En motiu de fer un article relacionat amb el soldats  de la comarca del Baix Empordà que van lluitar a la Guerra de Cuba  i alguns d’ells no van poder tornar a casa, bé fos perquè havien mort en  el camp de batalla  ho  per  alguna malaltia infecciosa com podia ser febre groga,  tenia   encara guardats  uns apunts on hi constava el nombre de joves de cada població de la comarca  del Baix Empordà que havien estat reclutats per l’exercit durant el periode 1895-1898.  Informació que havia obtingut dels llibres de reclutament de l’Arxiu de la Diputació de Girona.

He considerat que aquests apunts  amb el temps podrien convertir-se amb  paper reciclat  i que abans que això succeís  s’en podia fer un breu resum  com el que presentem.

Cada municipi disposava d’una Junta de sanitat encarregada  de citar als joves que tenien l’edat,  demanar-los que anessin  a fer una revisió del seu estat de salut amb el corresponent  registre de dades biomèdiques per poder-se incorporar al ejercit.

Tothom sabia que anar a  la guerra i a més haver de travessar l’atlàntic  amb vaixell i en condicions  poc favorables,  era  d’un  gran risc  per la vida, motiu pel que les families que s’ho podien permetre pagaven una suma elevada de diners  per evitar que el seu fill pases per aquest tràngol, no hagi ho podien fer les families pobres.  També succeia que no tots el reclutes d’aquest periode de guerra amb Cuba  hi anaven , alguns restaven a la península.

Per escapulir-se d’aquesta activitat bèlica hi havia qui fugia envers algun  lloc on no fos trobat, d’aquí que al registre de reclutes hi constaven : els redimits  perquè havien abonat l’import exigit del govern i eren alliberats , els pròfugs  que s’havien escapat però  eren buscats  per d’altres municipis  i  un tercer grup de no aptes  a causa de manifestar  algun problema físic o psíquic.

  Tot seguit mostrem  dos llistats, un amb el nombre de soldats  que residien a un dels  cinc municipis més poblats de Baix Empordà com eren:  La Bisbal, Palamós, Palafrugell, Torroella de Montgrí i Sant Feliu de Guíxols,  d’equests municipis s’ha comptabilitzat un total de  922 reclutes.

En aquest altre llistar  s’inclou el  nombre de reclutes  que vivien a municipis adscrits als cinc anteriors que van ser un total de   664 , xifra que si la sumen als 922 de les poblacions més grans  abans esmentades ens dona la xifra de  1.586  reclutes amb possiblilitat d’anar a lluitar a Cuba.

Considerar que el  territori del Baix Empordà te 701,7 Km2 i amb aquests ens podem fer una idea dels joves espanyols que van ser movilitzats per aquesta causa.

Pobles	1895	1896	1897	1898	Total
Bagur	14	13	13	15	55
Calonge	29	24	30	36	119
Casavells	9	3	4	5	21
Castell d’Aro	20	15	13	19	67
Castell d’Empordà	-	3	-	3	6
Corçà	6	7	5	9	27
Cruïlles	9	14	7	10	40
Fontanillas	2	3	4	-	9
Fonteta	7	7	7	5	26
Foixà	6	2	7	12	27
Gualta	9	7	6	6	28
La Pera	6	8	4	9	27
La Tallada	6	6	5	8	25
Monells	6	4	3	3	16
Mont-ras	6	11	7	3	27
Palau Sator	6	8	6	6	26
Pals	12	25	20	12	59
Parlavà	4	4	3	3	14
Peratallada	6	6	3	7	22
Regencós	3	2	2	1	8
Sant Joan Palamós	11	12	11	15	49
Sant S.de la Heura	3	12	7	8	30
Santa Cristina Aro	12	14	9	11	46
Serra	3	3	1	5	12
Rupià	5	5	1	6	17
Torrent	3	4	6	6	19
Ullà	5	10	6	3	24
Ullastret	4	4	5	3	16
Vallobrega	2	1	1	2	6
Vulpellac	6	4	2	3	15
Total	148	241	138	137	664

Podem obtenir més informació a: Gironins morts a la Guerra de Cuba

Organitzat pel Museu de la Mediterrània i la Associació Cultural de Pals,  el dia  15 de novembre de l’any  2014  es va celebrar el II Fòrum de recerca del Baix Ter , hi vàrem ser  invitats per parlar  dels ‘Soldats  torrollencs morts a la guerra de Cuba’