Antoni Martí i Gich, documentalista i cineasta
A la Revista baix Empordà número 50-Any XIII del setembre del 2015 va ser publicada una entrevista feta a Antoni Martí que podem consultar a : antoni-marti
La xemeneia de la bòbila Almirall de Terrassa
La Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya va publicar l’article que li varem lliurar al Butlletí de l’entitat número 73 del juliol del 2012 l’ article titulat: La xemeneia de la bòbila Almirall de Terrassa en base a la donació que els hi havien fet del nivell de bombolla d’alcohol i el centímetre metàl·lic enrotllable que pertanyia a Marià Masana Ribas, el mestre d’obres que junts amb els seus treballadors havia edificat la xemeneia industrial de la bòbila Almirall que havia estat Rècord Guinnes l’any 1991.
Vàrem cedir aquests elements perquè en Marià sempre els portava amb ell, fins i tot el dia que va tenir l’accident de moto que li va costar la vida, va ser el seu germà Francesc que anava al darrera seu amb una altre moto qui els va recollir i va guardar fins també el seu traspàs. Va ser la seva muller Jùlia, la neva cunyada, qui me’ls va donar i també vaig tenir guardats durant molt de temps, fins que finalment van ser cedits al Museu de la Ciència de Terrassa.
Per llegir l’article de dues pàgines clicar a: maria-masana-museu
Al final de l’article, a notes, citem a Francisco Gálvez i el seu heroic gest per intentar salvar a una noia, en tenim una crònica feta que es pot llegir a: Un heroico albañil ….
Mutis i a la gàbia -jaula-
Aquesta pàgina la deixem en blanc, només hi posem una fotografia, la idea és que si hi ha algú que li provoqui un suggeriment seria d’agrair que el diguès a comentaris. Tot que sabem que la manca de temps priva de fer aquestes coses, però qui sap ?
Marcel·lí Massana i Maria Calvó
En una ocasió mentre estava revisant un documents al Arxiu Municipal de Palafrugell, vaig conèixer a la senyora Rosa Laviña que cedia documentació a l’esmentat Arxiu. Varem conversar i en saber que em deia Masana de cognom em va preguntar si era de família amb Marcel·li, li vaig respondre que no.
Rosa Laviña va explicar que anys enrere havia allotjat a casa seva uns dies a Marcel·li Massana i Maria Calvó quan feia dos anys que no s’havien vist i va explicar anècdotes d’aquest encontre, no les explicarem, només dir que estaven relacionades amb la vitalitat d’ en Massana i va ser curiós perquè per definir-ho va emprar les mateixes paraules que emprava la meva mare quan es referia a la vitalitat del meu pare.
D’aquest contacte amb la Rosa Laviña a més de tenir la oportunitat de fer una visita a la Maria Calvó que vivia a Tolouse, van poder ser publicats dos articles a la Revista de Palafrugell que ara adjuntem en aquesta pàgina en format PDF.
Per llegir els articles clicar a : marcel-i-maria
Notes relacionades amb el contingut.
Miquel Fleta, tenor liric, Osca 1897-La Corunya 1938
Maria Rosa Espinal i Font, soprano Barcelona 1910-1981
Marcel·li va ser un dels coneguts maquis catalàns
La societat humana de sempre s’ha mogut entre dues o més vessants ideològiques, polítiques, religioses o d’interessos personals, afavorint la confrontació continua o en termes elèctrics cor-circuits que mitiguen el benestar social. L’article ‘Partido político’ a Wiquipedia ens aporta informació envers aquest fet.
Pere Comelles Pons
En Pere va ser un home polifacètic que es dedicava a la mecànica, va ser xofer i era afeccionat a la cinematografia. Va ser editat un breu article a la Revista del Baix Empordà número 60 del mes de març de l’any 2018, pag. 70 a 72.
Presentem una copia que es pot llegir a: pere-comelles, corçà
