Quelcom de J. I. Codina i Codina  (Palafrugell 3-9-1894-  France 1915)

De vegades els fets històrics ens arriben sense  anar-los a buscar i,  alguns d’ells  ens diuen quelcom que inviten  a voler saber-ne més.  Això ens va succeir mentre revisàvem uns documents de la Correspondència Municipal de Palafrugell  de l’any 1920  guardada  a  l’ Arxiu Municipal de Palafrugell (AMP . Hi vàrem trobar una carta manuscrita  acompanyada d’ una targeta postal escrites  per  J. Bofill i adreçada al batlle, duia la dat  25 de setembre del 1915 , al anvers de la targeta hi havia la imatge d’ una dona, era la Emília mare d’Issac que duia un ram de flors  a la ma i d’altres dos rams estaven posats dins de vasos un a cada costat d’ella.

Se la veu pensativa mirant una creu posada  en horitzontal a sobre d’un camp, creu que van fer ells mateixos amb sis segments de cartutxos de canyó recollits en aquesta mateixa zona . El lloc on hi ha la Emília és clarament  un terreny erm  on encara no s’havia construït  cap cementiri, per la qual cosa pensem  que van escollir aquest lloc per memoritzar el seu fill perquè potser sabien que era el camp de batalla on va ser abatut el seu fill .

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A revers de la postal hi diu: Trist record del Camp de Batalla de la Gran Guerra de 1914-1920 (Champagne) terme municipal de Sonain -Marme- . Cementiri número 70 – 1ra. Andanada, núm. 18.  Tomba de Josep Isaac Codina, caigut davant davant de l’enemic i per França el dia 23 de setembre de 1915.

Al final de  la carta amb lletra més petita consta: Fotografia presa sobre el lloc en presencia de la mare el dia 19 de juny de l’any 1920. La creu i els vasos per posar els rams són cartutxos de canyó recollits sobre el terreny.

 La carta que hem esmentat,  també escrita per J. Alfredo Bofill  a capçalera  i a sota del seu nom fet amb lletres impreses hi ha escrit Ripoll, la va  fer amb castellà que hem traduït  i la va adreçar al batlle el dia  24 de setembre del 1915 on li comunicava el següent:

En nom i en representació de la meva senyora Emília Codina Bofill vídua de Pere Codina Morató i per tant mare d’un home de gran cor fill d’aquesta vila dit Josep Isaac Codina Codina que va trobar la mort el dia 29 de setembre del 1915 mentre lluitava contra els inhumans exercits dels imperis Centrals  a les files de la Legió estrangera i degut als seus actes de valor i abnegació aquest Ajuntament, temps enrere, se’n va ocupar en una cessió pública.

Tinc l’honor de remetre la fotografia que adjunto feta per mi mateix sobre el Camp de batalla on hi vaig anar acompanyat a la tribulada mare per buscar la tomba del seu malaguanyat fill.

Aquest humil i íntim record el te ben merescut l’ Ajuntament que va saber, en el seu temps, honrar la memòria a uns dels millors fills de la vila de Palafrugell.

Com oriünd d’aquesta bonica vila, pàtria dels meus avantpassats, saluda a aquesta digna corporació Municipal.

Si fos possible obtenir una certificació del acte de referencia els hi agrairien a la ànima. Signat Bofill.

La lectura d’aquesta carta acompanyada d’una imatge ens va commoure, potser degut  a comprendre  el dol i  l’esperit d’una mare que necessitava saber on descansava el seu volgut fill.

La troballa d’aquests documents  va ser comunicada a Paqui Téllez , persona que a més d’altres activitats desenvolupades  a  l’ Arxiu Municipal de Palafrugell, es cuida d’atendre als investigadors que van a buscar informació  i  és ella qui els proporciona els documents  sol·licitats i també assessora vers d’ altres treballs i publicacions  relacionades que poder estar a la biblioteca del Arxiu o en línia. Fet d’agrair.

Poc després Paqui ens mostrava un llibre titulat : Mig Europa cau, coordinat  per Anna Aguiló i a cura de Francesc Montenegro. (1)  Posteriorment ens vàrem assabentar d’un altre llibre titulat : La guerra dels cornuts  (2) que  més tard vàrem poder consultar.

Quan vàrem obrir aleatòriament  el primer llibre va apareix la imatge de Josep Issac Codina  que anava acompanyada de diversos documents fotografiats que havien aconseguit els autors del llibre . No ens podíem creure que en aquell moment  coneixeríem al  jove soldat Codina.

La lectura de l’esmentat llibre que ens mostra la cruenta Gran Guerra del 1914 o Primera Guerra Mundial  com a una de las majors matances  de la humanitat. (2.0)ens ha permès també  saber que havien marxar a fer la guerra a France, divuit soldats voluntaris baix empordanesos, quatre d’ells eren de Palafrugell inclòs Josep Issac Codina. 

També hi ha publicant al llibre una carta  força colpidora escrita per Josep Issac al seu oncle d’Olot, amb les seves paraules podem adonar-nos que  eren poques les esperances que mostrava tenir en sortir-ne viu del nou enfrontament bèl·lic. Cal llegir el llibre.

