Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.
X
Articles, entrevistes, vivències, biografies, anècdotes i publicacions de Terrassa, comarques gironines i el Baix Empordà
A la dècada dels anys seixanta a la Rambla d’Ègara de Terrassa per sobre del carrer Torrella i gairebé al davant de l’antic cinema la Rambla, hi havia una botiga que venien màquines d’escriure, si ho recordem bé penso que eren de la marca Olivetti.
A l’aparador i com a reclam hi tenien instal·lat un mecanisme elèctric amb què es podia fer moure un titella sostingut amb quatre fils. La idea era que des de fora se li pogués donar vida fent-lo voltejar fins aconseguir posar-lo dempeus a sobre d’una plataforma i sense passar del temps establert.
Esquema d’un titella
De vegades quan sortien de l’escola anàvem en aquell aparador per posar a prova les nostres habilitats i també per veure si ens seria possible rebre un premi , com ho deia a un rètol que hi havia al aparador. Encara que sabíem que era extremadament difícil col·locar el titella a sobre d’aquella plataforma com es demanava que haviem de fer, inclús era dificil de fer per les persones adultes.
Un dia junt amb una amiga de l’escola ens vàrem aturar a l’aparador com havíem fet d’altres vegades i en aquesta ocasió no sabem com, vaig fer que el titella, com si tingués vida, es va mantindre dret a sobre del pedestal.
La sorpresa va ser tan gran que totes dues emocionades vàrem entrar a la botiga a dir-li al senyor que haviem fet aguantar el titella a sobre de la plataforma.
El senyor abans de dir-nos res, ens va preguntar: – Que es diu quan s’entra a un lloc?
- Li vàrem respondre: Deu-vos guard.
- Doncs vosaltres no ho heu dit. Per tant, no hi ha premi.
Vàrem sortir al carrer des sabudes, ens sentíem enganyades i poc considerades per haver-nos tractat de maleducades.
A partir d’aquell dia si passàvem per davant de l’establiment de les màquines d’escriure no ens hi aturàvem.
Una cosa que potser sí que ens va ensenyar el senyor de la casa Olivetti, va ser fer-nos adonar que el comerç és el comerç i s’ha de mirar pel negoci encara que s’hagin de deixar de banda les possibles habilitats i potser sí, el masa entusiasme dels escolars que poden fer et saltis una norma basica com es la de saludar. les persones.
