Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

El fotògraf Domenico Salvo Saglietto ‘Lux’ (1892-1968)

 

Domenico Salvo Saglietto
Domenico Salvo Saglietto

A la revista del Baix Empordà número 32 del març del 2011, pàg. 111, hi vàrem publicar un article que parlava del retratista Salvo, però sovint era nomenat Lux i tot perquè havia treballat a un estudi fotogràfic de Girona de nom Fotolux.
Va néixer a Gènova -Itàlia- l’any 1892 i va morir a la Bisbal on hi està enterrat l’any 1968.
Durant els més de quaranta anys que va exercir d’ fotògraf, especialment a la Bisbal i  van ser nombroses les imatges  captades  la seva càmera .
Lux era un personatge  força peculiar,  motiu pel que aconsellem veure quelcom més d’ell  a l’esmentada revista format digitalitzat.

El naufragi del vapor ‘Alger’ 1899

Característiques físiques del vaixell 'Alger'
Característiques físiques del vaixell 'Alger'

A la Revista del Baix Empordà número 48 de l’any 2015 pàg.116 vàrem publicar un article que parlava del naufragi que va patí el vaixell francès a les illes Formigues entre Palamós i Calella de Palafrugell.

En aquesta zona a causa de la poca visibilitat i degut que llavors  l’escull i no disposava de cap sistema lluminic, d’un petit far, que  poguès indicar la zona com a perillosa, alguns vaixells s’hi havien estavellat.
El dia que va naufragar, el vaixell  ‘Alger’ havia sortit de València en direcció a Marsella, era el 8 d’abril de l’any  1899 a les 4.30 hores de la matinada i en ell hi anaven passatges i també transportava una càrrega de vi, taronges i tàrtar.
Hem pogut saber quelcom de les característiques d’aquest vaixell mitjançant la consulta del llibre-registre londinenc ‘Lloyd‘s Register of Shipping‘ que es guarda a la biblioteca del Museu Marítim de Barcelona i en presentem  una imatge on  consta la seva morfologia.  Per saber coses d’aquest vapor consultar l’article abans esmentat. 

Gràfic d'un vaixell de l'època
Gràfic d'un vaixell de l'època

Pals, terra d’esportistes (1971 – 2010 )

Introducció

Pals es un poble del Baix Empordà que te una superfície de 25,75 kms2 i uns 2.800 habitants i si bé es tracta d’una vila poc gran, s’ha observat que, proporcionalment en relació a d’altres viles, disposa d’ un nombre important d’ esportistes que s’han destacat en diverses disciplines. Per evitar que la crònica sigui molt extensa, en aquesta edició parlarem dels esports de Bitlles, Karts, Trial, Ral·lis automobilístics, Futbol, Pitch & Putt, , Bikitrial bicicleta tot terreny, BBT, Bicicleta de carretera i pista , ” Funnky i Hip-Hop i ens restarà dir quelcom de la modalitat de pesca esportiva i d’altres.

Hem estructurat la descripció en dues parts, els esportistes de competició individual i els d’ equip i seguint un ordre cronològic que anirà de més a menys edat dels protagonistes. Finalment inclourem la resposta que alguns esportistes ens han donat a la pregunta : Quina ha estat la major satisfacció que t’ha donat aquest esport ? que ho indicarem amb Rp

Esportistes individuals

Bitlles – Bowling-

Claus Müller (cedida per ell)
Claus Müller (cedida per ell)

Claus Müeller Va néixer a Berlin –Alemanya- l’any 1937 i des de l’ any 1980 passava temporades a la casa que te als Masos ,però des de fa 13 anys hi viu tot l’any. La fàbrica americana on treballava en Claus a Alemanya va decidir construir un “bowling” per els treballadors . li va agradar tant que al cap de poc temps n’era un gran expert, fet que li va permetre guanyar diversos campionats. Va ser set vegades campió a Berlin i va ocupar els primers llocs a nivell estatal fins que l’any 1971 va ser seleccionat per competir en el campionat l internacional a Copenhagen –Dinamarca- en que va aconseguir ser Bowling-Weltmeister , o sigui campió del mon de bitlles, amb un rècord de 204-205 punts. Fins ara, cap més alemany ha aconseguit ser el campió del mon en aquesta especialitat.

A Berlin també va entrenar a un equip femení que va assolir molts bon resultats a les competicions. La seva senyora Ingrid guarda moltes fotografies i molts retalls de diaris i revistes com la Bowling News 1971, Bowling Magacin , juny 1974 que parlen d’ell. Actualment no juga, diu que li surt car, perquè amb una tirada tomba totes les bitlles i es paga per joc. Qui en sap poc pot anar tirant fins que volca totes les bitlles.

Rp: La major satisfacció ha estat haver aconseguir ser campió mundial en Bitlles, esport que m’ha permès poder visitar 45 països d’ Europa, Amèrica del Nord i Àsia. També perquè he agut de practicar molt la concentració, que és del 60 o 70%, la resta requereix força.

