Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.
X
Articles, entrevistes, vivències, biografies, anècdotes i publicacions de Terrassa, comarques gironines i el Baix Empordà
Ara ens pot semblar curiós, però a mitjans del segle XIX fins entrat el segle XX era habitual que a partir dels deu anys i els adults, encara que fossin matrimonis, els homes s’havien de banyar en unes platges destinades només a ells i les dones, en unes altres. En concret podem parlar del municipi de Palafrugell, d’on disposo de dades sòlides extretes de les ordenances municipals,[1] i també de la premsa. L’any 1863 les persones que no respectaven les normes havien de pagar una multa de dos rals i amb el pas dels anys l’import va augmentar fins a cinc pessetes.
Platja de Calella
Els homes podien banyar-se a la zona del Port fins a cap Roig i les dones des de la platja de Canadell fins a la punta de la Torre.
Platja de Llafranc
Els homes es podien banyar al cantó de Sant Sebastià i les dones, a la part oposada.
Platja de Tamariu
Els homes podien ocupar la zona dels Comuns fins a Aigua Dolça i les dones, la part de Sant Sebastià.
La premsa bromejava dient: “¡Ep senyó! ¿Què mana?¡Què vol fer, desgraciat! ¡Que no ho veu, dona?, banyarme. ¿No ho fassi pas, perquè el batlle li farà pagar molt cara! ¿Que no sap que’n aquet lloch sols dones poden banyarse? Si per cas vol pendre un bany té d´anar al altra banda. ¿Al Port-pelegrí? ¡Primera! És la propietat de´n Caxa. ¿Qu´ha de ser sant cristià! ¿vol dir?” [2]
El batlle Estrabau, conegut com en Caixa, l’any 1899 va inaugurar els banys de Sant Roc al Port Pelegrí, de propietat seva. El dia de l’obertura van ser invitats a prendre banys alguns periodistes i persones solvents amb l’objectiu que fessin difusió de les instal·lacions. El preu d’un bany de pila era d’1,25 pessetes.
Les autoritats també procuraven fer complir la llei i per aquest motiu el municipi disposava d’uns vigilants que recorrien les platges a la recerca de transgressors, popularment anomenats els menuts. Però com gairebé sempre, hi havia picaresca i, quan algú els veia venir, si portaven uns eslips es posaven ràpidament una bata a sobre.[3]
[1] Arxiu Municipal de Palafrugell. Ordenances municipals de Palafrugell any 1863, article 22. Impremta de Santiago Feliu (Girona), 1899 article núm. 60 i any 1914 article 202.
[3] Dada extreta del quadern de memòries de J. Baptista Coromina, Koro, de la Bisbal que tenia una barraca a la platja de Calella i els fets daten a la dècada dels anys cinquanta.
Com aquell que no vol la cosa, el dia 18 d’aquest mes de setembre del 2015 es van complir 25 anys que la xemeneia de la bòbila Almirall va ser inscrita al Llibre de Rècords Mundials Guinness. Per commemorar aquesta data tant rodona, he volgut adjuntat en aquest bloc el certificat d’inscripció datat el 18 de setembre de l’any 1990 que va ser lliurat per la Delegació de Guinness de Madrid. L’esmentat certificat el vaig rebre mentre treballava d’ infermera a la vila de Llagostera -Girona- i amb va fer moltíssima il·lusió que arribes aquell document a les meves mans, desprès del esforç que va significar fer les gestions.
També he inclòs el text d’ un article que va ser publicat al “Diario” de Terrassa fet pel periodista Joan Rovira al qui vaig agrair-li molt les seves paraules i la seva sensibilitat envers aquesta temàtica.
