Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Mes de mig segle fent cinema (1969-2024) Antoni Martí i Dolors Fuster

Antoni i Dolors, fent una composició al seu despaig (Rosa M. Masana)
Antoni i Dolors, fent una composició al seu despaig (Rosa M. Masana)

El dia 7 de juny d’aquest 2024 en motiu de la Setmana Internacional dels Arxius, l’Arxiu Històric Comarcal del Baix Empordà va organitzar un acte consistent amb presentar la producció cinematografia feta durant un període de 55 anys per Antoni Martí i  la Dolors Sabater, la seva muller que feia els treballs interns que requeria la productora Videoplay  de la Bisbal d’Empordà.

Antoni Martí, al arxiu de les seves produccions cinematogràfiques, 2023( Rosa M. Masana)
Antoni Martí, al arxiu de les seves produccions cinematogràfiques, 2023( Rosa M. Masana)

L’acte es va celebrar al cinema-teatre del Mundial amb força concurrència de públic, una centenar aproximat de persones que algunes d’elles estàvem molt relacionades amb la producció d’audiovisual de tot arreu de Catalunya i també hi vàrem assistir una bona quantitat d’amics.

Van ser projectats a la pantalla del cinema petits fragments de moltes de les produccions fetes en el decurs d’aquests anys, alguns d’aquests documentals estaven  estretament vinculats al paisatge, fets i a la vida de persones  del Baix Empordà. Dolors Sabater va adreçar  unes paraules al públic i per finalitzar  l’acte va ser projectat el documentat en record  del cineasta afeccionat Pere Comellas de Corçà de manera que van intercalar part de les seves  filmacions amb cinta de 35 mm amb blanc i negre, amb entrevistes a persones que el recordaven, entre ells la seva filla.

El material de Pere Comelles que fins a la dècada de l’any 2000 havia estat dins les seves respectives caixes metàl·liques al lloc on ell hi feia les projeccions, va ser cedir a la Filmoteca de Catalunya on resta preservada la seva integritat documental. De Pere Comelles Pons, se’n pot consultar un article publicat a la Revista Baix Empordà núm.60 de l’any 2018, pag. 70

 Antoni publicada a la Revista Baix Empordà número 83 del desembre de l’any 2023, pag. 19, també hi ha publicada  una entrevista  feta a Antoni Martí que de moment encara no esta inclosa a la  xarxa, però si que la podem trobar amb format paper.  Podem veure a Antoni a un breu vídeo fet en motiu de la carbonera de  Sant Climent -Vulpellac- del que ell n’ha estat també propulsor de la  tasca de voler recuperar la tècnica de com es feien abans les carboneres i fer-ne una representació anual.

 

Cartell d'un dels curmetratges fets per A.Martí, La Trobada guió  de Núria Esponellà
Cartell d'un dels curmetratges fets per A.Martí, La Trobada guió de Núria Esponellà
Setmana Internacional dels Arxius. Produccions de Antoni Martí i Dolors Fuster
Setmana Internacional dels Arxius. Produccions de Antoni Martí i Dolors Fuster

Teresa Plaja Ros -Bos- (La Bisbal d’Empordà 1851- ) Llevadora

L’any 1998 vàrem publicar a la revista El Drac de la Bisbal, núm. 36, l’article  137 anys d’història de les llevadores  de la Bisbal, on hi conta una breu referencia  de la llevadora Teresa Plaja Hortal, que pensem era possiblement parenta  de la   Teresa Plaja Ros  que no n’havíem parlar a la publicació abans referida.

La novament consulta  d’un dels llibres de la Contribució Industrial i de Comerç de la Bisbal  dipositat al Arxiu Històric Comarcal del Baix Empordà (AHCBE) corresponents als anys 1893 i 1894 , ens ha permès  trobar  enregistrada a la llevadora  Teresa Plaja Ros conforme  pagava impostos per exercir la  professió.  En algun altre document vist a la Universitat de Barcelona, el seu segon cognom  consta Bos, per la qual cosa fins que no sapiguem el cognom correcte de la seva mare en resta el dubte de si és Ros o Bos.

La Teresa va néixer a  la Bisbal l’any 1851 i era filla de Antoni natural de Rupià i de Gertrudis nascuda a  la Bisbal, vivien al carrer Fernandina, número 19 de la Bisbal.  La Teresa als 23 anys es va casar amb  Josep Sais Bosch a la parròquia de Santa Maria de la Bisbal el dia 8 de octubre de l’any 1874.  El seu pare quan va anar al casament consta que era viudo.  El matrimoni va viure al carrer de les Mosques número 7,  sembla  que disposaven d’una botiga que fins el moment no hem confirmat.

