A vegades he tingut la sensació que, quan una persona coneguda fa el traspàs abans d’hora —i, a més, es tracta d’algú singular, honest, empàtic, que coneixia el món i era expert en la seva professió, un líder carismàtic, guapo o no—, de cop s’esvaeix i deixa al darrere un buit més o menys intens,…
Algunes vegades —poques—, mentre feia d’infermera, algú m’havia preguntat sobre la mort. D’entre totes les converses, recordo especialment la que vaig tenir amb la Maria, una senyora de 98 anys amb qui havíem fet amistat i compartíem llargues interessants converses es. Quan va quedar enllitada, anava sovint a casa seva. Un dia, em va dir:…
Amb motiu de fer una entrevista a un cineasta amateur més que octogenari, vàrem acordar una cita un divendres al migdia en una cafeteria de la plaça de Catalunya. Casualment, el dia abans amb una colla d’amistats de Palafrugell teníem un dinar d’aquells que fem de tant en tant. A una de nosaltres, a la…
Ahir, 15 de novembre del 2025, cap al tard, es presentava el llibre Història de les Gavarres, de Pep Matas, al monestir de Sant Miquel de Cruïlles, al Baix Empordà. Recomanaven arribar-hi a peu des de Cruïlles, excepte a les persones amb dificultats per caminar. Allà em vaig trobar amb en Santi, una amistat de…
Hi ha una paraula poc utilitzada: sabotatge. Ha estat una sort que m’hagi vingut al cap just quan la necessitava. Em trobava submergida en la confusió, incapaç d’entendre res d’un projecte que tenia entre mans: la major part de la informació m’arribava tergiversada, no encaixava amb les altres fonts registrades, i les decisions que…