Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Ignasi Corney Oller, creador de treballs periodístics i audiovisuals

El tema central del número anterior d’aquesta revista tractava sobre els cineastes i creadors de vídeo empordanesos. Respecte a la Bisbal van ser presentats Antoni Martí, cineasta de llargmetratges, i Xevi Codolà, afeccionat al vídeo que grava els diversos esdeveniments socials que es celebren a la Bisbal. Ambdós ens han parlat també de les aportacions en la captació d’imatges generades per Ignasi Corney, motiu pel que hem volgut que ens expliqués també quelcom de la seva afecció.

- Rosa: Bon dia, Ignasi. D’on et va venir la teva afecció per filmar i editar diversos reportatges de la Bisbal?

Ignasi al acte de reconeixement de la professora Victòria Vigo, 2015 (R.Masana)
Ignasi al acte de reconeixement de la professora Victòria Vigo, 2015 (R.Masana)

 

– Ignasi: Bon dia, Rosa. Hauria de començar dient-te que el 1995 o 1996, ara no n’estic segur, feia una matèria a l’institut que impartia en Xevi Codolà Vilahur; vam fer un treball en grup, i també una pel·lícula en què una part de l’acció passava als Clots de Sant Julià. Em va agradar però editar era complicat, i ho vaig aparcar del meu cap fins l’any 2009.

R: Tu ets professor, veritat?

I: Sí, treballo com a docent a Secundària des de l’any 2008. Faig classes a l’institut Puig Cargol de Calonge i Sant Antoni. Vaig estudiar Filologia Catalana i Filologia Hispànica a la UdG, vaig fer un curs integral de ràdio de la UdG i la Cadena SER, i vaig començar el Grau de Comunicació a la UOC.

R- Però has treballat a més llocs…

I: Sí, és clar. Però la Comunicació, que és l’element pel que em preguntes, ha estat la meva vocació principal des que era jove i fins no fa tant, però mai m’ha donat per viure, tot al contrari. I com que ningú neix ensenyat, per arribar al 2009 al que fèiem referència, vaig passar per un camí de formació que va començar el 1996, amb 16 anys, començant a col·laborar en mitjans locals i comarcals. Em disculpareu si sóc poc exhaustiu. Vaig ser un dels primers col·laboradors externs de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) creada el 1999 per un llavors conegut, però, és clar, no pas a nivell de país, Carles Puigdemont Casamajó. També a La Proa, diari del Baix Empordà. I vaig ser durant set anys (de 2000 a 2007) corresponsal de Diari de Girona a la Bisbal. L’any 2004 es va gestar un projecte local que em va interessar, totbisbal, i com que no tindríem editora de notícies fins al cap d’un temps, vam gestionar l’edició local de Vilaweb i n’enllaçàvem les notícies al portal.

totbisbal tenia una voluntat d’incidir en la millora de la realitat des del món virtual. Els meus socis, als qui agraeixo tot l’aprenentatge, van ser en Pere Cuenca Sánchez i en Jaume Figa Sastregener. Era una plataforma d’esperit comunitari amb un diari al seu interior. Intentàvem posar en valor els actius que hi havia, situant-los en un mateix pla; aquest efecte igualador mai va agradar tothom en un espai com el nostre, però és el que corresponia fer. Mentre vam anar desenvolupant la plataforma, hi vam afegir una ràdio i una televisió digitals. I va ser l’any 2009 quan, amb un Nokia N96, que era un dels mòbils bons de l’època, vaig filmar i editar la cavalcada de reis. I aquí a l’ordinador la podem veure…

R:L’arribada al mercat dels aparells de filmació digital, va ser per a tu el punt de sortida artístic audiovisual?   