Curses Automobilístiques i Ral·lis pel desert

L’ especialitat en ral·lis la va fundar el pilot Thierry Sabine l’any 1979 i des de llavors cada mes de gener s’organitzava la cursa africana Paris- Dakar amb un recorregut d’ entre 13 a 14 mil quilometres en 15 dies; darrerament la sortida dels ral·lis es fa des d’altres capitals europees i sovint arriben fins a Ciutat del Cap. També es realitzen competicions en altres deserts mundials i referent a la categoria de vehicles, hi poden participat els T2 anomenats de sèrie o bé el T1 modificats. A Pals els esportistes d’aquesta disciplina pertanyen tots a una mateixa família i son el germans Salvador i Josep M. Servià , l’esposa d’aquest últim la Fina Roman, també hi ha participat en alguna ocasió com a copilot, l’Oriol Servià Imbers,fill d’en Salvador, és actualment corredor de la Formula 1 americana.

Salvador Servià Costa                                                                                               

Salvador Servià (cedida ell)
Salvador Servià (cedida ell)

Va néixer a Pals el 29 el 1944 i va disputar les seves primeres curses el 1969. Aquell any es va estrenar en les proves de muntanya, disputant la Pujada als Àngels al volant d’un Seat 124, i també en els ral·lis, compartint un Seat 600 amb Agustí Boix en el del Ripollès, 41 anys després, en el palmarès del pilot de Pals hi figuren dos títols de Campió d’Espanya de Ral·lis (1985 i 1986, Lancia 037), dos subcampionats (1984, Opel Manta, i 1987, Volkswagen Golf), la tercera posició al Campionat d’Europa (1985, Lancia 037), onze participacions al Ral·li de Montecarlo entre els anys 1972 i 1986 (l’edició del 1973 la va disputar en viatge de noces amb un Seat 127 i amb Montse Imbers, la seva muller, de copilot) . A Montecarlo, va ser setè absolut el 1977 (Seat 1430-1800) i el 1986 (Lancia 037) i va guanyar els Grup 2 (1982, Ford Fiesta) i Grup 4 (1983, Opel Ascona).

L’any 1988, Salvador Servià va començar a competir en Ral·lis Tot Terreny, especialitat en la que va ser Campió d’Espanya de Raids (1992, Lada Samara) i vencedor del Trofeu FIA de la categoria Marathon en la Copa del Món de Ral·lis Tot Terreny, la temporada 1993. En la prova més emblemàtica, el Ral·li Dakar, hi ha participat 17 vegades i en cinc d’elles ha acabat entre els deu primers absoluts, destacant el cinquè lloc de l’any 1996, en què per segona vegada va competir com a pilot oficial de Citroën i el sisè en les edicions de 1993 (Lada Samara) i 1997 (Nissan Patrol). També va ser segon de categoria el 2003, amb un camió Man 4×4. També ha competit en dues edicions del Ral·li París-Moscú-Pequín.

Josep M. Servià (cedia ell)
Josep M. Servià (cedia ell)

Josep M. Servià Costa

Va néixer a Pals l’ any 1953. i de petit demostrava tenir una gran afecció pels cotxes afecció que li va venir del seu germa Salvador. Es va iniciar participant en el Ral·li Costa del Sol l’any 1974 i des de llavors ha competit en diferents especialitats del esport de l’automòbil amb marques com Seat, Selex, Juncosa, Citroen, Volkwagen, Audi, Range Rover, Toyota y Schlesser. Ha participat a 12 Dakars acomseguint dos quarts llocs i nou victories d’etapa, i ha fet diverses carreres pels deserts del Marroc , Emirats Àrabs, Tunis, Xile, Turquia i Rússia hi ha obtingut posicions destacades com la victoria en el Master Ral-li (Moscu-Estambul), Por las Pampas (Xile) i Baja Aragon, i dos campionats d’Espanya de Raids.

Josep Servià

Per més informació es pot visitar les seves pàgines Web www.jmsesrvia.com i www.serviadesert.com

Kàrting                                                                                                                                                                       

Esteva Vilella  l'any 1978 al palau de la Zarzuela rebut pel Rei Juan Carlos de Borbón. (cedida ell)
Esteva Vilella l'any 1978 al palau de la Zarzuela rebut pel Rei Juan Carlos de Borbón. (cedida ell)

Esteva Vilella Comas

Va néixer a Pals l’any 1955. De jove influenciat pels seus amics es va afeccionar als karts i als 18 anys va iniciar-se a la practica del karting al circuit d’Empuriabrava. Quan tenia 21 anys es va comprar el primer kart i va començar a participar en algunes competicions obtenint uns molt bons resultats, fet que el va motiva a presentar-se al Campionat de Catalunya a la categoria de Promoció i en va sortir-ne guanyador. Un any desprès, el 1978, es va presentar al Campionat d’Espanya en la categoria júnior que es celebrava el dia 12 d’octubre al circuit urbà de Saragossà amb un total de seixanta corredors obtenint la primera posició i el títol de Campió Nacional de Karting. Posteriorment va participat en diverses competicions d’arreu d’ Espanya obtenint molts bons resultats.

