Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.
X
Articles, entrevistes, vivències, biografies, anècdotes i publicacions de Terrassa, comarques gironines i el Baix Empordà
Parc de la Torre, amb Dani Daunís, Marta Sagué i Rosa M. Masana, Llagostera(Imatge Aniol Vinyoles)
El passat dia 28 de junt del 2024, un equip de regidors de l’Ajuntament de Llagostera format per Dani Daunís, Eduard Díaz i Aniol Vinyoles i col·laboradores van organitzar un acte públic adreçat a parlar de les antigues llevadores i infermeres de la vila i també exposar les activitats que actualment realitzen les llevadores de l’assistència pública extensibles a la fase de la pubertat o menarquia i menopausa.
Al acte hi vàrem ser invitades Marta Saguer i Rosa M. Masana que inicia l’exposició com a antiga infermera de Llagostera (1988-1991) autora d’una edició municipal de nom Crònica amb el títol: Breu història de la infermeria a LLagostera, 1991 que intentava recuperar la memòria d’algunes de les antigues llevadores titulades , la primera llevadora titulada va vàrem poder localitzar havia obtingut el títol l’any 1895 i també a d’altres de l’època de la Guerra Civil Espanyola així com algun practicant i infermeres , també a persones que havien desenvolupat tasques assistencials de caràcter altruista.
La llevadora Marta Saguer va explicar les diverses activitats que actualment desenvolupen les llevadores, de manera que amplien la seva funció assistencial als distints períodes de la sexualitat femenina, la gestació i aspectes evolutius pels que transita la dona, una professió que ella mateixa va manifestar n’havia tingut contacte des de molt jove degut que la seva mare ajudava en algunes tasques a una llevadora titulada.
Cartell publicitari
L’acte es va realitzar en un entorn natural com és el Parc del Castell, lloc on també hi ha un monòlit dedicat a la llevadora Manuela Izquierdo que també és conegut amb aquest nom , es tracta d’un parc ric amb vegetació que ofereix un ambient fresc i càlid a la vegada degut que per aquest acte el van ambientar amb molt de gust i especialment pel caliu que donava la convivència generacional creanda pel contacte entre quatre generacions i tot perquè entre el públic hi havia les Dones sàvies de Llagostera, algunes amb més de noranta anys que tenien la ment clara i facilitat de diàleg, feia goix veure aquella interacció generacional espontània i fluida.
Dones sàvies de Llagostera
El públic va participar explicant algunes de les seves vivències de quan van ser mares, fet que va enriquir i complementar la exposició de les dues ponents de la taula rodona, no van mancar tampoc les anècdotes succeides anys enrere fet que va ajudar a conèixer alguns dels tarannàs de persones força conegudes a la vila que ara ja no estant entre nosaltres i es va destacar el sentit de l’humor que algunes disposàvem. Un acte que recordarem amb goix i satisfacció.
El diari El Punt Avui hi ha un article fet per Anna Penya el dia 2 de juliol del 2024 que hem considerat adjuntar el retall on hi ha la publicació, perque ajuda a ampliar el coneixement de l’esdeveniment.
Esteva va néixer a Llançà l’any 1935 i va morir a Llagostera l’any 1997, era persona autodidacta que va adquirir coneixements d’arqueologia mitjançant diverses lectures i especialment recorrent diversos boscos i, sempre mirant que li suggerient les pedres. Temps enrera havia localitzat uns documents que m’havia regalat en vaig fer un breu resum titulat El ferro dins la història de Llagostera, vaig esmentat també que Esteve havia fet una exposició de bolets a Llagostera però disposava en aquell moment de més referencies .
Esteva Fa a l'exposició de bolets a Llagostera, 1991 (Rosa M.Masana)
A estat ara que en un altre arxiu he trobat més informació de Esteve, de segur que me l’havia donat un d’aquells dies que vaig anar a casa seva per fer-li alguna cura d’infermeria.
He localitzat informació de les dues altres exposicions de bolets que havia fet anteriors a la de Llagostera i algun altre document que també presentarem.
La primera exposició que en tenim constància la va fer a Lloret de Mar l’octubre de l’any 1988 i l’altre a Puigcerdà el maig del 1991, la de Llagostera també la va fet el mateix any 1991.
Segons el cataleg de Puigcerdà consta que tenia feta una col·lecció de 92 classes de bolets, encara que he llegit que en total n’havia modelar molts més emprant la tècnica del guix que desprès pintava, la barreja de colors que li donava era molt escaient i aconseguia que semblessin naturals.
Aquest material que ara hem localitzat a més de fer-ne una breu crónica li volfriem donar el destí de portar-los a l’Arxiu Municipal de Llagostera, potser que alguns d’ells els tinguin, però ens en voldriem assegurar perquè Esteva quan me’ls va ofertir ho feia amb goix i s’intuia que ell possiblement pensava serien preservats.
