Popularment es diu que, quan un tema és tabú, val més parlar-ne tan poc com sigui possible, perquè pot provocar malentesos i problemes. Per exemple, en una trobada a taula un grup familiar o entre amics, sovint s’aconsella evitar les converses sobre política i religió.
La senyora Maria Bofill, que va morir gairebé centenària, tenia el costum d’organitzar tertúlies a casa seva amb altres persones, però amb una condició: estava prohibit parlar de mals.
Abans del 2019, i també durant els anys posteriors, hi havia altres qüestions de les quals semblava que era millor no parlar. Una era l’aspecte del cel, sovint ple de ratlles blanques entrecreuades. Jo recordo el cel d’abans amb les boires i els núvols de tota la vida, però no recordo haver-hi vist aquelles llargues ratlles. Per a tothom, o gairebé tothom, aquells rastres atmosfèrics eren deguts a la condensació produïda pel trànsit aeri.
Un altre tema estava relacionat amb l’administració d’un producte injectable que, segons s’afirmava, servia per prevenir una malaltia potencialment mortal. Qui qüestionava determinats aspectes d’aquella mesura corria el risc de ser titllat d’antisocial.
I si algú gosava pronunciar les paraules «radiacions electromagnètiques», llavors sí que l’havia feta bona! Semblava que veia fantasmes allà on no n’hi havia.
Doncs bé, ara alguns d’aquests temes, que semblaven condemnats a romandre arxivats, tornen a sortir a la llum. No sabem ben bé què ha canviat, però observem que divulgadors, persones que ocupen càrrecs de responsabilitat i fins i tot algun militar en parlen públicament. Alguns aporten documents i proves que, segons afirmen, avalen les seves declaracions.
I aquí és on sorgeix la pregunta: què ha passat perquè qüestions que abans semblaven intocables ara siguin objecte de debat públic? Quins documents s’han fet públics realment i què demostren? Vistos o escoltats per sobre diria són veritables.
El fet que una qüestió es pugui debatre o que es facin públics determinats documents no significa necessàriament que tot allò que abans es considerava fals ara sigui veritat. Però sí que ens convida a preguntar-nos per què determinats debats resultaven tan difícils d’abordar especialment perquè no se’n pugui parlar.
Això ens porta a fer-nos una darrera pregunta: en vindran d’altres?
Fons documentals
De fons documentals respecte a aquests temes hi ha força informació, alguna potser de caràcter sensacionalista però d’altres sembla basada per experiències personals o per documentació fiable. Incorporem només un enllaç per un aspecte determinat ‘Ciencia para el clima o manipulación del entorno’ són també d’interés els comentaris dels lectors.
