L’any 1970, vaig adonar-me a França que la mainada s’adormia a dins el cotxe, no estava pendent del paisatge, ho trobava rar perquè de petita m’encantava mirar al defora i veure com corria tren, el cotxe o la moto Montesa del meu germà agafada al darrera i experimentar la velocitat.
Poc després vaig veure que els nens d’aquí feien el mateix, viatjàvem sense mirar el paisatge, dormien o jugàvem amb alguna cosa. Em sorprenia la manca d’interès per tot el que es pot veure al viatjar.
Aquest més de gener del 2026 a un acte de presentació d’una revista local, vàrem coincidir amb un reconegut mag professional. Al finalitzar i anar a prendre una aperitiu preparat pels organitzadors de l’esdeveniment. Vaig dir-li a mag:
– Mira, encara recordo el truc em vas ensenyar a fer amb les mans, li vaig repetir. Ell llavors em va rectificà una cosa que per manca d’agilitat als dits no la feia bé. De seguit em diu:
– Mira, te’n ensenyo un altre .
Sense adonar-nos es va crear espontàniament un grupet de persones fent rotllana, tots interessats per veure els tres o quatre jocs de mans que ens va fer en Xevi , semblava content per la nostra atenció i per la conversa que vàrem tenir.
Tot seguit ens va dir :
No se que passa amb la mainada i amb el jovent que ara, quan faig jocs de màgia fins i tot a les escoles, no prenen interès, no preguntant pel truc. Penso que estan més pel mòbil i tinc observat que això succeeix des de l’any 1990.
De les persones que eren allà algunes van incidir dient que això depenia molt dels pares, també de l’educació que rebien i del ritme de vida tant accelerat.
Va ser un moment on la màgia ens portà a qüestionar el canvi de rumb de la societat del segle XX i de com la presencia de tecnologies avançades estimula als joves d’una altra manera.
Ara i per anar més lluny, penso que en ocasions la IA, bé ja sabem que fa ús d’ algoritmes, informació i altres mecanismes però, de vegades sembla que per la seva rapidesa i respostes raonades està fent màgia. .
