Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.
X
Articles, entrevistes, vivències, biografies, anècdotes i publicacions de Terrassa, comarques gironines i el Baix Empordà
Llibre auto editat que està en línia, 2018. La portada del llibre correspon a una vidriera que hi havia a la capella de l'hospital
L’any 2018 vaig escriure un petit llibre que duia per nom La gestió dels serveis d’infermeria de l’hospital de Palamós, (1985-1986), es tracta d’una autoedició que de bon principi estava pensada només, per posar-la a la xarxa i així va ser, més tard vàrem editar amb paper mitja dotzenes de llibres destinats a regalar. Tot va venir perquè mentre buscava una altre cosa van aparèixer els documents que tenia dins d’un arxivador de quan vaig treballar a l’hospital de Palamós, la sorpresa va ser en veure el contracte laboral que em van fer en condició de directora dels serveis d’infermeria el dia 23 d’octubre de l’any 1985 i just aquell dia, precisament, era el dia que segons el calendari marcava també el 23 d’octubre però, de l’any 2017.
Vaig recordar la feina que havia fet, van ser nou mesos d’intensa activitat, vist retrospectivament diria que van ser excessives les hores que vaig dedicar per fer possible tenir els servei d’infermeria a punt per quan s’obrissin els 24 primers llits, a més d’ocupar-me del geriàtric , preparar al personal de nova contractació i al intern, bé, podem trobar aquestes referències l al esmentat llibre.
Fa poc un amic, Antoni Bofill, hem va dir: tenia ganes de veure’t perquè et volia regalar aquest llibre, vaig pensar que millor el tinguessis tu degut que està relacionat amb la teva professió Realment em va interessar i a més perquè vaig veure que era escrit per Gabriel Martín Roig, company també col·laborador de publicacions a la Revista del Baix Empordà.
Quan vaig llegir el llibre vaig pensar que hagués calgut posar més referencies d’aquell període de construcció del nou hospital i de ples funcions que va desenvolupar l’estament d’infermeria de nova creació, que com sabem és el col·lectiu de professionals més nombrós dels hospitals, sovint però, la historia de sempre n’ha donat poques referencies, passa però que estem al segle XX.
Vista la poca representació , clar que el llibre parla de 700 anys enrere, en concret el títol del llibre és Els hospitals de Palamós, 700 anys d’història, i lògicament no permetia entrar en detalls, per aquest motiu vaig considerar que haver escric amb anterioritat aquell poc voluminós llibre, havia estat una bona decisió perquè d’altre manera restaria un vuit de la parcel·la històrica dels serveis d’infermeria de l’hospital comarcal del Baix Empordà.
El tema central del número anterior d’aquesta revista tractava sobre els cineastes i creadors de vídeo empordanesos. Respecte a la Bisbal van ser presentats Antoni Martí, cineasta de llargmetratges, i Xevi Codolà, afeccionat al vídeo que grava els diversos esdeveniments socials que es celebren a la Bisbal. Ambdós ens han parlat també de les aportacions en la captació d’imatges generades per Ignasi Corney, motiu pel que hem volgut que ens expliqués també quelcom de la seva afecció.
-Rosa: Bon dia, Ignasi. D’on et va venir la teva afecció per filmar i editar diversos reportatges de la Bisbal?
En l'acte de reconeixement de la mestra Victòria Vigo, 2015 (R.Masana)
– Ignasi: Bon dia, Rosa. Hauria de començar dient-te que el 1995 o 1996, ara no n’estic segur, feia una matèria a l’institut que impartia en Xevi Codolà Vilahur; vam fer un treball en grup, i també una pel·lícula en què una part de l’acció passava als Clots de Sant Julià. Em va agradar però editar era complicat, i ho vaig aparcar del meu cap fins l’any 2009.
R: Tu ets professor, veritat?