Per fi, el Guinness
Article de Joan Rovira publicat al Diario de Terrassa del dia 7 de novembre de 1990. Deia:
Ves per on, resulta que sortirem en el Llibre Guinness deis Rècords. La xemeneia de la bòbila Almirall, per iniciativa de la germana del mestre d’obres que la construí en els anys cinquanta, apareixerà en el llibre on es recullen els rècords més importants i també els més estrafolaris. Aquesta serà la xemeneia amb escala exterior més alta del món. La qual cosa, per a una ciutat com Terrassa, no esta gens malament. Significa un petit honor, tot i que de dimensió forca universal i d’abast popular. A més a més, que això s’hagi aconseguit per la constància i insistència d’una dona que es va entestar a obtenir un reconeixement per a l’obra anònima del seu germà, és quelcom bell i lloable. Vull dir que no es tracta d’un record aconseguit com a divertiment d’una colla d’amics, sinó de la recuperació d’una obra personal que ha deixat la seva petjada inesborrable en la geografia de la ciutat.
Que Terrassa surti en el Guinness és un petit episodi més en la lluita d’aquesta ciutat per sortir de les fronteres del seu terme municipal.
Una lluita en la qual prenen part molts terrassencs a títol individual i algunes institucions terrassenques, i que dóna fruits lentament. Alguns més importants, d’altres més anecdòtics, Tanmateix, jo em prendria la inscripció en el Guinness com quelcom simbòlic i fins i tot encoratjador. Des de la pura anècdota a inscriure en l’anecdotari de la ciutat, cal passar a considerar molts i diversos símptomes de projecció exterior de Terrassa que ens donen una imatge de nosaltres mateixos com a ciutat. Diria més: ens donen -o ens poden arribar a donar- la talla de la ciutat, una promesa dels horitzons a que podem aspirar. Crec que ens ajuden a valorar una mica més el que tenim com a terrassencs: una ciutat que no és res de l’altre món, però que no és tampoc un poblet de mala mort perdut en l’últim racó del món .
Podem veure fotografies artístiques de la xemeneia a:
També un video de Terrassa on hi surt la xemeneia Almirall promocionat per la agencia de viatges Nautalia , maig 2016. Publicat al diari La Torre , Terrassa
La xemeneia Almirall està inclosa dins els distints elements que atorguen identitat a la ciutat de Terrassa, aquesta, l’Almirall, en la basant de l’auge que va tenir la construcció d’immobles a partir de mitjans del segle XX . La Festa Major de l’any 2021 recorda aquesta xemeneia i d’altres de la ciutat i en conjunt amb la torre de la Masia Freixa, la Torre del Palau i el monument a la Dona. Segons el cronista, el significat que l’autora Cristina Santos va donar al cartell és que es tracta de la cara d’un dimoni on les banyes son els element emblemàtics de la ciutat, amb diferent model de boca sinònim de pluralitat. Els colors vius i juvenils volen incitar a la festivitat, a la alegria i al positivisme. Font: Marc Solé. La Torre, 8-6-2021)
Josefina Huguet era considerada una soprano de coloratura[1] especialista a cantar i donar vida a diversos guions dramàtics. Va debutar l’any 1896, quan tenia 25 anys al Teatro alla Scala de Milà i durant la seva carrera professional va actuar en diverses estrades del món i va arribar a enregistrar gairebé un centenar de discs, entre els quals l’òpera de Ruggero Leoncavallo estrenada a Milà l’any 1892 amb el títol de Pagliacci (Pallassos). L’any 1895 aquesta obra també va ser representada al teatre del Liceu de Barcelona.[2] En un moment determinat, el 1908, va deixar el cant per dedicar-se a la docència.
He conegut aquesta cantant perquè un dia, mentre buscava un altre tipus d’informació, dins d’una carpeta de la correspondència de l’Ajuntament de Palafrugell hi vaig trobar una circular on constava que Josefina Huguet volia donar-se d’alta d’espectacles a Palafrugell i havia d’abonar un import municipal per poder-hi actuar. La circular esmentava que la taxa estava regulada de manera diferent a la matrícula industrial.[3]
Interessant-me per aquest tema vaig consultar l’hemeroteca digitalitzada de Palafrugell i vaig localitzar una nota de premsa que va ser publicada al diari La Crónica el 16 de juliol de 1903 on parlava de l’actuació que Josefina Huguet havia de fer a la vila:
Grandes conciertos en el Teatro del Centro Fraternal
De gran acontecimiento artístico se han calificado los dos conciertos que se celebrarán los días 18 y 19 del actual, a las nueve de la noche en el Teatro del Centro Fraternal; por nuestra parte, nos atrevemos a afirmar que no se ha exagerado en los carteles, pues los amantes del arte saldrán satisfechos en extremo de los referidos conciertos.