Les llevadores d’aquell temps abans de  poder inscriure’s a la Universitat per poder fer l’examen de revàlida   dels estudis  de la carrera  de Matrona, havien de presentar un certificat  de  cultura general expedit per una escola oficial, la Teresa el va obtindré de l’Escola de Mestres de Barcelona quan tenia 29 anys.

Els estudis consistien amb seguir el programa acadèmic oficial vigent que incloïa  lliçons teòriques i habilitats  pràctiques  que havia de posseir la matrona que es podien adquirir al costat d’una llevadora experimentada, d’un metge especialista en parts i  en hospitals , també als hospitals  de  beneficència.  Els estudis tenien una extensió de quatre semestres que corresponia a dos anys complerts.

La  consulta del seu expedient acadèmic  dipositat a l’Arxiu de la Universitat de Barcelona, ens ha permès saber  que per inscriure’s a la Universitat era necessari presentar els següents documents:

Drets de revàlida
Drets de revàlida

 

  • El certificat de l’Escola Nacional de Mestres
  • Un certificat de bona conducta expedit pel batlle, que no li constés cap falta.
  • Un certificat marital donant-li permís per estudiar i per posteriorment  exercir la  professió.
  • Un certificat fet per un avalador, pensem que potser era el professor/ra
  • Els certificats anaven acompanyats per l’aval d’ un notari , el de la Bisbal era Francesc Miró de Pujol.
  • Una vegada fets els quatre semestres  la interessada havia de procedir al examen de revàlida.

    Conformitat per l'expedició del títol de Matrona
    Conformitat per l'expedició del títol de Matrona

El certificat d’estudis de la Escola de Mestres de la Teresa anava signat per la directora Maria Agustina Royo i el secretari de l’escola Josep Giró Roma.

Les persones que consten van avalar-la  van ser: Francesc Capdevila, Joan Capdevila i Ramon Caballé.

Per poder fer l’ examen de revalida, la interessada havia de fer la petició per escrit i pagar les taxes corresponents, la Teresa  a la carta entre altres coses escrivia : ‘ interesa sufrir ahora el examen de reválida… , ara potser se’ns fa estranya la expressió, ‘sufrir’,  però qui ha fet exàmens de revalida sap que són un patir, t’ho jugues tot en aquell examen.

El resultat de la Teresa va ser satisfactori i obtingué amb data  18 d’octubre de l’any 1882 el títol de Matrona 

Signatura de la Teresa i del fiador
Signatura de la Teresa i del fiador

Teresa i Josep van tenir dues filles, Edelmira i Trinitat Sais Plaja (La Bisbal 22-7-1878- Barcelona 17-10-1933) aquesta darrera va estar també per ocupar-se de temes sanitaris com la seva mare però, ella va poder estudiar la carrera medicina a la Facultat de Medicina de Barcelona, fet que la va convertir amb la primera metgessa de la província de Girona i una de les pioneres de Catalunya.  El doctor Jacint Corbella i Edelmira Domènech en va fer una crònica a la revista Gimbernat, 2001

En reconeixement a la metgessa pionera Trinitat Sais Plaja, filla de Teresa
En reconeixement a la metgessa pionera Trinitat Sais Plaja, filla de Teresa

L’Ajuntament de la Bisbal recolzat pel Grup de Dones de la Bisbal considerant les característiques acadèmiques i professionals de la Trinitat Plaja  va voler dedicar el seu nom a una plaça publica que es troba davant del  Centre d’Assistència Primària de la Bisbal (CAP) on  van col·locar un monòlit fet amb rajols de ceràmica en memòria seva.  Podem veure un vídeo relacionat de quan  el CAP de la Bisbal va  rebre el nom de Francesca  Casaponsa , una altre metgessa bisbalenca reconeguda.

Fragment de la crònica que parla de la metgessa Trinitat Sais
Fragment de la crònica que parla de la metgessa Trinitat Sais

Amb les dades que ara disposem de la Teresa Plaja, de segur que podrem ampliar aquesta crònica.

