Aquest article va ser publicat a la Revista Baix Empordà número 89 de juny de 2025, pàgines número 77 a 79 per Rosa M. Masana. Hem fet alguna modificació i adjuntat imatges noves.
Aquest mes d’abril ens vàrem reunir a una cafeteria amb tres de les ex-presidentes de la Associació de Suport a la Dona (ASD) de Palafrugell, Rosa Cornellà, Clotilde Martínez i Mercè Amorós, anterior a elles la presidenta va ser Mercè Jordi Casabò (epd).
El de la trobada era per explicar quelcom de la trajectòria d’aquesta entitat palafrugellenca. Va ser molta la informació obtinguda desprès de dotze anys d’activitat a la vila, motiu per només presentar les activitats més destacades.
Com va néixer la iniciativa de crear la ASD de Palafrugell ?
Des de feia temps veiem que la violència adreçada a les dones anava en augment i això ens preocupava però, el desencadenant principal va ser veure un acte de violència adreçat a una dona jove.
Va ser llavors quan un grup de dones de Palafrugell ens vàrem reunir per parlar d’aquest fet i veure que podien fer per evitar actes com aquets.
Quins van ser els passos per organitzar-vos ?
Vàrem fer gestions administratives i també crear els estatuts consistents en omplir un formulari en concret destinat per la creació d’ associacions, on entre d’altres s’han de concretar els càrrecs. En el nostre cas dir que tots els càrrecs sempre havien estat en condició de voluntàries.
Les decisions les preníem sempre per consens junt també amb les associades. L’Associació estava vinculada a l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya [i] i al Servei d’Informació i Atenció a la dona ( SIAD).
Un fet d’agrair va ser que el batlle de Palafrugell i president de la Diputació de Girona, Frederic Suñer, mostrés la seva motivació pel tema de la violència vers la dona i això ens va ser molt favorable.
Succeïa però, que no existia un protocol d’orientació i actuació davant les situacions d’agressions i per altra banda ens era conegut mitjançant el Centre d’Assistència Primària de Palafrugell que detectaven lesions a pacients que no s’adaptaven a la causa que explicaven.
Per altra banda existia el fet que a nivell judicial la persona que defensava a l’agressor era el fiscal de l’Estat, en canvi, a la víctima només disposava d’un avocat d’ofici.
Per intentar millorar aquesta situació Antoni Rocha i la Soraia van redactar un protocol d’actuació per ser aplicat en aquests casos. Llàstima que no en tinguem una còpia.
En principi el centre on teníem la oficina era a Can Genis i més tard ens vàrem traslladar al carrer Botines, 26 als baixos de l’edifici on hi ha l’emissora de Ràdio Palafrugell.
Quines activitats vau dur a terme ?
Inicialment el més bàsic i necessari era donar suport a la dona que havia estat víctima de violència, fer-li saber que no estava sola que podia ser ajudada i rebre recolzament psicològic.
Érem nosaltres les que acompanyàvem a la dona quan havia d’assistir a un judici a la Bisbal, disposàvem d’un servei jurídic, laboral i d’ psicologia.
Agraïm a tots els professional que van destinar part del seu temps a fer voluntarietat, han estat un pal de paller i, per descomptat a tots els voluntaris i voluntàries que també hi ha participat.
Us vàreu implicar també amb la tasca de buscar treball ?
Sí, vàrem poder ajudar a algunes dones a trobar feina i també alguna sòcia va acollir a casa seva durant uns dies a algunes dones afectades.
Quines activitats de tipus formatiu i recreatiu vau desenvolupar ?
Feien tallers de ioga, taitxí, organitzàvem viatges, sortides culturals, conferencies , xerrades i reivindicacions de caire cultural com el projecte “Dones amb nom propi”. També vàrem aconseguir que al nomenclàtor dels carres de Palafrugell hi constessin noms d’algunes dones exemplars de la vila.
Amb algunes de les sòcies i nosaltres mateixes havíem fet programes de ràdio de consultes i per parlar de l’ obra de teatre La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca, amb l’idea de fer-ne un programa cultural per capítols.
Vàrem participar també en el programa de TV Costa Brava “ En nom de dona” de la mateixa manera que abans havíem participat a TV Empordanet a Mont-ras (que ja no existeix). També vam organitzar algunes excursions conjuntament amb l’entitat Consell de Gent Gran.
Abans heu parlat de “Dones amb nom propi .Vau arribar a editar una col·lecció de llibres, com va ser ?
A causa d’una esquela. Al diari va aparèixer publicada l’ esquela de Maria Assumpció Soler i Font, i el seu fill Jordi Soler informava que la seva mare havia guanyat del Premi Fastenrath als Jocs Florals de Paris de l’any 1959 per la novel·la L’Escollit, però la Assumpció no va poder anar a recollir el premi perquè l’Estat no la va deixar sortir d’Espanya [ii]. En aquesta convocatòria també s’hi havia presentat Josep Pla quedant finalista.
Jordi Soler explicava que a casa la seva mare va trobar una hi va còpia de L’Escollit i quan Maria Salvador i Calzada, que formava part de l’ASD, va assabentar-se del fet va posà en contacte amb ell per proposar-li editar un llibre. Així l’any sortia publicat el llibre L’escollit estrenant la col·lecció “ Dones amb nom propi”
Totes les edicions van ser coordinades per Maria Salvador i editades per Gràfiques Agustí de Palafrugell . Els llibres editats es poden consultar ala pàgina web de l’Arxiu Municipal de Palafrugell (AMP). Presentem les edicions en un requadre.
