Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.
X
Articles, entrevistes, vivències, biografies, anècdotes i publicacions de Terrassa, comarques gironines i el Baix Empordà
Vaig treballar d’infermera al consultori de Pals, centre adscrit a l’Àrea Bàsica de Salut de Palafrugell actual Serveis Sanitaris Integrats del Baix Empordà, lloc on fèiem les guàrdies i les seccions clíniques diàries de 14 a 15 hores. La direcció del centre em va proposar desenvolupar uns tallers de Tècniques de Relaxació per a pacients a qui el metge havia considerat que els aniria bé fer aquest aprenentatge que els ajudés a disminuir el seu estat de tensió muscular i emocional.
Capçalera del document on hi consten les persones implicades en el estudi
No ho recordo, però penso que vam ser tres les infermeres que en diferents centres adscrits a l’ABSP que vam dur a la pràctica la tècnica de relaxació. Prèviament algunes infermeres l’any 2000 havíem assistit a una jornada de treball que es va fer a l’hotel Carlemany de Girona a càrrec dels laboratoris Johnson & Johnson que tractava sobre educació grupal, taller adreçat a formar professionals per al desenvolupament de treballs de grup dins l’àmbit sanitari. Va ser impartit per les doctores Eulalia Masachs Fatjó i Montserrat Plana Fernández, actualment vinculades a la Fundació Galatea, fundada l’any 2009.
Autoritzacio per usar un local
Els tallers de relaxació a Pals es van fer del 15 de novembre del 2001 al 25 de gener del 2002. L’Ajuntament ens va proporcionar el local i màrfegues de gimnàstica i l’horari era de 15.30 a 16.30 hores. A les pràctiques hi van assistir persones homes i dones per indicació del metge que presentaven símptomes d’ansietat o bé de tensió nerviosa i depressió; alguns d’ells havien sofert un infart de miocardi. Segons els apunts consta que es varen fer tres grups sense que disposi de més dates en concret.
Els objectius del curs eren donar a conèixer els músculs més importants del cos humà i saber distingir quan estaven en tensió, conceptes sobre la fisiologia i ritme de la respiració, aprendre la tècnica de relaxació segons el mètode del professor Edmund Jacobson i aprendre a conèixer i alliberar les tensions musculars per gaudir de més benestar.
La metodologia consistia a explicar els principis teòrics i fonamentals de la contracció i relaxació muscular, fer els exercicis pràctics que consistien a estirar-se sobre una màrfega i després contraure i relaxar un per un els principals músculs del cos. Una segona part consistia a comentar amb el grup l’experiència viscuda dels exercicis fets a casa amb ajut del casset que se’ls havia donat i a la vegada resoldre els dubtes generats.
Imprès pel seguiment personal dels exercicis
Per poder fer a casa els exercicis diaris i de manera efectiva els van ser donades orientacions com buscar el lloc i el moment més idoni per poder-los fer sense ser molestats, demanar la col·laboració dels familiars, tapar-se amb una manta en el supòsit de tenir fred… Si ho consideraven després d’escoltar la cinta amb els passos podien continuar escoltant la part de la música i passar una estona en contacte amb si mateix.
No ho podem dir amb certesa però penso que les puntuacions referents al grau de relaxació assolida i registrada pels mateixos interessats van ser utilitzades per formar part d’un estudi més extens.
Personalment considero que les seccions van ser positives, en especial també per la dinàmica de comunicació que es va generar degut a algunes afinitats temperamentals, l’inconvenient, però, va ser que no disposàvem de suficient temps per allargar el diàleg a causa de les exigències quotidianes.
Darrerament he localitzat uns documents que tenia guardats a un arxivador de quan feia d’infermera a Pals i vaig estar a punt de llençar-los, però vaig recordar que llevadora Catalina Ponsatí de La Bisbal quan em vaig interessar per la seva trajectòria professional, em va dir: Llàstima fa poc que he llençar les llibretes on hi tenia apuntades a les parteres que havia assistit i fins i tot la darrera que vaig atendre a domicili. He volgut evitar el mateix fet i per la qual cosa faig un resum del contingut dels registre que he agrupat per:
Planta baixa a la dreta Consultori de Pals
- Registres d’extraccions sanguínies.
- Sol·licitud de cures als pacients.
- Compra de material de cures.
