Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Amb cinc dits a cada mà.

Fa poc que he vist un vídeo de Delia Steinberg Guzmám que tractava el tema ’ El difícil arte de ser uno mismo ’ no la coneixia i en escoltar-la a més d’interessar-me pel tema vaig descobrir la seva facilitat de paraula i que em va agradar que incidís amb la importància que tenen les mans, del saber fer coses amb elles, fets necessaris per a nosaltres mateixos i també per ajudar als qui no disposin de les nostres habilitats i també evidentment, per ser ajudats. L’altra cosa que va esmentar va ser la condició de la mà com a símbol, però sense entrar en detalls.

Les mans, encara que no ho sembli, són basiques per estudiar.
Les mans, encara que no ho sembli, són basiques per estudiar.

Les mans, encara que no ho sembli, són bàsiques per estudiar.
Escoltant el seu discurs vaig recordar a la meva mare nascuda l’any 1902, i tot pel fet que més d’una vegada l’havia escoltat dir: Amb cinc dits a cada mà, es pot anar allà on vulguis, a més ho deia, diria, amb un punt d’orgull, millor dir de seguretat personal.

S’entenia que amb ganes de treballar i amb cinc dits a cada mà podíem tirar endavant a la vida, encara que alguna també l’havia sentit dir: Per la vida es perd la vida.

Dues frases que poden correspondre a dos moments vitals, el primer de quan ets jove i penses a menjar-te el món i l’altre és quan ens adonem que viure és també pagar un peatge, un delme, que de vegades és força costós i fa que s’emporti quelcom de vital en nosaltres.

Amb tot em quedo amb la primera frase, perquè encara que hàgim perdut part de l’energia inicial, amb les nostres mans podem manifestar-nos, fer d’altres coses més pausades i sempre, en tot moment, estendre-les vers algú que les necessiti. Ja ho diu la dita: Li vaig poder donar un cop de mà.

Les primeres llevadores documentades de Mataró

Imatges del Arxiu de Mataró i poster dels 175 anys de la linia de tren Barcelona-Mataró
Imatges del Arxiu de Mataró i poster dels 175 anys de la linia de tren Barcelona-Mataró

Presentem amb format Power Point i a títol d’esborrany, algunes  dades de les quatre primeres llevadores mataronines  que  hem localizat  pel fet que a  principis del segle XX pagaven impostos per exercir la professió. Documents  que es poden consultar al Arxiu Municipal de Mataró.

A partir d’aquesta informació  ens ha estat possible  completar algunes  dades  acadèmiques de cada una d’elles encara que el nostre  objectiu  era el d’intentar coneixer el nom del seu marit,  data imprescindivble per si volen trobar familiars. Les consultes han estat fetes  presencialment  a l’ Arxiu de la Universitat de Barcelona i  per línia amb petició de fotocòpies de documents  al Arxiu Nacional de Catalunya.

El propòsit de presentar aquestes dades  es la de proporcionar informació de les llevadores localitzades  que pot ser útil  per estirar el fil  i complementar les biografies de dones pioneres  en temes sanitaris. Les llevadores de les que n’hem obtingut informació són de:  Juana Rosa, Montserrat Plans, Josefa Marlés i Dolors Carlos, tot que de segur en hi han d’anteriors  a elles , de les que en diem  ‘comares’  en el supòsit de no tenir formació académica i  tambe d’altres de temps més avançat.

Seria interessant que futures investigadores/rs  continuesin indagan en aquesta línia, perquè sovint provoca  satisfacció als familiars  de les protagonistes  i a la vegada enriquim una part de la historia local, que  ajuda a donar personalitat i de vegades també singularitats inesperades.

Degut que visc a la Bisbal d’Empordà i perquè  també he decidit  afluixar una mica el ritme d’ activitats, deixo aquesta cerca a mans de qui  el pugui motivar per seguir investigant.

Comentar que en base a d’altres  investigacions fetes, hem vist que les llevadores de Mataró també han  seguit el model  d’agrupar-se formant nissagues familiars, fet deduït per la repetició de cognoms.[1]

Per veure l’esborrany del Powuer Point clicar  a sobre del nom.

juana-rosa Herrero, 1851 —   montserrat-plans  Costa, 1864 —     josefa-marles  Pallás , 1886  i  dolors-carlos Galés, 1888

Notes


[1] Rosa M. Masana. 165 anys d’història de les llevadores de Palafrugell, el llibre  és de lectura lliure   a:  https://www.palafrugell.cat/serveis-ciutadania/llevadores-de-palafrugell