Basta decir que la bella y eminente diva Josefina Huguet tomará parte en ellos, para no tener que apelar a frases encomiásticas, al objeto de convencer a nuestros lectores. Los triunfos obtenidos por la bellísima soprano en los principales teatros de España y del extranjero son laureles suficientes para hacer envidiable la historia de una carrera artística.
En los dos referidos conciertos tomará parte además la notabilísima arpista Srta. Raquel Martí, y el aplaudido Octeto del Gran Café Colón, de Barcelona, compuesto de los notables profesores Sres. Torres y Arolas (violines), Calvera (flauta), Brunet (clarinete), March (violoncello), Armengol (piano), Oró (viola) y Jordá (contrabajo).
La sola enumeración de las obras que formarán los escogidos programas de los conciertos basta para que los filarmónicos y aficionados a la buena música aprovechen la ocasión que la casualidad les ofrece.
Com que havia actuat molt sovint a Itàlia, el seu nom de pila es va veure influenciat per una italianització, perquè en ocasions hem vist que l’anomenaven Giuseppina.
Josefina Huguet estava integrada en el grup de les anomenades Llúcies de l’Escola de sopranos de coloratura, del segle XX i XXI on a més d’ella hi havia Maria Barriento, Graciela Pareto, Maria Galvany i Elvira Hidalgo, aquesta darrera professora també de la singular Maria Callas.
Un record familiar
Pensant en les sopranos d’abans m’ha vingut la imatge de la meva mare asseguda al menjador de casa fent mitja i concentrada escoltant per la ràdio sarsueles o bé operes. Li encantava tenir posades aquestes emissores de musica clàssica i també la cadena Ser, que retransmetia la novel·la Ama Rosa, encara que quan podia assistia en directe a alguna sarsuela, no així a les òperes, que requerien una major estatus econòmic que el que tenia la família. Que recordi era una gran enamorada de les veus de Maria Callas , Victòria dels Àngels i per la ràdio algunes vegades també s’escolta El Gran Caruso. (4)
Quan acabava de fer les tasques de la llar, que en tenia moltes, es disposava a continuar fent la peça de mitja que tenia començada, eren jerseis per a nosaltres. Aquell era un temps per a ella, un temps de semidescans i no era rar veure-la embadalida escoltant les sopranos que més li agradaven. Potser per l’emoció, no ho sé, alguna vegada m’havia semblat que en aquell estat tenia els ulls humitejats.
No se si és degut a aquesta influència materna o a una qüestió de sensibilitat personal, que quan escolto un disc antic especialment de les esmentades sopranos i també de Pavarotti i molt especialment del Gran Caruso experimento el sentiment que els cantants posen a les seves cordes bucal, es com si el mon perdès part del efecte de la gravetat. Vull dir que sembla com si estés en menys contacte amb el terra.
Avui dia 23-11-2023 he estat a la Universitat de Barcelona hi havia exposat un poster amb la soprano Victòria dels Àngels , el motiu era que la Generalitat de Catalunya ha declarar aquest 2023 com l’any de la Victòria dels Àngels.
També ha coincidit que amb aquesta data a la Universitat s’estava celebran un esdeveniment internacional per la Pau, auspiciat per la ‘ Schenger Peace Foundation’ anunciat ‘ Connecting Peacemakers’ i juntament amb el govern de Catalunya , en ell hi havia una gran quantitat de joves que duien un uniforme molt adequat per esdeveniments i feien ús de la llengua anglesa.
L’entor era gaire mític, ajudat per l’efecte de les persones uniformades, per les carcaterístiques d’aquell acte com per la magnificiencia i art del edifici de la Universitat de Barcelona.