La seva passió per aquest esport l’ha portat a instal·lar un karting a Regencós , negoci que porta amb l’ajut dels seus dos fills.

 Rp: La satisfacció més gran ha estat haver guanyar aquests campionats sense gairebé medis econòmics ni ajuts i desprès perquè m’ha permetés aconseguir treballar en una feina que m’apassiona.

 Pitch & Putt

Joan Martinez Martos

Va néixer a Granada l’any 1957. Era molt petit quan va venir amb els seus pares a viure a Pals, la seva mare Seferina treballava al golf i sovint se l’emportava al club ; als 8 anys feia de caddie , tasca que el va motivar per jugar a golf i a Pitch & Putt.

Juan Martínez (cedida ell obtinguda d'una publicació)
Juan Martínez (cedida ell obtinguda d'una publicació)

El seu primer trofeu el va guanyar l’any 1972 i des de llavors no va deixar de reeixir en aquest esport fet que queda confirmat en alguns articles i entrevistes: Campionat de Catalunya de Pitch & Putt Revista Sota Par de 15-11-1999, Entrevistem els campions . Joan Martinez, revista Sota Por 16-12-1999 i Entrevista a Joan Martinez, revista Pitch & News , novembre – desembre 2006. Segons M. Whitelaw opina d’en Juanito que és un talent pur. – Pitch & News setembre – octubre 2006 i també hi ha cròniques d’ell al diari ” Mundo Deportivo” i Sport.

Cal destacar que l’any 2007, junt amb el seu germà Josep, van ser campions de Catalunya per parelles ( era la primera vegada que dos germans aconseguien aquesta marca). L’ any 1999 va ser guanyador del III Campionat de Catalunya de Pitch & Putt amb una participació de 200 jugadors, fent 160 cops en tres voltes . L’any 2000 i 2002 va jugar amb la selecció de partits a Dublín -Irlanda- i Groningen –Holanda -.

Rp Perquè he fet molts bons amics, haver estat el primer de la província de Girona campió de Catalunya i també perquè jugant “ me recajo ”, gaudeixo molt ,

Juan Martinez, fotos arxiu familiar

Automòbils

Oriol Servià Imbers

Va néixer a Pals el 1974 i va viure de primera ma l’afecció per els automòbils i les curses; fins i tot la seva mare havia fet de copilot del seu pare i el seu primer aprenentatge el va fer en el kàrting. Va començar a competir en monoplaces l’any 1993 en la Fórmula Campus, a França, i va prosseguir en les curses d’aquell país i en altres d’àmbit europeu i mundial fins que l’any 1998 va decidir disputar la Fórmula Indy Lights, als Estats Units, amb l’equip de Bob Dorricott. L’any següent va guanyar el campionat i se li van obrir les portes de la Champ Car, la fórmula 1 americana. Fins ara ha competit amb els equips PPI Motorsport (2000), Sigma Autosport (2001), Patrick Racing (2002 i 2003), Dale Coyne (2004), Newman-Haas (2005 i part del 2009), KV Racing (2006 i 2008), Forsythe (2007).                                                      

Oriol Servià ( cedida ell)
Oriol Servià ( cedida ell)

El seus majors èxits els va aconseguir l’any 2005, amb l’equip propietat del mític actor Paul Newman i Carl Haas, llegenda viva de l’automobilisme a nivell mundial. Oriol Servià va ser subcampió de la Champ Car, amb una victòria i sis podis més, i al final de temporada va ser distingit amb el Greg Moore Legacy, premi atorgat al pilot que hagués demostrat més talent en la pista i alhora el caràcter i la personalitat més afables.

Oriol Servià també ha disputat dues vegades les llegendàries 500 Milles d’Indianapolis, l’any 2008 amb KV Racing (va acabar 11è) i la temporada següent amb l’equip de l’excampió Bobby Rahal. En aquesta ocasió va abandonar per avaria quan era desè i optava a molt més. Es llicenciat en enginyeria mecànica i segueix residint als Estats Units. Podeu visitar la seva pàgina Web ; www.oriolservia.com

Ciclisme de carretera i pista

Antoni Miquel Parra ( cedida ell)
Antoni Miquel Parra ( cedida ell)

Antoni Miquel Parra

Va néixer a Palafrugell l’any 1982 i des de fa tres any viu a Pals. Es va afeccionar al ciclisme perquè el seu pare corria curses i ell de molt petit el seguia i l’agradava tant que va insistir moltíssim perquè el deixessin anar a fer competicions. Ha fet diverses curses amb bicicleta de carretera a EEUU, Sudamèrica, Austràlia, Xina i gairebé tot‘ Europa obtenint premis en Copes del Món, medalla de plata i quart lloc a Cali (Colòmbia).

