Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

L’Escola de Torrent (1887-1976)

 

Article publicat per Rosa M. Masana Ribas al Llentiscle de Torrent, butlletí informatiu i cultural núm. 6 , desembre 2014, pagines de la 31 a la 34.

 

Taula escolar (imatge d´una exposició de Palafrugell feta Rosa M. Masana)
Taula escolar (imatge d´una exposició de Palafrugell feta Rosa M. Masana)

En aquesta crònica fem una presentació referent a la trajectòria que va seguir l´escola de Torrent des del segle XIX fins a inici del XXI. Abans de l’any 1887 la mainada de Torrent havia d’anar a estudi a l’escola de Regencós, possiblement perquè el poble no era el suficientment gran per tenir-ne una de pròpia. Tambè inclou una entrevista a Catalina Prats Deulofeu, la darrera mestra de Torrent (1968-1978).  Per la consulta clicar aquí

La xemeneia industrial de ‘Cerámicas la Pineda’ de Regencós (1966-1988)

Francesc Feliu (cedida per Francesc, el seu fill)
Francesc Feliu (cedida per Francesc, el seu fill)

Article: Rosa M. Masana publicat a Totbisbal  el 10-12-2011

El municipi de Regencós preserva dues xemeneies industrials que rememoren el seu passat ceramista i d’elaboració de maons. Al número 8 de la revista El Garbell es parla de la xemeneia industrial de la bòbila Mató Vila. Atès que la revista ha desaparegut, edito ara aquest material sobre Cerámicas la Pineda, que elaborava material de jardineria, a través de totbisbal.

Gràcies a la informació lliurada pel senyor Àngel Sierra Alonso, a la fotografia, ara és més fàcil saber alguna cosa de l’empresa i de la seva xemeneia industrial.

Per continuar llegint clicar aquí

La Xemeneia industrial de la Bòbila Mató

VILA DE REGENCÓS -Cal Torradillo

El municipi de Regencós, preserva dues de les xemeneies industrials que acomplien la funció de tiratge de fums dels forns de les empreses ceramistes i bòbiles que van funcionar fins a finals del segle passat i que encara resten esveltes entremig de vegetació o recintes inutilitzats per recordar-nos una de les principals activitats laborals del municipi, la construcció d’elements ceràmics a partir de l’ús de la terra argilosa. Seguir llegint…