Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.
X
Articles, entrevistes, vivències, biografies, anècdotes i publicacions de Terrassa, comarques gironines i el Baix Empordà
Presentem en format PDF un primer recull d’alguns símbols i inscripcions que hem vist a Pals a façanes i també a algunes llindes de portes i finestres, pensem que la seva observació ens pot motivar per seguir buscant d’altres elements que ben de segur no els tenim a primera vista.
Adjuntem alguns enllaços d’aquesta mateixa pàgina que estan relacionats amb quelcom descrit en el text o bé que ens poden aportar informació complementaria del tema que tractem.
Hem consultat algun text d’ heràldica i no hem sabut trobar el significat del corro que hi a la part superior de l’ escut que presentem. Una imatge que ens pot recordar un rul·lo modern per modelar el cabell que actualment també s’utilitzen d’altres aparell per fer tirabuixons.
Aquest feix cilíndric, corró i també diguem-ne rodell està representat de manera que es doblega sobre si mateix, semblant a quan abans de les maquines de rentar feien per escorre una tovallola o un llençol sortit del safareig, si la peça era gran havien de ser dues persones per esprémer l’aigua agafant-lo cada una d’elles per una punta. Segarra al comte 310 diu: li van esprémer el suc de la alegria, citat a Alcover-Moll a esprémer.
Corró de l'escut de Mont Aspre del segle XVIII
El suggeriment que ens facilita la paraula esprémer consistent amb treure d’una cosa tot el profit possible, cap la possibilitat que el corró doblegat de l’escut de Mont Aspre no vulgui venir a significar aquesta idea sinó una altre cosa, seria massa gosat expressar-ho tant obertament. Es per aquest motiu que si algú conèixer el significat reial del seu significat heràldic seria d’interès disposar del concepte.
L’any 2001 vaig publicar un article a la Revista Torre de les Hores de Pals que donava a conèixer alguns aspectes del rellotge i de la torre, d’uns 15 metres d’altura, com únic element que es preserva en el lloc on hi havia hagut el castell murallat amb torres i portals. Documentat del segle XV és l’estructura triangular d’on pengen les campanes. La torre circular és del segle XII i e troba enclavada del turó conegut pels palencs com el Pedró
Al segle XV, un cop acabada la guerra civil i amb el castell totalment enderrocat, Joan II va manar que es conservés la torre mestra. A la part superior, s’hi va construir una senzilla estructura triangular, formada per tres pilastres, on s’hi van col·locar les campanes. Des d’aquell moment, la torre ha fet la funció de cloquer. Al segle XX, es va mecanitzar amb l’ajuda d’un rellotge actualment en desús.
En aquesta ocasió només vull esmentar quelcom de la base de suport, túmul o fonament visible on està enclavada la torre perquè aquest té unes determinades característiques i finalment explicar una anècdota.
Començaré per recordar alguns fets relacionats amb aquesta emblemàtica estructura empordanesa com ara que va inspirar l’escriptor Rafael Algarra a l’hora d’escriure La bruixa que vivia a la Torre de les Hores de Pals ,1994.
Al llibre Històries de Pals, 2012, es parla del rellotge de la Torre i també fa referència a can Mercader, un restaurat regentat per Alfons Sot i les dues germanes Maria i Teresa Sagué, la Maria tenia fama de ser una gran cuinera.[iii]
Aquest restaurant disposava de dos menjadors. En un, hi havia una taula de fusta ovalada bastant gran; era conegut amb el nom de menjador dels senyors perquè hi acostumaven a fer àpats personatges de la vida política i cultural, entre ells en Josep Pla o el príncep Joan Carles.
Carles Navales en un article titulat Josep Pla i el Rei explicava que Joan Carles I, quan encara no era rei, havia anat al mas de Llofriu a visitar l’escriptor – que l’autor anomenava mestre – i que el mestre va acompanyar el príncep a visitar la Torre de les Hores perquè entre ells hi havia una bona amistat. [iv] Qui sap si aquest va ser el dia que varen anar a dinar a can Mercader?
Les illes Medes des del mirador d'en Josep Pla
El campanar de la torre va estar de sort perquè durant la insòlita tempesta d’aigua i llamps que hi va haver l’any 2005,[v] aquest no va ser afectar; sí que va rebre danys el campanar de l’església de Sant Pere que està bastant a prop de la torre.
L’any 2012 es van iniciar les obres de rehabilitació de la torre amb l’ajut econòmic de l’Ajuntament de Pals i la Diputació de Girona, essent l’arquitecte del projecte de consolidació interna Lluís Bayona.
