i positius quan sobresurt la meitat de la figura, se’ls anomena baixos relleus i si la imatges és tota ella visible rebem el nom d’alt relleu.

Edifici nou de la plaça de la Llibertat de la Bisbal
Edifici nou de la plaça de la Llibertat de la Bisbal

Aquestes sanefes a més de esser decoratives donaven un punt de distinció al immoble, darrerament a la Bisbal s’ha fet un edifici a la plaça Llibertat on seguint la tradició ha estat incorporada una pintura que segueix el model de l’esgrafiat element que ha millorat altament la seva estètica.

Per veure les imatges clicar a: esgrafiats-a-facanes-de-la-bisbal-baixa

L’aguait

L’aguait és una edició digital que es publica a la Bisbal des de finals de l’any 2022, va ser creada per iniciativa de joves  bisbalencs, alguns d’ells periodistes i el seu objectiu  es donar a conèixer els esdeveniments que succeeixen a la Bisbal i pobles veïns, així com  alguns fets històrics que sempre són interessants recordà.  Compta  amb la col.laboració de persones de la vila que  aportant textos,imatges i vídeos documentals del territori.

M’estreno  com a col.laboradora circumstancial aportant  una breu ressenya  relacionada amb el Mercat de la Bisbal l’any 1906  amb el títol:

Quins productes es venien al Mercat de la Bisbal fa 117 anys ?  Informació obtinguda de L’Avenç de l’Empordà 19-10-1906  -article publicat a L’aguait el 4-1-2023-

Les llevadores, a prop dels nadons també als batejos.  Una part de l’informació es obtinguda del Baix Empordà del 29-3-1930. Article publicat a L’aguait el dia  12-1-2023.

Xemeneies industrials del Baix Empordà

Portada i contraportada Xemeneies industrials del Baix Empordà.
Portada i contraportada Xemeneies industrials del Baix Empordà.

 [/caption]

 

 Per llegir el llibre en format PDF clicar a:

  Xemeneies-industrials-del-Baix-Empordà

Varem incloure en aquesta edició la xemeneia Nadal Ribo que pertany a Banyoles que en principi no hi hauria de ser, per altre banda vàrem obviar la xemeneia de la fàbrica Pagans de Celrà perquè un autor en va fer un article que ara no localitzem.

Només se’n editat cinc llibres en paper, un d’ells ha estat donat a la Biblioteca de la Bisbal.

Per la presentació d’aquest llibre he tingut l’honor que s’hagi avingut a fer-la la doctora en arquitectura Gracia López Patiño  amb quí  ens uneix  una amistat  des de  la seva tesi doctoral que tractava de  les xemeneies industrials de València i Múrcia. Es va   interessar per la xemeneia Almirall de Terrassa que havia fet el contratista d’obres  Marià Masana Ribas i els seus treballadors l’any 1956 a Terrassa, se’n pot veure un vídeo fet per Drone Sky View (DSV)  que em van oferir com a obsequi  i els estic  molt sumament agraida.   VIDEO  x-almirall-dsv-11-2018-mitjana

La doctora G.Patiño és professora de la Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València. Disposa d’un bloc  molt interessant que porta per nom: Chimeneas Industriales de Ladrillo.

 

Interior de la portada i contraportada del llibre i solapes
Interior de la portada i contraportada del llibre i solapes
Registre
Registre

M’han preguntat si el llibre estava enregistrat, si que ho està, adjunto una part del document.

Comentar que Alfons Plaja va ser el darrer mestre d’obres de La Bisbal que havia intervingut en  construint el forn i la xemeneia industrial  de ceràmiques Puigdemont.  El dia que vaig anar a visitar-lo varen quedar  que hi tornaria un altre dia perquè havia de marxar, amb tot vàrem fer un breu filmació.Va morir al cap de pocs dies del nostra contacte a l’edad de 91 anys., impensable perque estava molt bé.

