Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Esteve Fà i Tolsanes, mostra el seu disseny de bolets

Esteva va néixer a Llançà l’any 1935 i va morir a Llagostera l’any 1997, era persona autodidacta que va adquirir coneixements d’arqueologia mitjançant diverses lectures  i especialment recorrent diversos boscos i, sempre mirant que li suggerient les pedres. Temps enrera havia localitzat uns documents que m’havia regalat en vaig fer un breu resum titulat El ferro dins la història de Llagostera, vaig esmentat també que Esteve havia fet una exposició de bolets  a Llagostera però disposava en aquell moment de més referencies .

Esteva Fa a l'exposició de bolets a Llagostera, 1991 (Rosa M.Masana)
Esteva Fa a l'exposició de bolets a Llagostera, 1991 (Rosa M.Masana)

 A estat ara que en un altre arxiu he trobat més informació de Esteve, de segur que me l’havia donat un d’aquells dies que vaig anar a casa seva per fer-li alguna cura d’infermeria.

He localitzat informació de les dues altres exposicions de bolets que havia fet anteriors a la de Llagostera i algun altre document que també presentarem.

 La primera exposició que en tenim constància  la va fer a Lloret de Mar l’octubre de l’any 1988 i l’altre a Puigcerdà el maig del 1991, la de Llagostera també la va fet el mateix any 1991.

Segons el cataleg de Puigcerdà consta que tenia feta una col·lecció de 92 classes de bolets, encara que he llegit que en total n’havia modelar   molts més emprant la tècnica del guix que desprès pintava, la barreja de colors que li donava era molt escaient i  aconseguia que  semblessin  naturals.

Aquest material que ara hem localitzat  a més de fer-ne una breu crónica  li volfriem donar el destí de portar-los a l’Arxiu Municipal de Llagostera, potser que alguns d’ells els tinguin, però  ens en voldriem assegurar  perquè Esteva quan me’ls va ofertir ho feia amb goix i s’intuia  que  ell  possiblement pensava  serien preservats.

Mostrem una pàgina del  diari de Girona del 15 de maig de l’any 1991 que parlava de la Festa Major de Llagostera i dels bolets d’escaiola d’Esteve Fa.

Circular informativa de l'exposició a Lloret de Mar
Circular informativa de l'exposició a Lloret de Mar
Text del interior de la circular
Text del interior de la circular

 

 

 

 

 

 

       Exposició: Els bolets de la

comarca

Lloret de Mar 1988

 

 

 Exposició:  Els nostres bolets,Puigcerdà, 1991

Pinatell
Pinatell
Triptic de la exposició a Puigcerdà
Triptic de la exposició a Puigcerdà
Text del triptic
Text del triptic
Retall de diari
Retall de diari
Tot seguit presentarem les imatges d’unes de les targetes postals que hem agrupat de tres en tres on hi han representats alguns dels bolets que havia fet l’ Esteva, desconeixem  sí havia fet d’altres fotografies individuals de cada cada un d’ell, possiblemet sí. Com hem esmental, en total escultoricament en va arribar a representar un total  92 especies .
Un dels valors que també te aquest treball d’en Esteve Fa és  va identificar, com es pot veure en el catàlec, cada un del bolets  amb el seu nom  popular i el cientific,  descripció que hem de considerar de gran valua.
Relació d' algunes de les especies de bolets
Relació d' algunes de les especies de bolets

 

Grup 1
Grup 1
Grup, 3
Grup, 3
Grup 2
Grup 2

El ferro dins la historia de Llagostera

Esteve Fa senyala un exemplar de bolet a la seva expossició de LLagostera, 1988  (Rosa M. Masana)
Esteve Fa senyala un exemplar de bolet a la seva expossició de LLagostera, 1988 (Rosa M. Masana)

Recentment he localitzar dos articles escrits per Esteve Fa i Tolsanes que em va regalar fa uns trenta anys, un d’ells portava per títol El ferro dintre la història de Llagostera i l’altre LLagosterens al “Foc de la Bisbal” ambdós havien estat publicats al Butlletí de la  Festa Major de Llagostera. A les fotocopies dels articles no hi consta l’any. En aquest mateix mitjà també hi havia publicat Recuperació d’un menhir (1979) i La cova neolítica de Pedra sobre Altra (1979).