Del manteniment del rellotge de la Torre de Pals se’n va cuidar durant un temps l’Antoni Ferrer Godó rellotger a Palafrugell. L’any 2013 va ser publicat un article que parlava de la joieria Ferrer recordant que des de feia molts anys s’ocupaven del manteniment del rellotge.[vi]
Un cop finalitzades les obres de restauració, la Torre va ser oberta al públic el dia set d’abril de l’any 2018 i el vicepresident de la Diputació de Girona va lliurar unes paraules als assistents al acte.[vii]
La barra del bar de can Mercader de Pals
Quelcom sobre l’assentament de la Torre
Model d'encaix de roques
Darrerament vaig visitar novament l’indret o zona externa del monument i vaig observar primer que la Torre està assentada sobre un túmul fet de roques posades com a suport de l’estructura i segon que estaven unides o encaixades les unes amb les altres formant ranures mil·limètriques i de formes irregulars. Em vaig preguntar com havien de ser tallades o fetes aquelles roques i posades amb tanta precisió les unes sobre les altres en forma de puzle.
Sovint veiem que algunes d’aquestes roques configuren una estructura triangular o de cunya que possiblement empraven per falcar millor cada una de les roques formant un conjunt estructural fusionat i molt allisat per la part externa.
Em va sorprendre la precisió amb què estaven encaixats els blocs de pedra tenint en compte que no n’hi cap d’igual i que tots tenen formes irregulars, molt diferent de com construïm ara amb models de totxos estandarditzats. També va ser obligat preguntar-me, tal com he fet altres vegades, com movien els antics aquests grans blocs de pedres que pesaven centenars de quilos.
Excepte uns blocs lítics que estan pròxims al pla del terra on s’observa la presència d’argamassa com a forma d’unió dels elements, les altres roques estan lliures de material de morter. Es interessantíssim fitxar-nos en aquests detalls lítics de l’assentament de la Torre de les Hores.
En algun tram del sector de la base es pot veure que hi manquen elements rocosos que han estat extrets mentre que en d’altres roques s’observa la presència d’argamassa en la línia d’unió de dues estructures, possiblement posada per evitar la filtració d’aigua i creixement de vegetals.
D'altre model d'encaixPresencia d'argamassaExtracció
Fa goig disposar d’una penyora que mostri com treballaven i movien les pedres els operaris del segle XII o de segles anteriors perquè el castell es diu que estava documentat al segle IX.
Amb aquestes particularitats, es pot considerar que la Torre de Pals disposa d’un valor afegit com ara aquest túmul de sustentació construït amb blocs de material lític acuradament engalzat formant línies irregulars. Joan Badia parlava que la Torre estava sobre un pòdium de pedra natural en part treballada, potser es referia a aquesta zona de la qual he fet referència.
Aquesta edificació mostra les habilitats constructives que tenien els picapedres o qui sap si també dominaven la tècnica de formigonar el material; si fos així, seria una manera d’entendre millor aquest art que empraven, visible també a d’altres contrades empordaneses.
Possiblement hi havia un fragment triangular
L’experiència d’ escalar l’ interior de la Torre
Oficina de Turisme de Pals.Catàleg informatiu editat per l'Ajuntament i la Diputació de Girona
Amb motiu de fer l’ article abans esmentat sobre el rellotge de la Torre per publicar al butlletí que editava l’Ajuntament de Pals, vaig voler veure in situ la maquinària del rellotge de la Torre de les Hores i les campanes que tenien la funció de tocar les hores i, de passada, també gaudir de les vistes panoràmiques que estava segura veuria des d’allà dalt.
Les claus de la porta d’entrada al monument estaven depositades a l’Ajuntament. Un dia, l’Anna Aynier em va acompanyar per pujar a la Torre. No em pensava trobar un interior en tan poques bones condicions i en especial el darrer tram de les escales que pujaven al terrat. Vàrem haver de fer ús del nostre equilibri i del nostre valor i alhora tenir cura de mirar on posàvem els peus. Es va fer evident que el nostre objectiu era pujar fins a dalt de tot i ho vàrem aconseguir.
Una vegada a dalt, varem veure de prop les campanes i poder llegir les inscripcions que duien , encara que per la distància eren poc entenedores. Varem gaudir d’una complerta visió de la plana empordanesa .