Mostrem una pàgina del diari de Girona del 15 de maig de l’any 1991 que parlava de la Festa Major de Llagostera i dels bolets d’escaiola d’Esteve Fa.
Circular informativa de l'exposició a Lloret de Mar
Text del interior de la circular
Exposició: Els bolets de la
comarca
Lloret de Mar 1988
Exposició: Els nostres bolets,Puigcerdà, 1991
PinatellTriptic de la exposició a Puigcerdà
Text del triptic
Retall de diari
Tot seguit presentarem les imatges d’unes de les targetes postals que hem agrupat de tres en tres on hi han representats alguns dels bolets que havia fet l’ Esteva, desconeixem sí havia fet d’altres fotografies individuals de cada cada un d’ell, possiblemet sí. Com hem esmental, en total escultoricament en va arribar a representar un total 92 especies .
Un dels valors que també te aquest treball d’en Esteve Fa és va identificar, com es pot veure en el catàlec, cada un del bolets amb el seu nom popular i el cientific, descripció que hem de considerar de gran valua.
Esteve Fa senyala un exemplar de bolet a la seva expossició de LLagostera, 1988 (Rosa M. Masana)
Recentment he localitzar dos articles escrits per Esteve Fa i Tolsanes que em va regalar fa uns trenta anys, un d’ells portava per títol El ferro dintre la història de Llagostera i l’altre LLagosterens al “Foc de la Bisbal” ambdós havien estat publicats al Butlletí de la Festa Major de Llagostera. A les fotocopies dels articles no hi consta l’any. En aquest mateix mitjà també hi havia publicat Recuperació d’un menhir (1979) i La cova neolítica de Pedra sobre Altra (1979).
Quadern amb els dos articles d'Esteva Fa
Malauradament algunes parts de les fotocopies dels articles s’han fet il·legibles, tot que si reviséssim els Butlletins de la Festa Major els podriem consultar, Esteva comentava que havia localitzar un objecte amb aquestes paraules: Els primers vestigis que m’interessaren …… Es tractava d’una massa de metall fos, ….. per la seva part superior i amb clares marques d’haver-se solidificat sobre un llit de terra. La primera impressió es que es tractava d’ un residu de fundació , en concret ferro. I així resulta ser.
La confirmació de la naturalesa del objecte trobat li va venir donada per Pere Molera i Solà, doctor en ciències químiques i professor de metal·lúrgia de la Universitat de Barcelona que juntament amb la seva senyora Consol Barrueco van publicar Llibre de la Farga . Els autors esmentaven que a Llagostera havien existit dues Fargas, fet conegut a partir d’una Memòria de Rèdits i Cens a favor del compte Ramon Berenguer IV. Esmenten també la importància que havia tingut la farga o la siderúrgia catalana de la zona nord de Catalunya.
Llibre La Farga de P.Molera i C.Barrueco
Esteva a més de ser una arqueòleg afeccionat, diguem-ne de camp, tenia la facultat que quan s’endinsava al bosc la seva mirada selectiva li permetria descobrir reminiscències procedents d’altres moments històrics de la humanitat.
Va descobrir i participà en la excavació del paradolmen (1) Pedra sobre altra(1979) al indret del Massís de Cadiretes de Tossa de Mar, que desprès va ser estudiada per Josep M. Romo, Joan Pinsach i Lluís Torres datant-la del període Neolític Final a Calcolític, entre 2500 a 1800 a.c. També va localitzà els menhirs: l’Avi, deMontllor i d’ en Llach (1981) que es tracta d’un monòlit de granit rosanegròs de 2,20m d’alçada, 0,74m d’amplada i de 0,76m de gruix.
En motiu d’un cecle de conferencies que van ser organitazades per l’Associació arqueologica de Girona l’any 1978, em considerat adjuntar aquesta convocatòria forma per quatre pagines que aporta informació i també els conferenciants que hi vàren participar.
Associació arqueologica de Girona, 1978
Un de les altres afeccions era la micologia i disposava de la col·lecció d’uns 400 bolets que havia esculpit ell mateix emprant la tècnica de construir un motlle de guix sobre el propi bolet que desprès pintava i adquirien una aparença força natural.
Entrada Museu Arqueològic de Llagostera i Rosa M. Masana
L’agradava la poesia i durant una visita que vaig fer-li a casa seva per visitar també a la Emilia, va llegir-me dues o tres poesies creades pel doctor Pompeu Pascual , metge amb qui vaig treballar al consultori de Llagostera (1987-1991), Esteva hi va posar la seva pròpia entonació i èmfasi en les paraules que sempre he recordat aquell moment.
