Aquest mes de març de 2026 s’ha publicat la revista del Baix Empordà, número 92. El tema central tractava sobre topònims i sobrenoms, i hi vaig col·laborar.
Havia llegit que, cinc-cents anys enrere, a més de les torres de guaita per a la defensa del territori, també hi havia punts d’observació molt adients per vigilar els camins rals, com ara els campanars i els terrats dels castells.
Un cop feta la publicació, passant pel centre de la Bisbal, vaig veure un tram de la muralla del castell amb les seves espitlleres, recentment desbrossat, que ara es pot observar perfectament. Des d’allà també es té una vista clara del castell i del campanar que, en aquell temps, formaven un conjunt emmurallat i protegit.
Vaig fer una fotografia i, si bé ja havia vist el cotxe, en tornar a mirar la imatge la mirada se’m va desplaçar cap al vehicle de la Policia Municipal, que té l’oficina just al costat del castell.
—Vaig pensar: quina casualitat.
Casualitat perquè, tot i que han transcorregut centenars d’anys, és possible que els indrets restin impregnats d’energies o de vivències que fan que la zona continuï essent un espai de seguretat: sense muralles, però vigilat, i amb aquesta funció estesa a tota la vila.
És ben bé que allà on hi ha hagut, sempre en queda.
