Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Platges per a homes i platges per a dones (1863-1950)

 

Ara ens pot semblar curiós, però a mitjans del segle XIX fins entrat el segle XX era habitual que a partir dels deu anys i els adults, encara que fossin  matrimonis, els homes s’havien de banyar en unes platges destinades només a ells i les dones, en unes altres. En concret podem parlar del municipi de Palafrugell, d’on disposo de dades sòlides extretes de les ordenances municipals,[1] i també de la premsa. L’any 1863 les persones que no respectaven les normes havien de pagar una multa de dos rals i amb el pas dels anys l’import va augmentar fins a cinc pessetes.

Cala de Tamariu (imatge Ajuntament de Girona SGDAP, col·lecció Joan Cortés)
Cala de Tamariu (imatge Ajuntament de Girona SGDAP, col·lecció Joan Cortés)

Platja de Calella

Els homes podien banyar-se a la zona del Port fins a cap Roig i les dones des de la platja de Canadell fins a la punta de la Torre.

Platja de Llafranc

Els homes es podien banyar al cantó de Sant Sebastià i les dones, a la part oposada.

Platja de Tamariu

Els homes podien ocupar la zona dels Comuns fins a Aigua Dolça i les dones, la part de Sant Sebastià.

La premsa bromejava dient: “¡Ep senyó! ¿Què mana?¡Què vol fer, desgraciat! ¡Que no ho veu, dona?, banyarme. ¿No ho fassi pas, perquè el batlle li farà pagar molt cara! ¿Que no sap que’n aquet lloch sols dones poden banyarse? Si per cas vol pendre un bany té d´anar al altra banda. ¿Al Port-pelegrí?  ¡Primera! És la propietat de´n Caxa. ¿Qu´ha de ser sant cristià! ¿vol dir?” [2]

El batlle Estrabau, conegut com en Caixa, l’any 1899 va inaugurar els  banys de Sant Roc al Port Pelegrí, de propietat seva. El dia de l’obertura  van  ser invitats a prendre banys alguns periodistes i persones solvents amb l’objectiu que fessin difusió de les instal·lacions. El preu d’un bany de pila era d’1,25 pessetes.

Les autoritats també procuraven fer complir la llei i per aquest motiu el municipi disposava d’uns vigilants que recorrien les platges a la recerca de transgressors, popularment anomenats els menuts. Però com gairebé sempre, hi havia picaresca i, quan algú els veia venir, si portaven uns eslips es posaven ràpidament una bata a sobre.[3]  


[1] Arxiu Municipal de Palafrugell. Ordenances municipals de Palafrugell any 1863, article 22. Impremta de Santiago Feliu (Girona), 1899 article núm. 60 i any 1914 article 202.
[2] El Distrito 1/9/1895, p. 3.
[3] Dada extreta del quadern de memòries de J. Baptista Coromina, Koro, de la Bisbal que tenia una barraca a la platja de Calella i els fets daten a la dècada dels anys cinquanta.

La xemeneia Almirall de Terrassa, 25 anys a Guinness (1990-2015)

 

Un castell dels Minyons de Terrassa (imatge parcial corresponet a una fotografia lliurada pels Minjons de Terrassa)
Un castell dels Minyons de Terrassa (imatge parcial corresponet a una fotografia lliurada pels Minjons de Terrassa)

Com aquell que no vol la cosa, el dia 18 d’aquest mes de setembre del 2015 es van complir 25 anys que  la  xemeneia de la bòbila Almirall va ser inscrita al Llibre de Rècords Mundials Guinness. Per commemorar aquesta data tant rodona, he volgut adjuntat en aquest bloc el certificat d’inscripció datat el 18 de setembre de l’any 1990 que va ser lliurat per la Delegació de Guinness de Madrid.  L’esmentat certificat el vaig rebre mentre treballava d’ infermera a la vila de Llagostera -Girona-  i amb va fer moltíssima il·lusió que arribes aquell document a les meves mans, desprès del esforç que va significar fer les gestions.

 També he inclòs el text d’ un article que va ser publicat al “Diario” de Terrassa fet pel periodista  Joan Rovira al qui vaig agrair-li molt les seves paraules i la seva sensibilitat envers aquesta temàtica.

