Una paret d’un poble de Girona

De vegades, en parets d’habitatges mig abandonats, s’hi obren espais formats per capes antigues, remolinades pel pas dels anys. Quan ens mirem les configuracions que dibuixen, sentim que hi ha quelcom que ens atrau. Potser és perquè hi veiem moltes coses, com si fóssim davant d’una pintura abstracta de colors harmonitzats, però amb la diferència…

La compra d’una parcel·la

L’any 1975 vaig decidir deixar de passar fred amb la Vespa 125 i comprar-me un cotxe, un Seat 127. Decidida, em vaig dirigir al concessionari del carrer de la Rasa de Terrassa amb l’objectiu de comprar-lo. Sense necessitat que m’expliquessin res de mecànica, vaig dir a l’encarregada que venia a comprar el Seat blanc que…

Amor a la locomoció

Ara mateix he rebut un correu d’un amic que em deia que tenia previst explicar la història d’un personatge que havia conegut, que anava amb una moto Sanglas. Entre les coses que explica, diu que havia sabut que els seus amics en veure que n’estava tant de la seva moto, li van organitzar un acte…

Fent d’infermera a la Bisbal, vaig atendre a un pres.

Parlant amb un escriptor bisbalenc, em va comentar que tenia els noms d’alguns escarcellers de l’antiga presó que hi havia al Castell de la Bisbal. No va dir qui s’encarregava dels presos temporals que, més tard, eren traslladats al Dipòsit Municipal, però aquell comentari em va fer pensar i recordar un fet. El Dipòsit era…

Algunes antigues llibreries de la Bisbal

Aquest article, ara resumit, el vàrem publicar a la Revista Baix Empordà, núm. 89, del juny de l’any 2025, moment en què ens mancava informació sobre els orígens de la llibreria Casa Hugas de la Bisbal. En aquell mateix número de la revista, l’escriptora Pilar Francès explicava que el matrimoni Hugas–Duran havia comprat el traspàs…