Ignasi Cornell, 2024 (cedida Ignasi)
Ignasi Cornell, 2024 (cedida Ignasi)
I: La qualitat, a diferència de 1995, ara era elevada, sense pèrdues pràcticament entre compilacions, i tot quedava en petits arxius manejables i editables. Alguna cosa havia canviat. Ara era el moment! Aquell cuc interior va tornar a brollar. Abans m’he saltat prop d’una dècada de ràdio municipal i un breu període a Ràdio Costa Brava, però el cas és que estava acostumat a editar àudio, de manera que un editor de vídeo no havia de ser gaire diferent. Vaig adonar-me aviat que faria falta invertir una mica i comprar-me una càmera, suplir les meves mancances i contactar amb en Xevi per veure si podria comptar amb els seus continguts. I així ho vaig fer.

 Una primera càmera que vaig tenir va ser una Aiptek que conservo arraconada en un armari perquè no oferia la qualitat esperada, una Panasonic domèstica que encara ara fa de càmera de suport, i una Sony NX-30 que oferia molt bona estabilització i que aguantava especialment bé en condicions de poca llum. Se’m va espatllar i ara porto alguns anys treballant amb una Sony RX10 III.

R: Has rebut classes de filmar i editar?

I: L’any 2009 no en sabia res de tot aquest món (riu), i encara ara quan veig aquells vídeos em poso les mans al cap! Però ei, el resultat pots veure que és digne. He estat autodidacta en força aspectes. Anava gravant i editant i rebia els vídeos d’en Xevi, que feien de model, i veia com els havia fet. Tot i que ho he estudiat després, el cervell, que és una eina extraordinària, va anar captant intuïtivament la mecànica: com treballar la narrativa, el so, els plans… L’any 2013 vam començar a fer treballs en comú, i sempre ens hem entès de forma natural. Allò que un feia es complementava amb el de l’altre. Era com màgia, hehe. Val a dir que en la majoria d’ocasions l’editatge corria a càrrec seu ja que disposava de més temps. Amb en Toni Martí també hem fet alguns projectes: L’autodeterminació depèn de nosaltres, el 2010, i encara l’any 2018 vam editar Marxes tu o marxo jo, que recull material de tots plegats i que explica com vam arribar al referèndum.

R: Aquest tipus de compenetracions artístiques deuen ser molt agradables d’experimentar. Tots aquests vídeos que hi ha a pantalla són fets teus? 

Ignasi a la presentació del llibre de Núria Esponellà (R. Masana)
Ignasi a la presentació del llibre de Núria Esponellà (R. Masana)

 

I: Totalment, però tampoc et sabria dir si es podria repetir amb algú altre amb qui treballéssim de forma regular. Potser sí. Amb en Xevi ens hem entès sempre bé crec que perquè part de la seva filosofia de vida és el «fem-ho fàcil» o, com ell l’anomenava a classe, el «sentit pràctic de la vida», que crec que va aconseguir inculcar-nos des de les aules a uns quants bisbalencs. Amb en Xevi hem gravat temàtiques del dia a dia, socials i culturals, però per deformació periodística, suposo que tinc un fons amb més percentatge de material «polític», per dir-ho d’alguna forma, i he tocat menys excursions o curses, que ell, en canvi, domina millor.

Tinc les gravacions per anys, i el 2013 és, amb diferència l’any del que conservo més material, amb una cinquantena llarga de vídeos, alguns en comú amb en Xevi, i altres propis com el concert dels 125 anys de La Principal de la Bisbal, les reivindicacions de la PAH, o el seguiment de la problemàtica de la biblioteca comarcal. De totes formes la meva feina principal és la docència, i la primavera de 2014 vaig ser destinar a Puigcerdà, on tornaria unes setmanes del curs següent i hi faria els cursos 2015-2016 com a substitut, i el 2016-2017 com a interí. La gestió de continguts de totbisbal la vaig fer a distància, però era una mica més difícil arribar a tot; no vam pas plegar per això.

L’any 2015 vaig moderar per segona vegada el debat de candidats a l’alcaldia, i els equips de les dues televisions digitals que llavors hi havia a la Bisbal vam col·laborar plegats en aquest acte. Ja veníem parlant feia mesos d’una fusió que es va començar a concretar en la filmació conjunta de bona part dels actes de la Festa Major, i en un Correfoc que em sembla que el vam gravar des de tots els angles possibles (riu). Aquesta unió ens hauria portat a crear una productora, però es va veure truncada per motius aliens, i totbisbal va plegar un temps més tard, l’any 2017.

