Quan estudiàvem segon curs d’infermeria a l’escola de la Vall d’Hebron de Barcelona, una dia la directora de l’escola M. Luisa Fernández,
va entrar a classe i de primer vàrem pensar que quelcom de greu havia succeït, però no, ens va dir: Voy a llamar a las cinco alumnas que mejor van uniformadas para que vayan a apostolar para la Cruz Roja en la plaza de Catalunya’.
De les cinquanta alumnes que formàvem el curs totes teníem molta cura de la nostra uniformitat tant del uniforme de pràctiques com el de classe, era perquè ens agradava i l’altre era degut també que cada dia a les 7,30 h. del matí quan anàvem a esmorza, la directora de l’escola també perfectament uniformada, es situava al costat d’on agafàvem les safates de l’esmorzar i una per una ens observava que duguessis els cabells ben recollits, l’uniforme i del davantal impecable, els maneguets, el coll emmidonat, la còfia, les mitges i les sabates correctament posats i sense cap defecte.
Si localitzava alguna imperfecció a una llibreta hi anotava quelcom, motiu pel qual vàrem batejar aquell bloc dient-li ‘La llibreta negra’. Era a final de mes quan al rebre les qualificacions i al apartat uniformitat ens assabentàvem de quina havia estat el nostra descuit amb la uniformitat.
El dia que ens va ser indicat a les nou del matí érem a la plaça Catalunya amb la guardiola de recaptació, possiblement era dia 8 de maig dia Internacional de la Creu Roja.
Dir que vàrem obtenir bona col·laboració dels barcelonins i alguns ens donaven també conversa, ens preguntaven de quina escola érem, quin curs fèiem i nosaltres també facilitaven el diàleg amb ells, doncs estàvem acostumades a tractar amb persones i ens agradava conversar.
Si bé el film ‘Las chicas de la Cruz Roja’ era de l’any 1958, l’ any 1973 el record encara estava present possiblement per projeccions fetes posteriorment, això feia sentir-nos, encara que molt distintament, una xic cinematogràfiques, en especial perquè érem joves i no ens mancaven ganes de riure i mostrar felicitat.
Vàrem finalitzar la tasca just per anar dinar a l’escola i assistir a les classes teòriques de la tarda iniciades a les 16 h. El dia de l’apostolat va fer molt sol i vàrem passar força calor a la plaça de Catalunya, però ens sentíem satisfetes per col·laborar en aquella tasca benefica.
No recordo quines de les cinc vàrem anar a postular però de segur que hi havia d’assistir la Isabel Bescos donat que les companyes de primer curs li van posar una banda assenyalant esser la infermera millor uniformada de la primera promoció d’infermeres del Hospital de Bellvitge.