Quadern amb els dos articles d'Esteva Fa
Quadern amb els dos articles d'Esteva Fa

Malauradament algunes parts de les fotocopies dels articles s’han fet il·legibles, tot que si reviséssim els Butlletins de la Festa Major  els podriem consultar,  Esteva comentava que havia localitzar un objecte  amb aquestes paraules: Els primers vestigis que m’interessaren ……    Es tractava d’una massa de metall fos, …..  per la seva part superior i amb clares marques d’haver-se solidificat sobre un llit de terra. La primera impressió es que es tractava d’ un residu de fundació , en concret ferro. I així resulta ser.

La confirmació de la naturalesa del objecte trobat li va venir donada per Pere Molera i Solà, doctor en ciències químiques i professor de metal·lúrgia de la Universitat de Barcelona que juntament amb la seva senyora Consol Barrueco van publicar Llibre de la Farga . Els autors esmentaven que a Llagostera havien existit dues Fargas, fet conegut a partir d’una Memòria de Rèdits i Cens a favor del compte Ramon Berenguer IV. Esmenten també la importància que havia tingut la farga o la siderúrgia catalana de la zona nord de Catalunya.

Llibre La Farga  de P.Molera i C.Barrueco
Llibre La Farga de P.Molera i C.Barrueco

Esteva a més de ser una arqueòleg afeccionat, diguem-ne de camp, tenia la facultat que quan s’endinsava al bosc la seva mirada selectiva li permetria descobrir reminiscències procedents d’altres moments històrics de la humanitat.

Va descobrir i participà en la excavació del paradolmen (1) Pedra sobre altra (1979) al indret del Massís de Cadiretes de Tossa de Mar, que desprès va ser estudiada per Josep M. Romo, Joan Pinsach i Lluís Torres datant-la del període Neolític Final a Calcolític, entre 2500 a 1800 a.c. També va localitzà els menhirs: l’Avi, de Montllor i d’ en Llach (1981) que es tracta d’un monòlit de granit rosanegròs de 2,20m d’alçada, 0,74m d’amplada i de 0,76m de gruix.

En motiu d’un cecle de conferencies  que van ser organitazades per l’Associació arqueologica de Girona l’any 1978, em considerat adjuntar aquesta convocatòria forma per quatre pagines que aporta informació i també els conferenciants que hi vàren participar.

Associació arqueologica de Girona, 1978
Associació arqueologica de Girona, 1978

Un de les altres afeccions era la micologia i disposava de la col·lecció d’uns 400 bolets que havia esculpit ell mateix emprant la tècnica de construir un motlle de guix sobre el propi bolet que desprès pintava i adquirien una aparença força natural.

Entrada Museu Arqueològic de Llagostera i Rosa M. Masana
Entrada Museu Arqueològic de Llagostera i Rosa M. Masana

L’agradava la poesia i durant una visita que vaig fer-li a casa seva per visitar també a la Emilia, va llegir-me dues o tres poesies creades pel doctor Pompeu Pascual , metge amb qui vaig treballar al consultori de Llagostera (1987-1991), Esteva hi va posar la seva pròpia  entonació i èmfasi en les paraules que sempre he recordat aquell moment.

Esteva era fill de Llança, nat el dia 30 d’agost de 1925 i va morir a Llagostera l’11 de marc de 1997. L’Ajuntament de Llagostera aquest mateix any va crear la beca bianual que porta el seu non, Esteve Fa Tolsanes amb l’objectiu de donar impuls a la recerca en el camp de les humanitats i ciències socials motiu pel que fou creada la Col·lecció Beca Esteve Fa on hi són publicats els treball guanyadors de cada edició que fins el moment són:

-         Carles Turon. Llagostera segons els seus cadastres (1716-1819) ,1997

-         Josep Canto i Pagès i Antoni Mascort Vert. Episodis de la història de Llagostera segles XVI –XVII, 2000

-         Joaquim Alvarado Costa. Suro, carracs i taps .Llagostera 1753 -1934, 2002

-         David Ortega i Cobos. El jaciment arqueològic de can Vidal , 2004

-         Cristina Masvidal i Fernández. La Torre dels moros. El veïnat de Panedes de Llagostera entre els segles III-XIII, 2006

-         Xavier Soldevila i Temporal. Llagostera Medieval. Viure a la plana de la Selva el 1.300, 2008

-         Jordi Bohigas i Maynegre . Entre dictadures. Llagostera 1923-1943, 2011.

-         Francesc Aicart i Hereu, La recerca arqueològica a Llagostera (1900-1972), 2014.

