Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Concepció Guisset Alemany i Laura Gussinyé Auguet, pilots privats i esportives

Vaig llegir un article de Maria Bruguera en què parlava de Concepció Guisset, nascuda a Llafranc l’any 1940, la primera dona de Girona que havia obtingut el títol de pilot aeronàutic  a l’aeròdrom d’aquesta província i posseïdora del número de llicència 6.751. La Maria va incorporar la biografia de Guisset al seu blog el mes de gener d’aquest any 2020, que vaig tenir ocasió de llegir. Mentre ho feia em va venir a la memòria Laura Gussinyé, que també tenia el carnet de pilot privat, era gironina i també havia fet les pràctiques de pilotatge a l’aeròdrom d’Empuriabrava.

Amb l’objectiu de recordar quelcom més de la Laura vaig revisar el llibre d’Alejandro Rosario titulat Anuario de Pilotos Privados Españoles (APPE), 1984, que guardo de fa anys i a la pàgina 157 hi vaig localitzar la seva inscripció amb el número de la seva llicència, el 6.860. La dada ens pot orientar sobre l’època d’obtenció del títol de les dues pilots, perquè a l’esmentat registre hi constaven tots els pilots privats d’Espanya.

Dades incorporades al llibre de A. Rosario
Dades incorporades al llibre de A. Rosario
Llibre d'Alejandro Rosario
Llibre d'Alejandro Rosario

A més del número de llicència a l’Anuari hi figura el tipus d’activitat aèria que practicaven, la professió i el domicili, dades que tenia disponibles la Federación Española de los Deportes Aereos (FENDA), en què també estic registrada amb el número de llicència 11.621 corresponent a l’any 1978.

Desconeixem si en el temps transcorregut des que Concepció Guisset va obtenir el títol de pilot i fins que el va tenir Laura Gussinyer, hi va haver alguna altra dona gironina que també fos pilot. Pensem que no, perquè constaria el seu nom a l’esmentat Anuari, per aquest motiu és probable que Guisset i Gussinyé siguin les dues dones pioneres en matèria d’aviació civil formades a Girona. Cal considerar-ho un fet meritori perquè les titulacions aeronàutiques de vol a motor, sense motor, d’activitats comercials i d’helicòpter no havien estat regulades fins l’any 1955.

La Laura Gussinyer  a l'esquerra i  Rosa M, Masana, any 2010
La Laura Gussinyer a l'esquerra i Rosa M, Masana, any 2010

Dues filles de Laura Gussinyer i de Josep Mallol, Anna Maria i Karin, també van aprendre a pilotar i consten al llibre de la Federació. Penso que pot ser adient comentar que un dia que dinàvem plegades amb la Laura vàrem riure molt recordant les anècdotes aèries que ens havien succeït i altres qüestions com l’amistat de la família Mallol-Gussinyer amb Vicente Navarro Brell (e.p.d.)[1] que dona la casualitat que m’havia deixar comandar un petit tram del trajecte des de l’aeroport de Barcelona fins a l’aeròdrom de Sabadell-Terrassa amb helicòpter.

Era evident que a Laura tenia més experiència que jo perquè explicava que havia fet salts amb paracaigudes i amb l’avió havia fet acrobàcia, loopings, pèrdues i vol encerclat, també havia volat amb la Bücker,[2] la Piper,[3] i l’AISA[4] aquesta darrera usada per l’exèrcit.

També coincidíem en el fet de no haver-nos sentit desconsiderades pel fet de ser dones i que tinguéssim una afecció de predomini masculina, les relacions amb els companys havien estat bones, possiblement perquè tots plegats vivíem les mateixes angúnies pel fet de pensar que, un cop fetes unes trenta hores de vol amb l’instructor, després hauríem de pilotar deu hores més en solitari.

També ens feia respecte que haguéssim de ser examinats de pràctiques per oficials del cos aeri que venien de Saragossa a l’aeròdrom de Sabadell-Terrassa. La pràctica més compromesa per a nosaltres era un descens a pista en espiral, el que la Laura en diu vol encerclat. No vàrem fer durant l’examen pèrdues, només les vàrem fer en pràctiques. Dues tècniques pròpies de situacions d’emergència.

Recordo que quan vaig baixar de l’avió després de fer els exercicis corresponents un dels examinadors em va donar la mà i em va dir: “Muy bien señorita, lo ha hecho muy bien”. Els companys que ho van sentir, llavors sí que em van dir: “Com es nota que ets una noia. A nosaltres no ens han dit res i suposem que també ho hem fet bé”.