Certificat lliurat per ediciones Jordan (prop. Rosa M. Masana)
Certificat lliurat per ediciones Jordan (prop. Rosa M. Masana)

                            Per fi, el Guinness

Article de Joan Rovira  publicat al Diario de Terrassa del dia 7 de novembre de 1990. Deia:

Ves per on, resulta que sortirem en el Llibre Guinness deis Rècords. La xe­meneia de la bòbila Almirall, per iniciativa de la germana del mestre d’obres que la construí en els anys cinquanta, apareixerà en el llibre on es recullen els rècords més importants i també els més estrafolaris. Aquesta serà la xemeneia amb escala exterior més alta del món. La qual cosa, per a una ciutat com Ter­rassa, no esta gens malament. Significa un pe­tit honor, tot i que de dimensió forca univer­sal i d’abast popular. A més a més, que això s’hagi aconseguit per la constància i insistència d’una dona que es va entestar a obtenir un reconeixement per a l’obra anònima del seu germà, és quelcom bell i lloable. Vull dir que no es tracta d’un record aconseguit com a di­vertiment d’una colla d’amics, sinó de la re­cuperació d’una obra personal que ha deixat la seva petjada inesborrable en la geografia de la ciutat.

Que Terrassa surti en el Guinness és un petit episodi més en la lluita d’aquesta ciutat per sortir de les fronteres del seu terme munici­pal.

La xemeneia Almirall (imatge Rosa M. Masana)
La xemeneia Almirall (imatge Rosa M. Masana)

Una lluita en la qual prenen part molts terrassencs a títol individual i algunes insti­tucions terrassenques, i que dóna fruits len­tament. Alguns més importants, d’altres més anecdòtics, Tanmateix, jo em prendria la inscripció en el Guinness com quelcom simbòlic i fins i tot encoratjador. Des de la pura anècdota a inscriure en l’anecdotari de la ciutat, cal passar a considerar molts i diversos símptomes de projecció exterior de Terrassa que ens donen una imatge de nosaltres mateixos com a ciutat. Diria més: ens donen -o ens poden arribar a donar- la talla de la ciutat, una promesa dels horitzons a que podem aspirar. Crec que ens ajuden a valorar una mica més el que tenim com a terrassencs: una ciutat que no és res de l’altre món, però que no és tampoc un poblet de mala mort perdut en l’últim racó del món .

Podem veure fotografies artístiques de la xemeneia a:

 Industrial moderniseim Beance

També un video de Terrassa on hi surt la xemeneia  Almirall  promocionat  per la agencia de viatges Nautalia , maig 2016. Publicat al diari La Torre , Terrassa

Imatge per satélit a Google Placa A. Catalunya 

Josefina Huguet i Salat (Barcelona, 1871-1950)

 

Josefina Huguet era considerada una soprano de coloratura[1] especialista a cantar i donar vida a diversos guions dramàtics. Va debutar l’any 1896, quan tenia 25 anys al Teatro alla Scala de Milà i durant la seva carrera professional va actuar en diverses estrades del món i va arribar a enregistrar gairebé un centenar de discs, entre els quals l’òpera de Ruggero Leoncavallo estrenada a Milà l’any 1892 amb el títol de Pagliacci (Pallassos). L’any 1895 aquesta obra també va ser representada al teatre del Liceu de Barcelona.[2] En un moment determinat, el 1908, va deixar el cant per dedicar-se a la docència.

Josefina Huguet (imatge de Viquipèdia)
Josefina Huguet (imatge de Viquipèdia)

He conegut aquesta cantant perquè un dia, mentre buscava un altre tipus d’informació, dins d’una carpeta de la correspondència de l’Ajuntament de Palafrugell hi vaig trobar una circular on constava que Josefina Huguet volia donar-se d’alta d’espectacles a Palafrugell i havia d’abonar un import municipal per poder-hi actuar. La circular esmentava que la taxa estava regulada de manera diferent a  la matrícula industrial.[3]

Interessant-me per aquest tema vaig consultar l’hemeroteca digitalitzada de Palafrugell i vaig localitzar una nota de premsa que va ser publicada al diari La Crónica el 16 de juliol de 1903 on parlava de l’actuació que Josefina Huguet havia de fer a la vila:

Grandes conciertos en el Teatro del Centro Fraternal

De gran acontecimiento artístico se han calificado los dos conciertos que se celebrarán los días 18 y 19 del actual, a las nueve de la noche en el Teatro del Centro Fraternal; por nuestra parte, nos atrevemos a afirmar que no se ha exagerado en los carteles, pues los amantes del arte saldrán satisfechos en extremo de los referidos conciertos.

