Maria Bofill Deulofeu va recordar-nos els espiritistes de Pals

Maria Bofill quan tenia més de 90 anys a casa seva a Pals, (fotografia Rosa M. Masana)

Per diversos motius que serien llargs d’explicar, comentar que amb la Maria Bofill vàrem fer una bona amistat ja des del primer dia que em vaig incorporar a la consulta de Pals i ella va venir a fer-se unes cures. A la revista Torre de les Hores de Pals vàrem publicar un article tiulat Envellir amb salut i en ell parlavem de la Maria (1)

Vivia al carrer més cèntric de Pals, el de Carmany cantonada amb Enginyer Algarra. A l’estiu seia a prop de l’entrada de casa seva amb la porta oberta; era un lloc ideal per fer una estona de conversa perquè a més la Maria havia estat mestra i sabia comunicar molt bé. Això sí, abans d’iniciar la conversa deia: – Res de parlar de mals !

En una ocasió, la Maria em va parlar del seu pare, en Josep Bofill, conegut com a l’avi Rajoler; em digué que mantenia molt bona amistat amb en Desideri Ferrer, (1) farmacèutic i fundador de la Associació ‘Fraternidad Esperitista Palsense’. Tenia la farmàcia al carrer de Samària número 28, xamfrà amb el carrer Carmany . Segons deia la Maria, al pati de casa seva hi tenia plantades plantes medicinals com ara poniol, menta, regalèssia, camamilla que possiblement emprava per fer preparats medicinals. Estava casat amb Maria Carreras i tenien dues filles, l’Amalia i l’Adela (la gran es va casar amb un noi farmacèutic que era de Mataró).

Maria recordava que es reunien al Casino de Pals, edifici encara avui dia existent que està situat enfront mateix de la finca de Josep Bofill. Els seu pare explotava les conegudes mines d’en Bofill o de Can Bernat situades a Carmany Gros d’on se’n extreia caolinita, una argila blanca emprada per fer porcellana. Maria comentava que el seu pare explicava als treballadors que dins de la mina hi havia amagat el ‘vellocino de oro‘.

Quan Desideri va faltar, els seus familiars van cedir la col·lecció de pots de farmàcia que tenia al seu establiment a l’Ajuntament de Pals.

Referent al tema dels espiritistes en tenim un article fet per Josep Clara va publicar Estudis sobre temes del Baix Empordà número 7, any 1985 titular “Els espiritistes a Pals el 1894”, que contenia també el Reglament de la Fraternitat Espiritista de Pals. Aquestes ordenances consten de vint articles on entre d’altres s’esmentava que les quatre reunions anuals coincidirien amb el dia ú dels mesos de gener, abril, juliol i octubre, la quota anual dels socis era d’ 1,25 pessetes i el domicili de l’entitat era al carrer Samària número 28. El que em podríem anomenar estatuts van ser presentats el dia 28 de juny de 1894 al Governador de Girona i amb data 10 de juliol de 1894 se’ls va concedir el permís d’associació.

Se’n sap poc de les activitats que desenvolupava la Fraternitat, només el que diu el reglament i del que expressen dient que estaven interessats a estudiar els fenòmens relatius a les manifestacions espiritistes i les seves aplicacions a les ciències físiques, històriques, morals i psicològiques. Clara comenta que Pals tot i ser un poble relativament petit tenia inquietuds pels principis liberals de la Constitució del 1876.

El fet d’escriure aquest breu relat ha servit per recordar la Maria Bofill amb qui vaig tenir una bona amistat, sense voler es va convertir per a mi com a una tercera iaia, perquè les persones de més edat sempre citen algun refrany o fan algun comentaria assenyat i oportú i sempre m’ha complagut escoltar-los.

Voldria comentar que un dia, quan la Maria s’acostava als cent anys i sentia que les forces físiques li minvaven , vam mantenir una conversa fora del que sovint és més habitual. Ella va voler parlar de la seva mort i de com l’estava afrontant mirant-la de cara fins que al final, suposo en un moment de dubte sobre el desconegut, em va demanar consell.

Li vaig expressar el que sentia en aquell moment, conscient que no disposava d’eines o d’algun salva conducte que facilités travessar la ignota frontera sense perill; també vam parlar del prodigi del decés natural, fisiològic i lúcid i de com l’esperit estaria viu més enllà d’on érem en aquell moment. Desconec l’efecte que li va produir aquesta conversa, jo sí que puc dir que vaig aprendre d’ella. La Maria havia nascut el dia 24 de març de l’any 1904, i va morir als 98 anys el dia 14 de juny del 2002, pocs dies després d’aquesta conversa.