Ara, amb la perspectiva dels anys, potser va ser una temeritat gosar pujar a la torre de les Hores en aquelles condicions ja que l’únic accés era a través d’una escala de gat de fusta. Segurament vaig ser molt intrèpida (va amb el meu caràcter) i vaig desafiar el perill qui sap si per recordar els avantpassats del segle XV.
Notes
Presentem algunes fotografies de roques que acompleixen la funció de fonament de la muralla de Pals en format vídeo.
[i] Rosa M. Masana. Històries de Pals explicades pels palencs, 2012, pàg.127.
[ii] Joan Badia, Pals, Revista Baix Empordà 1-3-1997.
[iii] Quan feia d’infermera a Pals havia atès diverses vegades la Teresa i en especial la Maria; bé, atendre és un dir, perquè ella només venia a la consulta per donar-me conversa, venia cap a la una del migdia quan recollia les coses per plegar i anar a fer els domicilis. Ella s’asseia a la cadira i m’explicava coses sovint relacionades amb el que li havia dit un profeta i després deia: ho veus com tenia raó! Masana. Històries de Pals 2012, pàg.82
[iv] Carles Navales. Josep Pla i el Rei. Diari de Girona 15-8-1997. També Pla va portar a Joan Carles I a la Torre de les Hores. Diari de Girona 19-10-2012.
[v] Es diu que el dia 6 de setembre van caure 21.000 llamps de gran voltatge que van afectar els campanars de Torroella de Montgrí, Begur, Palamós i Pals. El Punt del 22-9-2005
L’article que presentem en format PDF va ser publicat l’any 2001 a la revista de Pals anomenada La Torre de les Hores. Més endavant, l’any 2012, vàrem decidir fer una recopilació dels temes que havia publicat per fer-ne un llibre titulat que vàrem titular : Històries de Pals, explicades pels palencs.
S’ha pensat en incloure l’esmentat article en aquest bloc perquè voldríem seguir aportant d’altres dades vinculades a la Torre de les Hores que actualment acompleix la funció d’ésser un atractiu mirador de la plana del Baix Empordà on al Est hi te les illes Medes, al Nord el Montgrí i al Est el massis de les Gavarres.
L’article A peu per anar a vendre a Begur va ser publicat a la revista Les Gavarres núm. 11 de l’any 2007 en l’apartat dossier de la revista tractava de del tema de la plaça i el mercat. Carme Palmada i Micaela Alberti junt amb d’altres persones de Pals ens expliquen com anaven a vendre a Begur o a Torroella, el trajecte que feien i la carga que portaven.
Ahir a la tarda 26 de juny del 2020, la Diana, cosina de la Maria em va comunicar que la Maria es va trobar malament, va anar al metge i li va aconsellar que li fessin una revisió a la clínica , hi va anar va estar unes hores ingressada i va morir, succeïa el dia 24 de juny d’aquest any 2020.
La Maria per a mi era una persona referent a Pals, perquè va ser una de les primeres persones que vaig conèixer en arribar a Pals perquè anava a fer cures d’infermeria a la seva mare, la senyora Rosa també molt amable com la Maria, motiu pel que va nàixer una bona amistat.
La Maria era molt popular a Pals i coneixia a tothom perquè a gran part de la mainada els havia fet de mestra, a més era una persona que sempre estava a punt per ajudar als demés, per acompanyar algú al metge o fins i tot al treball. Es sabut que durant una temporada cada dia a la set del matí anava a acompanyar a un noi a la feina, era recent arribat a la vila i no disposava de mitja de locomoció.
Ahir el vespre, desprès de saber que la Maria ens havia deixat vaig estar força trasbalsada, ja ho saben que tenim una vida pensada perquè es faci obsoleta quan baixa el rendiment personal, però sempre xoca, encara que forçosament ho hem d’acceptar. Estic segura que la Maria encara volia viure perquè feia poc havia parlat amb ella i tenia perspectives de vida.
Per tenir més present el seu nostre record incloem en aquesta pàgina una entrevista que li varem fer. També es pot llegir al llibre: Històries de Pals explicades pels palencs, 2012. pàgina núm. 195. Rosa M. Masana
Maria Bancells i Rosa M. Masana durant un viatge a Austria
Per llegir el PDF clicar a : Maria-bancells-27-6-2020 Aquesta entrevista va ser feta per Rosa M. Masana i publicada a la revista Torre de les Horas de Pals de l’any 2005, pàgines 195 a 204. Posteriorment la vaig incorporar al llibre: Històries de Pals , explicades pels palencs, any 2012.