A la pàgina 79 del llibre Dones emprenedores (1857-1914) parlàvem de les mestres que pagaven impostos per tenir una acadèmia i vàrem veure que eren les senyores Albertí, Serrat, Heras, Prat, Jofra i les germanes carmelites. Actualment i després d’haver revisat altres documents relacionats amb administració de vacunes escolars,[1] hem pogut conèixer de manera indirecta el nombre  d’escoles i alumnes que hi havia a Palafrugell l’any 1892 i també  el nom del  director.

Per introduir el tema cal comentar que no va ser fins a l’any 1870 quan es va fer obligatori que la mainada de sis a nou anys assistís a escola, tot que aquesta normativa en alguns casos era difícil de complir sovint per la distància que hi havia entre allà on vivien i les escoles. Així, els nens que vivien al centre de la vila eren els més afavorits. La mainada  a partir de deu  anys podien treballar, però una normativa de l’any 1873 va establir que no podien realitzar més de cinc hores diàries, tot que per diverses raons també era difícil de seguir la normativa.  Algunes fotografies de l’època donen testimoni del treball que feien els nens i nenes, i recentment se n’ha publicat una imatge a la Revista de Palafrugell.[2]

L’any 1901, l’escolarització va passar a ser obligatòria fins als dotze anys, fet que coincideix amb les dades que presentem.

Hem de comentar abans de prosseguir que Palafrugell l’any 1900 tenia poc més de set mil   habitants, que  la taxa de natalitat de tot l’Estat espanyol era del 33,8% i l’any 1984 havia baixat a l’11,9%, tot que la mortalitat també va passar del 28,8% al 7,81% en aquests respectius períodes.[3]

L’any 1902 a Palafrugell hi havia 17 aules escolars. Onze d’aquestes eren dedicades a l’ensenyança de nenes i  era regentat per una mestra; les altres sis s’ocupaven de l’ensenyament dels nens i els gestionava un mestre. Quatre d’aquestes escoles eren de titularitat pública, dues en condició de subvencionades, i deu de titularitat privada.

En un document inclòs a la correspondencia municipal de Palafrugell  datat el dia 2 d’agost de l’any 1900, hi hem localitzar a Maria Formiga Masseguer  que havia estat  nombrada mestra auxiliar interina de la escola pública de la vila

Taula núm. 1

 Hem calculat que si les deu escoles femenines de què tenim dades sumaven un total de 496 alumnes, fent la mitjana, a cada escola li correspondria 49 alumnes i aquesta dada l’emprarem per sumar-la al total d’alumnes per ajustar-nos més a la realitat, tot i que veiem que la franja en nombre d’alumnes de cada escola és gran perquè van des de 10 alumnes fins a 98. Si sumen, doncs, aquesta mitjana de 49 alumnes als 496 totals obtenim el valor de 545 nenes que anaven a l’escola. D’aquestes 136 anaven a escoles publiques o subvencionades i 360 a la privada. Comptabilitzant els alumnes de les sis escoles de nens, veiem que estaven escolaritzats un total de 576 escolars; d’aquests 321 anaven o bé a la escola pública o a la subvencionada i els altres 255 assistien a la privada.

D’acord amb les dades presentades veiem que a Palafrugell l’any 1902 el percentatge d’escolarització era del 48,43% per a les nenes i del 51,57% per als nens, una variació del 3,14% a favor dels nens. Aquests valors poden sorprendre perquè d’antuvi es pensava que les nenes estaven molt menys escolaritzades que els nens. També segons aquestes dades que hem presentat, veiem que les classes de les nenes havien de ser menys massificades que les aules dels nens, encara que havia de dependre del nombre de professores i d’auxiliars que tenia cada institució.

Les vacunacions

Els mestres tenien l’obligació de signar un document en què constés el nombre d’alumnes que havien estat vacunats i els que no, però no queda concretat quina vacuna se’ls havia posat —pensem que devia de ser l’antivariolosa,[4] que es podia administrar des dels deu mesos fins als onze anys—. Segon una llei d’aquell temps, un infant podia no ser admès a l’escola si no estava vacunat i als pares se’ls podia carregar una multa. El mes d’octubre de 1902 a Palafrugell hi havia els metges Peya, Vidal, Calonge, Pons i Martí.

Tot que estava previst aplicar una sanció econòmica a les famílies dels nens que no havien estat vacunats, veiem que el percentatge de compliment en la administració de vacunes era del 46,71% contra el 53,20% de no se’ls havia  vacunat. En una circular dirigida al batlle, algú es queixava dient que els nens corrien pels carres fent malifetes i dient paraulotes; potser eren els nens que no anaven a escola.

 

---

[2] Revista de Palafrugell, núm. 259 (maig 2015), p. 47. Es  tracta d’una  imatge de 1899 en què apareix el personal de una fàbrica de taps. A primera fila hi podem veure els treballadors més menuts.

[3] Piedrola Gil, C. et al. Medicina preventiva y salud pública. Barcelona: Masson-Salvat, 1991.

[4] El 1796 Edward Jenner mitjançant l’observació i evolució dels munyidors de vaques, va crear una  vacuna per prevenir la verola.  L’any 1890 es va aconseguir la vacuna de la diftèria, el 1885 la del còlera, el 1882 la de la tuberculosi, el 1896 la de la febre tifoide, el 1885 contra la ràbia, el 1900 contra la febre groga, el 1910 s’investiga per crear la vacuna contra la poliomielitis. A principis de segle XX als escolars se’ls aplicava una sola vacuna, l’any 1993 a Espanya hi havia autoritzades i comercialitzades 21 vacunes i l’any 2013 un total de 23. Actualment els escolars reben 16 dosis de vacunes. Font: Ferran A. Moraga Llop. L’any 1902 les defuncions infantils a Girona van ser a causa de la verola, xarampió, tifoïdals, diftèria, tuberculosi, malalties del cor, bronquitis, pulmonies, disenteries i diarrees. Diari de Girona, X-1902