Durant el temps que vaig exercir d’infermera al municipi de Llagostera vaig escriure tres memòries que inclouen dades de les activitats realitzades al dispensari municipal, el nombre d’atencions a pacients a domicili i les atencions urgents. En aquests balanços hi vam incorporar també algunes dades administratives i de coneixements generals del municipi, memòries que van ser elaborades amb la clàssica màquina d’escriure —encara eren poc disponibles els ordinadors— i hi vam incloure també diverses fotografies.

En aquell moment els dos metges Pompeu Pascual Coris i Carlos Soto tenien consulta diària al matí de dilluns a divendres i dos caps de setmana al mes es lliuraven mutuament de la feina i personalment de dilluns a diumenge excepte dos dissabtes i dos diumenges al mes, quan em cobria la infermera i llevadora Maria Salip. La infermera també anava una hora o més al vespre a la consulta per atendre les persones que no podien venir al mati.

La resta d’hores del dia i de la nit metges i infermera havien d’estar localitzables per si hi havia alguna urgència i sovint qui ens venia a avisar era la policia municipal, prèviament avisats pel pacient. Teníem assignada una població de 5.288 persones empadronades.

Els centres d’assistència primària encara van tardar a posar-se en funcionament i quan aquests es van obrir es van crear tres equips de torns de treball de vuit hores cada un que donaven cobertura assistencials les 24 hores.

La plaça que ocupava rebia el nom d’infermera d’assistència pública domiciliaria (APD) en qualitat d’interina i la gestió d’aquests professionals es duia a terme mitjançant la delegació de Sanitat de Girona, ubicada al carrer del Sol núm. 15. Els responsables dels metges i de les infermeres eren el doctor Pompeu Pascual Busquets i la infermera Joaquima Ribot, respectivament.

Possiblement aquestes esmentades memòries contenen algunes informacions que podrien ser útils per als estudiosos de la professió infermera. De moment us presentem amb imatges la portada de la memòria i el sumari de continguts.

 Portada i sumari de la Memòria d’infermeria de l’any 1989 (57 pàgines)

 

Portada i sumari de la Memòria d’infermeria de l’any 1990 (72 pàgines)

 

 

 

 

 

 

Alumnes Escola Infermeria Santa Madrona

 

Portada i sumari de la Memòria d’infermeria de l’any 1991 (126 pàgines)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A Catalunya l’any 1991 hi havia diversos professionals d’infermeria que ocupaven una plaça d’infermeria d’APD en situació d’interins, l’inconvenient era que no se’ls reconeixien els anys treballats a l’administració ni la carrera professional, formada per les especialitats, els cursos oficials de formació continuada i les participacions o assistència a jornades i congressos.

Va ser l’any 1991 quan es va convocar unes oposicions restringides per a infermeres/rs d’APD. Em vaig presentar als exàmens i la sorpresa va ser rebre un no apta. En saber que els exàmens en general havien estat aprovats  només amb un 4,5 vaig pensar que era impossible que no hagués aconseguit aquesta nota i que  possiblement es tractava d’un error, encara més vaig sospitar en saber que era l’única infermera suspesa de la província de Girona.

Vaig sol·licitar una revisió de l’examen, i quan me’l van ensenyar estava intacte, no hi havia res assenyalat amb vermell que pogués indicar un possible error conceptual en cap dels vuit folis que havia escrit. La persona que em va atendre molt amablement em va acompanyar al despatx de la persona que havia fet la correcció dels exàmens, que en veure’m va exclamar sorpresa: “Què hi fas tu, aquí?” No em va donar cap argument del suspens i personalment tampoc li vaig preguntar res més.

Respecte a aquest episodi volia dir que vaig estar agraïda al senyor Narcís Casas Masgrau (e.p.d.), batlle de Llagostera, per les paraules tan amables que em va dedicar a l’acomiadar-me de la vila. Va dir-me que valorava la meva tasca professional i les activitats de caràcter social que havia desenvolupat al municipi i a la vegada també perquè, com em va assegurar, s’havia interessat pel meu suspens, era coneixedor del que havia succeït, però tot i el meu interès que me’n donés més detalls, digué que no m’ho podia dir. Ho vaig respectar.

Les conseqüències laborals d’aquest fet van ser importants, perquè a més de canviar de domicili i de població dues vegades, des del 1987 fins al 2008 vaig exercir en condició d’infermera d’APD interina, deixant de rebre la retribució dels triennis treballats i la bonificació per la carrera professional de què es disposa havent fet quatre especialitats, a més de diversos cursos oficials. Més d’una vegada vaig presentar la meva nòmina a alguna companya de feina perquè deia que no podia ser que cobrés un 30% menys que ella, amb menys especialitats i menys anys de treball.

Actualment, aquests fets els considero aigua passada, encara que el fet d’explicar-los actua d’alliberament, ajuda a tancar el tema i a la vegada permet fer una retrospectiva reflexió que en el meu cas m’ha fet arribar a la següent conclusió: si veus obrir una comporta de pressió d’aigua, no hi vulguis interferir, deixa-la que segueixi el seu camí; d’altra manera pots ser arrossegada.

De Llagostera vaig escriure Història de les llevadores i junt amb la infermera Fina Blanch vam publicar un estudi de nom, Les indústries sureres a Llagostera.