I: Sí, treballo com a docent a Secundària des de l’any 2008. Faig classes a l’institut Puig Cargol de Calonge i Sant Antoni. Vaig estudiar Filologia Catalana i Filologia Hispànica a la UdG, vaig fer un curs integral de ràdio de la UdG i la Cadena SER, i vaig començar el Grau de Comunicació a la UOC.
R- Però has treballat a més llocs…
I: Sí, és clar. Però la Comunicació, que és l’element pel que em preguntes, ha estat la meva vocació principal des que era jove i fins no fa tant, però mai m’ha donat per viure, tot al contrari. I com que ningú neix ensenyat, per arribar al 2009 al que fèiem referència, vaig passar per un camí de formació que va començar el 1996, amb 16 anys, començant a col·laborar en mitjans locals i comarcals. Em disculpareu si sóc poc exhaustiu. Vaig ser un dels primers col·laboradors externs de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) creada el 1999 per un llavors conegut, però, és clar, no pas a nivell de país, Carles Puigdemont Casamajó. També a La Proa, diari del Baix Empordà. I vaig ser durant set anys (de 2000 a 2007) corresponsal de Diari de Girona a la Bisbal. L’any 2004 es va gestar un projecte local que em va interessar, totbisbal, i com que no tindríem editora de notícies fins al cap d’un temps, vam gestionar l’edició local de Vilaweb i n’enllaçàvem les notícies al portal.
totbisbal tenia una voluntat d’incidir en la millora de la realitat des del món virtual. Els meus socis, als qui agraeixo tot l’aprenentatge, van ser en Pere Cuenca Sánchez i en Jaume Figa Sastregener. Era una plataforma d’esperit comunitari amb un diari al seu interior. Intentàvem posar en valor els actius que hi havia, situant-los en un mateix pla; aquest efecte igualador mai va agradar tothom en un espai com el nostre, però és el que corresponia fer. Mentre vam anar desenvolupant la plataforma, hi vam afegir una ràdio i una televisió digitals. I va ser l’any 2009 quan, amb un Nokia N96, que era un dels mòbils bons de l’època, vaig filmar i editar la cavalcada de reis. I aquí a l’ordinador la podem veure…
R:L’arribada al mercat dels aparells de filmació digital, va ser per a tu el punt de sortida artístic audiovisual?
Ignasi Corney Oller, 2024 (cedida per ell mateix)
I: La qualitat, a diferència de 1995, ara era elevada, sense pèrdues pràcticament entre compilacions, i tot quedava en petits arxius manejables i editables. Alguna cosa havia canviat. Ara era el moment! Aquell cuc interior va tornar a brollar. Abans m’he saltat prop d’una dècada de ràdio municipal i un breu període a Ràdio Costa Brava, però el cas és que estava acostumat a editar àudio, de manera que un editor de vídeo no havia de ser gaire diferent. Vaig adonar-me aviat que faria falta invertir una mica i comprar-me una càmera, suplir les meves mancances i contactar amb en Xevi per veure si podria comptar amb els seus continguts. I així ho vaig fer.
Una primera càmera que vaig tenir va ser una Aiptek que conservo arraconada en un armari perquè no oferia la qualitat esperada, una Panasonic domèstica que encara ara fa de càmera de suport, i una Sony NX-30 que oferia molt bona estabilització i que aguantava especialment bé en condicions de poca llum. Se’m va espatllar i ara porto alguns anys treballant amb una Sony RX10 III.
R: Has rebut classes de filmar i editar?
I: L’any 2009 no en sabia res de tot aquest món (riu), i encara ara quan veig aquells vídeos em poso les mans al cap! Però ei, el resultat pots veure que és digne. He estat autodidacta en força aspectes. Anava gravant i editant i rebia els vídeos d’en Xevi, que feien de model, i veia com els havia fet. Tot i que ho he estudiat després, el cervell, que és una eina extraordinària, va anar captant intuïtivament la mecànica: com treballar la narrativa, el so, els plans… L’any 2013 vam començar a fer treballs en comú, i sempre ens hem entès de forma natural. Allò que un feia es complementava amb el de l’altre. Era com màgia, hehe. Val a dir que en la majoria d’ocasions l’editatge corria a càrrec seu ja que disposava de més temps. Amb en Toni Martí també hem fet alguns projectes: L’autodeterminació depèn de nosaltres, el 2010, i encara l’any 2018 vam editar Marxes tu o marxo jo, que recull material de tots plegats i que explica com vam arribar al referèndum.