Pe últim, us vull fer partícips dels consells que em va donar en una nota manuscrita un dia que la vaig anar a visitar. Són consells per poder gaudir d’una vida sana i que gairebé segur que ella els va seguir:

Vida honesta i arreglada/ Fer ús de pocs remeis/ Procurar que res t’alteri / El menjar moderadament/ Exercici i distracció/ Ser poc aprensiu/ Sortir estones al camp/ Poc tancament i força tracte / Tenir continuada ocupació.

És un fet bonic veure com uns apunts acompanyats de records permeten recuperar petites parcel·les històriques d’una vila i fer reviure quelcom de la vida d’una persona.

Darrerament,el mes de març del 2023, hem trobat guardat un retall de diari titulat …..tot parlant amb Maria Bofill. Es tracta d’una entrevista feta per Angelina Vilella que va ser publicada a La Proa, diari del Baix Empordà pàg. 37 del dia 25 de setembre del 1998, quan la Maria llavors tenia 94 anys. Podem veure que hi ha informació molt interessant que ens ajuda a coneixer una mica més a la Maria.

Maria Bofill, a la entrevista de Angelina Vilella, La Proa, 1998

Notes

Desideri Ferrer, consta citat al llibre ‘El conocimiento secreto: Los entresijos de las sociedades secretas’ que entre d’altres informen que Ferrer va traduir a Pelagi (360-420 d.C. aprox.) sense que aquesta fos publicada.Pelagi segons la Viquipèdia és autor de nou manuscrits.

(1) Dels articles publicats a la revista Torre de les hores s’en va fer la edició d’un llibre que duia per nom Històries de Pals explicades pels palencs, pag. 44, Rosa M. Masana, any 2012.

L’espectacular alzina del mas Cassà de Pals

evisant una memòria d’infermeria que havia fet l’any 1996 he localitzat una imatge i un esquema de l’alzina de mas Cassà i al moment he recordat aquests fets. Un dia va venir a la consulta Teodor Carreras i Ribas, conegut per Doro, i em va dir: “Una tarda m’hauries d’acompanyar perquè t’ensenyaria una alzina espectacular, i al mateix temps li podríem prendre mides. És grandiosa.” “Perfecte, m’agradarà veure-la”, li vaig dir. Vàrem concretar el dia que ens anava bé per trobar-nos. No vaig apuntar el dia de la trobada, però devia ser durant l’any 1996. Ens dirigírem al bosc de mas Cassà, ja que en Doro sabia bé com localitzar l’alzina, possiblement un Quercus ilex. Anàvem proveïts amb una cinta mètrica de paleta, paper i llapis.

En veure la configuració del tronc i aquell brancam vaig quedar impressionada, no recordava que mai hagués vist un arbre com aquell. En Doro em va dir: “Eh, què et sembla? Et deia la veritat o no? Aquesta alzina ha de tenir més de cent anys.” Vaig quedar meravellada de les seves dimensions. “Sota aquest brancam hi podríem fer un berenar amb cent persones, o potser més”, va afegir en Doro.

La espectacular alzina

En ser dues persones, vàrem poder mesurar amb facilitat el perímetre del tronc fent córrer la cinta a una alçària d’uns 1,50 metres des de terra. Vam veure que el tronc més tècnicament rep el nom de volt del canó, i aquest ens va donar la mida de 3,30 metres.

Vàrem mesurar també la capçada, o sigui, la distància des del tronc de l’arbre fins allà on acaben les branques, i ens va donar una mitjana de radis de 12,65 metres. Amb aquestes dues dades vàrem calcular el perímetre del brancam aplicant la fórmula de la circumferència, que és: 2 multiplicat per 3,14 (o sigui, π) i multiplicat pel radi (12,65), que ens va donar el resultat de 79,4 metres de perímetre de la brancada.

En no disposar del mesurador especial per a l’alçària dels arbres, no vàrem saber amb seguretat la mida, però pensàvem que devia fer uns vint metres. Sí que vàrem dibuixar les cinc principals branques perquè pensàvem que amb aquesta informació faríem una breu crònica sobre l’alzina per publicar-la a la revista Torre de les Hores de Pals. La finca on hi havia l’alzina poc temps després va ser adquirida per un veí.

Fitxa tècnica

Capçada (radi dels del tronc 12,65 m.

Perímetre del brancam 79,4 m.