R: Els vídeos publicats a totbisbal, ara on es poden trobar?

I: L’emmagatzematge dels arxius de vídeo, la possibilitat de personalitzar el reproductor, i que els vídeos fossin vistos només des del nostre domini i no des d’enlloc més ens van portar a escollir Vimeo com a servidor. I, és clar, ells volien seguir cobrant per tenir-hi els vídeos dipositats, però nosaltres ja no teníem activitat i, en conseqüència, no vam seguir pagant. Els vídeos ara no estan a l’abast de tothom a la xarxa, però encara els conservem.

R: I a Youtube,  he vist que hi tens un canal, veritat ?

I: Hi tinc uns pocs vídeos que es relacionen sobretot amb els instituts on he treballat o treballo, i ara no hi penjaré pas tot el material fet durant tots aquests anys… Posarem l’enllaç Ignasi Cornell 

 

Ignasi, reporter d'un acte públic a la Bisbal (cedida Ignasi)
Ignasi, reporter d'un acte públic a la Bisbal (cedida Ignasi)

R: T’he vist diverses vegades presentant en directe l’Aplec de la Sardana que es fa al passeig Marimon de la Bisbal…

I: Mira, no conservo una memòria exacta de quan vaig començar a copresentar l’Aplec amb en Ramon Duran Candaler i, més endavant, a presentar-lo sol. Pels guions que conservo, i per algunes fotografies, crec que em devia incorporar a l’Aplec l’any 2005. Si els poses l’un rere l’altre, només fa 18 dies!

 

R: Tens algun projecte literari, radiofònic i d’audiovisuals en mans ?

I: Em va engrescar veure que cinc anys després del tancament de totbisbal, un noi que havia fet pràctiques amb nosaltres i que m’havia acompanyat els estius, en Roger Font Vilagran, volgués reprendre l’esperit de la nostra tasca. Va engegar L’aguait, que és una web d’informació de la Bisbal que gestiona amb la seva germana Victòria. Segurament seguiré donant-los un cop de mà en allò que pugui, i tinc algunes altres coses en previsió.

El més immediat ara és acabar un llibre de memòria històrica que vam començar fa quatre o cinc anys amb en Pitu Pla. Tracta l’abans, el durant i el després de la Guerra Civil a la Bisbal. La idea era fer des de 1939 en endavant any a any, però vam anar trobant coses, ens vam engrescar, i vam anar un pèl enrere per explicar bé què va passar, hem recuperat els judicis sumaríssims a persones de la Bisbal, les afectacions del bombardeig o les depuracions. No puc avançar-te res més.

R: Moltes gràcies Ignasi !

I: Ja ho saps.

Mes de mig segle fent cinema (1969-2024) Antoni Martí i Dolors Fuster

Antoni i Dolors, fent una composició al seu despaig (Rosa M. Masana)
Antoni i Dolors, fent una composició al seu despaig (Rosa M. Masana)

El dia 7 de juny d’aquest 2024 en motiu de la Setmana Internacional dels Arxius, l’Arxiu Històric Comarcal del Baix Empordà va organitzar un acte consistent amb presentar la producció cinematografia feta durant un període de 55 anys per Antoni Martí i  la Dolors Sabater, la seva muller que feia els treballs interns que requeria la productora Videoplay  de la Bisbal d’Empordà.

Antoni Martí, al arxiu de les seves produccions cinematogràfiques, 2023( Rosa M. Masana)
Antoni Martí, al arxiu de les seves produccions cinematogràfiques, 2023( Rosa M. Masana)

L’acte es va celebrar al cinema-teatre del Mundial amb força concurrència de públic, una centenar aproximat de persones que algunes d’elles estàvem molt relacionades amb la producció d’audiovisual de tot arreu de Catalunya i també hi vàrem assistir una bona quantitat d’amics.