R: Aquest tipus de compenetracions artístiques deuen ser molt agradables d’experimentar. Tots aquests vídeos que hi ha a pantalla són fets teus?
En la presentació del llibre'Dones d'aigua', de Núria Esponellà el 16.06.2006 (R. Masana)
I: Totalment, però tampoc et sabria dir si es podria repetir amb algú altre amb qui treballéssim de forma regular. Potser sí. Amb en Xevi ens hem entès sempre bé crec que perquè part de la seva filosofia de vida és el «fem-ho fàcil» o, com ell l’anomenava a classe, el «sentit pràctic de la vida», que crec que va aconseguir inculcar-nos des de les aules a uns quants bisbalencs. Amb en Xevi hem gravat temàtiques del dia a dia, socials i culturals, però per deformació periodística, suposo que tinc un fons amb més percentatge de material «polític», per dir-ho d’alguna forma, i he tocat menys excursions o curses, que ell, en canvi, domina millor.
Selfie fet per Pau Fort Franch durat el Carnaval de la Bisbal de l'any 2023.
Tinc les gravacions per anys, i el 2013 és, amb diferència l’any del que conservo més material, amb una cinquantena llarga de vídeos, alguns en comú amb en Xevi, i altres propis com el concert dels 125 anys de La Principal de la Bisbal, les reivindicacions de la PAH, o el seguiment de la problemàtica de la biblioteca comarcal. De totes formes la meva feina principal és la docència, i la primavera de 2014 vaig ser destinar a Puigcerdà, on tornaria unes setmanes del curs següent i hi faria els cursos 2015-2016 com a substitut, i el 2016-2017 com a interí. La gestió de continguts de totbisbal la vaig fer a distància, però era una mica més difícil arribar a tot; no vam pas plegar per això.
L’any 2015 vaig moderar per segona vegada el debat de candidats a l’alcaldia, i els equips de les dues televisions digitals que llavors hi havia a la Bisbal vam col·laborar plegats en aquest acte. Ja veníem parlant feia mesos d’una fusió que es va començar a concretar en la filmació conjunta de bona part dels actes de la Festa Major, i en un Correfoc que em sembla que el vam gravar des de tots els angles possibles (riu). Aquesta unió ens hauria portat a crear una productora, però es va veure truncada per motius aliens, i totbisbal va plegar un temps més tard, l’any 2017.
R: Els vídeos publicats a totbisbal, ara on es poden trobar?
I: L’emmagatzematge dels arxius de vídeo, la possibilitat de personalitzar el reproductor, i que els vídeos fossin vistos només des del nostre domini i no des d’enlloc més ens van portar a escollir Vimeo com a servidor. I, és clar, ells volien seguir cobrant per tenir-hi els vídeos dipositats, però nosaltres ja no teníem activitat i, en conseqüència, no vam seguir pagant. Els vídeos ara no estan a l’abast de tothom a la xarxa, però encara els conservem.
R: I a Youtube, he vist que hi tens un canal, veritat ?
I: Hi tinc uns pocs vídeos que es relacionen sobretot amb els instituts on he treballat o treballo, i ara no hi penjaré pas tot el material fet durant tots aquests anys… Posarem l’enllaç Ignasi Corney
Moderació del debat de candidats a l'alcaldia de 16.05.2015 (Pere Mercader)
R: T’he vist diverses vegades presentant en directe l’Aplec de la Sardana que es fa al passeig Marimon de la Bisbal…
Ignasi Corney entrevistant a Miquel Perxés Cano, confiter i expresident de l'associació Amics de la sardana de la Bisbal i comarca el dia 27-2-2011. Va morir el 27 de desembre del 2021 amb 81 anys.