Adjuntem  quatre imatges en vídeo  de:  alfons-plaja-comp  i també de Joan Rasos

Biblioteca Lluïsa Durant de La Bisbal amb autora del llibre
Biblioteca Lluïsa Durant de La Bisbal amb autora del llibre

Quan vaig  anar a portar un llibre a la Biblioteca  Lluïsa Duran de La Bisbal, la bibliotecaria Anna Clermont em va fer una fotografia que va publicar al bloc de l’entitat junt amb unes paraules d’agraiment, ens ha cedit la imatge que també l’agraim.

Donació biblioteca Lluïsa Duran de la Bisbal
Donació biblioteca Lluïsa Duran de la Bisbal

M’han preguntat el perquè del meu interès per les xemeneies industrials, el motiu és que el meu germà Marià Masana i els seus treballador van construir a Terrassa una xemenia de 63 metres d’altura que està envoltada per 217 graons que formen  una escala de cargol exterior.

Marià va morir als 33 anys a causa d’un accidente de moto, en una curva on un carro havia volcat sorra.

El Diario de Terrassa  amb data  29 de gener  del 1982  publicava una imatge de la xemeneia Almirall i deia que la majoria d’aquestes estructures  havien estat fetes per mestres d’obres o arquitectes desconeguts, per si en tornaven a parlar vaig comunicar al Diario  que l’Almirral havia  estat feta per  Marià Masana i els seu equip de paletes.

Aquella noticia em va obrir l’alerta  i vaig decidir localitzat els constructors i preparar un exaustiu  expedient per fer la proposta  d’inscripció al Llibre de Rècords Mundials Guiness . Va ser l’any 1991 quan ens feien saber que havia estat considerada com la xemeneia amb escales de cargol més alta del mon.

Va coincidir que aquest mateix any vaig venir a viure aquí a La Bisbal  i la vista se’m va anar cap a veure  xemeneies per tot, aquestes però no eren textils sino que  feien anar els  forns basicament ceramistes de la vila i de pobles veïns.

L’Arxiu Municipal de Palafrugell ha tingut l’amabilitat d’escriure una nota a Facebook  els estem  especialment agraits , adjuntem l’enllaç

https://www.facebook.com/arxiu.municipal.palafrugell/  També l’imatge

Arxiu Municipal de Palafrugell, Jordi Cama i Rosa M. Masana
Arxiu Municipal de Palafrugell, Jordi Cama i Rosa M. Masana

Avui dia 12 de desembre del 2022, el mitja informatiu digital L’aguait ha donat informació del llibre de Les xemeneies industrials  del  Baix Empordà, també ha incorporat un vídeo fet recentment per Xevi Codolà i servidora  com a  conductora.

Veure vídeo

Varem comunicar al senyor Jaume Perarnau Llorens, director del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya que haviem fet una  publicació  digital en format llibre que hem  posat a la xarxa. El llibre parla  de les Xemeneies Industrials del Baix Empordà, tot que a la xarxa de se fa molt de temps també hi havien posat l’article Les xemeneies industrials de la Bisbal.

La seva resposta ha estat altament reconfortant perquè  manifesta la seva  consideració vers aquesta aportació. Amb el seu  consentiment hem volgut adjuntar les seve paraules  de la que n’estic molt agraïda.

Benvolguda
Aprofito aquests dies per respondre alguns correus que m’havien quedat aturats com ara el vostre. Us en demano disculpes.
El magnífic llibre que heu fet sobre les xemeneies industrials del Baix Empordà és realment excel·lent. Ja l’hem incorporat digitalment a la nostra biblioteca i en farem difusió al proper número de la nostra revista EIX.
Us felicito per la continuació del treball que sempre heu fet en relació a explicar i donar a conèixer la construcció d’un emblema i imatge iconogràfica ben representativa del procés d’industrialització del país com ho és el de les xemeneies industrials. Des de les Jornades sobre xemeneies industrials que vàrem fer ja fa anys a Terrassa i en les que vàrem tenir el goig i plaer de poder comptar amb la vostra participació, cada vegada aquell pioner treball que ens vàreu mostrar va creixent i ampliant el coneixement i la divulgació d’aquestes tipologies de construcció.
Us agraeixo l’atenció tinguda sempre vers el nostre museu, torno a demanar-vos disculpes per la tardança en respondre i quedo a disposició per tot all`po que considereu
Atentament,
Signa  Jaume Perarnau,  28-12-2022

