Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Reglaments de la Comunitat de Regants del Molí de Pals i dos treballs de fitopatologia de l’arròs.

L’any 2007 vaig anar diverses vegades a casa del  senyor Florenci Mont,[i]  a lliurar-li cures d’  infermeria. En Florenci era una persona molt dialogant a qui agradava d’explicar coses relacionades amb el conreu de l’arròs; de fet, n’era un gran coneixedor  perquè sempre s’havia dedicat a aquesta feina i perquè  també durant bastant de temps va ser el president del Sindicat de l’arròs de Pals.

El Sindicat de l’arròs de Pals edifici de principis de segle XX o finals del XIX.(imatge Rosa M. Masana)
El Sindicat de l’arròs de Pals edifici de principis de segle XX o finals del XIX.(imatge Rosa M. Masana)

En una ocasió, veient que tenia interès per tot el que  m’anava explicant va dir-me: — Té, aquí tens,  perquè les guardis,  les Ordenances i Reglaments de la Comunitat de Regants de la Sèquia del Molí de Pals i també dos estudis  que tracten de les malures de l’arròs.

Capçalera dels documents cedits per Florenci Mont.
Capçalera dels documents cedits per Florenci Mont.

Li vaig agrair el gest i la  seva  confiança per haver  pensat que realment  guardaria aquests documents . Ara, després d’haver passat uns anys,  he pensat que enlloc de continuar preservant-los dins d’una carpeta i a casa, el més adient  seria cedir-los a l’ Arxiu Municipal de Pals perquè d’aquesta manera puguin ser  consultats per altres persones estudioses del tema de l’arròs. Tot seguit presento un  resum del  contingut dels documents.

Referent a la Comunitat de Regants

Les normatives de la Comunitat de Regants van ser aprovades per la  Reial Ordre del dia cinc de juny de l’any 1905. A Pals,  l’esmentat reglament va ser aprovat  per la Junta General de la Comunitat  el dia 9 de febrer de l’any 1908 i  consta  signat pel secretari de la Junta, que era el senyor Linares.

Ordenances. Estan desenvolupades mitjançant la redacció de 28 articles més les disposicions transitòries; en total ocupen 43 pàgines de 24 x17 centímetres.

Reglament per al Jurat de riscos. Normativa  desenvolupada mitjançant 18 articles que ocupa nou pàgines de 24 x 17 centímetres.

Al final  de les normatives hi consten els següents càrrecs :

President de la Comunitat: Antonio Pla y Vilar

Secretari de la Comunitat: Mariano de Linares y Delhom

Sindicat de riscos 

President: Enrique Fort y Molinas

Vice- President: José Pi Pascual

Vocal Nat: Juan  de Gomis y Guel1

Vocals:  Francisco Fusté Esteva , José Garrigolas,  José Tauler Sagrera, José Bofill Pericay, Jaime Rosich Bassa y José CIavaguera BarceIó.

Suplents: José Parals Serra  i José Boada Vila

Jurat de riscos 

President: Jaime Rosich Bassa

Jurats: Arsenio Girbau i Valls,  Cosme Corredor Costa

Suplents:  Lorenzo Vidal Cañá i José Curanta

Tresorer, Comptador i Recaptador: Girbau y Companyia

Oficials de Secretaria: Diego Aldea i Tormo, Miguel Balaguer

Guardes Ordenances: Mariano Quintana, José Servia i Juan Jofre

Referent al dos quaderns de fitopatologia.[ii]

Tracten sobre estudis de fitopatologia  com  el cicle del barrinador de l’arròs, el lepidòpter Chilo símplex i  del Chilo suppressalis. També descriuen  mètodes i productes fitosanitaris emprats per combatre les plagues.

Els quaderns  estan  il·lustrats amb diverses imatges que faciliten la comprensió del que expliquen.  Tenen una extensió d’entre 20 i 30 pàgines.

Quaderns de fitopatologia cedits per Florenci Mont
Quaderns de fitopatologia cedits per Florenci Mont

[i] Per saber quelcom més d’en Florenci Mont, es pot consultar el llibre de Rosa M. Masana, Històries de Pals, any 2012 — llibres dipositats a la biblioteca de Pals i a l’Arxiu Municipal. El tema tracta de la simbiosis que es va crear entre en Florenci i en Panda, el seu gos,  que també tenia la seva funció dins el món arrosser.
 [ii] Federico Gómez Clemente “Estudio biológico del lepidóptero Chilo simplex Butl. En los arrozales valencianos”. Trabajos (Serie Fitopatológica) núm. 193 Ministerio de Agricultura. Madrid 1948. També F.G.C. y José Mª del Rivero. “Contribución al conocimiento de la biología y medios de lucha contra el barrenador del arroz Chilo suppressalis Wlk.” núm. 250 de la mateixa col·lecció. Madrid 1951-52.
 