Alçària, uns 20 metres

Un dia va venir en Doro a la consulta, però aquesta vegada no per visitar-se, només per dir-me: “Rosa, saps? L’alzina és morta!” “Què diu, Doro! No pot ser! Si estava ufanosa!”, vaig exclamar. “Sí noia, jo tampoc m’ho acabo de creure. Quan he vist que s’estava quedant seca, no em cabia al cap, no et pots imaginar la sensació que he tingut, quina pena!” “Però a veure, què li ha passat? Si estava sana…”, li vaig dir. En Doro respongué “sí, estava la mar de bé”, i com si volgués fer un esforç de resignació, va dir: “Sí, noia, ja ho veus les coses van amanides d’aquesta manera.”

Va sortir de la consulta afligit i jo també vaig restar afectada. És curiós que compartíssim la mateixa emoció per la pèrdua d’aquella centenària i magnifica alzina, que de segur devia haver superat una infinitat d’inclemències del temps i qui sap si de possibles accions humanes. En aquell moment només nosaltres podíem compartir el sentiment que experimentàvem, desconeixíem si altres persones havien tingut l’ocasió de contemplar aquella alzina i poder-los donar la notícia.

I com que les coses van amanides d’aquesta manera, que deia en Doro, no va passar gaire temps que un dia en arribar a la consulta em van comunicar que en Teodor havia mort. Dins de la meva constel·lació de percepcions que vaig experimentar en aquell moment hi eren implícits tant en Teodor Carreras com també una rebel·lia innata o desacord amb el fet que les coses vagin amanides d’aquesta manera.

: Mides, T.Carreras i Rosa M. Masana

Reglaments de la Comunitat de Regants del Molí de Pals i dos treballs de fitopatologia de l’arròs.

L’any 2007 vaig anar diverses vegades a casa del senyor Florenci Mont,[i] a lliurar-li cures d’ infermeria. En Florenci era una persona molt dialogant a qui agradava d’explicar coses relacionades amb el conreu de l’arròs; de fet, n’era un gran coneixedor perquè sempre s’havia dedicat a aquesta feina i perquè també durant bastant de temps va ser el president del Sindicat de l’arròs de Pals.

El Sindicat de l’arròs de Pals edifici de principis de segle XX o finals del XIX.(imatge Rosa M. Masana)

En una ocasió, veient que tenia interès per tot el que m’anava explicant va dir-me: — Té, aquí tens, perquè les guardis, les Ordenances i Reglaments de la Comunitat de Regants de la Sèquia del Molí de Pals i també dos estudis que tracten de les malures de l’arròs.

Capçalera dels documents cedits per Florenci Mont.

Li vaig agrair el gest i la seva confiança per haver pensat que realment guardaria aquests documents . Ara, després d’haver passat uns anys, he pensat que enlloc de continuar preservant-los dins d’una carpeta i a casa, el més adient seria cedir-los a l’ Arxiu Municipal de Pals perquè d’aquesta manera puguin ser consultats per altres persones estudioses del tema de l’arròs. Tot seguit presento un resum del contingut dels documents.

Referent a la Comunitat de Regants

Les normatives de la Comunitat de Regants van ser aprovades per la Reial Ordre del dia cinc de juny de l’any 1905. A Pals, l’esmentat reglament va ser aprovat per la Junta General de la Comunitat el dia 9 de febrer de l’any 1908 i consta signat pel secretari de la Junta, que era el senyor Linares.

Ordenances. Estan desenvolupades mitjançant la redacció de 28 articles més les disposicions transitòries; en total ocupen 43 pàgines de 24 x17 centímetres.

Reglament per al Jurat de riscos. Normativa desenvolupada mitjançant 18 articles que ocupa nou pàgines de 24 x 17 centímetres.

Al final de les normatives hi consten els següents càrrecs :

President de la Comunitat: Antonio Pla y Vilar

Secretari de la Comunitat: Mariano de Linares y Delhom

Sindicat de riscos

President: Enrique Fort y Molinas

Vice- President: José Pi Pascual

Vocal Nat: Juan de Gomis y Guel1

Vocals: Francisco Fusté Esteva , José Garrigolas, José Tauler Sagrera, José Bofill Pericay, Jaime Rosich Bassa y José CIavaguera BarceIó.

Suplents: José Parals Serra i José Boada Vila

Jurat de riscos

President: Jaime Rosich Bassa

Jurats: Arsenio Girbau i Valls, Cosme Corredor Costa

Suplents: Lorenzo Vidal Cañá i José Curanta

Tresorer, Comptador i Recaptador: Girbau y Companyia

Oficials de Secretaria: Diego Aldea i Tormo, Miguel Balaguer

Guardes Ordenances: Mariano Quintana, José Servia i Juan Jofre

Referent al dos quaderns de fitopatologia.[ii]

Tracten sobre estudis de fitopatologia com el cicle del barrinador de l’arròs, el lepidòpter Chilo símplex i del Chilo suppressalis. També descriuen mètodes i productes fitosanitaris emprats per combatre les plagues.