Segons la meva experiència, l’aeronàutica té la particularitat que quan coincideixes amb un altre pilot sigui aquest d’avioneta o professional de línies aèries, de seguida sorgeix un bon diàleg i entesa. En diverses ocasions havia tingut la sort d’haver-me permès entrar a la cabina d’alguns avions de línia i molt especialment em va succeir a les illes Açores.

Un dia un comandant de avió insistia a dir-me que no deixés de volar, que continués fent pràctiques, i quan estàvem apropant-nos a l’aeroport de Santiago de Compostel·la em va dir: “¿Quieres hacer el aterrizaje?” Jo espantada li vaig dir que no, i ell respongué: “No, claro que no, te proponemos si te quieres quedar para verlo.” L’hostessa em va fer seure en un seient darrere els pilots i em va cordar el cinturó.

Llibreta de vols
Llibreta de vols

Va ser magnífic observar la dinàmica de manipulació dels aparells i com es repetien els missatges verbals entre ells, per seguretat i com diu el reglament. Després d’aterrar, el capità em va lliurar informació sobre el contingut del pla de vol que li havia sortit imprès. Sense esperar-m’ho aquell dia vaig rebre una classe magistral.

Considero que una de les grans desgràcies del segle XX van ser els fets del dia 11 de setembre de l’any 2001, perquè des d’aquell moment l’autonomia i mobilitat de les persones ha fet un gir de 180 graus, passant de gaudir d’una relativa confiança al punt que tothom sigui sospitós de fer quelcom de greu, com si tot allò que veiem a les pel·lícules de ficció de sobte s’hagués convertit en realitat.

Per finalitzar i com a fet personal, parlant de la llicència obtinguda a l’Aeroclub de Sabadell-Terrassa, en va sortir publicada una crònica que duia el nom: “Una pilot de l’any 1978”. Posteriorment membres del club em van demanar que expliqués per a una propera edició, la meva experiència del dia de la suelta, que és el primer dia que has de volar sol. La meva vivència va ser espectacular i encara no m’he decidit a explicar-la, resta pendent.

Un responsable del club considerava d’interès explicar els ensurts que ens hauríem pogut trobar durant un pilotatge, perquè en explicar-los ajuden a analitzar els factors que hagin pogut intervenir en els fets no desitjats i de cara al futur poder millorar la situació. És el que s’anomena retorn d’experiències.

Donc bé, només han passat dos dies des del dia que vaig dir  volia explicar el meu primer dia de vol en solitari  i ja està fet , porta el nom de:  El dia de la ‘suelta’, una experiencia inoblidable  en aviació.

 Notes


[1] Vicente Navarro pertanyia al Cos Especial d’Oficials d’Aeroports del Ministeri de l’Aire i era la persona que supervisava els plans de vol dels pilots. Consta a la Orden Ministerial núm. 948/1968.
[2] La Bücker era una avioneta amb ales de lona i al camp de Sabadell-Terrassa tothom tenia delit que algun dia la pogués pilotar, però requeria disposar de força experiència, segons deien amb aquest avió experimentaves realment la sensació de volar. El dia que la vaig veure vaig restar sorpresa dels pocs indicadors que tenia.
[3] La Piper, la Cessna i la Beech eren avions de l’any 1924 que van ser molt emprats pels instructors de vol.
 4] L’AISA era un avió fabricat per l’empresa Espanyola Aeronautica Industrial S.A.

Mestres Palafrugell al principi del segle XX

A la pàgina 79 del llibre Dones emprenedores (1857-1914) parlàvem de les mestres que pagaven impostos per tenir una acadèmia i vàrem veure que eren les senyores Albertí, Serrat, Heras, Prat, Jofra i les germanes carmelites. Actualment i després d’haver revisat altres documents relacionats amb administració de vacunes escolars,[1] hem pogut conèixer de manera indirecta el nombre  d’escoles i alumnes que hi havia a Palafrugell l’any 1892 i també  el nom del  director.