- Guàrdies de cap de setmana
- Nombre de visites enregistrades (CABE)
El partit metge de Pals en aquell temps comprenia a més de Pals les viles de Torrent, Palau-Sator, Font Clara i Regencós. Els professionals sanitaris depeníem del Departament de Sanitat i Seguretat Social, delegació de Girona i pertanyien al cos d’ Assistència Pública Domiciliaria (APD)
Les extraccions sanguínies. En principi aquesta activitat es feia un dia a la setmana de vuit a nou del matí i més endavant degut al increment de demandes assistencials es feia dos dies a la setmana. Les extraccions als malalts enllitats s’hi havia d’anar de set a vuit del matí.
Extracció de sang al domicili del pacient
La majoria de peticions eren fetes pels doctors Vicente Leu i Joan Baró i per algun metge substitut com podia ser Salvador Garcia i Jaume Pla-Soler així com també els metges pediatres. També rebien sol·licituds peticions de metges de l’ hospital de Palamós, del CAP Güell de Girona, de la Xarxa de Salut Mental, de la Clínica de Girona, la Quinta de Salud “La Alianza” i de metges particulars i ens consten els següents:
Valoració de constants fisiologiques a la consulta
Sarquella, Recas, Cussí, Meza, Buscarons, Grassot, Planagumà, Ribas, Matesánz, Falcò, Galceran, Avinyó Estella, Almirall, Maza, Idigoras, Gaudón, Toda, Vaureda, Carnicer, Casanovas, Vidal, J. Sala, Barbas, Antunez, Soliguer, Omar , Botsalot, Ollé, Valls, Julià, Massabeu, Martín, Albons, Ibañez, Julià, Verdaguer, Beltran, Cantieri, Mir, Azcò, Farré, Santolària , Nicolau, Monje, Dorca, Iglesias, Gandós, Martí, Iglesias, Maneiro, Francesc Mir ,P. Mor Mur, M.Tuset, M. Oller, Colom, M. Bonet, L. Luguet Gaillc, Zege, Depoorter Van Winckel, A. Páez -Hernato- Aliança de Barcelona, Narcís Vidal, J.M. Sin Opi, Joan Carné i Josep Campistol.
Els tubs de la sang i d’altres tipus de mostres les venia a buscar un empleat de les ambulàncies Cistane per dur-les al laboratori de l’hospital de Palamós i segons els seus registres des del mes de setembre de l’any 1993 fins a finals de l’ any 1999 es van fer 2.310 extraccions segons el registres que consten a les llibretes que encara guardava i podem veure en el següent quadre.
Analítiques 1993-1999Peticions de facultatius
El dia 15 de maig de l’any 1997 va ser inaugurat el Centre d’Asistencia Primària del Baix Empordà (CABE) de Palafrugell i el dia 29 d’aquest mateix any els registres van passar a ser informatitzats, però durant un parell d’any encara feien servir ambdós sistemes d’aquí que en disposem de dades.
Sol·licitud de cures als pacients. Els metges amb els que formaven un equip les peticions de cures eren verbals però els especialistes i d’altres metges en no estar a la mateixa vila ho feien per escrit que tan unes com les altres podien consistir: cures de ferides, llagues, extracció de punts, embenats simples, tècnics o compressius, fèrules de guix, administració d’injectables intramusculars, intravenosos, subcutanis, valoració de les constants vitals, nivells de glicèmia en sang, extracció de taps de cerumen, extracció de cossos estranys inclosos els oculars, electrocardiogrames etc., a partir de l’obertura del CAP es van ser desenvolupats els protocols de cada pacient requeria segons la seva patologia o per la prevenció.
Petició facultativa
Compra de material de cures, ens era subministrat per la farmàcia de Pals de Josep Lluís Massó que anava a càrrec l’ ajuntament, sobre el material emprat em podem dir quelcom degut a l’existència de rebuts, era:
Venes de gasa hidròfila, no consten les mides però segons el preu havien de ser de 5, 7 i 10 10 cms., compreses de gases estèrils, cel·lulosa quirúrgica, esparadrap Leukoplast, esparadrap hipoalergic, cotó enrolat pur , alcohol sanitari de 96º, Menalcol reforçat, Linitul sobres de 9X15 cm., guants tacte de làtex, Novecutan spray, Germisdin 500 cc amb dosificador, Betadine 10% solució antisèptica, aigua oxigenada, Mercryl Lauryle solució, Foret, Fixomull Stretch per cobertura d’apòsits, termòmetre clínic, xeringa Icosteril de 20 ml. fonendoscopi Eschmann, fulles de bisturí estèrils de dues mides, sutures cutànies adhesives.