Quelcom més sobre el cafè d’en Tòfol de Palafrugell.

El cafè restaurant can Tòfol de Palafrugell era propietat de  Cristòbal Vilella Riera. D’abans de l’any 1897 no en sabem res del seu anterior negoci, només  el fet que en Vilella feia saber a la premsa que havia obert el seu nou establiment, cafè restaurant al edifici on  abans hi havia el ‘Centro Obrero’. El Distrito 28-2-1897. Segons Enric Bagué i Vilà (1995) aquest  cafè restaurant d’en Tòfol estava a la Plaça Nova i esmenta que l’any 1899 l’ havien detingut  perquè en el seu local s’hi jugava al Set i mig.

Jocs de los 'Dados'
Jocs de los 'Dados'

Més tard, l’any 1905 C. Vilella el van tornar a amonestar i aquesta vegada amb una multa de 500 pessetes, tot a causa que  en el  seu  local s’hi jugaven jocs  que estaven prohibits per la llei com eren  ‘Dados’ i ‘Monte’. Correspondència Municipal de Palafrugell, 27-11-1905.

Per jugar al joc ‘Monte’ requeria que una persona actués com a banquer que era qui  donava o repartia  el joc, sembla  que aquesta forma de jugar a les cartes era poc favorable pels jugadors participants, d’aquí que en sortís  el refrany: De gener a gener, el diner és del banquer. 

Quelcom de més havia de haver succeït, perquè el Governador Civil de Girona amb data 1 de maig del 1906 comunica al batlle l’ordenament de tancament de l’establiment  café Tòful, propietat de Cristòbal Vilella Riera.

Vilella també tenia lligams amb l’Escola pública elemental de nois que constava al carrer de les Botines número, 14, és sabut perquè el Baix Empordà del dia 7 de maig del 1910 diu que formava part de la Junta de la escola.

El bar restaurant d’ en Tòfol de la Plaça Nova va estar actiu durant bastants d’anys, es sabut perquè la premsa deia  que davant del establiment hi havia la tarima del piano preparat per les sessions de varietés i la plaça estava  plena de cadires de balca. Revista de Palafrugell 1-6-1962

Un article escrit per Frigolet del Brugar deia que  la casa de cambreres  d’en Tòfol  era anomenada  Petit cafè  i estava situada al carrer de la Caritat. Revista de Palafrugell 1-10-1998, pag.22.

En Cristòfol va morir a una edat avançada, així ho comunicava la edició del  Baix Empordà del dia 20 d’octubre del 1934, esmentant  també  que Cristòfol era el pare d’ Emili Vilella, amic dels cronistes i conserge del Centre Fraternal.

 

Apuntes sobre la actividad de los Bomberos de Empresa

Los pasados días 15 y 16 de octubre del 2022 en Salou-Tarragona- se celebró el IV Congreso de Bomberos de Empresa, hicimos una entrevista al presidente de la corporación Mariano Masana Torres para que nos informara sobre el Congreso y el  motivo de la existencia de la Asociación Profesional de Bomberos de Empresa (APBE)

Le pedimos si nos podía ofrecer el Power Point de una de las clases formativas que había impartido, conocíamos su contenido que vimos era muy didáctico. Con su permiso lo adjuntamos en esta página i el enlace que nos remite a la entrevista.

                 presentacion-apbe-maria-masana

 

Algunos detalles
Algunos detalles