Llibres editats de la col·lecció Dones amb nom propi -ASD-
| Tirol del llibre | Autora | Any |
| 1- L’Escollit | Maria Assumpció Soler i Font | 2005 |
| 2- Llevadores de Palafrugell, 165 anys d’Història, | Rosa M. Masana i Ribas | 2006 |
| 3- Maria Assumpció Soler i Font. Mestre i escriptora. | Carme Ramilo i Martínez | 2007 |
| 4- Àngela Cos Batlle, primera regidora | M. Concepció Saurí i Ros | 2012 |
| 5- Quan a totes les cases es treballava el suro, Palafrugell, Mont-ras , Begur 1940-1990 | Sandra Bisbe i Lluís | 2016 |
Vàreu fer més activitats?
I tant, amb 22 anys de funcionament, imaginat! Per exemple a la cantada d’havaneres solidaries amb Neus Mar.[iii] Reivindicant Bastons amb la creació d’un CD que inclou la cançó ‘No t’aturis’[iv], els actes del Dia Internacional contra la violència vers les dones a Palafrugell el dia 25 de novembre i podríem seguir. Anualment seguíem editant el Butlletí, teníem parades de venda de llibres per Sant Jordi, organitzàvem presentacions , dinars i sopars per algun esdeveniment determinat, etc.
A Palafrugell també hi va haver una víctima, veritat?
Sí, l’any 2008 va ser assassinada Montserrat Sánchez a la zona del Casal quan sortia de treballar i encara no s’ha trobat a l’ assassí. Hi ha una placa al lloc on van succeir els fets.
Amb vostra experiència, destacaríeu alguna activitat en concret ?
De totes en fem una bona avaluació però potser la que va marcar un punt d’inflexió va ser la que anomenem “Canvi de camí” amb les nostres experiències. Diverses entitats de suport a la dona vam veure que no n’hi havia prou amb protegir ales ones víctimes d’agressions: calia també ocupar-se dels homes agressors fent que rebessin formació psicològica sobre la seva forma d’actuar, i no deixar l’assumpte només a mans de la justícia.
Però persona egoista, dona i home, que només pensa en sí mateix no és gens fàcil de corregir …
Doncs no, està clar que no és fàcil i al principi feia una mica de por quedar a soles amb ells, però s’havia d’intentar i amb l’ ajut de professionals ens van donar les eines per fer-ho i va demostrar que, si més no, ja que no tots els homes eren reeducables, si que hi havia un percentatge pel que valia la pena fer l’esforç, i així ho vàrem fer.
Com van acabar les activitats ?
Les causes van ser diverses, en part perquè els temps canvien, però també perquè la qüestió burocràtica que ens demanava l’administració cada vegada era més feixuga i demanava molt de temps. També perquè l’any 2003 l’Ajuntament va convocar un concurs que pretenia posar en funcionament el que havia de ser l’Espai Dona i nosaltres no vam ser avisades malgrat tots els anys d’experiència. Va obtenir la gestió el grup Il·lusions, l’únic que es va presentar a concurs, i amb aquest grup vam compartir algunes activitats .
De quins recursos econòmic disposàveu ?
Disposàvem de lla subvenció de l’Ajuntament i de l’Institut Català de les Dones, també de les quotes de les sòcies. Vam a tenir-ne unes 800, que aportaven 12 euros a l’any.
D’aquells contactes us ha quedat una bona amistat, veritat?
Sens dubte, i tant ! amb moltes de nosaltres encara continuem veient-nos i tenim format un grup de Whatsapps. De vegades quan anem pel carrer encara hi ha qui ens atura per preguntar-nos alguna cosa: Van ser molts anys de lliurar assessorament.
La clausura del centre va ser l’any 2018…
Sí, precisament el dia 8 de març de l’any 2028, Dia Internacional de la Dona. Aquell dia amb l’Ajuntament vam organitzar un acte per commemorar la trajectòria feta per ASD i donar per finalitzada la nostra activitat i aportació en aquesta línia.
Notes.
[i] L’Institut Català de les Dones és un organisme del Govern de la Generalitat de Catalunya encarregat de dissenyar, impulsar, coordinar i avaluar les polítiques per a l’equitat de gènere. Fou creat el1989 i està adscrit al Departament d’Igualdat i Feminisme de Catalunya i està present a les quatres províncies catalanes. https://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_Catal%C3%A0_de_les_Dones
[ii] A la pàgina de la ‘Real Acadèmia Española’consta que el Premi Fastenrath va ser creat l’any 1909 https://es.wikipedia.org/wiki/Premio_Fastenrath i a Viquipèdia consten els catalans que van obtenir-lo des del 1909 ( Catalina Albert) i fins l’any 1980.
[iii] Organitzat per la ASD, Neus Mar i els responsables del blog ‘Havanerus’ van organitzar la 6ª cantada d’havaneres destinada a la recaptació per la Marató de TV3 contra les malalties del cor.
Havaneres solidàries, aquest diumenge | Cultura | El Punt Avui del 28-11-2014
[iv] Reivindicant Bastons | Xavier Castillón | Palafrugell | Cultura | El Punt Avui 5-9-2011. La ASD impulsa la creació d’un CD amb 13 reinterpretacions de Josep Bastons i amb la col·laboració de Mar Neus i un grup de músics dirigits per Nito Figueres, una de les cançons de nom No t’aturis, està dedicada a la ASD.