[1]Coloratura deriva del mot colorejar i també d’animar. Les veus líriques de les sopranos tenen la capacitat de fer floritures cantant perquè disposen d’un ampli rang vocal, àgil, i el poder de fer filigranes amb la veu.
[3] Arxiu Municipal de Palafrugell, correspondència municipal 21-7-1905.
(4) Sempre que he escoltat del Gran Caruso , Una furtiva lagrima, no he pogut evitat la pell de gallina, si aquesta peça la canta un altre tenor, per bo que sigui, no hem produeix el mateix efecte.
He considerat adient recuperar el programa de les Jornades que referent a xemeneies industrials es va fer a Terrassa l’any 1997, perquè ens permet recordar el temes que es van tractar i les persones que hi van intervenir.
El cicle del vapor s’iniciava a les calderes, on s’escalfava aigua mitjançant la combustió de carbó. Les xemeneies de gran alçada, símbols dels vapors, afavorien el tiratge i facilitaven l’extracció de fums.
Amb l’intent de continuar presentant diferents aspectes temàtics relacionats amb el Patrimoni Industrial i Tècnic, tant de Catalunya com d’arreu del món, el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, juntament amb els Amics de les Xemeneies, organitza aquestes jornades dedicades a l’estudi i anàlisi d’un dels elements físics i visuals més emblemàtics de la nova societat sorgida a partir de l’anomenada Revolució Industrial. L’objectiu d’aquestes Jornades és, doncs, el de poder agrupar els diferents estudiosos i grups de treball que investiguen i s’interessen per qualsevol dels aspectes relacionats amb aquestes simbòliques i efectives construccions conegudes com a xemeneies industrials. Conèixer els diferents sistemes i tècniques constructives, la seva importància com a element d ‘estudi del patrimoni industrial, quantificar-ne les existents, fer-ne una valoració del seu estat de conservació i estudiar-ne els sistemes de protecció, són elements a tenir en compte de cara a futures intervencions i investigacions que, esperem, puguin començar-se a plantejar des d’ara a partir d’aquesta primera trobada d’estudiosos.
Programa
Dijous, 8 de maig de 1997
Benvinguda i presentació de les Jornades Sr. Eusebi Casanelles i Rahola, Director del mNACTEC
Lectura de les comunicacions del BLOC I
Història i evolució de les construccions de xemeneies.
Síntesi històrica de les xemeneies industrials. Sr. Carles Pereira Castro
Situació de la xemeneia i la seva relació amb les industries tèxtils del segle XIX. Sr. Ramon Gumà
Les bastides de fusta, una estructura singular. Sr. Domingo Carreras – Sr. Anàstasi Pérez
La monumentalización de los restos fabriles en Barcelona. Sr Manuel Delgado Ruiz
Lectura de les comunicacions del BLOC 2
Catalogació de les xemeneies. Inventari
La fabrià de Louça “massarelos”. Porto. Sr. José Manuel López Cordeiro.
Les xemeneies de Sabadell en imatges. Sr. José Antonio Carmona – Sr Simón Saura
Les xemeneies de l’ ‘Hospitalet. Sr. Josep Bonastre i Bacardit.
Presentació publica i constitució dels Amics de les Xemeneies.
Itinerari i visita per diferents xemeneies industrials
Divendres 9 de maig de 1997
Lectura i comunicacions del BLOC 3.
Rehabilitació i conservació.
Taula rodona: Legislació i protecció de les xemeneies industrials. Sr. Pere Montaña (Ajuntament de Terrassa), Sr. Jordi Rogent (Ajuntament de Barcelona) i Sr. James Douet (Historiador del patrimoni anglès).
Visita i clausura de l’exposició “Xemeneies de Terrassa”
Lectura i comunicació del BLOC 4
Les xemeneies com a mostres d’art i d’imatge.
Clausura.
Nota:
Referent a la Xemeneia Almirall es poden consultar els articles publicat a la Revista Terme núm. i núm.
