Ahir a la tarda 26 de juny del 2020, la Diana, cosina de la Maria em va comunicar que la Maria  es va trobar malament, va anar al metge i li va  aconsellar  que li fessin una revisió a la clínica , hi va anar va estar unes  hores ingressada i va morir, succeïa el dia 24 de juny  d’aquest any 2020.

La Maria per a mi era una persona referent a Pals, perquè va ser una de les primeres persones que vaig conèixer en arribar a Pals perquè anava  a fer cures  d’infermeria a la seva mare, la senyora Rosa també molt amable com la Maria, motiu pel que va nàixer una bona amistat.

La Maria era molt popular a Pals i coneixia a tothom perquè a gran part de la mainada els havia  fet de mestra, a més era una persona que sempre estava a punt per  ajudar als demés, per acompanyar algú al metge o fins i tot  al treball.  Es sabut  que durant una temporada  cada dia a la set del matí  anava  a acompanyar  a un noi  a la feina,  era recent arribat a la vila i no disposava de  mitja de locomoció.

Ahir el vespre, desprès de saber que la Maria ens havia deixat vaig estar força trasbalsada, ja ho saben que tenim una vida pensada perquè es faci obsoleta quan baixa el rendiment  personal, però sempre xoca, encara que forçosament ho hem d’acceptar. Estic segura que la Maria encara volia viure perquè feia poc  havia parlat amb ella i  tenia perspectives de vida.

Per tenir més present el  seu nostre record  incloem en aquesta pàgina una entrevista que  li varem fer. També es pot llegir al  llibre: Històries de Pals  explicades pels palencs, 2012.  pàgina  núm. 195. Rosa M. Masana

 Per llegir el PDF clicar a :     Maria-bancells-27-6-2020   Aquesta entrevista va ser feta per Rosa M. Masana i publicada a la revista Torre de les Horas de Pals de l’any 2005, pàgines 195 a 204. Posteriorment  la vaig incorporar al llibre:  Històries de Pals , explicades pels palencs, any 2012.

Degut a la satisfacció  que ahir dia 18 de juliol de l’any 2024,  vàrem tenir  escoltar les paraules d’en Josep Lluís Masso  -farmaceutic de Pals-  quan va dir : A qui a Pals trobem a faltar molt  a la senyoreta Maria.  No era cap frases feta ni per cap compromís era la veritat, el que sentia una persona que l’havia tingut de professora.