Van ser projectats a la pantalla del cinema petits fragments de moltes de les produccions fetes en el decurs d’aquests anys, alguns d’aquests documentals estaven  estretament vinculats al paisatge, fets i a la vida de persones  del Baix Empordà. Dolors Sabater va adreçar  unes paraules al públic i per finalitzar  l’acte va ser projectat el documentat en record  del cineasta afeccionat Pere Comellas de Corçà de manera que van intercalar part de les seves  filmacions amb cinta de 35 mm amb blanc i negre, amb entrevistes a persones que el recordaven, entre ells la seva filla.

El material de Pere Comelles que fins a la dècada de l’any 2000 havia estat dins les seves respectives caixes metàl·liques al lloc on ell hi feia les projeccions, va ser cedir a la Filmoteca de Catalunya on resta preservada la seva integritat documental. De Pere Comelles Pons, se’n pot consultar un article publicat a la Revista Baix Empordà núm.60 de l’any 2018, pag. 70

 Antoni publicada a la Revista Baix Empordà número 83 del desembre de l’any 2023, pag. 19, també hi ha publicada  una entrevista  feta a Antoni Martí que de moment encara no esta inclosa a la  xarxa, però si que la podem trobar amb format paper.  Podem veure a Antoni a un breu vídeo fet en motiu de la carbonera de  Sant Climent -Vulpellac- del que ell n’ha estat també propulsor de la  tasca de voler recuperar la tècnica de com es feien abans les carboneres i fer-ne una representació anual.

 

Cartell d'un dels curmetratges fets per A.Martí, La Trobada guió  de Núria Esponellà
Cartell d'un dels curmetratges fets per A.Martí, La Trobada guió de Núria Esponellà
Setmana Internacional dels Arxius. Produccions de Antoni Martí i Dolors Fuster
Setmana Internacional dels Arxius. Produccions de Antoni Martí i Dolors Fuster

D’un sector poblacional de la Bisbal, tots pròxims.

 

Defunciones prematuras, més de 6
Defunciones prematuras, més de 6

Poden dir que els bisbalencs quan sortim per fer la compra o bé passejar, gairebé que és obligat que confluïm en llocs com les Voltes, la plaça d’independència, la plaça Major, el carrer Ample, el passeig Marimón i l’Aigüeta entre d’altres.

És en aquesta zona tan cèntrica on trobem a faltar persones que sempre hi eren i ara ja no hi són, cosa que provoca una sensació de carència, d’estar en espais semi vuits encara que hi hagi altres persones, és com si la vila s’anés desertitzant i això sense comptar altres persones que també se n’han anat marxant. És com si el Daró que ara dormia, l’últim cop s’hauria estat alguns puntals que sustentaven part de la vida social de la Bisbal.

No podem deixar de sentit malestar i fins i tot ràbia pels crancs, no pels animalets en si, sinó pel seu significat metafòric d’una malaltia que es diu que si tot i això, moltes vegades és que no, les micosis oportunistes també fan la seva funció i no diguem els parells del principal òrgan del cos, el cor.

En aquest lloc que assenyalem de color morat que potser sigui d’uns 400 metres quadrats han mort vuit persones que estaven a la dècada dels seixanta anys o poc més, molt precoçment. Ara potser degut al fet d’haver-nos deixat novament una altra persona molt estimada a La Bisbal, ens ha motivat també per recordar les que també se’n van anar abans.