L’any 2007 vaig anar diverses vegades a casa del senyor Florenci Mont,[i] a lliurar-li cures d’ infermeria. En Florenci era una persona molt dialogant a qui agradava d’explicar coses relacionades amb el conreu de l’arròs; de fet, n’era un gran coneixedor perquè sempre s’havia dedicat a aquesta feina i perquè també durant bastant de temps va ser el president del Sindicat de l’arròs de Pals.
En una ocasió, veient que tenia interès per tot el que m’anava explicant va dir-me: — Té, aquí tens, perquè les guardis, les Ordenances i Reglaments de la Comunitat de Regants de la Sèquia del Molí de Pals i també dos estudis que tracten de les malures de l’arròs.
Li vaig agrair el gest i la seva confiança per haver pensat que realment guardaria aquests documents . Ara, després d’haver passat uns anys, he pensat que enlloc de continuar preservant-los dins d’una carpeta i a casa, el més adient seria cedir-los a l’ Arxiu Municipal de Pals perquè d’aquesta manera puguin ser consultats per altres persones estudioses del tema de l’arròs. Tot seguit presento un resum del contingut dels documents.
Referent a la Comunitat de Regants
Les normatives de la Comunitat de Regants van ser aprovades per la Reial Ordre del dia cinc de juny de l’any 1905. A Pals, l’esmentat reglament va ser aprovat per la Junta General de la Comunitat el dia 9 de febrer de l’any 1908 i consta signat pel secretari de la Junta, que era el senyor Linares.
Ordenances. Estan desenvolupades mitjançant la redacció de 28 articles més les disposicions transitòries; en total ocupen 43 pàgines de 24 x17 centímetres.
Reglament per al Jurat de riscos. Normativa desenvolupada mitjançant 18 articles que ocupa nou pàgines de 24 x 17 centímetres.
Al final de les normatives hi consten els següents càrrecs :
President de la Comunitat: Antonio Pla y Vilar
Secretari de la Comunitat: Mariano de Linares y Delhom
Sindicat de riscos
President: Enrique Fort y Molinas
Vice- President: José Pi Pascual
Vocal Nat: Juan de Gomis y Guel1
Vocals: Francisco Fusté Esteva , José Garrigolas, José Tauler Sagrera, José Bofill Pericay, Jaime Rosich Bassa y José CIavaguera BarceIó.
Suplents: José Parals Serra i José Boada Vila
Jurat de riscos
President: Jaime Rosich Bassa
Jurats: Arsenio Girbau i Valls, Cosme Corredor Costa
Suplents: Lorenzo Vidal Cañá i José Curanta
Tresorer, Comptador i Recaptador: Girbau y Companyia
Oficials de Secretaria: Diego Aldea i Tormo, Miguel Balaguer
Guardes Ordenances: Mariano Quintana, José Servia i Juan Jofre
Tracten sobre estudis de fitopatologia com el cicle del barrinador de l’arròs, el lepidòpter Chilo símplex i del Chilo suppressalis. També descriuen mètodes i productes fitosanitaris emprats per combatre les plagues.
Els quaderns estan il·lustrats amb diverses imatges que faciliten la comprensió del que expliquen. Tenen una extensió d’entre 20 i 30 pàgines.
[i] Per saber quelcom més d’en Florenci Mont, es pot consultar el llibre de Rosa M. Masana, Històries de Pals, any 2012 — llibres dipositats a la biblioteca de Pals i a l’Arxiu Municipal. El tema tracta de la simbiosis que es va crear entre en Florenci i en Panda, el seu gos, que també tenia la seva funció dins el món arrosser.
[ii] Federico Gómez Clemente “Estudio biológico del lepidóptero Chilo simplex Butl. En los arrozales valencianos”. Trabajos (Serie Fitopatológica) núm. 193 Ministerio de Agricultura. Madrid 1948. També F.G.C. y José Mª del Rivero. “Contribución al conocimiento de la biología y medios de lucha contra el barrenador del arroz Chilo suppressalis Wlk.” núm. 250 de la mateixa col·lecció. Madrid 1951-52.