I: Mira, no conservo una memòria exacta de quan vaig començar a copresentar l’Aplec amb en Ramon Duran Candaler i, més endavant, a presentar-lo sol. Pels guions que conservo, i per algunes fotografies, crec que em devia incorporar a l’Aplec l’any 2005. Si els poses l’un rere l’altre, només fa 18 dies!
R: Tens algun projecte literari, radiofònic i d’audiovisuals en mans ?
I: Em va engrescar veure que cinc anys després del tancament de totbisbal, un noi que havia fet pràctiques amb nosaltres i que m’havia acompanyat els estius, en Roger Font Vilagran, volgués reprendre l’esperit de la nostra tasca. Va engegar L’aguait, que és una web d’informació de la Bisbal que gestiona amb la seva germana Victòria. Segurament seguiré donant-los un cop de mà en allò que pugui, i tinc algunes altres coses en previsió.
El més immediat ara és acabar un llibre de memòria històrica que vam començar fa quatre o cinc anys amb en Pitu Pla. Tracta l’abans, el durant i el després de la Guerra Civil a la Bisbal. La idea era fer des de 1939 en endavant any a any, però vam anar trobant coses, ens vam engrescar, i vam anar un pèl enrere per explicar bé què va passar, hem recuperat els judicis sumaríssims a persones de la Bisbal, les afectacions del bombardeig o les depuracions. No puc avançar-te res més.
Presentem un breu apunt sobre alguns fets de Calella de Palafrugell de fa uns 120 anys que sempre pot ser d’interès per engruixir les petites histories locals. Tot va venir perquè a la Correspondència Municipal de Palafrugell hi havia un document datat el 10 de gener del 1901 on veiem que Ambrosi Bofill Serra va sol·licitar a l’Ajuntament i aquest al la vegada al Governador de la província de Girona, permís per obrir una ‘casa de recreo ‘a la zona de salvament marítim de Calella de Palafrugell. Bofill consta que era membre de la Junta de vigilància de la ‘Societat Cooperativa La Confianza’ i pensem que havia de ser una persona reconeguda a la vila perquè la premsa l’any 1884 notificava que havia tingut un accident.
Segell de la’ Sociedad Española de Salvamiento de Naugragos’
Dir que els serveis de rescat de naufragis van ser creats l’any 1880 amb el nom de ‘Sociedad Española de Salvamento de Naufragios‘ (SESN), i el fet que a Calella hi hagués un servei d’aquest tipus ens indica que la activitat pesquera i portuària de mercaderies havia de ser relativament important.
La senyora Teresa Mestres ens recordava que al carrer de la Caritat de Palafrugell hi havia hagut una oficina de Duana on és feien les gestions administratives per el transport marítim de Calella de Palafrugell sovint vers Palamós i d’aquí cap a d’altres destinacions. A la correspondència consta que Miquel Costa el dia 8de juliol del 1902 en era el responsable de la duana.
Revisada la petició feta pel senyor Ambrosi, la Comandància de Marina de Barcelona i d’acord amb l’article 9e de la Llei de Ports va autoritzar les obres que anaven acompanyat del següent argument: La servidumbre de salvamento no es obstáculo para que los dueños de los terrenos contiguos al mar siembren, planten y levanten dentro de la zona marítimo-terrestre, en terreno propio, los edificios agrícolas y cases de recreo. Para la edificación en tales sitios se dará previo conocimiento al Gobernador de la provincia, el cual, después de oír al Comandante de Marina y al Ingeniero Jefe de Obras públicas, podrá oponerse si resultase impedimento al ejercicio de la servidumbre de que habla el artículo anterior.