Taula d’estudi de dues places que hi havia exposada al Centre Fraternal de Palafrugell l’any 2014 (fotografia R. M. Masana)
Taula d’estudi de dues places que hi havia exposada al Centre Fraternal de Palafrugell l’any 2014 (fotografia R. M. Masana)

Per introduir el tema cal comentar que no va ser fins a l’any 1870 quan es va fer obligatori que la mainada de sis a nou anys assistís a escola, tot que aquesta normativa en alguns casos era difícil de complir sovint per la distància que hi havia entre allà on vivien i les escoles. Així, els nens que vivien al centre de la vila eren els més afavorits. La mainada  a partir de deu  anys podien treballar, però una normativa de l’any 1873 va establir que no podien realitzar més de cinc hores diàries, tot que per diverses raons també era difícil de seguir la normativa.  Algunes fotografies de l’època donen testimoni del treball que feien els nens i nenes, i recentment se n’ha publicat una imatge a la Revista de Palafrugell.[2]

L’any 1901, l’escolarització va passar a ser obligatòria fins als dotze anys, fet que coincideix amb les dades que presentem.

Hem de comentar abans de prosseguir que Palafrugell l’any 1900 tenia poc més de set mil   habitants, que  la taxa de natalitat de tot l’Estat espanyol era del 33,8% i l’any 1984 havia baixat a l’11,9%, tot que la mortalitat també va passar del 28,8% al 7,81% en aquests respectius períodes.[3]

L’any 1902 a Palafrugell hi havia 17 aules escolars. Onze d’aquestes eren dedicades a l’ensenyança de nenes i  era regentat per una mestra; les altres sis s’ocupaven de l’ensenyament dels nens i els gestionava un mestre. Quatre d’aquestes escoles eren de titularitat pública, dues en condició de subvencionades, i deu de titularitat privada.

Taula núm. 1

Professors Titularitat Nenes/nens Total
Maria A. Albertí pública nenes 70
Maria Prat Gultresa pública   “ 34
Anna Riera subvencionada   “ 32
Maria Heras Matas particular   “ 56
Antònia Furnet    “   “ 10
Lluïsa Serra Dalmau    “   “ 47
Antònia Mascort Bonet    “   “ 50
Dolors Genís Llenas    “   “ 49
Lluisa Llàvia Riera    “   “  ¿
Elvira Avellí Sabater    “   “ 50
Germanes Carmelites    “   “ 98
Pere Pascuet pública nens 108
Vicens Roure pública   “ 194
Lluís Corominas particular   “ 146
Sebastià Sabat (Pbro)    “   “  41
Germans Maristes    “   “  68
Manel Planell subvencionada   “  19
TOTAL     1.117

 Hem calculat que si les deu escoles femenines de què tenim dades sumaven un total de 496 alumnes, fent la mitjana, a cada escola li correspondria 49 alumnes i aquesta dada l’emprarem per sumar-la al total d’alumnes per ajustar-nos més a la realitat, tot i que veiem que la franja en nombre d’alumnes de cada escola és gran perquè van des de 10 alumnes fins a 98. Si sumen, doncs, aquesta mitjana de 49 alumnes als 496 totals obtenim el valor de 545 nenes que anaven a l’escola. D’aquestes 136 anaven a escoles publiques o subvencionades i 360 a la privada. Comptabilitzant els alumnes de les sis escoles de nens, veiem que estaven escolaritzats un total de 576 escolars; d’aquests 321 anaven o bé a la escola pública o a la subvencionada i els altres 255 assistien a la privada.

D’acord amb les dades presentades veiem que a Palafrugell l’any 1902 el percentatge d’escolarització era del 48,43% per a les nenes i del 51,57% per als nens, una variació del 3,14% a favor dels nens. Aquests valors poden sorprendre perquè d’antuvi es pensava que les nenes estaven molt menys escolaritzades que els nens. També segons aquestes dades que hem presentat, veiem que les classes de les nenes havien de ser menys massificades que les aules dels nens, encara que havia de dependre del nombre de professores i d’auxiliars que tenia cada institució.

Les vacunacions

Els mestres tenien l’obligació de signar un document en què constés el nombre d’alumnes que havien estat vacunats i els que no, però no queda concretat quina vacuna se’ls havia posat —pensem que devia de ser l’antivariolosa,[4] que es podia administrar des dels deu mesos fins als onze anys—. Segon una llei d’aquell temps, un infant podia no ser admès a l’escola si no estava vacunat i als pares se’ls podia carregar una multa. El mes d’octubre de 1902 a Palafrugell hi havia els metges Peya, Vidal, Calonge, Pons i Martí.