Basta decir que la bella y eminente diva Josefina Huguet tomará parte en ellos, para no tener que apelar a frases encomiásticas, al objeto de convencer a nuestros lectores. Los triunfos obtenidos por la bellísima soprano en los principales teatros de España y del extranjero son laureles suficientes para hacer envidiable la historia de una carrera artística.

En los dos referidos conciertos tomará parte además la notabilísima arpista Srta. Raquel Martí, y el aplaudido Octeto del Gran Café Colón, de Barcelona, compuesto de los notables profesores Sres. Torres y Arolas (violines), Calvera (flauta), Brunet (clarinete), March (violoncello), Armengol (piano), Oró (viola) y Jordá (contrabajo).

La sola enumeración de las obras que formarán los escogidos programas de los conciertos basta para que los filarmónicos y aficionados a la buena música aprovechen la ocasión que la casualidad les ofrece.

Com que havia actuat molt sovint a Itàlia, el seu nom de pila es va veure influenciat per una italianització, perquè en ocasions hem vist que  l’anomenaven Giuseppina.

Josefina Huguet estava integrada en el grup de les anomenades Llúcies de l’Escola de sopranos de coloratura, del segle XX i XXI on a més d’ella hi havia Maria Barriento, Graciela Pareto, Maria Galvany i Elvira Hidalgo, aquesta darrera professora també de la singular Maria Callas.

Un record familiar

Pensant en les sopranos d’abans m’ha vingut la imatge de la meva mare asseguda al menjador de casa fent mitja i concentrada escoltant per la ràdio sarsueles o bé operes. Li encantava tenir posades aquestes emissores de musica clàssica i també la cadena Ser, que retransmetia la novel·la Ama Rosa, encara que quan podia assistia en directe a alguna sarsuela, no així a les òperes, que requerien una major estatus econòmic que el que tenia la família. Que recordi era una gran enamorada de les veus de Maria Callas i de Victòria dels Àngels.

Quan acabava de fer les tasques de la llar, que en tenia moltes, es disposava a continuar fent la peça de mitja que tenia començada, eren jerseis per a nosaltres. Aquell era un temps per a ella, un temps de semidescans i  no era rar veure-la  embadalida escoltant les  sopranos que més li agradaven. Potser per l’emoció, no ho sé,  alguna vegada m’havia semblat que en aquell estat tenia els ulls humitejats.

No se si és degut a aquesta influència materna o a una qüestió de sensibilitat personal, que quan escolto un disc antic especialment de les esmentades sopranos i també de Pavarotti, tinc la impressió  que el sentiment que aquests artistes apliquen a les seves cordes bucals provoquen un efecte reductor de la força de la gravetat per a tots els éssers d’aquest planeta. Vull dir que toco menys de peus a terra i m’encanta. He de dir, però, que sento sensacions especials també escoltant altres tipus de musica.


[1] Coloratura deriva del mot colorejar i també d’animar. Les veus líriques de les sopranos tenen la capacitat de fer floritures cantant perquè disposen d’un ampli rang vocal, àgil, i el poder de fer filigranes amb la veu.
[2] Per a més informació sobre Josefina Huguet vegeu www.enciclopèdia.cat/EC-GEC-0033181.xml, cantanellas.blogspot.com.es/2010/01/lucias-del-siglo-xx-y-xxi-14-mercedes.html, Dues sopranos “italianes” de Barcelona i www.bnc.cat/layout/set/print/El-Blog-de-la-BC/(tag)/Arxiu%20sonor.
[3] Arxiu Municipal de Palafrugell, correspondència municipal 21-7-1905.

Jornades sobre xemeneies industrials (1997)

MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA

LES XEMENEIES INDUSTRIALS  8 i 9 de maig de 1997

 

He considerat adient recuperar el programa de les Jornades que referent a xemeneies industrials es va fer a Terrassa l’any 1997,  perquè ens permet recordar el temes que es van tractar i les persones que hi van intervenir.