Els quaderns estan il·lustrats amb diverses imatges que faciliten la comprensió del que expliquen. Tenen una extensió d’entre 20 i 30 pàgines.

Quaderns de fitopatologia cedits per Florenci Mont

[i] Per saber quelcom més d’en Florenci Mont, es pot consultar el llibre de Rosa M. Masana, Històries de Pals, any 2012 — llibres dipositats a la biblioteca de Pals i a l’Arxiu Municipal. El tema tracta de la simbiosis que es va crear entre en Florenci i en Panda, el seu gos, que també tenia la seva funció dins el món arrosser.

[ii] Federico Gómez Clemente “Estudio biológico del lepidóptero Chilo simplex Butl. En los arrozales valencianos”. Trabajos (Serie Fitopatológica) núm. 193 Ministerio de Agricultura. Madrid 1948. També F.G.C. y José Mª del Rivero. “Contribución al conocimiento de la biología y medios de lucha contra el barrenador del arroz Chilo suppressalis Wlk.” núm. 250 de la mateixa col·lecció. Madrid 1951-52.

El Molí de Pals (imatge Rosa M. Masana 2015)

Certificat de la donació

Històries de Pals, explicades pels palencs

Edició: agost del 2012

Aquesta edició es va fer a partir de la recopilació dels 29 articles que s’havien publicat a la revista Torre de les Hores de Pals de l’any 1994 al 2010. Dos dels articles van ser publicats a les revistes Pica Soques també de Pals i dos a la revista Gavarres editada al Baix Empordà.

L’objectiu de publicar les cròniques en un sol volum va ser perquè consideràvem que facilitaria la lectura i donaria una imatge de conjunt que no pas havent-les de buscar entre les diverses publicacions.

Presentem els títols dels articles que podem trobar al llibre:

Taula de presentació, de davant al fons, Anna Aynier, arxivera de Pals, Núria Aupí, presenta el llibre, Rosa M. Masana, autora i Diana Seguí, correctora.

Dolors Martinench, una llevadora de Pals; La grip, Llevadores i infermeres de Pals, Envellir amb salut, L’hospital de Pals, Les dides de Pals, Les febres de l’arròs, La vida lúdica i social dels palencs d’abans, Entrevista a Miquel Curanta, Masos amb palmeres, Com eren les noces dels palencs a la dècada dels anys cinquanta?, IV trobada de dones palenques, Conversa amb la professora bisbalenca Maria Estrella de Linares, L’antic rellotge de la torre de les Hores de Pals, Escriptors de Pals, La transhumància (de Pals als Pirineus), Els catalans als camps de concentració nazis, Coquesses i mocaderes palenques, Serafina Alemany -llevadora-, El bestiar cavallí que va treballar les terres de Pals, Entrevista a Maria Bancells, Els palencs també podem dir-nos palissencs o palsencs, Mercè Ametller, en Panda, Les primeres dones palenques amb carnet de conduir, Tarongers i llimoners, M’he jubilat, Pals, terra d’esportistes destacats, Teresa Puig, entrevista a Domingo Pi, Remeis de foc i dolces i De Pals al mercat de Begur a peu per anar a vendre.

L’acte de presentació del llibre es va realitzar a la Llar de Pals, amb una exposició de Núria Aupí i Gifre i Anna Aynier i Carreras sobre el contingut de l’edició.

[/caption]

Vista de Pals quan el sol s´apaga (r.m.)

Ampliació de histories de Pals

Els mitjancs electrònics ens permeten continuar la tasca de recollida d´ informació de la vila de Pals, fins ara hi han incorporats els següents temes:

. Entrevista a Anna Aynier, perquè ens expliqués la trajectòria de la desapareguda revista Torre de les Hores de Pals.

. Entrevista a Jùlia Ricard, referent a la recent creada Associació Cultural de Pals

. Entrevista a Joan Baró, referent al projecta de obrir un Museu Rural a Pals.

Entrevista a Joan Baró i Ministral sobre el museu d’estris del camp de Pals

Hola Joan, ens podries parlar de la donació del museu d’estris del camp que el senyor Fàbrega ha fet a l’Ajuntament de Pals?