Va ser seleccionat per anar als Jocs Olímpics del l’any 2008 a Pequín per córrer en bicicleta de pista i va obtindré la setena posició. El gener de 2011 ha guanyat la medalla de plata al campionat del món de persecució olímpica a Pequín.

Rp: Poder estar en uns Jocs Olímpics i competir amb gent que per a mi eren ídols.

Bikitrial i Trial

Jeroni Fajardo Vila 

Jeroni Fajardo ( cedida ell)
Jeroni Fajardo ( cedida ell)

Va néixer a Pals l’any 1985 i als set anys va començar a practicar Biketrial , fet que el va preparar perquè als 13 anys s’impliqués en l’esport de Trial amb moto, tutelat per en Jordi Tarrés. En la categoria infantil va ser cinc vegades campió del mon. Per la seva extensa trajectòria aconsellem consultar Viquipedia on podrem observar l’ampli palmarès d’en Jeroni. Currículum esportiu que des de l’any 2000 fins l’actualitat a aconseguit setze victòries entre Catalunya, Espanya, Europa i mundials.

Per la seva habilitat en mantenir-se ferm sobre la moto franquejant tot tipus d’obstacles, entre els anys 2008 i 2009 estava classificat entre els cinc millors del mon, Podeu visitar la seva pàgina Web; www.jeronifajardo.es

Bicicleta tot terreny – BTT- i Ciclisme de carretera

Judit  i Adrià González (cedida familia)
Judit i Adrià González (cedida familia)

 

Judit González Reina

Va néixer a Pals l’any el 6 de març de l’ any 1998. Sempre l’havia agradat molt anar amb bicicleta, però no va ser fins a l’edat de 10 anys que gràcies a una amiga es va apuntar al Club Ciclista Baix Ter de Torroella de Montgrí. En BTT, la Judit ha aconseguit classificacions importants;

  • L’’any 2009, tercera de Catalunya en la categoria d’aleví de primer any, a Sant Feliu de Guíxols.

  • El juliol del 2009 subcampiona dels països Catalans, a Vall Nord (Andorra). Més tard, al setembre del 2009 va voler iniciar-se en la modalitat de bicicleta de carretera i en la seva primera cursa d’aquesta modalitat corresponent al Campionat Provincial que es celebrava a Palafrugell el 26-9-2009, va quedar 1ra. Proclamant-se campiona de Girona.

  • El 2010, tercer lloc en el Campionat de Catalunya disputat a Lleida.

En la modalitat de bicicleta de carretera, el 30 de maig a Torroella de Montgrí va quedar en Primer lloc del Campionat Provincial, o sigui campiona de la província per segona vegada. Al Campionat de Catalunya de Tàrrega amb la categoria de Bicicleta de carretera va aconseguir la Primera posició fet que l’atorga el títol de Campiona de Catalunya d’aquesta categoria .

Rp La possibilitat de fer molts amics, encara que en les curses som rivals, desprès l’amistat és el que compte. També conèixer molts indrets de dins i de Gfora de Catalunya.

Bicicleta tot terreny – BBT -

Adrià Gonzàlez Reina

Va néixer a Pals el 14 de juliol de l’any 2001. Sempre havia jugat a futbol i ho feia força bé, però en veure la seva germana que s’havia afeccionat a la bicicleta, ell també ho va voler provar, tenia llavors 7 anys hi es va apuntar al Club Ciclista del Baix Ter de Torroella .

El 13 de juny del 2009, a Sant Feliu de Guíxols, l’ Adrià aconseguia el títol de subcampió de Catalunya en la categoria de benjamí; el 19 de juliol del mateix any va quedar campió dels Països catalans a Vall Nord ( Andorra ), i el 22 de novembre del 2009 es va proclamar campió de la copa Gironina. El 2010, també ha estat molt bo per l’Adrià, perquè en la categoria de principiant de primer any, el més de juny va quedar subcampió de Catalunya de BTT, prova que es va celebrar a Lleida. El 4 de juliol a Mont-ras es va proclamar campió de la província Girona en BTT

També es va iniciar en la modalitat de Bicicleta de carretera . El passat dia 18 de novembre va asolir el títol de Campió dels Paisos Catalans en la categoria de principiant en la cursa celebrada a Le Bouleau (France).

Rp– L’amistat entre esportistes i conèixer diverses poblacions.

                                                            

Bicicleta Tot Terreny -BBT-

Pol Anguila Sicars

Pol Anguila ((cedida família)
Pol Anguila ((cedida família)

En Pol és un derls esportiste més joves de Pals, va neixer en aquesta vila l’any 2004, la seva mare Margarita ens explica que quan tenia tres anys els Reis li van portar una bicicleta de dues rodes amb les rodetes reglamentaries laterals, però passat poc temps aquest suport d’estabilitat no el va necessitar.