 

 

 

 

Lluís Suñer i Josep Suñer Gallart afeccionats al Hoquei sobre patins

El matrimoni Luís Suñer i Ampar Gallart vivien a la carretera de Rellinars davant mateix de la Central Elèctrica de Terrassa, van tenir quatre fills, Josep, Jordi, Jaume i Neus.

Lluís Suñer Lluís col·laborava en un casal esportiu, no sabem dir-ne el nom, estava situat  dues travessies més avall d’ on vivia  la família, a mà contraria de la Central Elèctrica. Segons l’actual plànol de Terrassa el casal o centre esportiu estaria  situat a un espai  entre la riera de les Arenes,  la carretera de Rellinars i els  carrers Úbeda i de la Salut.

Lluís Suñer, el mecànic de patins
Lluís Suñer, el mecànic de patins

 

Recordem aquests fets perquè algunes vegades junt amb la meva germana Anna havien anat a veure com el Josep jugava un partit de hoquei sobre patins a una pista asfaltada, com dèiem, bastant propera a casa seva.

Model d'uns patins Roulettes, 1908
Model d'uns patins Roulettes, 1908
Jugadors de hoquei sobre herba (Imatge guardada per Francesc Masana)
Jugadors de hoquei sobre herba (Imatge guardada per Francesc Masana)

Josep era el promès de l’Anna de la que en soc la seva germana petita i algunes vegades,  desprès del partit ens permetia  assajar la nostre habilitat consistent en sostenir-nos a sobre de vuit rodes. El que si  vàrem tenir ocasió de comprovar que la pista era més dura que la de terra. Parlem aproximadament  de l’any 1953, quan  en aquell moment tenia uns vuit anys.

Lluís Suñer, el pare d’en Josep, tenia gran habilitat per les qüestions mecàniques  i fos el que fos  que tinguessin malmès els patins de jugar al hoquei, ell sabia com tornar-los a fer funcionar,  era el que en dèiem ‘un manetes’ Disposava d’ un petit taller al cobert del pati de casa seva on l’havia vist treballar algunes vegades.

Darrerament entre les fotografies que guardava el meu germà Francesc Masana i la seva muller Júlia, que ara les tinc a casa, n’hem localitzat una d’ un partit hoquei sense patins on es veien uns nois bastants joves amb els sticks a la mà.

El fet que Francesc guardés aquesta imatge ens ha suggerit que entre els jugadors hi podia haver-ne algun que ell conegués. Pensàvem que podria ser en Josep Suñer però no els sabem identificar, amb tot l’adjuntem  per la relació que te amb aquest esport i potser algú la pot identificar.

Marià Masana recorda que Josep havia jugat a hoquei al club Sferic, centre que encara està actiu  al carrer Sardenya, 34 de Terrassa. Dir que la Federació Catalana de Hoquei sobre patins, va ser creada els anys quaranta i a la dècada dels anys seixanta va passar a dir-se Federació Catalano-Balear.

Josep Suner Gallard, terrassenc jugador de hoquei sobre patins
Josep Suner Gallard, terrassenc jugador de hoquei sobre patins

És possible que en un moment o altre pugui aparèixer alguna imatge o saber quelcom més de l’esmentada pista esportiva de la zona Nord –Est de Terrassa.

És evident que les coses viscudes de joves sempre guarden quelcom dins nostra, ho diem perquè als Jocs Olímpics d’ Espanya de l’any 1992, vàrem voler assistir al partit de Hoquei sobre herba  femení que es jugava a Terrassa ,  no deixa de ser curiós que en aquest esdeveniment i  va assistir com a  col·laboradora holística  una de les filles de Josep, la Rosemari Suñer Masana i també la seva cunyada Rosa Maria Masana, a  la que ell ensenyava ell a patinar, va voler anar a veure aquest tant especial campionat  esportiu  fet a la nostra ciutat,  podem pensar que en el fons el que volíem propiciar amb el nostre entusiasme era que l’equip femení terrassenc en sortís guanyador, així va ser obtenint la màxima menció, o sigui  la Medalla d’Or.

A Josep també l'agradava jugar a tenis, el veiem junt amb Rosa M. Masana, la seva cunyada,  a Viladecavalls
A Josep també l'agradava jugar a tenis, el veiem junt amb Rosa M. Masana, la seva cunyada, a Viladecavalls

 

 

Un fet de la vida quotidiana

El passat dilluns dia 27 de maig del 2024, van venir a la Bisbal els meus nebots Marià Masana i Francesc Massana amb les seves mullers Dolors i Núria  també nebodes meves.