Notes

(1) Cavitat entre blocs erràtics o abric rocós usat com a cambra funerària, agençat amb murs o lloses per a tancar-lo i, ocasionalment, amb un corredor megalític d’accés. Font Termcat

Ampliació

El dissabte dia 21 de desembre de l’any 2019, Guillermo Caso de los Cobos va publicar a Terrae Antiqvae  Una pieza de Hierro desenterrada en Turquia puede cambiar la historia” deia  que el mes de setembre de l’any 2017 un equip d’investigació japonès durant una excavació arqueològica feta a les ruïnes de Kaman Kalehöyuk, Turquia a la regió d’ Anatòlia, àrea central que es considera pertanyia  a l’ antic Imperi Hitita,  a sobre d’ una capa geològica datada del 2.500 a.C i 2.250 a.C,  havien localitzar un objecte de ferro que havia estat modelat amb foc.

La peça te forma de pes i fa tres sentimetres de diàmetre, Sachihiro Omura de l’ Institut Japonés d’ Arqueologia d’Anatolia (JIAA) diu que es tracta de la fabricació de ferro més Antigua de la regió d’ Anatòlia.

He considerat curiós que després de passar tres dies que havia parlat d’ Esteva Fa  dient que l’any 1969 havia localitzar una peça de ferro de molts anys d’antiguitat al municipi de Llagostera i també  el fet de exposar el seu interès pels Hitites, hagi estat ara  quan  ha aparegut la noticia de la troballa de la peça de ferro,  de segur que si en  Esteva  continuès amb nosaltres s’hagués interessat del tot per aquesta descoberta.

Donar a conèixer Llagostera.

Emma Rasset i Rosa M. Masana a casa de la Emma
Emma Rasset i Rosa M. Masana a casa de la Emma

Sense  que de bon principi tingues el propòsit  de donar a conèixer Llagostera, sí que degut que em venien a veure diverses amigues  els ensenyava la vila, en especial el casino i els podia explicar quelcom de la seva història , però el que era més interessant  era que els hi  podia  presentar a  algunes amistats. Recordo  que  un dia varem anar  a casa de la meva amiga Emma Rasset, que com personalment la tenia considerada, elles també van opinar que era una persona entranyable.

Va ser la Emma qui estant al jardí de casa seva, ens va fer  aquesta fotografia que adjuntem i que ara volem presentar com a record d’aquell dia memorable unides per la amistat.  A la fotografia d’esquerra a dreta hi ha: M. del Carme Cabo, Rosa M. Masana, Rosa Bosch i Teresa Soler.

Emma Rasset i Rosa M. Masana al pati de casa l'Emma
Emma Rasset i Rosa M. Masana al pati de casa l'Emma
Al jardí de casa de la Emma Rasset a LLagostera, 1991 Cabo,Masana, Bosch i Soler. Imatge feta per Emma
Al jardí de casa de la Emma Rasset a LLagostera, 1991 Cabo,Masana, Bosch i Soler. Imatge feta per Emma

 

Les indústries sureres a Llagostera

 

Cronica feta per Fina Blanch Rissech i Rosa M. Masana Ribas. Publicada al núm. 6 de  Crónica -Llagostera-, any 1992

Una de les principals activitats laborals dels llagosterencs des de fa més de dos segles és la transformació del suro com a matèria primera en taps. Hi ha hagut períodes en la història del nostre poble de molta activitat empresarial, però com veurem més endavant en l’actualitat la indústria suro-tapera està reduïda i fins i tot pot arribar a desaparèixer. El nostre principal interès ha estat acostar-nos una mica a aquest tema per poder descobrir la llarga història del món del suro i la seva indústria a casa nostra.

Per continuar llegint clicleu a Industries sureres

Hi ha un exemplar a la biblioteca central de Terrassa

Breu història de la infermeria a Llagostera

Crònica feta per Rosa M. Masana Ribas, publicada al núm. 3   a Crónica -Llagostera- any 1991. Es pot anar també  directament a la a la publicació

Inicialment em vaig interessar, a títol personal, per saber quelcom dels col·legues que m ‘han precedit en les tasques de la infermeria a Llagostera. A mesura que recopilaba informació, bé fos mitjançant documents, fotografies o amb converses amb diverses persones del poble, va semblar que, com que es tractava de persones conegudes i entranyables per a molta gent seria una llàstima que tot el material quedés al calaix de casa.

Seguir llegint…