Referent a medicaments ens consta: Furacin 0,2% pomada, cafinitrina comprimits, glucosmon R50 , col·liri Colircusi anestèsic, Scandinibsa 2% anestèsic, Argenpal varilles, Urbason solubre 40 mgs i Epistaxol solució. D’altres medicaments per cures s’obtenia mitjançant recepte metge. Hi havia diversos medicaments que els portava el malalt prèvia recepta feta pel metge. Els medicaments d’ús més freqüent, més endavant era proporcionat pel CABE.
Guàrdies de cap de setmana, entre la infermera de Begur i jo mateixa de Pals ens havíem de combinar les guàrdies del cap de setmana que era una si i una no , dues al mes, per això anotaven una llibreta els domicilis que havien de fer i el tipus de cures, era la manera de lliurar del treball que tenien els professionals APD perquè a més havíem d’estar localitzats les vint-i-quatre hores del dia. Era poc freqüent però havia succeït haver d’administrar un injectable cada vuit hores, a partir de l’obertura del CAP de Palafrugell feien la jornada laboral normal i les guàrdies les segons planificació al servei d’ urgències de Palafrugell.
Nombre de visites enregistrades pel CABE
Vista de la urbanització Mas Tomasí
El Centre d’Atenció Primària de Palafrugell a partir de les dades informatitzades va presentar el nombre de visites d’ infermeria fetes a Pals que corresponien de l’any 2003 al 2009 per una població d’ uns 8.000 habitants. Pals també incloia els Masoso de Plas i Mas Tomasí, una urbanització on gairebe a tota ella hi hivien alemanys.(1)
Les xifres diuen que el total de visites fetes a la consulta va ser de 27.429 i les dels domicilis de 2.964 amb un total general de 30.393 visites.
Pel que fa a extraccions de sang va ser de 7.089 assistències a la consulta i 515 al domicili del pacient, donant la xifra conjunta de 7.604 assistències. Sumant les visites i les extraccions, el total general va ser de 37.997 atencions d’infermeria. No em comptabilitzat els pacients assistits per la mateixa professional al servei d’urgències de Palafrugell en dies laborals i festius.
Maria Bofill quan tenia més de 90 anys a casa seva a Pals, (fotografia Rosa M. Masana)
Per diversos motius que serien llargs d’explicar, comentar que amb la Maria Bofill vàrem fer una bona amistat ja des del primer dia que em vaig incorporar a la consulta de Pals i ella va venir a fer-se unes cures. A la revista Torre de les Hores de Pals vàrem publicar un article tiulat Envellir amb salut i en ell parlavem de la Maria (1)
Vivia al carrer més cèntric de Pals, el de Carmany cantonada amb Enginyer Algarra. A l’estiu seia a prop de l’entrada de casa seva amb la porta oberta; era un lloc ideal per fer una estona de conversa perquè a més la Maria havia estat mestra i sabia comunicar molt bé. Això sí, abans d’iniciar la conversa deia: – Res de parlar de mals !
En una ocasió, la Maria em va parlar del seu pare, en Josep Bofill, conegut com a l’avi Rajoler; em digué que mantenia molt bona amistat amb en Desideri Ferrer, (1) farmacèutic i fundador de la Associació ‘Fraternidad Esperitista Palsense’. Tenia la farmàcia al carrer de Samària número 28, xamfrà amb el carrer Carmany . Segons deia la Maria, al pati de casa seva hi tenia plantades plantes medicinals com ara poniol, menta, regalèssia, camamilla que possiblement emprava per fer preparats medicinals. Estava casat amb Maria Carreras i tenien dues filles, l’Amalia i l’Adela (la gran es va casar amb un noi farmacèutic que era de Mataró).
Maria recordava que es reunien al Casino de Pals, edifici encara avui dia existent que està situat enfront mateix de la finca de Josep Bofill. Els seu pare explotava les conegudes mines d’en Bofill o de Can Bernat situades a Carmany Gros d’on se’n extreia caolinita, una argila blanca emprada per fer porcellana. Maria comentava que el seu pare explicava als treballadors que dins de la mina hi havia amagat el ‘vellocino de oro‘.