 

Mapa del sector de Las Vueltas de la Bisbal
Mapa del sector de Las Vueltas de la Bisbal

Eren : María Piera de Ciurana , farmacèutica (4-8-2017), Carmen Suñén ( 2020) 1 metge de medicina general i homeòpata (20-10-2019)2, Maria del Carmen Pou empleada de la pastisseria Sans, ( ) Rosa Jordi antiquària com a botiga al carrer de l’Aigüeta cantonada passeig al Passeig Marimón, la Dolors Casademont, tècnica del Departament de Cultura de l’Ajuntament de la Bisbal (31-8-2021),  Albert Solà conegut pel Monarca, va escriure un llibre  (8-10-2022), treballava a la cafeteria el Drac de sota Las Voltes , va morir de sobte i per a més greuge ara ha fet el traspàs la metgessa Maria Pons Carol que treballava al Centre d’Assistència Primària de La Bisbal ( 28-1-2024) 4 havia viscut també en un habitatge situat a les Voltes. Veiem doncs que en un espai de temps de sis anys han mort prematurament sis persones, dues mèdiques, una farmacèutica i tres comercials i tots eren molt coneguts per tenir una relació continuada amb els bisbalencs.

Una farmacèutica, dues metgesses, dues tècniques  de cultura municipal, una antiquària,  una pastissera de botiga, un cambrer.

 

Maria del Carme Pou (R.Masana)
Maria del Carme Pou (R.Masana)

 


M. Dolors Casademont Ferriol ( 31-8-2021) cedida la seva mare
M. Dolors Casademont Ferriol ( 31-8-2021) cedida la seva mare

 

Rosa Jordi a la seva botiga d'antiguitats (Rosa M. Masana)
Rosa Jordi a la seva botiga d'antiguitats (Rosa M. Masana)
Caren Suñén
Caren Suñén
Albert Solà, portada del llibre
Albert Solà, portada del llibre

 

La metgesa Maria Pons Carol (Imatge .... Codolà)
La metgesa Maria Pons Carol (Imatge .... Codolà)
Maria Dolors Figueres (29-2-2024 ( Xevi Codolà)
Maria Dolors Figueres (29-2-2024 ( Xevi Codolà)

Recentment a mort la Maria Dolors Figueras Bruguera,  en concret el dia 29 de febrer de l’any 2024  a l’edat de 55 anys . La Dolors treballava  al servei de Cultura de l’Ajuntament de la Bisbal i va estar implicada en  molts dels  esdeveniments culturals que es duen a terme  a la Bisbal , sempre  ha treballat a favor de la cultura.  Era professora de català i van ser moltes les persones que van aprendre d’ella  perquè a més tenia un caràcter que la feia pròxima.  Els era una  seus companys de feina han escrit unes paraules  molt honorables de la seva forma de fer.  Vivia  també d’aquesta zona  cèntrica de la Bisbal.

Personalment recordo la Dolors  treballant junt amb la Susanna Parals, podria dir que les veia com als dos  puntals bàsics perquè  la revista, ara inexistent, El Drac  sortís periòdicament  amb les corresponents  correccions gramaticals que eren necessàries fer així com d’altres activitats administratives.

No cal dir que s’han perdut molts anys de vida i d’aportacions  que  de segur la Dolors hagué pogut dur a terme.

 

Notas

Carmen Suñén, va rebre de part de l’ Ajuntament de la Bisbal el reconeixement pòstum de Bisbalenca  de l’ Any 2019 , esdeveniment que va ser publicat a la Revista Baix Empordà.

 

 

 

 

 

Un antic vídeo en record a Jordi Frigola Arpa

Jordi Frigola comunicant-se amb el públic
Jordi Frigola comunicant-se amb el públic

El dia 4 d’abril de l’any 2010, Jordi Frigola  va dirigir una visita guiada per distintes zones de La Bisbal a fi de recordar la anomenada Guerra del Francès  per haver entrat a la península les tropes napoleòniques., guerra que va durar del 1908 al 1914.  En Jordi ens va deixar aquest més de gener del 2024 , la Bisbal a tingut una gran pèrdua en quan a la recerca de dades històriques locals que  tanta habilitat en tenia  en Jordi en saber-les localitzar per desprès poder ser publicades.

Hem pogut obrir un disc dur d’aquells que trobem a  dins d’un calaix que no recordaven  i ens ha sortit aquest  que presentem  mitjançant l’enllaç adjunt.   Podrem veure en Jordi Frigola com explica els fets històrics de l’esmentada època napoleònica.

                                                                                                                                                                                                                Veure vídeo , temps 5′