 

El cicle del vapor s’iniciava a les calderes, on s’escalfava aigua mitjançant la combustió de carbó. Les xemeneies de gran alçada, símbols dels vapors, afavorien el tiratge i facilitaven l’extracció de fums.

Amb l’intent de continuar presentant diferents aspectes temàtics relacionats amb el Patrimoni Industrial i Tècnic, tant de Catalunya com d’arreu del món, el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, juntament amb els Amics de les Xemeneies, organitza aquestes jornades dedicades a l’estudi i anàlisi d’un dels elements físics i visuals més emblemàtics de la nova societat sorgida a partir de l’anomenada Revolució Industrial. L’objectiu d’aquestes Jornades és, doncs, el de poder agrupar els diferents estudiosos i grups de treball que investiguen i s’interessen per qualsevol dels aspectes relacionats amb aquestes simbòliques i efectives construccions conegudes com a xemeneies industrials. Conèixer els diferents sistemes i tècniques constructives, la seva importància com a element d ‘estudi del patrimoni industrial, quantificar-ne les existents, fer-ne una valoració del seu estat de conservació i estudiar-ne els sistemes de protecció, són elements a tenir en compte de cara a futures intervencions i investigacions que, esperem, puguin començar-se a plantejar des d’ara a partir d’aquesta primera trobada d’estudiosos.

Xemeneia Almirall abans de restaurar. Imatge del programa i feta per Teresa Llordés
Xemeneia Almirall abans de restaurar. Imatge del programa i feta per Teresa Llordés

                                         Programa

 

                           Dijous, 8 de maig de 1997

Benvinguda i presentació de les Jornades Sr. Eusebi Casanelles i Rahola, Director del mNACTEC

Lectura de les comunicacions del BLOC I

Història i evolució de les construccions de xemeneies.

Síntesi històrica de les xemeneies industrials. Sr. Carles Pereira Castro

Situació de la xemeneia i la seva relació amb les industries tèxtils del segle XIX. Sr. Ramon Gumà

Les bastides de fusta, una estructura singular. Sr. Domingo Carreras – Sr. Anàstasi Pérez

La monumentalización de los restos fabriles en Barcelona. Sr Manuel Delgado Ruiz

 Lectura de les comunicacions del BLOC 2

Catalogació de les xemeneies. Inventari                                                    

Xemeneia Aymerich, Amat i Jove, feta de metall que estava inclosa al programa.
Xemeneia Aymerich, Amat i Jove, feta de metall que estava inclosa al programa.

La fabrià de Louça “massarelos”. Porto. Sr. José Manuel López Cordeiro.

Les xemeneies de Sabadell en imatges. Sr. José Antonio Carmona – Sr Simón Saura

Els constructors de la xemeneia Almirall.  Sra. Rosa M Masana.

Les xemeneies de l’ ‘Hospitalet. Sr. Josep Bonastre i Bacardit.

Presentació publica i constitució dels Amics de les Xemeneies.

Itinerari i visita per diferents xemeneies industrials

Divendres 9 de maig de 1997

Lectura i comunicacions del BLOC 3.

Rehabilitació i conservació.

Taula rodona: Legislació i protecció de les xemeneies industrials. Sr. Pere Montaña (Ajuntament de Terrassa),  Sr. Jordi Rogent (Ajuntament de Barcelona) i Sr. James Douet (Historiador del patrimoni anglès).

Visita i clausura de l’exposició “Xemeneies de Terrassa”

Lectura i comunicació del BLOC 4

Les xemeneies com a mostres d’art i d’imatge.

Clausura.

 

Reglaments de la Comunitat de Regants del Molí de Pals i dos treballs de fitopatologia de l’arròs.

L’any 2007 vaig anar diverses vegades a casa del  senyor Florenci Mont,[i]  a lliurar-li cures d’  infermeria. En Florenci era una persona molt dialogant a qui agradava d’explicar coses relacionades amb el conreu de l’arròs; de fet, n’era un gran coneixedor  perquè sempre s’havia dedicat a aquesta feina i perquè  també durant bastant de temps va ser el president del Sindicat de l’arròs de Pals.

