Dos compradors d’habitatges que mostraven un temperament energètic i capacitats persuasives que anàven vestits amb un detall del mateix color, l’any 2004 van aconseguir formular la compra d’un habitatge que també disposava d’una plaça de pàrquing. El preu de venda de tot plegat va ser de 32 milions de pessetes.
Pocs dies desprès, aquest mateix pis sense que s’especifiqués disposava de pàrquing, sortia a un diari divulgatiu i adjuntant una imatge de la cuina que es posava a la venta per 45.756.000 milions de pessetes.
Les persones que havien viscut indrectament alguns dels tràmits d’aquesta venta, quan van llegir l’import que demanaven per la seva compra van exclamar:
- Com és possible una cosa així ?
- No hi ha ningú que pugui aturar aquesta forma d’enriquir-se?
El fet va ser del tot indignant, persones que havien de fer un munt d’hores extras de treball per pagar una hipoteca i d’altres que amb una sola gestió poguessin arribar a guanyar uns 16 ó més milions de pessetes.
Encara que aquestes accions oficialment passin per alt, qui les practicà càrrega dins d’ell un pòsit invisible que haurà de ser saldat.
