Parlar de salut és parlar de no estar malalt, de trobar-se en estat diguem, de normalitat en tots els sentits i extensible a tots els essers vius. Succeeix però, que en algun moment o altre de la vida tots podem sofrir  trastorns de tot tipus , accidents, intoxicacions i desgast d’ òrgans que anomenem malalties cròniques. Pel contrari el terme salut crònica no el podem fer servir.

En major proporció i al llarg dels temps s’han vist prevaldre les malalties de naturalesa infecciosa provocada per hostes biològics que introdueixin al cos humà i  viuen d’ell, com fem nosaltres  amb es essers vegetals i animals que tenen vida.

Si no fos per aquesta ‘tara’ que patim de no trobar-nos bé; algú a trobat la causa en que vàrem ser expulsats del paradís (1), no ho sé, es faria  palés   que no seria motiu d’esser dels  professionals del camp de la salut.

La sanitat com a empresa,  en els estudis de Gestió Sanitaria  així s’explica, te vinculades a ella un gran  nombre d’altres industries sigui del cap de la construcció,  equipaments i subministraments de tot tipus ,  com també la formació acadèmica  universitaria i tècnica de professionals necessaris per atendre els distints nivells  assistencials i d’especialitats.

Amb tot , fan que la sanitat sigui una de les més importants  indústries d’una bona part dels  països del mon; aquest èxit ha estat possible degut que  al fet de que els humans no estem tant bé com voldrien i també han ajudat molt les campanyes sanitarias en pro a la salut, que potser ens ha tornat un tant aprensius, no podem deixar de pensar en el fet evident que la  matèria primera  d’aquesta empresa multinacional és la propia persona.

Si volem ser sincers, hem de reconèixer que el nostre ‘modus vivendi’, el de milions i milions de persones  de tot el mon,  que estant preparats acadèmicament  per atendre a persones sanes i malaltes  o  que practiquin altres tipus de medicina, depen d’ells.

Sovint  aquesta tasca la  fem de bon  grat degut que ens mou un esperit de fer el bé, volem  que les persones resolguin e¡la malaltia que pateixen  que sovint  actua retenint l’ alegria,  el fet de ser feliç i de tenir una vida plena , dins el que cap.

Lògicament es podria manifestar  alguna dolencia sense que hi hagués lluita entre ella, que la poguessin  deixar-la passar i donar un vot de confiança al organisme, que  no podem negar està preparat per poder fer, clar que també depen dl tipus d’ agresor.

Som conscients que  fer aquest comentari es com  tirar-nos terra al nostre teulat, ser molt analistes  vers  la nostra  activitat professional  que a la vegada ens posa   davant  d’un dilema  entre  el de potenciar  la salut i  a la vegada viure de la seva mancança,  ens auto seduïm per seguir endavant.

 Referent a les Conferencies europees per la salut (1978- 1988)

Et motiu de fer aquest breu resum ha estat que d’entre els llibres que vull donar a aparegut un quadern titulat Conferencia europea sobre infermeria, Viena de l’any 1988. El tema ens ha portat a recordar d’altres esdeveniments fets en aquesta línia i també hem vist que a Internet hi  trobem resumit el seu contingut.

Degut a la importància de les conferencies mundials que s’han vingut celebrant des de l’any 1978 que han anant modificant els paradigmes assistencials que han inclòs la salut pública, la medicina preventiva i la promoció de la salut i fins on som ara.

No en farem cap resum del tema , només adjuntaren alguns enllaços que ens porten a blocs que hem vist esmenten cronològicament aquest esdeveniments.

En el bloc que porta per nom ‘ Observatorio de biopolítica ‘ hi ha un breu apunt de les conferencies fetes des de l’any 1986 que han estat dirigides vers la promoció de la salut.

En aquesta línia també diversos professionals especialistes en alguna àrea de la salut i col·legiats als seus respectius Col·legits de Girona i relacionats  amb la salut s’han unit per potenciar el treball en equip i la Promoció de la salut.

El tema no hauria de concloure aquí, podem extreure’n més informació però ho deixem a mans de cadascú.

Notes

He usat la paraula expulsats del paradís perquè també he localitzat un llibre que tinc a la pila de donar de John Milton titulat ‘El paraiso perdido ‘  traducció feta per Don Juan Escoiquiz . Milton va nàixer l’any 1608 a Londres, el llibre no he localitzat l’ any que va ser editat.  De moment aquest llibre el torno a guardar .