El Molí de Pals (imatge Rosa M. Masana 2015)
El Molí de Pals (imatge Rosa M. Masana 2015)
Certificat de la donació

Històries de Pals, explicades pels palencs

Edició: agost del 2012

Coberta del llibre
Coberta del llibre

Aquesta edició es va fer a partir de la recopilació dels 29 articles que s’havien publicat a la revista Torre de les Hores de Pals de l’any 1994 al 2010. Dos dels articles van ser publicats a les revistes Pica Soques també de Pals i dos a la revista Gavarres editada al Baix Empordà.

L’objectiu de publicar les cròniques en un sol volum va ser perquè consideràvem que facilitaria la lectura i donaria una imatge de conjunt que no pas havent-les de buscar entre les diverses publicacions.

Presentem els títols dels articles que podem trobar al llibre:

Vista de Pals quan el sol s´apaga (r.m.)
Vista de Pals quan el sol s´apaga (r.m.)

Dolors Martinench, una llevadora de Pals; La grip, Llevadores i infermeres de Pals, Envellir amb salut, L’hospital de Pals, Les dides de Pals, Les febres de l’arròs, La vida lúdica i social dels palencs d’abans, Entrevista a Miquel Curanta, Masos amb palmeres, Com eren les noces dels palencs a la dècada dels anys cinquanta?, IV trobada de dones palenques, Conversa amb la professora bisbalenca Maria Estrella de Linares, L’antic rellotge de la torre de les Hores de Pals, Escriptors de Pals, La transhumància (de Pals als Pirineus), Els catalans als camps de concentració nazis, Coquesses i mocaderes palenques, Serafina Alemany -llevadora-, El bestiar cavallí que va treballar les terres de Pals, Entrevista a Maria Bancells, Els palencs també podem dir-nos palissencs o palsencs, Mercè Ametller, en Panda, Les primeres dones palenques amb carnet de conduir, Tarongers i llimoners, M’he jubilat, Pals, terra d’esportistes destacats, Teresa Puig, entrevista a Domingo Pi, Remeis de foc i dolces i De Pals al mercat de Begur a peu per anar a vendre.

L’acte de presentació del llibre es va realitzar a la Llar de Pals, amb una exposició de Núria Aupí i Gifre i Anna Aynier i Carreras sobre el contingut de l’edició.

Per més informació: rmmasana@gmail.com

 

[/caption]

Ampliació de histories de Pals 

Els mitjancs electrònics ens permeten continuar la tasca de recollida d´ informació de la vila de Pals, fins ara hi han incorporats  els següents temes:

. Entrevista a Anna Aynier, perquè ens expliqués la trajectòria de la desapareguda revista Torre de les Hores de Pals.

. Entrevista a Jùlia Ricard, referent a la recent creada Associació Cultural de Pals

. Entrevista a Joan Baró, referent al  projecta de obrir un Museu Rural a Pals.

 

 

Entrevista a Joan Baró i Ministral sobre el museu d’estris del camp de Pals

Hola Joan, ens podries parlar de la donació del museu  d’estris del camp que el senyor Fàbrega ha fet a l’Ajuntament de Pals?

Bé, primerament hauria d’explicar que el senyor Josep M. Fàbrega, casat amb la senyora Mercè Auguet, és fill de Torroella de Fluvià. Els seus pares eren una família dedicada a l’agricultura. Josep M. treballava de jardiner i va ser ell qui va anar recollint i col·leccionant diversos tipus d’estris relacionats amb l’activitat agrària. L’any 1992, amb tot aquest material que guardava, va obrir un museu permanent d’estris del camp a Lloret de Mar. L’edat avançada d’aquest senyor li impedia seguir obrint el museu i cuidar-se de la seva conservació. És per això que l’any 2013 mitjançant l’advocat Jaume Casas ens vam assabentar del futur tancament d’aquest museu de Lloret i vam iniciar contactes per veure si el senyor Fàbrega estaria disposat a cedir el seu material museístic a l’Ajuntament de Pals. Les gestions van ser positives i la tardor passada es va signar l’acord de donació.

Visita al magatzem (r. m.)
Visita al magatzem (r. m.)

Així per les bones, sense més?