Més tard Ambrosi va sol·licitar novament a l’Ajuntament poder efectuar obres a la seva finca de Calella que consistia amb aprovar el plano de la façana de l’habitatge i edificar tres casetes al carrer que conduïa al Canadell. (Acta del Ple del 14 de maig de l’any 1899)
A la premsa constava que el camí que anava a Calella en ocasions era poc transitable, en especial els dies de pluja, per aquest motiu es demanava construir una palanca o trampolí al encreuament de la carretera de Calella direcció Santa Margarida. També en ocasions es feien peticions per arranjar camins que conduïen a algunes finques i a llocs d’estiueig .Veiem que el moviment d’ mercaderies, activitat de pesca i d’estiuejants a Calella començava a ser important, per posar un exemple Miquel Torroella explicava que a les platges, cales i ports del terme de Palafrugell hi havien ancorades 123 embarcacions, 86 dedicades a la pesca i 37 d’esbarjo. La Crònica 15-5-1902.
Antoni i Dolors, fent una composició al seu despaig (Rosa M. Masana)
El dia 7 de juny d’aquest 2024 en motiu de la Setmana Internacional dels Arxius, l’Arxiu Històric Comarcal del Baix Empordà va organitzar un acte consistent amb presentar la producció cinematografia feta durant un període de 55 anys per Antoni Martí i la Dolors Sabater, la seva muller que feia els treballs interns que requeria la productora Videoplay de la Bisbal d’Empordà.
Antoni Martí, al arxiu de les seves produccions cinematogràfiques, 2023( Rosa M. Masana)
L’acte es va celebrar al cinema-teatre del Mundial amb força concurrència de públic, una centenar aproximat de persones que algunes d’elles estàvem molt relacionades amb la producció d’audiovisual de tot arreu de Catalunya i també hi vàrem assistir una bona quantitat d’amics.
Van ser projectats a la pantalla del cinema petits fragments de moltes de les produccions fetes en el decurs d’aquests anys, alguns d’aquests documentals estaven estretament vinculats al paisatge, fets i a la vida de persones del Baix Empordà. Dolors Sabater va adreçar unes paraules al públic i per finalitzar l’acte va ser projectat el documentat en record del cineasta afeccionat Pere Comellas de Corçà de manera que van intercalar part de les seves filmacions amb cinta de 35 mm amb blanc i negre, amb entrevistes a persones que el recordaven, entre ells la seva filla.
Antoni publicada a la Revista Baix Empordà número 83 del desembre de l’any 2023, pag. 19, també hi ha publicada una entrevista feta a Antoni Martí que de moment encara no esta inclosa a la xarxa, però si que la podem trobar amb format paper. Podem veure a Antoni a un breu vídeo fet en motiu de la carbonera de Sant Climent -Vulpellac- del que ell n’ha estat també propulsor de la tasca de voler recuperar la tècnica de com es feien abans les carboneres i fer-ne una representació anual.
Cartell d'un dels curmetratges fets per A.Martí, La Trobada guió de Núria EsponellàSetmana Internacional dels Arxius. Produccions de Antoni Martí i Dolors Fuster
L’any 1998 vàrem publicar a la revista El Drac de la Bisbal, núm. 36, l’article 137 anys d’història de les llevadores de la Bisbal, on hi conta una breu referencia de la llevadora Teresa Plaja Hortal, que pensem era possiblement parenta de la Teresa Plaja Ros que no n’havíem parlar a la publicació abans referida.
La novament consulta d’un dels llibres de la Contribució Industrial i de Comerç de la Bisbal dipositat al Arxiu Històric Comarcal del Baix Empordà (AHCBE) corresponents als anys 1893 i 1894 , ens ha permès trobar enregistrada a la llevadora Teresa Plaja Ros conforme pagava impostos per exercir la professió. En algun altre document vist a la Universitat de Barcelona, el seu segon cognom consta Bos, per la qual cosa fins que no sapiguem el cognom correcte de la seva mare en resta el dubte de si és Ros o Bos.