Quan tenia quatre anys els pares el van inscriure al pavelló per practicar futbol, però ell els hi va demanar un entrenedor que l’ensenyès ciclisme, així ho van fer i el van portar e entrenar-se al Club Ciclista Montgrí i al cap d’un any el van federar per començar a competir. Actualment va a entrenament una vegada a la setmana i pertany a la Federació Catalana de ciclisme.

En la categoria de Pre-Benjamins aquest any 2010 en Pol a cultivat un seguit d’éxits, perquè a la cursa de Caixa Girona va obtenir dues Primeres posicions i quatre Segons llocs , a la Copa Gironina va assolir primeres i segones posicions en totes les proves, el mes de juny va quedar campió de girona en el Campionat Provincial de BTT i al Campionat del Consell Comarcal va guanyar les quatre curses que es van realitzar.

Acaba d’estrenar la seva quarta bicicleta, una Giant. Si fos per ell en tindria una per cada especialitat, carretera, trial, BMX, però a la seva edat, diu la mare, cal que es centri en la B.T.T.

Rp: La Margarita, mare d’en Pol diu no es cansa de practicar, es diverteix molt a les baixades i trialeres. Es passa hores baixant escales i passejant per Carmany. No li importa caure, s’aixeca i torna a començar. És molt competitiu i gaudeix de valent a les curses, quan n’acaba una et pregunta quina serà la propera.

Esports d’equip

Pals Club de Fútbol (Pals C.F.)

L'equip
L'equip

Quim Coll, Jordi Valmaña i Jaume Gou coincideixen en dir que el club de futbol de Pals va tirar enda­vant gràcies al treball personal i a l’entusiasme de molts palsencs que durant les seves hores de lleure van arranjar el camp de 60×100 metres, van construir els vestidors dels jugadors i disposar la resta d’estructures necessàries. El camp es va in­ augurar el dia 8 de setembre de l’any 1974 amb un partit entre Pals CF i CF Camallera amb el resultat d’1 a O gràcies a un encertat xut de pilota fet per en Joan Parals.

La trajectòria d’aquests 36 anys de funcionament és molt àmplia, però, en aquesta ocasió l’objectiu és citar només algunes de les victòries més sig­nificatives que ha assolit el club malgrat no disposar de les dates exactes. Per saber quelcom més d’aquest club, aconsellem llegir l’article d’en Josep Bofill Blanc publicat a número 13 d’aquesta revista on parla del club des de l’any 1974 fins el 1999; a partir d’aquesta data i fins a l’actualitat, caldria fer un estudi més deta­llat amb el nom dels secretaris i dels entrenadors. Entre altres, trobaríem dins del primer grup en Jo­ sep Cayuela, en Jaume Camps, i dins del segon en Joan Parals, en Jaume Gou, en Josep Bofill.

El palmarès esportiu :

Poc després de la posada en marxa del club, es va jugar un partit amb els veterans del FC Barce­lona; posteriorment, va pujar a Segona Regional, va guanyar el Trofeu Vinyets en un partit jugat a l’Escala i va ser campió del Trofeu Ramon Abadal jugat a l’Armentera, però el fet més destacat va ser aconseguir la categoria de Preferent si tenim en compta que Pals era un poble amb pocs habitants. Segurament, aquest seria un dels fets més desta­ -cables d’aquest equip.

Més que un club. Si bé aquesta frase es una còpia del lema del Ba­rça, cal dir que Pals CF va impulsar altres activitats a la vila com va ser la creació del club social de ca la Pruna i també gràcies a l’hemeroteca digital sabem que per la Festa Major del 1975 van orga­nitzar sessions de ball amenitzades per “Los Bim­bos” i ” Hawai” així com sardanes orquestrades per la principal de la Garrotxa (Revista de Palafrugell 1-8-1975), un mes després, la mateixa revista ens informa que es van organitzar concursos literaris per escolars amb el tema “Procedència Històrica de Pals ” on s’hi esmenten els noms de: Josep Maimi, Josep Prats, Lluis Valmaña, Josep Safont i Jordi Ruart totes elles persones ,també, molt impli­cades en el funcionament del equip.

Selecció catalana i espanyola de futbol femení

Anna Servià Sicars                    

La Anna va néixer a Pals l’any 1991i va començar a jugar a futbol al camp de futbol d’aquesta vila a l’ edat de 6 anys, on molt aviat va demostrar les seves excel·lents aptituds per aquest tipus d’esport.

Equip femení
Equip femení

L’any 2007, va ser una de les 18 escollides de la península per formar l’equip de la Selecció Espanyola de futbol femení i des de llavors ha jugat partits a diverses ciutats espanyoles i del estranger obtenint bons resultats en diverses ocasions, per exemple, a Canàries , Madrid, Itàlia, Lituània i Islàndia que en aquest país varem arribar a la Fase Final del Campionat Europeu, concretament a quarts de final.

Actualment s’entrena i forma part de l’equip anomenat Euromat U.E.E inicials que corresponen a Unió Esportiva de l’Estartit i en aquests moments no pertany a al Federació Catalana perquè d’acord amb les normatives futbolístiques estatals, les jugadores de la Súper Lliga no poden estar a una altre selecció.

Respecte la selecció espanyola, l’edat l’impedeix anar a la Sub-19, i la única opció que te ara és d’absoluta.

Rp. Una de les satisfaccions que m’ha donat la selecció espanyola ha estat haver tingut la oportunitat de conèixer a gent d’arreu d’Espanya i m’ha permès voltar món i conèixer ciutats que potser mai hauria visitat si no hagués estat per la selecció espanyola.

Funnky – Hip-Hop , -Equip femení-

Equip femení
Equip femení

Duran la dècada dels anys noranta, al pavelló esportiu de Pals es va iniciar la pràctica del Funnky i més tard també el Hip-Hop que va generar força acceptació al públic femení, mostrant les seves participants que tenien voluntat per a continuar practicant i assajant noves formes d’expressió corporal.

Hem parlat amb Chantal Hernandez Bujet, membra actiu del equip i ens comenta que va néixer a Pals l’ any 1995 i que als cinc anys, va començar a practicar Funnky i des de les hores no ha deixar de entrenar-se hi ha participar en diverses exhibicions i competicions.

El seu equip actual s’ anomena “Street dream” que vol dir Somnis de carrer, esta format per les palsenques; Laura Silvia, Alicia Fischer,Jorgina Heredia, Maria Hontangas, Olga Solis i Eva Jawo, aquestes dues darreres ara ho han deixat per motiu d’estudis. Han participat en diversos campionats de la província de Girona obtenint bones posicions i trofeus .

Funnky – Hip-Hop , – Equip mixt-

En Marc Deulofeu Carreras ha estat la persona que ens ha informat de les activitats d’aquest grup format l’any 1995 al Pavelló Poliesportiu de Pals i entrenats per la monitora Encarna Ruiz . Està format per: Marc Deulofeu, Albert Serrano, Olga Roig, Vanessa Font, Anaïs Polo, Eva Rubio ,Melanie Gelpí, Ingrid Martin, Laura Serrano, Diana Julià, que quan van començar tenien entre 14 i 16 anys. Els entrenaments els fan dos o tres dies a la setmana inclosos alguns dissabtes i diumenges. El grup va participar l’any 1996 el Campionat d’Espanya a Sevilla en la modalitat d’aeròbic obtenint el tercer lloc de la qualificació general .I a Catalunya han participat en campionats a Barcelona, Girona i Sitges , en aquesta població l’any 1997 van obtenir també una tercera posició en la modalitat de funky

Entre els anys 1997-1998 , en el nou format de competició a Barcelona compost de 90 participants per el campionat d’Espanya de funky hip hop, varen quedar en dissetena posició .

En Marc ens explica algunes vivències i sensacions del grup molt interessants i boniques, diu:

No se si és el tipus d’esport que practiques o l’ambient de l’equip. Però dins el grup de persones del Funky Hip Hop de Pals hi havia diferents sensacions. Ens trobàvem persones competitives, persones divertides i originals, persones que estimaven ballar, persones creatives …i tot això amb una bona direcció formàvem un equip simpàtic i agradable que es transmetia al jurat, al moment de valorar-nos. Coneixem d’alguna anècdota que tan jurat de aeròbic com el de Hip Hop , després de la valoració , sense donar-li importància el resultat ens deien que potser no havíem guanyat però sempre es divertien i simpatitzàvem amb ells i amb el públic .I per nosaltres també era important .

Era alguns cops dur d’anar a entrenar però sempre quant arribàvem al poliesportiu de Pals i començàvem a escalfar la mandra desapareixia i només teníem ganes de repetir un cop rere un altre;per perfeccionar cada cop més . Ens ho passàvem molt bé. I això a la llarga és lo que conte .

Rp- (En aquest cas personal) La satisfacció és haver conegut un gran grup de persones que sempre em venen a la memòria amb molta melancolia i crec que cadascú de nosaltres recordarem aquella etapa per sempre.

Agraïments:

Vull agrair la col·laboració de tots els esportistes que m’han lliurat informació i imatges per l’elaboració d’aquesta crònica i també als pares dels guanyadors més menuts que retenen a la memòria les conquestes dels seus fills. I També a la Anna Aynier .

Procedència de les fotografies: arxius privats dels esportistes.

Nota: Hi cap la possibilitat que per desconeixement o perquè no hi hem pogut contactar, deixem de parlar d’altres destacats esportistes palsencs, si es així, agrairíem que es posés en contacte amb l’àrea de cultura de l’ajuntament de Pals, al telèfon 972 63 73 03 o bé a mail cultura@pals.es i els hi reservaríem un espai a la propera revista.

Article de Rosa M. Masana, publicar a la revista Torre de les Hores de Pals, núm. 28, 2010

 

Un espectador

.

 

 

 

 

 

 

Isabel Bayo, infermera a Mútua de Terrassa als anys 60

Tinc una estanteria repleta de llibres i fotografies; és llarga i arriba fins al sostre. Potser és que estic afectada pel síndrome de Diògenes, per la mania que tinc de guardar una cosa i l’altra. Decidida a tornar a fer endreça, en un parell d’ocasions vaig fer l’esforç de donar dues caixes de llibres, però encara que els regalis és poc probable que algú els vulgui, encara menys si és una enciclopèdia.

El llibre que Isabel va regalar a la Rosa Masana
El llibre que Isabel va regalar a la Rosa Masana

Mentre seleccionava els llibres, amb una gran resistència a desprendre-me’n, en va aparèixer un que duia per nom Helen Keller, i que estava signat, a les primeres pàgines, per Isabel Bayo, que me’l va regalar el 28 de desembre del 1974. La Isabel era adjunta d’infermeria a l’hospital de Mútua de Terrassa,  durant el període  de temps que en era cap del servei Maria Llobet.

Vaig rellegir el llibre en diagonal i mentalment vaig tornar a entendre el drama personal que suposa no poder veure-hi amb els ulls ni sentir el que diuen. Abans potser també ho havia percebut, però ara el que més he valorat ha estat el fet de tenir una mare que et recolzi malgrat les mancances físiques que es puguin tenir, disposar d’una bona amistat i molt especialment la fortalesa de l’esperit i la voluntat que va demostrar Helen Keller, la protagonista del llibre.

Si ja em costava prou seleccionar els llibres que volia donar, en trobar aquest vaig aturar de cop la idea, ja que, per fer-ho més difícil, vaig localitzar dins d’un altre llibre la fotocòpia d’una carta juntament amb un retall de diari que havia lliurat a Imma Raset, de qui també un dia m’agradaria parlar. He aturat el propòsit, a veure quan estaré preparada per tirar-lo endavant.

Continuant amb el que dèiem, la Isabel va ser una infermera de les que va viure la Guerra Civil Espanyola i amb això ens podem fer el càrrec de com va viure l’abans i el després; en temps de pau i quan els serveis d’infermeria a Mútua de Terrassa també feien la transició de passar que els malalts fossin assistits per la comunitat religiosa a passar a ser atesos per infermeres seglars titulades. De germanes també n’havia que tenien els estudis d’infermeria.

La Isabel era una persona molt simpàtica i de caràcter alegre, possiblement innat en ella mateixa i potser també perquè se sentia satisfeta amb la seva feina. Una cosa que destacava en ella era el pentinat que duia. Tenia una manera de recollir-se els cabells cap amunt, sobre el cap, ningú més els portava així. A més, finalitzaven formant una mena de rínxols, era adient per a una artista, i val a dir que una de les grans aficions de la Isabel era la pintura.

Isabel Bayo conversant amb el gerent de l’hospital de Mútua de Terrassa amb la seva neboda Isabel Calvo,també infermera (Imatge  Rosa M. Masana)
Isabel Bayo conversant amb el gerent de l’hospital de Mútua de Terrassa amb la seva neboda Isabel Calvo,també infermera (Imatge Rosa M. Masana)

Quan exercia les funcions de supervisora havia de recórrer els diversos serveis assistencials d’infermeria, tant per conèixer les novetats i les dinàmiques de treball de les infermeres, gestionar les cobertures dels torns i de les guàrdies, del material i les altes i baixes dels pacients.

Quan entrava a una unitat assistencial, la Isabel primer de tot s’adreçava a les infermeres amb el tracte de “reineta”. Potser ho feia d’aquesta manera perquè desconeixia el nom de totes les infermeres i auxiliars de clínica, encara més en aquell moment que no estaven implantades les targetes que dúiem a l’uniforme amb el nostre nom i amb un color diferent segons la categoria professional.

Entre nosaltres, les infermeres i auxiliars no vam tardar a anomenar la Isabel amb el nom de Reineta. Sovint dèiem “has vist si ha passat la Reineta?” o “la Reineta m’ha dit…”, però no solament va rebre aquest sobrenom sinó també el de Clavelitos, i tot degut que a l’hospital, quan estava fora de servei, sovint cantava la cançó que interpretaven sempre les estudiantines universitàries, Clavelitos.

Podríem gairebé assegurar que totes les infermeres de la Mútua de Terrassa dels anys 60 i 70 ens sabíem la cantarella d’aquesta cançó.

Com que la Isabel tenia més edat que totes nosaltres, quan es va jubilar els companys de feina i la direcció de l’hospital li vam organitzar un sopar de comiat que va esdevenir una revetlla entranyable tant per la joia que ella mostrava tenir com pels regals que va rebre, per la poesia que li vam dedicar, recitada per la infermera Julia Morales, que com a bona actriu amateur,gesticulava el que deia com si ho estigués vivint. Una de les estrofes del vers que recordo que deia: “Infermera i artista, heus aquí un gran ideal, amb bata blanca vestir-se i amb art alleujar el mal”.

