Aquest article, ara resumit, el vàrem publicar a la Revista Baix Empordà, núm. 89, del juny de l’any 2025, moment en què ens mancava informació sobre els orígens de la llibreria Casa Hugas de la Bisbal.
En aquell mateix número de la revista, l’escriptora Pilar Francès explicava que el matrimoni Hugas–Duran havia comprat el traspàs de l’antiga llibreria de Joan Bahí i, alhora, relatava fets del matrimoni i de l’època que els va tocar viure.
Per aquest motiu, ara hem considerat afegir, quan parlem de la llibreria Hugas, part de la informació donada per P. Francès.
Revisió de documents a l’AHCBE
La consulta dels llibres de la Matrícula Industrial i de Comerç de la Bisbal, dipositats a l’Arxiu Històric Comarcal del Baix Empordà (AHCBE), dels anys 1931 al 1960, ens ha permès saber quins llibreters i impremtes hi havia en aquest període.
Durant els anys 1931 i 1932 consta que Joan Bahí pagava impostos per disposar de la llibreria del carrer Arcos —Les Voltes—.
Al llibre L’Abans de la Bisbal (2005) també parla d’aquesta llibreria de Joan Bahí, junt amb la imatges que hem posat més amunt i on es poden veure, a fora, diaris i revistes exposats.
Bahí va traspassar la llibreria al matrimoni Gaietà Hugas Callol i Lluïsa Duran Cama, mestra d’ofici. Hem vist que l’any 1933 la llibreria constava a nom de Gaietà Hugas, al carrer de la República, 20 —nom que abans corresponia a Les Voltes—.
Hi despatxaven llibres ratllats de comptabilitat, però aquesta llibreria, oberta durant la República, ha estat sobretot coneguda per ser un refugi de cultura: hi convivien llibres imposats pel franquisme amb d’altres que obrien nous horitzons i, alhora, podia ser un lloc de tertúlies.
Jordi Frigola va descriure Lluïsa Duran com una dona d’una cultura extraordinària, capaç de comentar autors com Shakespeare amb criteri i sensibilitat, i de deixar una empremta profunda a qui l’escoltava.
El seu pare havia estat un destacat republicà, i es lamentava que la biblioteca que havien reunit, malauradament, es perdés.
Conversa amb Anna
També vàrem parlar amb l’Anna Pérez Conchs, que, juntament amb la seva germana Núria, van regentar la llibreria Les Voltes fins a l’any 2019.
L’Anna Pérez Conchs explica que, quan en Gaietà Hugas es va jubilar, ella i la seva germana Núria van comprar-ne el traspàs; però van situar la botiga en un altre local de les mateixes Voltes, on abans hi havia l’armeria Crumols.
Van obrir la llibreria el dia 1 d’agost de l’any 1987 i la van fer funcionar de manera que la Núria s’ocupava de la venda dins la botiga i ella s’encarregava de repartir els diaris als subscriptors amb l’ajut d’una motocicleta, que diu que en va tenir fins a tres.
Van haver de deixar el primer local de Les Voltes a causa de les obres per equipar la zona d’habitatges. Va ser llavors quan van llogar un altre local a Josep Mont, situat a prop de la mateixa cantonada, fent xamfrà amb el carrer Agustí Font, número 5. Hi van estar fins a l’any 2019, quan es van jubilar.
L’Anna comenta que en el seu temps també hi havia la llibreria Pont Vell, al carrer Cavallers, prop del pont del mateix nom, regentada per la Rosa, que va estar activa uns quinze anys.
També hi havia l’Espiral, situada al carrer Ampla, coneguda per can Gispert, perquè se n’ocupava la Maria de l’empremta Gispert. Més tard se’n va fer càrrec el seu gendre, Vicenç Pareta Vilavedra, i, quan es va jubilar, l’establiment es va traspassar en dues ocasions més. Actualment, al seu lloc hi ha una botiga de roba.
Rosa Ametller ens parla de can Sendo, una llibreria situada al carrer Alta Riera. Explica que, quan en Sendo va morir, es va posar al capdavant del negoci la Maria, la seva muller, que la va mantenir en funcionament fins a la seva jubilació.
Llibreries actuals a la Bisbal
Ubicades en diferents punts de la vila, hi trobem les llibreries: la Siglantana, al carrer de l’Aigüeta, 128; la Puput, al passeig Marimon Àsper, 3, i l’Esborrany, a la plaça de la Llibertat, 3.
Establiments de caràcter similar són la copisteria i venda de material escolar Bisbalcopy, al carrer Solidaritat, 40, i Multipaper, també copisteria, al carrer Ampla, 9.
Indrets de cultura i de diàleg, del que ens mou o busquem, poden ser les llibreries, on trobem elements per poder ser nosaltres qui diem.