Esteva era fill de Llança, nat el dia 30 d’agost de 1925 i va morir a Llagostera l’11 de marc de 1997. L’Ajuntament de Llagostera aquest mateix any va crear la beca bianual que porta el seu non, Esteve Fa Tolsanes amb l’objectiu de donar impuls a la recerca en el camp de les humanitats i ciències socials motiu pel que fou creada la Col·lecció Beca Esteve Fa on hi són publicats els treball guanyadors de cada edició que fins el moment són:
- Carles Turon. Llagostera segons els seus cadastres (1716-1819) ,1997
- Josep Canto i Pagès i Antoni Mascort Vert. Episodis de la història de Llagostera segles XVI –XVII, 2000
- David Ortega i Cobos. El jaciment arqueològic de can Vidal , 2004
- Cristina Masvidal i Fernández. La Torre dels moros. El veïnat de Panedes de Llagostera entre els segles III-XIII, 2006
- Xavier Soldevila i Temporal. Llagostera Medieval. Viure a la plana de la Selva el 1.300, 2008
- Jordi Bohigas i Maynegre . Entre dictadures. Llagostera 1923-1943, 2011.
- Francesc Aicart i Hereu, La recerca arqueològica a Llagostera (1900-1972), 2014.
Notes
(1) Cavitat entre blocs erràtics o abric rocós usat com a cambra funerària, agençat amb murs o lloses per a tancar-lo i, ocasionalment, amb un corredor megalític d’accés. Font Termcat
Ampliació
El dissabte dia 21 de desembre de l’any 2019, Guillermo Caso de los Cobos va publicar a Terrae Antiqvae “Una pieza de Hierro desenterrada en Turquia puede cambiar la historia” deia que el mes de setembre de l’any 2017 un equip d’investigació japonès durant una excavació arqueològica feta a les ruïnes de Kaman Kalehöyuk, Turquia a la regió d’ Anatòlia, àrea central que es considera pertanyia a l’ antic Imperi Hitita, a sobre d’ una capa geològica datada del 2.500 a.C i 2.250 a.C, havien localitzar un objecte de ferro que havia estat modelat amb foc.
La peça te forma de pes i fa tres sentimetres de diàmetre, Sachihiro Omura de l’ Institut Japonés d’ Arqueologia d’Anatolia (JIAA) diu que es tracta de la fabricació de ferro més Antigua de la regió d’ Anatòlia.
He considerat curiós que després de passar tres dies que havia parlat d’ Esteva Fa dient que l’any 1969 havia localitzar una peça de ferro de molts anys d’antiguitat al municipi de Llagostera i també el fet de exposar el seu interès pels Hitites, hagi estat ara quan ha aparegut la noticia de la troballa de la peça de ferro, de segur que si en Esteva continuès amb nosaltres s’hagués interessat del tot per aquesta descoberta.
Donar a conèixer Llagostera.
Emma Rasset i Rosa M. Masana a casa de la Emma
Sense que de bon principi tingues el propòsit de donar a conèixer Llagostera, sí que degut que em venien a veure diverses amigues els ensenyava la vila, en especial el casino i els podia explicar quelcom de la seva història , però el que era més interessant era que els hi podia presentar a algunes amistats. Recordo que un dia varem anar a casa de la meva amiga Emma Rasset, que com personalment la tenia considerada, elles també van opinar que era una persona entranyable.
Va ser la Emma qui estant al jardí de casa seva, ens va fer aquesta fotografia que adjuntem i que ara volem presentar com a record d’aquell dia memorable unides per la amistat. A la fotografia d’esquerra a dreta hi ha: M. del Carme Cabo, Rosa M. Masana, Rosa Bosch i Teresa Soler.
Emma Rasset i Rosa M. Masana al pati de casa l'EmmaAl jardí de casa de la Emma Rasset a LLagostera, 1991 Cabo,Masana, Bosch i Soler. Imatge feta per Emma
Cronica feta per Fina Blanch Rissech i Rosa M. Masana Ribas. Publicada al núm. 6 de Crónica -Llagostera-, any 1992
Una de les principals activitats laborals dels llagosterencs des de fa més de dos segles és la transformació del suro com a matèria primera en taps. Hi ha hagut períodes en la història del nostre poble de molta activitat empresarial, però com veurem més endavant en l’actualitat la indústria suro-tapera està reduïda i fins i tot pot arribar a desaparèixer. El nostre principal interès ha estat acostar-nos una mica a aquest tema per poder descobrir la llarga història del món del suro i la seva indústria a casa nostra.
Crònica feta per Rosa M. Masana Ribas, publicada al núm. 3 a Crónica -Llagostera- any 1991. Es pot anar també directament a la a la publicació
Inicialment em vaig interessar, a títol personal, per saber quelcom dels col·legues que m ‘han precedit en les tasques de la infermeria a Llagostera. A mesura que recopilaba informació, bé fos mitjançant documents, fotografies o amb converses amb diverses persones del poble, va semblar que, com que es tractava de persones conegudes i entranyables per a molta gent seria una llàstima que tot el material quedés al calaix de casa.