UnaUna auxiliar de clínica de qui no recordo el nom va cantar la cançó ‘Clavelitos’ en la jubilació de la Isabel (imatge Rosa M. Masana).
UnaUna auxiliar de clínica de qui no recordo el nom va cantar la cançó ‘Clavelitos’ en la jubilació de la Isabel (imatge Rosa M. Masana).

A continuació una auxiliar d’infermeria que estava en estat es va aixecar de la taula i amb un ram de clavells a la mà ens va sorprendre a tots quan va cantar amb gràcia Clavelitos, la Isabel es va acabar d’entendrir i nosaltres també ens vam emocionar. Ho estàvem perquè gaudíem d’uns moments d’harmonia, de bona avinença entre companys de feina, tots ens vam sentir reinetes i reinets durant aquella vetllada. És bonic recordar-ho.

‘ Y luego al ver el clavel
que llevabas en el pelo
mirándolo, creí ver
un pedacito de cielo ‘

Clavell de 'Perfumes y fragancias' Online
Clavell de 'Perfumes y fragancias' Online

Obsequi d’una rajola feta per Masó/Coromina 55/125

El Departament de Cultura de la Bisbal d’Empordà l’any 1991 ens va invitar a la metgessa Maria Pons i Rosa M. Masana  a que  fessim unes xerrades  per les persones grans que es reunien a les tardes a la Llar de la Caixa,  edifici que està situat a sota  Les Voltes de la Bisbal.  Vàrem tractar temes de salut en general i donar alguns consells sobre els  bons hàbits de salut.

Rajola amb Uròbor dissenyat per Rafael Masó i feta a la Coromina. Obsequi a Rosa M. Masana
Rajola amb Uròbor dissenyat per Rafael Masó i feta a la Coromina. Obsequi a Rosa M. Masana

 

En agraïment a la nostra aportació l’Ajuntament ens va obsequiar  amb una rajola de ceràmica que havia estat dissenyada per l’arquitecte  Rafel Masó l’any 1913 i la fabrica Coromina de La Bisbal en va fer diverses produccions. D’aquesta fabrica en poden saber més a: La Coronima de la Bisbal, tanca el 2007

A la dècada dels anys 2000  la Coromina va fer una nova reproducció de 125  rajoles  de les que hi havia  el disseny d’ un uròbor, animal que es mossega la cua formant un cercle amb el seu cos,  aquest signe més sovint es representat  en forma de serp, però  en Masó la va disenyar  simulant a un lleó , significant  així mateix la naturalesa cíclica de les coses, el retorn o la eternitat com generalment s’interpreta.

Personalment em va tocar la rajola on a la fitxa tècnica  que l’acompanyava hi constava el número 55 de la tirada de les 125 peces de ceràmica.

Degut que amb el pas dels temps  les lletres  de la fitxa tècnica s’han fet  poc clares, hem procedit a  transcriure’n una part del text.

Nom: Rajola

Matèries primeres: argila, engalbes i vernissos

Tècnica: motlle de guix

Motius decoratius: animal que es mossega la cua. Segons Alexandre Cirici és un tema popular de caràcter internacional , com els temes de l’euga i el pollí, ambdós dins el mateix conjunt de ceràmiques de la “Athenea” (1913), avui desaparegut, que es diuera una mena de sala d’actes culturals i de reunió de grups d’artistes noucentistes gironins.

Fitxa que acompanyava la rajola núm. 55/125
Fitxa que acompanyava la rajola núm. 55/125

Aquests ceràmiques són l’únic testimoni material que resta d’aquell  edifici i algunes de les peces de ceramica van ser  traslladades  a la sala d’exposicions de la Fontana d’Or de Girona, on estan actualment.

Autor: Peça elaborada en l’obrador dels germans Coromina durant els mesos de març i abril de l’any 1913 a partir d’un disseny realitzat per l’arquitecte noucentista gironí Rafel Masó.

 Hem adjuntat un imatge mig pintada que correspont al antic  edifici Societat “Athenea” en record a la deessa grega on es reunien alguns artistes.  La rajola que hem esmentat junts amb d’altres eren les que decoraban la entrada d’aquest centre, correspondrien  a les columnes on hi han uns marques de color groc.     Publicat 2-6-2023

Naftalè
Naftalè
August Kekulé l'any 1865 va observar que la molècula del benzé tenia una estructura tancada suggerent a una serp que es mossega la cua. Com un anell simétric
August Kekulé l'any 1865 va observar que la molècula del benzé tenia una estructura tancada suggerent a una serp que es mossega la cua. Com un anell simétric
Edifici "Athenea" any 1913 a Girona, ara inexistent
Edifici "Athenea" any 1913 a Girona, ara inexistent