Avui, a la carnisseria, una senyora gran i polida recolzava les mans, a l’alçada de la mirada, sobre el vidre del mostrador, com una nena petita mirant des de l’altra banda.

—Què li poso més? —li diu la carnissera.

Fa un sospir i respon:

—Res més, maca…

I afegeix, com parlant amb ella mateixa:

—Tant com havia comprat abans!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *