Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Dues fotografies cedides per Paco Tejero de la Bisbal

Els anteriors hostalers del restaurant Divínum de La Bisbal d’Empordà que està situat a la Avinguda de les Voltes, un dels dies del que hi anava a dinar i, sabent que m’agradava escriure alguna crònica a la revista digital Totbisbal, en Paco em va oferir que fes còpies de dues fotografies que considerava podien ser històriques.

 El temps va anar passant i de dins d’un arxiu de l’ordenador ara han sortit aquelles imatges gaire oblidades i acompanyades d’ una nota.

 Una d’elles correspon a un grup de treballadors de l’empresa de ceràmica la Catalana de La Bisbal, industria que posteriorment va rebre el nom de Ceràmiques Bosch que havia estat feta el mes de juliol de l’any 1952.  En ella hi podem veure a un grup de 41 treballadors, 24 homes i 17 dones més un nen i una nena que possiblement eren fills d’algun dels treballadors.

Ceràmiques Bosch amb la xemeneia (Imatge Rosa M,Masana)
Ceràmiques Bosch amb la xemeneia (Imatge Rosa M,Masana)

 Paco ens comenta que la seva família va ser unes de les primers de venir a viure a La Bisbal i a la fotografia hi ha la seva mare Francisca Mora Ramírez natural de Cuevas Bajas -Málaga-, és la primera de la segona fila a ma dreta, també s’hi troben els seus oncles Francisco Mora i Maria Castro junt amb la seva filla Carmen, que estan a la tercera fila del costat esquerra .

Treballadors de la empresa de ceràmica La Catalana 1952 (Imatge Paco Tejero)
Treballadors de la empresa de ceràmica La Catalana 1952 (Imatge Paco Tejero)
Pedro Tejero, expedint una multa, La Bisbal 1956 (Imatge Paco Tejero)
Pedro Tejero, expedint una multa, La Bisbal 1956 (Imatge Paco Tejero)

A la segona fotografia hi podem veure al pare d’en Paco, Pedro Tejero Pacheco natural de Iznajar -Córdoba- en un moment que el fotògraf l’havia captat formulant una multa al conductor d’un camió que sembla porta la matrícula B-38369. En Pere abans de fer de policia municipal, havia estat sereno també d’aquí la vila.

La fotografia porta la data del dia 16 d’agost de l’any 1956 i segons ens explica en Paco, encara que no es vegi a la imatge, el seu pare anava amb una moto marca Vespino.

Dues imatges que ens han permès dir quelcom de La Bisbal de més de seixanta anys enrere.

Notes

La Bisbal d’Empordà  i Cuevas Bajas  són dues viles agermanades i el mes de març de l’any 2019 la Bisbal va dedicar el nom de Cuevas bajas a una placa de la vila.

Les 24 xemeneies industrials de Terrassa sumen 751,16 metres d’edificació.

Generalment coneixem la historia de les ciutats per el que s’ha deixat escrit i amb menys freqüència pels edificis que han restat dempeus, en aquest sentit Terrassa és bastant afortunada perquè disposa d’un gran ventall d’ elements arquitectònics i arqueològics protegits inscrits al Patrimoni Històric i Artístic de la ciutat.[1]

En referència al tema de les xemeneies industrials, dir que a l’esmentat Patrimoni hi destaquen les següents xemeneies: Vapor Aymerich, Amat Jover, Saphil o Anònima, Vapor Busquets, Vapor Amat. Bòbila Almirall, Terrassa Industrial, Gorina i Grau i Auxiliar, que junt amb les altres setze que en conjunt amiden 751,16 metres pugui ser Terrassa, una ciutat de 72, 2 Km2 qui disposi d’un major tram de construcció vertical feta amb maons de terrassa cuita vermella.

Aquesta singular particularitat la podria fer capdavantera en quan a la disposició de construccions industrials visibles de lluny de diversos punts de la ciutat, a vol d’avió o actualment també amb drone, aquests elements són com penyores dels vapors fabrils del tèxtil on els nostres avis o pares a toc de sirena hi entraven.

Adjuntem una imatge treta de una lamina emmarcada que hi havia a un despatx de la Escola Industrial de Terrassa cap a l’any 1990. Era de poca qualitat però Francesc Massana l’ha sabut arranjar permetent-nos veure la ubicació i el nombre de vapors que hi havia a Terrassa l’any 1929, es considera que n’havien existit fins a 200 en diferents espais de temps.

Situació del vapors a Terrassa a l'any 1929. Imatge Escola Industrial, arranjament Francesc Massana
Situació del vapors a Terrassa a l'any 1929. Imatge Escola Industrial, arranjament Francesc Massana

 Volia fer una pinzellada història envers el perquè del desenvolupament industrial terrassenc i especialment tèxtil, però aquest és un tema molt extens que s’allunyaria d’aquest resum, si que podem dir quelcom de la pregunta que ens havíem fet, de com es va proveir la gran quantitat ma d’obra per fer funcionar els nombrosos vapors de la ciutat a partir ja de mitjans del segle XVIII. Algunes dades ens les aporta Pedro Voltes en un text relacionat amb la Guerra de Successió, no vaig enregistrar el títol del llibre, si el localitzo l’esmentaré (1990, p. 228).

“Esta inflación catalana del tiempo de guerra continuo después de 1714, corregida y aumentada, como siempre ocurre con las inflaciones, y ayudó decisivamente al conocido proceso de que los ricos fuesen más ricos y los pobres fuesen más pobres; verbigracia, que cristalizasen muy polarizadas y contrapuestas una burguesía y un patriarcado adinerados y un proletariado cada vez más alienado, que no tardaría muchos lustros en integrar las legiones de obreros de las fábricas.

Vaig localitzar la cita quan estava fent un article basat en una Pragmàtica de l’any 1723 que tractava sobre la manera de vestir, tipus de teixits i ornaments que estaven permesos usar.[2]

Donar rellevància a les xemeneies de Terrassa

Amb data 21 de juny de l’any 2011 vaig lliurar un esquema amb les vint-i-quatre xemeneies industrials de la ciutat al batlle senyor Pere Navarro per demanar-li si els serveis tècnics d’arquitectura podien confirmar si l’esmena que els hi lliurava de les xemeneies posades en escala segons la alçada i en podien fer un certificat.

Esquema de les xemeneies de la ciutat, certificades per l' Ajuntament
Esquema de les xemeneies de la ciutat, certificades per l' Ajuntament

L’objectiu era saber si podien inscriure al Llibre de Records Guinness la ciutat de Terrassa com a vila que tenia preservades el major nombre de metres de xemeneia industrial construïdes amb l’ajut del taulaplom empat maons aplantillats de terra cuita vermella, la majoria d’ells fets amb el sistema de plantilles de fusta i manuals.

El certificat que em va fer arribar l’Ajuntament a mans, no recordo perquè no els vaig utilitzar per adreçar-lo a Guinness, possiblement un dels inconvenients era que vivia a La Bisbal d’Empordà i era difícil venir a Terrassa a partir que va mancar la meva amiga M. del Carme Cabo Téllez, altre motiu era que havia d’anar a Sabadell a comptabilitzar els metres de xemeneia industrial que disposen. Possiblement la nostra veïna ciutat sabadellenca sigui la única que ens podria superar en nombre de metres d’estructura vertical industrial.

Ara que em remogut el tema qui sap si li podem donar una nova empenta alguns de nosaltres. Una altra solució seria que inscriguessin a Guinness les xemeneies del Vallès Occidental.

Notes


[1] Patrimoni històric i artistic de Terrassa. Ajuntament de Terrassa.  Arxiu Municipal.

https://arxiumunicipal.terrassa.cat/afons.php?id_menu=70

(2) Rosa M. Masana. Normes sobre vestuari en una pragmàtica del 1723  http://www.rosammasana.com/?p=6624

 

A Pals, remeis de foc i dolces

Gavarres núm 10, 2006
Gavarres núm 10, 2006

A dossier de la revista Gavarres  número 10  de la tardor-hivern de l’any 2006  a dossier  era

Notonecta glauca (Viquipèdia)
Notonecta glauca (Viquipèdia)

desenvolupat el tema: Metges i menestrals  amb una extensió de 52 pàgines. He vaig col·laborar aportant una breu article titulat: A Pals , remeis de foc i dolces. Tècnicament les dolces reben el nom de Notonecta gluca.

 

Les canyes primes anomenades Cenis, servien per cauteritzar ferides (Masana)
Les canyes primes anomenades Cenis, servien per cauteritzar ferides (Masana)

 

Remeis pag. 1
Remeis pag. 1
continuació Remeis
continuació Remeis