Tot que estava previst aplicar una sanció econòmica a les famílies dels nens que no havien estat vacunats, veiem que el percentatge de compliment en la administració de vacunes era del 46,71% contra el 53,20% de no se’ls havia  vacunat. En una circular dirigida al batlle, algú es queixava dient que els nens corrien pels carres fent malifetes i dient paraulotes; potser eren els nens que no anaven a escola.

 


[1] Arxiu Municipal de Palafrugell (AMP), fons Ajuntament, correspondència, 1903.
[2] Revista de Palafrugell, núm. 259 (maig 2015), p. 47. Es  tracta d’una  imatge de 1899 en què apareix el personal de una fàbrica de taps. A primera fila hi podem veure els treballadors més menuts.
[3] Piedrola Gil, C. et al. Medicina preventiva y salud pública. Barcelona: Masson-Salvat, 1991.
[4] El 1796 Edward Jenner mitjançant l’observació i evolució dels munyidors de vaques, va crear una  vacuna per prevenir la verola.  L’any 1890 es va aconseguir la vacuna de la diftèria, el 1885 la del còlera, el 1882 la de la tuberculosi, el 1896 la de la febre tifoide, el 1885 contra la ràbia, el 1900 contra la febre groga, el 1910 s’investiga per crear la vacuna contra la poliomielitis. A principis de segle XX als escolars se’ls aplicava una sola vacuna, l’any 1993 a Espanya hi havia autoritzades i comercialitzades 21 vacunes i l’any 2013 un total de 23. Actualment els escolars reben 16 dosis de vacunes. Font: Ferran A. Moraga Llop. L’any 1902 les defuncions infantils a Girona van ser a causa de la verola, xarampió, tifoïdals, diftèria, tuberculosi, malalties del cor, bronquitis, pulmonies, disenteries i diarrees. Diari de Girona, X-1902

 

‘Dones emprenedores: Palafrugell, 1857-1914′

El llibre parla de les dones de Palafrugell que disposaven de negocis i aquests estaven registrats al seu nom al llibre  de la Contribució Industrial i de Comerç dipositat a l’Arxiu Municipal de Palafrugell. Quan vaig observar que el nombre de dones inscrites al capdavant d’un negoci o establiment comercial era prou important  –en especial perquè es tractava  de mitjans del segle XIX–, vaig considerar que podria ser d’interès fer-ne un buidatge de dades. En format de capítols es va fer  una publicació mensual a la Revista de Palafrugell fins a arribar a publicar-ne  una trentena.

L’edició consta de dues parts; la primera tracta de les dones que disposaven d’un negoci i la segona inclou una relació de tasques que realitzaven les dones per compte d’altri.

Coberta del llibre

Contraportada del llibre

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Margarita Mauri a la esquerra mostrant la plantilla de recerca, Rosa M. Masana i Isabel Pernal.

 

Acte de presentació del llibre

Es va fer el dissabte dia 22 de maig a les 12 del migdia, a la biblioteca de Palafrugell. Els assistents ens vàrem divertir en especial quan l’autora va explicar la manera artesana que tenia a l’hora de fer la recerca i sistematització de dades, fet insòlit en l’era de la informàtica.

El llibre es pot consultar a les Biblioteques especialitzades de la Generalitat  per més informació feu clic aquí

Al butlletí  del mes d’abril-juny del 2014 que edita l”’Arxiu Municipal de Palafrugell hi constava  els ingressos que s’havien fet per la biblioteca del centre, entre ells el primer volum de Dones emprenedores 1857-1914, 2013.

Butlletí de l'Arxiu Municipal de Palafrugell
Butlletí de l'Arxiu Municipal de Palafrugell

Maria Gotas Prats, empresària surera de Palafrugell (1911-1933)

Maria Gotas Prats 1867-1933 (foto cedida: família Bruguera-Martí)
Maria Gotas Prats 1867-1933 (foto cedida: família Bruguera-Martí)

L’any 2014 vaig publicar un llibre titulat “Dones emprenedores (Palafrugell, 1857-1914)”, que tenia com a objectiu recuperar el nom i la trajectòria de les dones palafrugellenques que disposaven de negocis posats al seu nom, segons constava a la matricula industrial i de comerç de la vila (AMP). Durant aquest període, vàrem localitzar un total de 102 palafrugellenques que pagaven impostos per a la seva activitat empresarial, però en no trobar-hi la Maria vaig deixar de dir quelcom d’ella.

Seguir llegint…