Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Una gata tigre i blanca d’ulls blaus. La Gilda.

La Gilda al pati de casa
La Gilda al pati de casa

Fa uns tres anys van arribar a casa dos gats de carrer, un d’ells em van dir que dormia a la porta de casa i l’altre va venir al darrera sense saber d’on havia sortit.

El Garfi o Marrau per la Nuria una veïna que també els alimentava,però en realitat es deia Garfi perquè la Núria una altra veïna explicava que  havien adoptat un gos i aquest va fer  fora  de casa al Garfi, tot que ell hi era primer,  tenia  llavors  uns vuit anys vol dir que ara n’ha de tenir onze.

 La Gilda era una gata jove, però només es deixava tocar quan ella volia, l’agradava pujar als arbres i recórrer teulats, caminava pausadament sense tenir cap mena de presa i duent la cua enlaire, te l’havies de mirar per força, d’aquí que li possesim el nom de Gilda.

Degut que estaven habituats estar al carrer, el ferrer va fer una gatera a la porta del garatge que els permetia entrar i sortir quan volien,  tot que desprès també els agradava força estar-se al pati.

 El divendres dia 29 d’octubre cap allà les nou del vespre els hi vaig donar, diguem-ne el sopar, el Marrau va pujar a dalt a casa i la Gilda va sortit al carrer. Passats uns minuts la Carmen, la veïna de l’altre costat , em truca dient que la Gilda estava estirada al mig del carrer davant de casa.

La Gilda esmolant-se les ongles
La Gilda esmolant-se les ongles

Vaig baixar corrents, la Gilda estava morta, terrible, no m’ho podia creure feia res que l’havia acariciat mentre menjava. Vàrem pensar que havia estat un cotxe qui l’havia atropellat però no tenia sang enlloc, me la mirava i confiava que només estes commocionada, però no, es veia que el que li donava vida havia fugit per no tornar.

 Vaig agrair a la Nuria, la veïna que els alimentava i donava llaminadures que m’hagués ajudant en aquell moment, perquè tot i ser una dona adulta no sabia que fer en aquell moment.

El Garfi aquella nit es va amagar dins d’un armari i jo no podia dormir, no se com va ser que em vingué la idea de preguntar-li al Rei dels felins, no sabia si existia , que em digués on era la ànima de la Gilda.

M’aparegué la imatge borrosa d’una cara de lleó amb grossa melena i  nas amplíssim. No responia i jo tampoc li deia res però, vaig interpretar que  deia ens havíem de comunicar per telepatia i jo no en soc experta, ho poc experta.  La imatge  va desaparèixer .

Les lletres de la samarreta
Les lletres de la samarreta

L’endemà vaig rentar la roba amb que havia abrigar el cos de la Gilda, era una samarreta amb lletres i usada  de feia temps per acomodar el seu jas.  La rutina feia que no em fixés amb lema  que hi havia afegit, però al recollir-la del estenedor m’adono que hi havia escrit: Una I i al costat un cor i desprès HUGS, curiosament feia poc que havia vist la imatge d’un antic vaixell espanyol  que duia una bandera  amb una H i una corona a sobre, vaig saber que el signe de la H significava regne i la corona Espanya.

Doncs bé, com són les coses, de seguida vaig llegir: T’estimo molt. El Regne (H) Unit amb Gilda Sempre. Serà que el Regne dels felins ens feia saber que la Gilda estava unida amb ells? No ho se.

Baixant del arbre
Baixant del arbre

No vaig tardar en fer-me  d’altres preguntes que no cal explicar,  una cosa però, restava  clara, que els animals són molt semblants a nosaltres i de vegades en algunes coses ens superenen, per exemple: no jutgen, mostren estima, no són rancuniosos i s’han d’adaptar al taranna dels seus amos, d’altra manera  poden posar en perill la seva  supervivència.

 Sigui com sigui, aquesta correlació d’ esdeveniments i volent buscar-li una funció practica, podem dir que ha estat un acte  d’acomiadament que hem tingut amb la Gilda, necessari per altra banda degut que va passar d’immediat el fet de gaudir de la plenitut de la vida a no ser-hi, ha desapareixer  i això em va causar un gran impacte, tot que algú pugui dir: bé era un animaló.

Penso que va desaparèixer del barri una orgànica pila fotovoltaica dispensadora de benestar per a tothom que es parés a mirar-la.

Dormint amb els ulls tapats
Dormint amb els ulls tapats

 

 

 

 

Leave a comment

name

email (not published)

website