Quan Desideri va faltar, els seus familiars van cedir la col·lecció de pots de farmàcia que tenia al seu establiment a l’Ajuntament de Pals.
Referent al tema dels espiritistes en tenim un article fet per Josep Clara va publicar Estudis sobre temes del Baix Empordà número 7, any 1985 titular “Els espiritistes a Pals el 1894”, que contenia també el Reglament de la Fraternitat Espiritista de Pals. Aquestes ordenances consten de vint articles on entre d’altres s’esmentava que les quatre reunions anuals coincidirien amb el dia ú dels mesos de gener, abril, juliol i octubre, la quota anual dels socis era d’ 1,25 pessetes i el domicili de l’entitat era al carrer Samària número 28. El que em podríem anomenar estatuts van ser presentats el dia 28 de juny de 1894 al Governador de Girona i amb data 10 de juliol de 1894 se’ls va concedir el permís d’associació.
Se’n sap poc de les activitats que desenvolupava la Fraternitat, només el que diu el reglament i del que expressen dient que estaven interessats a estudiar els fenòmens relatius a les manifestacions espiritistes i les seves aplicacions a les ciències físiques, històriques, morals i psicològiques. Clara comenta que Pals tot i ser un poble relativament petit tenia inquietuds pels principis liberals de la Constitució del 1876.
El fet d’escriure aquest breu relat ha servit per recordar la Maria Bofill amb qui vaig tenir una bona amistat, sense voler es va convertir per a mi com a una tercera iaia, perquè les persones de més edat sempre citen algun refrany o fan algun comentaria assenyat i oportú i sempre m’ha complagut escoltar-los.
Voldria comentar que un dia, quan la Maria s’acostava als cent anys i sentia que les forces físiques li minvaven , vam mantenir una conversa fora del que sovint és més habitual. Ella va voler parlar de la seva mort i de com l’estava afrontant mirant-la de cara fins que al final, suposo en un moment de dubte sobre el desconegut, em va demanar consell.
Li vaig expressar el que sentia en aquell moment, conscient que no disposava d’eines o d’algun salva conducte que facilités travessar la ignota frontera sense perill; també vam parlar del prodigi del decés natural, fisiològic i lúcid i de com l’esperit estaria viu més enllà d’on érem en aquell moment. Desconec l’efecte que li va produir aquesta conversa, jo sí que puc dir que vaig aprendre d’ella. La Maria havia nascut el dia 24 de març de l’any 1904, i va morir als 98 anys el dia 14 de juny del 2002, pocs dies després d’aquesta conversa.
Pe últim, us vull fer partícips dels consells que em va donar en una nota manuscrita un dia que la vaig anar a visitar. Són consells per poder gaudir d’una vida sana i que gairebé segur que ella els va seguir:
Vida honesta i arreglada/ Fer ús de pocs remeis/ Procurar que res t’alteri / El menjar moderadament/ Exercici i distracció/ Ser poc aprensiu/ Sortir estones al camp/ Poc tancament i força tracte / Tenir continuada ocupació.
És un fet bonic veure com uns apunts acompanyats de records permeten recuperar petites parcel·les històriques d’una vila i fer reviure quelcom de la vida d’una persona.
Darrerament,el mes de març del 2023, hem trobat guardat un retall de diari titulat …..tot parlant amb Maria Bofill. Es tracta d’una entrevista feta per Angelina Vilella que va ser publicada a La Proa, diari del Baix Empordà pàg. 37 del dia 25 de setembre del 1998, quan la Maria llavors tenia 94 anys. Podem veure que hi ha informació molt interessant que ens ajuda a coneixer una mica més a la Maria.
Maria Bofill, a la entrevista de Angelina Vilella, La Proa, 1998
Notes
Desideri Ferrer, consta citat al llibre ‘El conocimiento secreto: Los entresijos de las sociedades secretas’ que entre d’altres informen que Ferrer va traduir a Pelagi (360-420 d.C. aprox.) sense que aquesta fos publicada.Pelagi segons la Viquipèdia és autor de nou manuscrits.