Bé, primerament hauria d’explicar que el senyor Josep M. Fàbrega, casat amb la senyora Mercè Auguet, és fill de Torroella de Fluvià. Els seus pares eren una família dedicada a l’agricultura. Josep M. treballava de jardiner i va ser ell qui va anar recollint i col·leccionant diversos tipus d’estris relacionats amb l’activitat agrària. L’any 1992, amb tot aquest material que guardava, va obrir un museu permanent d’estris del camp a Lloret de Mar. L’edat avançada d’aquest senyor li impedia seguir obrint el museu i cuidar-se de la seva conservació. És per això que l’any 2013 mitjançant l’advocat Jaume Casas ens vam assabentar del futur tancament d’aquest museu de Lloret i vam iniciar contactes per veure si el senyor Fàbrega estaria disposat a cedir el seu material museístic a l’Ajuntament de Pals. Les gestions van ser positives i la tardor passada es va signar l’acord de donació.

Així per les bones, sense més?

Sí, perquè aquest senyor ara ja té més de vuitanta anys, amb una salut delicada, està ingressat en un centre geriàtric i no es podia ocupar de la feina del museu. Aquest Museu del Món Rural, situat a Lloret de Mar en un xalet, requeria una mínima conservació i personal per a l’obertura i manteniment, una tasca que el matrimoni no podia continuar exercint. Segons ens han expressat en diverses ocasions, aquesta col·lecció és un llegat que ells fan perquè sigui exposat i serveixi per conèixer la feina dels seus avantpassats al món rural. És gratificant per a ells.

A Lloret no els va interessar, aquest material?

Les converses i negociacions es van fer a través de l’advocat, en cap cas vaig parlar amb l’Ajuntament de Lloret. Em consta l’interès del consistori de Lloret, però, després de diverses negociacions finalment es va acordar cedir el material a Pals, tot gràcies a la voluntat del senyor Fàbregas i Auguet, la intermediació de l’advocat Casas i l’Associació Cultural de Pals, que va saber explotar la incomparable situació de Ca la Pruna i el poble de Pals per parlar del món rural.

Quina quantitat d’objectes heu rebut i en què consisteixen?

Més o menys la col·lecció consta d’uns 700 estris del camp que tenen diverses utilitats i també són de diferents dimensions. També hi ha estris de la llar i objectes de cuina en bon estat de conservació preparats per ser exposats. Tenim també diverses cuines de carbó i llenya, arades, eines per esclafar el blat de moro, carros i petites llànties d’oli. En definitiva, eines que ens parlen de la vida de pagès i de les activitats que s’hi desenvolupaven.

Estan inventariats?

El treball de classificació i descripció s’està realitzant com a treball previ que després prosseguirà fent un inventari i poder dur a terme l’exposició del material, feina que ara recau en l’Ajuntament de Pals.

Suposo que classificar-los amb el nom de cadascun deu portar molta feina, oi?

Considerant la situació actual que té l’Ajuntament amb problemes d’ajustos de personal, la feina podria ser lenta. Encara no ho hem gestionat oficialment, però una fórmula que podria facilitar la classificació dels objectes seria mitjançant la col·laboració del Museu Nacional de Catalunya o bé la Universitat de Girona en coordinació amb l’Ajuntament de Pals i la Diputació. La feina és gran i cal posar-hi mitjans, però el material el tenim, només caldria enllestir-ho i properament exposar-lo al públic.

L’objectiu seria tenir una exposició permanent?

Una exposició permanent amb un sistema rotatori d’objectes que s’anessin canviant periòdicament, per d’aquesta manera suscitar l’interès de les persones que volguessin visitar el museu més d’una vegada. També es podria crear un centre d’interpretació del món rural, en concret del món de l’arròs a Pals, que mitjançant aquesta col·lecció permetria explicar millor als visitants com era la vida al camp anys enrere en aquestes contrades, així com dotar de contingut permanent Ca la Pruna, porta d’entrada a la visita al poble medieval de Pals.

Ara el material es guarda al segon pis de Ca la Pruna. Serà aquí on s’instal·larà l’exposició?

De moment està guardat a Ca la Pruna, però esperem disposar d’un altre espai més assequible, sense tantes barreres arquitectòniques.

Es crearà una secció d’estris propis del treball agrari dels arrossers?

El centre d’interpretació de l’arròs, el museu d’eines del camp que estem comentant, el centre cultural Ca la Pruna i el punt d’informació turística són projectes a llarg termini que podrien confluir en l’espai conjuntament en el temps. Comencem per l’exposició d’aquests objectes i no deixem de somiar.

De fet tot el que es vol s’aconsegueix. Bé, Joan, moltes gràcies per aquesta informació. N’estarem al corrent.

Rosa M. Masana

next posts 1 2 3 4 5 previous posts