El passat dia 28 de junt del 2024, un equip de regidors de l’Ajuntament de Llagostera format per Dani Daunís, Eduard Díaz i Aniol Vinyoles i col·laboradores van organitzar un acte públic adreçat a parlar de les antigues llevadores i infermeres de la vila i també exposar les activitats que actualment realitzen les llevadores de l’assistència pública extensibles a la fase de la pubertat o menarquia i menopausa.
Al acte hi vàrem ser invitades Marta Saguer i Rosa M. Masana que inicia l’exposició com a antiga infermera de Llagostera (1988-1991) autora d’una edició municipal de nom Crònica amb el títol: Breu història de la infermeria a LLagostera, 1991 que intentava recuperar la memòria d’algunes de les antigues llevadores titulades , la primera llevadora titulada va vàrem poder localitzar havia obtingut el títol l’any 1895 i també a d’altres de l’època de la Guerra Civil Espanyola així com algun practicant i infermeres , també a persones que havien desenvolupat tasques assistencials de caràcter altruista.
La llevadora Marta Saguer va explicar les diverses activitats que actualment desenvolupen les llevadores, de manera que amplien la seva funció assistencial als distints períodes de la sexualitat femenina, la gestació i aspectes evolutius pels que transita la dona, una professió que ella mateixa va manifestar n’havia tingut contacte des de molt jove degut que la seva mare ajudava en algunes tasques a una llevadora titulada.
L’acte es va realitzar en un entorn natural com és el Parc del Castell, lloc on també hi ha un monòlit dedicat a la llevadora Manuela Izquierdo que també és conegut amb aquest nom , es tracta d’un parc ric amb vegetació que ofereix un ambient fresc i càlid a la vegada degut que per aquest acte el van ambientar amb molt de gust i especialment pel caliu que donava la convivència generacional creanda pel contacte entre quatre generacions i tot perquè entre el públic hi havia les Dones sàvies de Llagostera, algunes amb més de noranta anys que tenien la ment clara i facilitat de diàleg, feia goix veure aquella interacció generacional espontània i fluida.
El públic va participar explicant algunes de les seves vivències de quan van ser mares, fet que va enriquir i complementar la exposició de les dues ponents de la taula rodona, no van mancar tampoc les anècdotes succeides anys enrere fet que va ajudar a conèixer alguns dels tarannàs de persones força conegudes a la vila que ara ja no estant entre nosaltres i es va destacar el sentit de l’humor que algunes disposàvem. Un acte que recordarem amb goix i satisfacció.
El diari El Punt Avui hi ha un article fet per Anna Penya el dia 2 de juliol del 2024 que hem considerat adjuntar el retall on hi ha la publicació, perque ajuda a ampliar el coneixement de l’esdeveniment.