El Marià i la Dolors que ja són avis de la Martina,  quan a ella li van dir  que aniríem  a veure a la tieta Rosa a la Bisbal  junt amb el tiet Cisco i la tieta Núria, la Martina els hi va dir :

  • Espereu que us faig un dibuix per donar-lo  a la tieta Núria i  a la tieta Rosa.

Desprès de dinar la Dolors amb un sobre a la mà  ens diu :

  • Teniu, això és de part de la Martina.

    Dibuix amb visió de Martina Masana i Rosa M. Masana
    Dibuix amb visió de Martina Masana i Rosa M. Masana

A dins de cada  sobre hi havia un dibuix ,  vàrem tenir un gran  sorpresa i  ens va fer feliç  aquell simpàtic  detall vingut inesperat de la Martina, una nena de sis anys.

La Dolors, la iaia de la nena, em diu:

  • M’ha dit la Martina que aquest forat que hi ha sobre l’estrella, és per mirar a l’altre costat.

Instantàniament em va venir al pensàvem de quan anava a classes de dibuix a la Escola Industrial de Terrassa amb el professor Floreal Suriguera,  professor s ens demanava  que féssim quelcom de creatiu. Recordava que en una ocasió  li vaig lliurar  dos dibuixos imaginaris, un d’ells el vaig  pintat amb llustre de les sabates, no ho havia fet mai, i l’altre era d’estil més tècnic fet amb compàs, ambdós dibuixos tenien en comú  que els havia fet el fet un forat per mirar al darrera. La intensió era veure, com si diguessin, el que hi ha al darrera de tot, des del quotidià al de més enllà real o imaginari.

Aquella similitud de ideació  creativa , em va deixar per un moment sense paraules i, més encara perquè sabíem que entre un dibuix  i l’ altra  hi havien  transcorregut  uns 50 anys , el temps suficient per a tres generacions , soc la tia besàvia de la Martina. Desconec amb quina intenció la Martina  va fer aquell dibuix,  potser amb cap, només com un fet que es dona simplement. Quan sigui més gran potser si que ella mateixa li pot donar un significat.

Un altre fet curiós relacionat  amb el dibuix va ser recordar  quan el Cisco, que també  havia anat a classes amb el professor Suriguera i un dia en va dir:

  • El professor ens  va  passar unes  diapositives de treballs fets per  alguns antics alumnes  i n’he vist dos signats per tu. Vaig dir-los  aquests dibuixos els ha fet la meva tia.
Dolors, la iaia i Rosa M, la tieta besàvia , 27-4-2024
Dolors, la iaia i Rosa M, la tieta besàvia , 27-4-2024

Curiosament com va  explicar en Cisco, es tractaven dels  dibuixos on hi havia  un  forat al paper.

En aquell moment d’estar-nos  a taula  van aparèixer  una unió de circumstàncies familiars viscudes al voltant del fet de dibuixar , fets fantàstics i únics que te la vida.

En  Cisco es va fer dissenyador gràfic.

El professor F. Soriguera, la seva filla i l'aquarel·lista Teresa Jordà
El professor F. Soriguera, la seva filla i l'aquarel·lista Teresa Jordà

 

 

Conferència, Dones emprenedores de Palafrugell 1857-1914 i de Celrà 1856-1945

Cartell informatiu de la conferència
Cartell informatiu de la conferència

El passat dia 6 de març del 2024  i en commemoració del dia de la Dona treballadora,  vàrem presentar al centre de can Ponac de Celrà els llibres  Dones emprenedores de Palafrugell . A la vegada també i , desprès de dur a terme algunes  investigacions, vàrem donar a conèixer a les 26 dones celranenques  que disposaven de negocis posats al seu nom, durant el  període que anava de l’ any 1856 al 1945.

A partir de conèixer  el nom de la persona,  l’adreça i el tipus de negoci que regentaven , pensem que  ens podria facilitar la  localització d’alguns dels seus familiars i poder sabes més coses d’elles.  Tot ajuda a engrossir la historia d’una població i ens aporta d’altres idees per seguir  investigant en  el territori.   El segon volum del llibre Dones Emprenedores de Palafrugell  està a la xarxa.

Presentació amb Power Point a can Poçac de Celrà.
Presentació amb Power Point a can Poçac de Celrà.