El Sindicat de l’arròs de Pals edifici de principis de segle XX o finals del XIX.(imatge Rosa M. Masana)
El Sindicat de l’arròs de Pals edifici de principis de segle XX o finals del XIX.(imatge Rosa M. Masana)

En una ocasió, veient que tenia interès per tot el que  m’anava explicant va dir-me: — Té, aquí tens,  perquè les guardis,  les Ordenances i Reglaments de la Comunitat de Regants de la Sèquia del Molí de Pals i també dos estudis  que tracten de les malures de l’arròs.

Capçalera dels documents cedits per Florenci Mont.
Capçalera dels documents cedits per Florenci Mont.

Li vaig agrair el gest i la  seva  confiança per haver  pensat que realment  guardaria aquests documents . Ara, després d’haver passat uns anys,  he pensat que enlloc de continuar preservant-los dins d’una carpeta i a casa, el més adient  seria cedir-los a l’ Arxiu Municipal de Pals perquè d’aquesta manera puguin ser  consultats per altres persones estudioses del tema de l’arròs. Tot seguit presento un  resum del  contingut dels documents.

Referent a la Comunitat de Regants

Les normatives de la Comunitat de Regants van ser aprovades per la  Reial Ordre del dia cinc de juny de l’any 1905. A Pals,  l’esmentat reglament va ser aprovat  per la Junta General de la Comunitat  el dia 9 de febrer de l’any 1908 i  consta  signat pel secretari de la Junta, que era el senyor Linares.

Ordenances. Estan desenvolupades mitjançant la redacció de 28 articles més les disposicions transitòries; en total ocupen 43 pàgines de 24 x17 centímetres.

Reglament per al Jurat de riscos. Normativa  desenvolupada mitjançant 18 articles que ocupa nou pàgines de 24 x 17 centímetres.

Al final  de les normatives hi consten els següents càrrecs :

President de la Comunitat: Antonio Pla y Vilar

Secretari de la Comunitat: Mariano de Linares y Delhom

Sindicat de riscos 

President: Enrique Fort y Molinas

Vice- President: José Pi Pascual

Vocal Nat: Juan  de Gomis y Guel1

Vocals:  Francisco Fusté Esteva , José Garrigolas,  José Tauler Sagrera, José Bofill Pericay, Jaime Rosich Bassa y José CIavaguera BarceIó.

Suplents: José Parals Serra  i José Boada Vila

Jurat de riscos 

President: Jaime Rosich Bassa

Jurats: Arsenio Girbau i Valls,  Cosme Corredor Costa

Suplents:  Lorenzo Vidal Cañá i José Curanta

Tresorer, Comptador i Recaptador: Girbau y Companyia

Oficials de Secretaria: Diego Aldea i Tormo, Miguel Balaguer

Guardes Ordenances: Mariano Quintana, José Servia i Juan Jofre

Referent al dos quaderns de fitopatologia.[ii]

Tracten sobre estudis de fitopatologia  com  el cicle del barrinador de l’arròs, el lepidòpter Chilo símplex i  del Chilo suppressalis. També descriuen  mètodes i productes fitosanitaris emprats per combatre les plagues.

Els quaderns  estan  il·lustrats amb diverses imatges que faciliten la comprensió del que expliquen.  Tenen una extensió d’entre 20 i 30 pàgines.

Quaderns de fitopatologia cedits per Florenci Mont
Quaderns de fitopatologia cedits per Florenci Mont

[i] Per saber quelcom més d’en Florenci Mont, es pot consultar el llibre de Rosa M. Masana, Històries de Pals, any 2012 — llibres dipositats a la biblioteca de Pals i a l’Arxiu Municipal. El tema tracta de la simbiosis que es va crear entre en Florenci i en Panda, el seu gos,  que també tenia la seva funció dins el món arrosser.
 [ii] Federico Gómez Clemente “Estudio biológico del lepidóptero Chilo simplex Butl. En los arrozales valencianos”. Trabajos (Serie Fitopatológica) núm. 193 Ministerio de Agricultura. Madrid 1948. També F.G.C. y José Mª del Rivero. “Contribución al conocimiento de la biología y medios de lucha contra el barrenador del arroz Chilo suppressalis Wlk.” núm. 250 de la mateixa col·lecció. Madrid 1951-52.
 
El Molí de Pals (imatge Rosa M. Masana 2015)
El Molí de Pals (imatge Rosa M. Masana 2015)
Certificat de la donació