Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.
Aquesta pàgina la deixem en blanc, només hi posem una fotografia, la idea és que si hi ha algú que li provoqui un suggeriment seria d’agrair que el diguès a comentaris. Tot que sabem que la manca de temps priva de fer aquestes coses, però qui sap ?
En una ocasió mentre estava revisant un documents al Arxiu Municipal de Palafrugell, vaig conèixer a la senyora Rosa Laviña que cedia documentació a l’esmentat Arxiu. Varem conversar i en saber que em deia Masana de cognom em va preguntar si era de família amb Marcel·li, li vaig respondre que no.
Rosa Laviña va explicar que anys enrere havia allotjat a casa seva uns dies a Marcel·li Massana i Maria Calvó quan feia dos anys que no s’havien vist i va explicar anècdotes d’aquest encontre, no les explicarem, només dir que estaven relacionades amb la vitalitat d’ en Massana i va ser curiós perquè per definir-ho va emprar les mateixes paraules que emprava la meva mare quan es referia a la vitalitat del meu pare.
D’aquest contacte amb la Rosa Laviña a més de tenir la oportunitat de fer una visita a la Maria Calvó que vivia a Tolouse, van poder ser publicats dos articles a la Revista de Palafrugell que ara adjuntem en aquesta pàgina en format PDF.
Per llegir els articles clicar a : marcel-i-maria
Miquel Fleta, tenor liric, Osca 1897-La Corunya 1938
Maria Rosa Espinal i Font, soprano Barcelona 1910-1981
Marcel·li va ser un dels coneguts maquis catalàns
La societat humana de sempre s’ha mogut entre dues o més vessants ideològiques, polítiques, religioses o d’interessos personals, afavorint la confrontació continua o en termes elèctrics cor-circuits que mitiguen el benestar social. L’article ‘Partido político’ a Wiquipedia ens aporta informació envers aquest fet.
En Pere va ser un home polifacètic que es dedicava a la mecànica, va ser xofer i era afeccionat a la cinematografia. Va ser editat un breu article a la Revista del Baix Empordà número 60 del mes de març de l’any 2018, pag. 70 a 72.
Presentem una copia que es pot llegir a: pere-comelles, corçà
L’any 2012 varem fer una entrevista a Enric Segú que ens explica quelcom de la empresa i de la xemeneia que succionava els fums del forn de coure la ceràmica. Va ser publicada a la revista digital Totbisbal, però actualment aquest mitjà està inactiu i no disposem de la informació que vàrem publicar.
Si que podem adjuntat un PDF amb alguns retalls de diari que contenent noticies relacionades amb el treball del pare Enric Segú Estrada que es pot llegir a; Enric-segu-estrada
També es pot llegir quelcom de Joan Riera Marull que és qui comercialitzava els forns de coure material ceràmic que ell mateix havia dissenyat .
Actualment hem localitzat un bloc molt interessant pel seu contingut i també molt agradable de veure on ens parla d’Enric Segú com autor de diverses obres de ceràmica fetes al Celler d’Argentona que es troba en terrenys de Can Calopa, també esmenta al ceramista Esteve Vila.
Podem consultar l’esmentat bloc a; rondaller.cat i en concret la pàgina que parla de E. Segú, d’ella n’em extret la imatge que tot seguit presentem feta per l’autor de l’esmentada pàgina. Ha estat considerada també d’interès perquè a la obra s’hi veu podem la signatura Enric Segú, ceramista, Sant Clíment de Peralta, 1975 .
La extingida xemeneia industrial coneguda com la xemeneia de la Pera, formava part del complex fabril d’una bòbila situada a a la cruïlla entre la carretera Palamós-Girona (C-66) i la ( GIV-6426 que comunica amb la vila de la Pera. Durant diversos anys la xemeneia va formar part del paisatge empordanès i visible des de diferents llocs.
En una ocasió quan la empresa havia tancat, vaig pregunta als responsable de la empresa Ceràmica del Ter que estava a tocar de la antiga bòbila i van dir-me que la empresa es deia CERAMSA però que no tenien informació de la xemeneia.
Configuració de la xemeneia i arranjament del fust
Vista des de fora veiem que es tractava d’una xemeneia d’estructura tronc-cònica feta de maons aplantillats de terra cuita vermella.
La part proximal del fust, la que arrenca just a sobre de sobre el pedestal, estava protegida per anelles, però a partir d’uns vuit metres d’alçada el fust s’observava lliure d’argolles fins que novament a la seva meitat de aproximadament tornava estar subjectada pels cercles d ferro i fins a la sortida de fums. Amb seguretat no ho sabem però podia arribat a tenir una alçada de gairebé trenta metres.
Més endavant el senyor Font que tenia una empresa a Vulpellac va explicar i a la vegada feia un esquema que adjuntem, com aquesta xemeneia havia sofert una important deformació del fust restant desalineada en referència al pla del terra.
L’empresari a fi de pal·liar aquesta anomalia va contractar a uns experts perquè intentessin corregir la deformitat estructural. Font explicava que els tècnics enfilats al fust van posar anar posant diversos ascons al costat de la flexió, no li vaig preguntar però possiblement les cunyes eren de ferro. També comentava que va ser tot un espectacle veure aquells homes enfilats a la paret de la xemeneia i les persones que els veien a treballar a aquelles alçades exclamaven ¡es mataran !
Causes de les possibles patologies de la xemeneia.
No és fàcil fer un diagnòstic del perquè la xemeneia s’havia torçat d’aquella manera que ens mostrava el senyor Font i ara és dificil d’averiguar degut que està enderrocada, si que poden esmentar algunes hipòtesis envers els seus problemes estructurals.
AL’objectiu d’aquesta presentació nomès ha estat motivat per donar a coneixer una estructura industrial de mitjançs dels segle XX que havia de fabricar molt del totxos que formen part de les diverses edificacions del Baix Empordà i d’altres llocs i al temps presentar algunes imatges.