 Em una altre carta, aquests vegada de J. Alfred Bofill del dia 7 de desembre de l’any1920  que anava dirigida al doctor Joan Solé i Pla, entre d’altres coses li deia que Josep Issac era fill de Pere Codina Mató natural de Palafrugell i d’ Emília Codina Bofill natural de Llagostera. Josep Issac havia quedat orfe de pare el dia 29 de desembre de l’any 1907 i la mare s’havia tornar a casar amb Jaume Bofill Garriga natural de Ripoll, lloc on va anar a viure desprès  de la seva mort junt amb la mare, germà d’Isaac i l’avia. En base a aquesta carta sabem que Josep Issac va restar orfe vers els 13 anys. (2.1)

També li comentava que Josep Issac havia treballat de pastisser a can Padrós, botiga situada a la plaça Urquinaona de Barcelona i des d’aquí va passar a viure a París, a casa d’un altre seu oncle i allà va continuar fent de pastisser encara que s’anava enfocant per fer de cuiner. Però, el motiu principal de la carta era demanar a Juan Soler  (3) que pogués facilitar-li  la gestió  a fi de procedir a repatriar el cos del seu nebot.

Dins la carpeta de documents abans esmentada, consta que Issac era de la lleva de l’any 1915 i havia d’anar a fer el servei militar però,  en aquell moment possiblement,  ell estava a Barcelona o bé  a París. Va ser la seva mare qui  amb data 31-1-1915 es va presentar al Ajuntament de Palafrugell per fer corresponent rectificació del expedient d’allistament. Va constar com a pròfug i fet curiós era  que a una nota lateral constava, declarat inútil per la Junta 19-9-1929 .Desconeixem  a quina data es referien i si estaven o no assabentats que havia mort al cam de batalla a France.

Referent a la Guerra

Està escrit que en aquesta guerra  hi van anar 14.000 voluntaris catalans i l’olotí Josep Clarà i Ayats l’any 1951 va fer una escultura en commemoració als soldats catalans, obra que està exposada  al parc de la Ciutadella. Veiem que  Josep  Clarà es va inspirar en fer una escultura humana nua,  més que voler donar forma a un soldat uniformat i armat, potser volia mostrar indirectament la la indefensió de joves civils inexperts  que no van sobreviure a aquella lluita armada on es sabut que va aparèixer armament més potent i fins llavors poc conegut com potser eren els zepelins que llançaven bombes. 

Segons el Diari de Barcelona del 3-5-2008 la escultura de Clarà durant el franquisme va ser modificada i  desprès la van tornar a re configurar al seu estat original.   

Una publicació del Diari de Girona del dia 16 de gener de l’any 2011 i en referència a la Primera Guerra Mundial deia que l’Estat espanyol  en aquest conflicte va mantenir-se dins la neutralitat i a Catalunya  s’havia crear el Comitè de Germanor amb voluntaris catalans. A Madrid van funcionar dos organismes per atendre peticions humanitàries.

De la Primera Guerra Mundial se’n ha parlat força, encara que sempre hem trobat quelcom de difícil d’entendre els esdeveniments , especialment per la gran quantitat de països  implicats. Darrerament hem localitzat un vídeo reportatge , es llar, però del tot  il·lustratiu, fet per Historia Èpica  i porta per nom  ‘Primera Guerra Mundial 1914-1918 Documental (Todas las partes)’

 

Notes

(1)   Anna Aguiló i a cura de Francesc Montenegro  Mig Europa cau. Impressions de Josep Pla sobre la Gran Guerra . Edició Fundació Josep Pla. Palafrugell, 2018

 (2) Joan -Daniel Bezsonoff . La guerra dels Cornuts,. Edit. Empúries – Barcelona- Narrativa 228. Premi Just Manuel Casero 2003, A la pagina número 73 hi consta amb qui formava grup en Joan Solé, Marius Aguilar, Alfons Maseras i Lluís Massot Balaguer.

(2.0)  J. Victor. Els gironins de la Gran Guerra 1914-1916, article publicat a la Revista de Girona núm. 222 del 2004.  En aquest treball presenta un llistat de soldats  entre ells consta que Josep Codina havia mort i  Pere Bofill (Ripoll) havia estat un soldat del 52 regiment d’artilleria de l’exercit regular francès i estava en vida.

(2.1) Revisada la carpeta on hi ha documents de la família que tractem, a un retall del Padró d’habitants de l’any 1897-1898  consta que al carrer Cases Noves , possiblement  al número 34, hi vivien el matrimoni Pere Codina Mató, Emília Codina Bofill i els seus fills  Macarina de 9 anys i Issac de 6 anys. Sembla que hi ha una confusió amb el lloc de naixement de la mare i la edat d’ en Pere, s’ha d’investigar.   Segons la Crònica del 3-1-1908 el seu pare Pere Codina Mató havia mort d’una greu malaltia el dissabte passat , possiblement a finals de l’any 1907.

(3) Joan Soler i Pla era metge homeòpata, catalanista i francòfil es comenta que es va unir a la lluita amb els francesos perquè podia podia ser desprès més fàcil aconseguir la independència de Catalunya. Va ser propagandista del ideari de la Nova Planta i escrivia a les revistes La Nació i Iberia , signava amb el pseudònim Arnau de Vilanova.   En Issac Codina estava allistat al Segon Regiment de la Legió Estrangera al batalló de matrícula 22.646.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

(