Sí, perquè aquest senyor ara ja té més de vuitanta anys, amb una salut delicada, està ingressat en un centre geriàtric i no es podia ocupar de la feina del museu. Aquest Museu del Món Rural, situat a Lloret de Mar en un xalet, requeria una mínima conservació i personal per a l’obertura i manteniment, una tasca que el matrimoni no podia continuar exercint. Segons ens han expressat en diverses ocasions, aquesta col·lecció és un llegat que ells fan perquè sigui exposat i serveixi per conèixer la feina dels seus avantpassats al món rural. És gratificant per a ells.

A Lloret no els va interessar, aquest material?

Les converses i negociacions es van fer a través de l’advocat, en cap cas vaig parlar amb l’Ajuntament de Lloret. Em consta l’interès del consistori de Lloret, però, després de diverses negociacions finalment es va acordar cedir el material a Pals, tot gràcies a la voluntat del senyor Fàbregas i Auguet, la intermediació de l’advocat Casas i l’Associació Cultural de Pals, que va saber explotar la incomparable situació de Ca la Pruna i el poble de Pals per parlar del món rural.

Quina quantitat d’objectes heu rebut i en què consisteixen?

Més o menys la col·lecció consta d’uns 700 estris del camp que tenen diverses utilitats i també són de diferents dimensions. També hi ha estris de la llar i objectes de cuina en bon estat de conservació preparats per ser exposats. Tenim també diverses cuines de carbó i llenya, arades, eines per esclafar el blat de moro, carros i petites llànties d’oli. En definitiva, eines que ens parlen de la vida de pagès i de les activitats que s’hi desenvolupaven.

Estris del camp (R. Masana)
Estris del camp (R. Masana)

 

Estan inventariats?

El treball de classificació i descripció s’està realitzant com a treball previ que després prosseguirà fent un inventari i poder dur a terme l’exposició del material, feina que ara recau en l’Ajuntament de Pals.

Suposo que classificar-los amb el nom de cadascun deu portar molta feina, oi?

Considerant la situació actual que té l’Ajuntament amb problemes d’ajustos de personal, la feina podria ser lenta. Encara no ho hem gestionat oficialment, però una fórmula que podria facilitar la classificació dels objectes seria mitjançant la col·laboració del Museu Nacional de Catalunya o bé la Universitat de Girona en coordinació amb l’Ajuntament de Pals i la Diputació. La feina és gran i cal posar-hi mitjans, però el material el tenim, només caldria enllestir-ho i properament exposar-lo al públic.

L’objectiu seria tenir una exposició permanent?

Una exposició permanent amb un sistema rotatori d’objectes que s’anessin canviant periòdicament, per d’aquesta manera suscitar l’interès de les persones que volguessin visitar el museu més d’una vegada. També es podria crear un centre d’interpretació del món rural, en concret del món de l’arròs a Pals, que mitjançant aquesta col·lecció permetria explicar millor als visitants com era la vida al camp anys enrere en aquestes contrades, així com dotar de contingut permanent Ca la Pruna, porta d’entrada a la visita al poble medieval de Pals.

Ara el material es guarda al segon pis de Ca la Pruna. Serà aquí on s’instal·larà l’exposició?

De moment està guardat a Ca la Pruna, però esperem disposar  d’un altre espai més assequible, sense tantes barreres arquitectòniques.

Es crearà una secció  d’estris propis del treball agrari dels arrossers?

El centre d’interpretació de l’arròs, el museu d’eines del camp que estem comentant, el centre cultural Ca la Pruna i el punt d’informació turística són projectes a llarg termini que podrien confluir en l’espai conjuntament en el temps. Comencem per l’exposició d’aquests objectes i no deixem de somiar.

De fet tot el que es vol s’aconsegueix. Bé, Joan, moltes gràcies per aquesta informació. N’estarem al corrent.

Rosa M. Masana                              

 

Entrevista al president de l’Associació Cultural de Pals

L’Associació Cultural de Pals és una entitat sense ànim de lucre que ha estat impulsada per un grup de palsencs motivats per la cultura i la promoció de la vila. El fet d’organitzar-se com a associació ha estat per la necessitat de gestionarde manera estructurada diversos temes culturals, aconseguir la implicació de més col·laboradors per unir esforços i aportar noves idees i poder seguir treballant en activitats que des de fa anys el grup estava realitzant.

Llegiu-ne més.

Edifici Ca la Pruna de Pals (Rosa M. Masana)
Edifici Ca la Pruna de Pals (Rosa M. Masana)