(1) Dels articles publicats a la revista Torre de les hores s’en va fer la edició d’un llibre que duia per nom Històries de Pals explicades pels palencs, pag. 44, Rosa M. Masana, any 2012.
evisant una memòria d’infermeria que havia fet l’any 1996 he localitzat una imatge i un esquema de l’alzina de mas Cassà i al moment he recordat aquests fets. Un dia va venir a la consulta Teodor Carreras i Ribas, conegut per Doro, i em va dir: “Una tarda m’hauries d’acompanyar perquè t’ensenyaria una alzina espectacular, i al mateix temps li podríem prendre mides. És grandiosa.” “Perfecte, m’agradarà veure-la”, li vaig dir. Vàrem concretar el dia que ens anava bé per trobar-nos. No vaig apuntar el dia de la trobada, però devia ser durant l’any 1996. Ens dirigírem al bosc de mas Cassà, ja que en Doro sabia bé com localitzar l’alzina, possiblement un Quercus ilex. Anàvem proveïts amb una cinta mètrica de paleta, paper i llapis.
En veure la configuració del tronc i aquell brancam vaig quedar impressionada, no recordava que mai hagués vist un arbre com aquell. En Doro em va dir: “Eh, què et sembla? Et deia la veritat o no? Aquesta alzina ha de tenir més de cent anys.” Vaig quedar meravellada de les seves dimensions. “Sota aquest brancam hi podríem fer un berenar amb cent persones, o potser més”, va afegir en Doro.
La espectacular alzina
En ser dues persones, vàrem poder mesurar amb facilitat el perímetre del tronc fent córrer la cinta a una alçària d’uns 1,50 metres des de terra. Vam veure que el tronc més tècnicament rep el nom de volt del canó, i aquest ens va donar la mida de 3,30 metres.
Vàrem mesurar també la capçada, o sigui, la distància des del tronc de l’arbre fins allà on acaben les branques, i ens va donar una mitjana de radis de 12,65 metres. Amb aquestes dues dades vàrem calcular el perímetre del brancam aplicant la fórmula de la circumferència, que és: 2 multiplicat per 3,14 (o sigui, π) i multiplicat pel radi (12,65), que ens va donar el resultat de 79,4 metres de perímetre de la brancada.
En no disposar del mesurador especial per a l’alçària dels arbres, no vàrem saber amb seguretat la mida, però pensàvem que devia fer uns vint metres. Sí que vàrem dibuixar les cinc principals branques perquè pensàvem que amb aquesta informació faríem una breu crònica sobre l’alzina per publicar-la a la revista Torre de les Hores de Pals. La finca on hi havia l’alzina poc temps després va ser adquirida per un veí.
Les cinc branques principal
Fitxa tècnica
Capçada (radi dels del tronc 12,65 m.
Perímetre del brancam 79,4 m.
Alçària, uns 20 metres
Un dia va venir en Doro a la consulta, però aquesta vegada no per visitar-se, només per dir-me: “Rosa, saps? L’alzina és morta!” “Què diu, Doro! No pot ser! Si estava ufanosa!”, vaig exclamar. “Sí noia, jo tampoc m’ho acabo de creure. Quan he vist que s’estava quedant seca, no em cabia al cap, no et pots imaginar la sensació que he tingut, quina pena!” “Però a veure, què li ha passat? Si estava sana…”, li vaig dir. En Doro respongué “sí, estava la mar de bé”, i com si volgués fer un esforç de resignació, va dir: “Sí, noia, ja ho veus les coses van amanides d’aquesta manera.”
Va sortir de la consulta afligit i jo també vaig restar afectada. És curiós que compartíssim la mateixa emoció per la pèrdua d’aquella centenària i magnifica alzina, que de segur devia haver superat una infinitat d’inclemències del temps i qui sap si de possibles accions humanes. En aquell moment només nosaltres podíem compartir el sentiment que experimentàvem, desconeixíem si altres persones havien tingut l’ocasió de contemplar aquella alzina i poder-los donar la notícia.
I com que les coses van amanides d’aquesta manera, que deia en Doro, no va passar gaire temps que un dia en arribar a la consulta em van comunicar que en Teodor havia mort. Dins de la meva constel·lació de percepcions que vaig experimentar en aquell moment hi eren implícits tant en Teodor Carreras com també una rebel·lia innata o desacord amb el fet que les coses vagin amanides d’aquesta manera.
