El passat dia 19 de novembre del 2014 a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) de Mollet del Vallès va tenir lloc la primera convocatòria de lliurament de distincions per la tasca docent en matèria de seguretat pública desenvolupada per policies, bombers i entitats civils. La jornada va estar presidida per Ramon Espadaler, conseller de Governació, Núria Aymerich, directora de l’ISPC, Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona i altres personalitats. En els parlaments de les autoritats es va ressaltar els valors, la qualitat i també el seu esforç per aconseguir una societat lliure, justa i amb ànima. Van ser mereixedors de les distincions catorze professionals i quatre entitats.[1] A la pàgina web que ens informa de l’esmentat acte hi podem trobar un resum de les activitats portades a terme per tots els guardonats i incloem en aquesta pàgina la del bomber Marià Masana, a qui també hem volgut fer-li unes preguntes.

Bomber del Cos de Bombers de la Generalitat, malgrat no ser a la primera línia operativa del servei, Marià Masana Torras continua implicat en altres realitats del món de la seguretat, ajudant en el camp de la formació a partir de diverses iniciatives mes enllà del mateix Cos de Bombers, en especial en el desenvolupament dels bombers d’empresa a Catalunya. Des de fa anys és un referent imprescindible de l’equip de responsables de formació que col·laboren amb l’Institut en l’organització d’activitats formatives en el territori. Es valora la seva disponibilitat, implicació i la seva voluntat de servei en la formació dels bombers, tant funcionaris com voluntaris, de la Regió d’Emergències Metropolitana Nord. [2]

Bona tarda, Marià, felicitats per la distinció rebuda. Parlem una mica de la teva persona. Et consideres un bomber vocacional?

Gràcies. Sí, podem dir-ho d’aquesta manera. El meu pare era bomber i jo de petit sempre havia volgut ser-ho.

Abans feies de bomber arran de foc i ara també fas tasques de coordinació i docència, veritat?

Actualment desenvolupo la meva tasca a l’àrea de formació de la Regió d’Emergències Metropolitana Nord, a Cerdanyola de Vallès, com a coordinador de formació, bé sigui per a bombers funcionaris, voluntaris, ajudants d’ofici forestal, guaites, etc.

A Viladecavalls vau organitzar un servei de bombers voluntaris. Ho pots explicar?

Sí, l’any 1991 juntament amb el meu pare, que s’acabava de jubilar, vàrem considerar necessari crear un parc de bombers voluntaris a Viladecavalls, vila on vivim, especialment per preservar l’entorn natural, ric en boscos, i també per atendre les possibles emergències al municipi i rodalies. L’any 1992 aquest Cos de Bombers Voluntaris de l’Ajuntament de Viladecavalls va passar a formar part de la xarxa de parcs de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya. De resultes de la integració dels bombers voluntaris a la Generalitat, els companys que per motius diversos no van incorporar-se a aquest col·lectiu, vàrem crear l’ADF (Agrupació de Defensa Forestal), que són un  grup de voluntaris que desenvolupen tasques de vigilància i prevenció forestal.

Des que ets bomber ha canviat gaire, la professió?

Com totes les professions, la dels bombers es modernitza a passos de gegant, disposem de més mitjans materials, ha augmentat el grau de  professionalització, en especial pel que fa a la vessant de la prevenció i també per pròpia intervenció personal. No cal dir la importància de la formació continuada en incendis i sistemes de prevenció. Un factor  important són les accions  formatives que periòdicament es van realitzant. Un altre apartat també molt necessari és la prevenció de riscos en la indústria. Aquí hi tenen un gran paper els bombers d’empresa o privats, que són persones degudament organitzades, equipades i formades per donar resposta a les emergències produïdes al lloc de treball. Aquest col·lectiu no és nou en les emergències, ja que ja existien a principi de segle, quan els bombers eren gestionats per les mateixes empreses asseguradores.

Totes les empreses tenen personal preparat o només les d’alt risc?

Són moltes les empreses que per complir el seu pla d’autoprotecció disposen de personal preparat per facilitar una primera intervenció. Si més no, però, les empreses considerades potencialment de risc estan obligades a disposar de personal format i qualificat per actuar amb rapidesa davant les seves pròpies emergències.

Què has rebut com a premi?

Ens han lliurat una medalla acompanyada del corresponent diploma acreditatiu de la distinció atorgada. Quan em van comunicar que havia d’anar a rebre aquest premi estava de vacances i, desitjant que aquesta grata distinció no caigués en un buit personal, vaig considerar que la persona més adient per anar-la a recollir fos el meu fill Oriol.

Perquè, a més, l’Oriol també és bomber.

Sí, l’Oriol també és bomber (la tercera generació de la família). Ell és bomber voluntari de la Generalitat de Catalunya al parc de bombers de Rubí i al mateix temps treballa de bomber d’empresa, concretament al moll d’inflamables del Port de Barcelona. La tasca professional del bomber d’empresa és la mateixa que la dels de la Generalitat. La diferència és que aquest realitza el seu treball en un centre o indústria en concret. Les tasques  són les mateixes, de prevenció, vigilància i intervenció davant els diversos tipus d’emergències que es puguin generar.

Si ara tinguessis 18 anys escolliries de nou la professió de bomber?

Per descomptat que tornaria a escollir aquest ofici. És una feina que m’omple, tant per la seva diversitat d’intervencions com per l’estima i l’entrega que podem demostrar a les persones en situacions crítiques. Aquesta feina l’has d’estimar per fer-la. Com deia un gran bomber jubilat de Terrassa, no és el mateix ser un bomber que treballar de bomber.  Treballar només significa fer una feina sense cap més connotació, en canvi  ser un bomber, com deia aquest col·lega, implica aportar quelcom d’un mateix, donant allò que es porta a dins. Si m’hagués de definir diria que, simplement, em considero un bomber.

Bé, bomber Masana, moltes gràcies per la teva informació i  continua preservant aquest plus intern. Felicitats també per extensió a tot el col·lectiu.

Gràcies a tu per l’interès.

Referent al fill d´en Marià, Oriol Masana Torrente, el mes de gener de 2015 a la revista  digitalitzada, Bombers. cat #1, Revista del bombers de la Generalitat de Catalunya, pag. núm.8 , hi ha publicada una entrevista relacionada també amb la seva tasca d´ instructor d´ incendis NFPA 104, certificació Pro Board.