La Teresa va néixer a la Bisbal l’any 1851 i era filla de Antoni natural de Rupià i de Gertrudis nascuda a la Bisbal, vivien al carrer Fernandina, número 19 de la Bisbal. La Teresa als 23 anys es va casar amb Josep Sais Bosch a la parròquia de Santa Maria de la Bisbal el dia 8 de octubre de l’any 1874. El seu pare quan va anar al casament consta que era viudo. El matrimoni va viure al carrer de les Mosques número 7, sembla que disposaven d’una botiga que fins el moment no hem confirmat.
Les llevadores d’aquell temps abans de poder inscriure’s a la Universitat per poder fer l’examen de revàlida dels estudis de la carrera de Matrona, havien de presentar un certificat de cultura general expedit per una escola oficial, la Teresa el va obtindré de l’Escola de Mestres de Barcelona quan tenia 29 anys.
Els estudis consistien amb seguir el programa acadèmic oficial vigent que incloïa lliçons teòriques i habilitats pràctiques que havia de posseir la matrona que es podien adquirir al costat d’una llevadora experimentada, d’un metge especialista en parts i en hospitals , també als hospitals de beneficència. Els estudis tenien una extensió de quatre semestres que corresponia a dos anys complerts.
La consulta del seu expedient acadèmic dipositat a l’Arxiu de la Universitat de Barcelona, ens ha permès saber que per inscriure’s a la Universitat era necessari presentar els següents documents:
Drets de revàlida
El certificat de l’Escola Nacional de Mestres
Un certificat de bona conducta expedit pel batlle, que no li constés cap falta.
Un certificat marital donant-li permís per estudiar i per posteriorment exercir la professió.
Un certificat fet per un avalador, pensem que potser era el professor/ra
Els certificats anaven acompanyats per l’aval d’ un notari , el de la Bisbal era Francesc Miró de Pujol.
Una vegada fets els quatre semestres la interessada havia de procedir al examen de revàlida.
Conformitat per l'expedició del títol de Matrona
El certificat d’estudis de la Escola de Mestres de la Teresa anava signat per la directora Maria Agustina Royo i el secretari de l’escola Josep Giró Roma.
Les persones que consten van avalar-la van ser: Francesc Capdevila, Joan Capdevila i Ramon Caballé.
Per poder fer l’ examen de revalida, la interessada havia de fer la petició per escrit i pagar les taxes corresponents, la Teresa a la carta entre altres coses escrivia : ‘ interesa sufrir ahora el examen de reválida… , ara potser se’ns fa estranya la expressió, ‘sufrir’, però qui ha fet exàmens de revalida sap que són un patir, t’ho jugues tot en aquell examen.
El resultat de la Teresa va ser satisfactori i obtingué amb data 18 d’octubre de l’any 1882 el títol de Matrona
Signatura de la Teresa i del fiador
Teresa i Josep van tenir dues filles, Edelmira i Trinitat Sais Plaja (La Bisbal 22-7-1878- Barcelona 17-10-1933) aquesta darrera va estar també per ocupar-se de temes sanitaris com la seva mare però, ella va poder estudiar la carrera medicina a la Facultat de Medicina de Barcelona, fet que la va convertir amb la primera metgessa de la província de Girona i una de les pioneres de Catalunya. El doctor Jacint Corbella i Edelmira Domènech en va fer una crònica a la revista Gimbernat, 2001
En reconeixement a la metgessa pionera Trinitat Sais Plaja, filla de Teresa
L’Ajuntament de la Bisbal recolzat pel Grup de Dones de la Bisbal considerant les característiques acadèmiques i professionals de la Trinitat Plaja va voler dedicar el seu nom a una plaça publica que es troba davant del Centre d’Assistència Primària de la Bisbal (CAP) on van col·locar un monòlit fet amb rajols de ceràmica en memòria seva. Podem veure un vídeo relacionat de quan el CAP de la Bisbal va rebre el nom de Francesca Casaponsa , una altre metgessa bisbalenca reconeguda.
Fragment de la crònica que parla de la metgessa Trinitat Sais
Amb les dades que ara disposem de la Teresa Plaja, de segur que podrem ampliar aquesta crònica.