L’any 2007 vaig anar diverses vegades a casa del senyor Florenci Mont,[i] a lliurar-li cures d’ infermeria. En Florenci era una persona molt dialogant a qui agradava d’explicar coses relacionades amb el conreu de l’arròs; de fet, n’era un gran coneixedor perquè sempre s’havia dedicat a aquesta feina i perquè també durant bastant de temps va ser el president del Sindicat de l’arròs de Pals.
El Sindicat de l’arròs de Pals edifici de principis de segle XX o finals del XIX.(imatge Rosa M. Masana)
En una ocasió, veient que tenia interès per tot el que m’anava explicant va dir-me: — Té, aquí tens, perquè les guardis, les Ordenances i Reglaments de la Comunitat de Regants de la Sèquia del Molí de Pals i també dos estudis que tracten de les malures de l’arròs.
Capçalera dels documents cedits per Florenci Mont.
Li vaig agrair el gest i la seva confiança per haver pensat que realment guardaria aquests documents . Ara, després d’haver passat uns anys, he pensat que enlloc de continuar preservant-los dins d’una carpeta i a casa, el més adient seria cedir-los a l’ Arxiu Municipal de Pals perquè d’aquesta manera puguin ser consultats per altres persones estudioses del tema de l’arròs. Tot seguit presento un resum del contingut dels documents.
Referent a la Comunitat de Regants
Les normatives de la Comunitat de Regants van ser aprovades per la Reial Ordre del dia cinc de juny de l’any 1905. A Pals, l’esmentat reglament va ser aprovat per la Junta General de la Comunitat el dia 9 de febrer de l’any 1908 i consta signat pel secretari de la Junta, que era el senyor Linares.
Ordenances. Estan desenvolupades mitjançant la redacció de 28 articles més les disposicions transitòries; en total ocupen 43 pàgines de 24 x17 centímetres.
Reglament per al Jurat de riscos. Normativa desenvolupada mitjançant 18 articles que ocupa nou pàgines de 24 x 17 centímetres.
Al final de les normatives hi consten els següents càrrecs :
President de la Comunitat: Antonio Pla y Vilar
Secretari de la Comunitat: Mariano de Linares y Delhom
Sindicat de riscos
President: Enrique Fort y Molinas
Vice- President: José Pi Pascual
Vocal Nat: Juan de Gomis y Guel1
Vocals: Francisco Fusté Esteva , José Garrigolas, José Tauler Sagrera, José Bofill Pericay, Jaime Rosich Bassa y José CIavaguera BarceIó.
Suplents: José Parals Serra i José Boada Vila
Jurat de riscos
President: Jaime Rosich Bassa
Jurats: Arsenio Girbau i Valls, Cosme Corredor Costa
Suplents: Lorenzo Vidal Cañá i José Curanta
Tresorer, Comptador i Recaptador: Girbau y Companyia
Oficials de Secretaria: Diego Aldea i Tormo, Miguel Balaguer
Guardes Ordenances: Mariano Quintana, José Servia i Juan Jofre
Tracten sobre estudis de fitopatologia com el cicle del barrinador de l’arròs, el lepidòpter Chilo símplex i del Chilo suppressalis. També descriuen mètodes i productes fitosanitaris emprats per combatre les plagues.
Els quaderns estan il·lustrats amb diverses imatges que faciliten la comprensió del que expliquen. Tenen una extensió d’entre 20 i 30 pàgines.
Quaderns de fitopatologia cedits per Florenci Mont
[i] Per saber quelcom més d’en Florenci Mont, es pot consultar el llibre de Rosa M. Masana, Històries de Pals, any 2012 — llibres dipositats a la biblioteca de Pals i a l’Arxiu Municipal. El tema tracta de la simbiosis que es va crear entre en Florenci i en Panda, el seu gos, que també tenia la seva funció dins el món arrosser.
[ii] Federico Gómez Clemente “Estudio biológico del lepidóptero Chilo simplex Butl. En los arrozales valencianos”. Trabajos (Serie Fitopatológica) núm. 193 Ministerio de Agricultura. Madrid 1948. També F.G.C. y José Mª del Rivero. “Contribución al conocimiento de la biología y medios de lucha contra el barrenador del arroz Chilo suppressalis Wlk.” núm. 250 de la mateixa col·lecció. Madrid 1951-52.
El Molí de Pals (imatge Rosa M. Masana 2015)
