Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

El Daró

El Daró és un riu de Catalunya de règim pluvial mediterrani que neix al massís de les Gavarres, Girona, a prop de Can Sitges[1] i del coll del Matxo Mort, al vessant occidental del puig d’Arques, dins el terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura. Fins arribar al mar mediterrani, el seu recorregut és de 43 quilòmetre recollint les aigües d’una superfície de terreny d’uns 64 km2

Lloc del neixement del Daró a les Gavarres
Lloc del neixement del Daró a les Gavarres

D’allà on neix gira en direcció al nord – oest a fi de captar les aigües del sector de Montnegre i de Santa Pelaia, de la riera de Santa Àgata i el Ritort i d’altres petits  torrents.

Es dirigeix en sentit est cap al Pla de Salelles, passant bastant a prop de Sant Sadurní de l’Heura, Sant Miquel de Cruïlles i Cruïlles. Desprès de un breu recorregut rep per la dreta les aigües de la riera del Vilar i entra pel nord a la Bisbal d’Empordà tot travessant la vila.

Segueix cap al Castell d’Empordà i reculls les aigües del Rissec per l’esquerra i per la dreta les de la riera de Vulpellac, per introduir-se a la plana agrícola de la zona de Matajudaica i Ullastret, continua vers a Serra de Daró molt propera al riu Ter que el segueix durant un tram

És a Gualta al rec del molí on s’uneix amb el Ter per desprès bifurcar-se en un canal fet de formigó útil també per desviar l’accés de cabal i evitar possibles inundacions dels conreus. Passa pel pla de Fontanilles per arribar al mar , zona d’aiguamolls on hi ha la formació de les anomenades Basses d’en Coll.

Per tractar-se d’un riu mediterrani, el cabal del Daró és molt irregular a causa que sovint passa per llargs períodes de secada i quan baixa sovint ho fa amb força i llavors durant una temporada resta la llera amb basses d’aigua que  són un oasis per molts animals i fins i tot hi alguns ànecs de coll verd hi han fet les seves cries i a zones  properes a la vila de La Bisbal. [2] Com a fet curiòs es que hi qui diu que el Daró neix al taulat de can Sitges, desconeixem perquè es diu, que ho fa pensar que sigui aixì, s’ha d’esbrinar. Si obsevem el mapa  allà on indica el neixement del Daró es un tram més avall de can Sitjar.

El Daró al pas per La Bisbal d'Empordà (RM)
El Daró al pas per La Bisbal d'Empordà (RM)

Adjuntem un Pdf que parla d’uns ànecs que van neixer  en un tram del Daró  que pasa per La Bisbal, l’article va ser publicat a la revista del Baix Empordà  núm. 57 de l’any 2017   .els-anecs-coll-verd-orfes

Daró sí, Daró no.
Daró sí, Daró no.

A un altre article  publicat també a la Revista del Baix Empordà (RBE) núm. 66, pàg.17 de l’any 2019 parlavem del Daró i entre altres coses es feia la proposta, tot que en no soc poc experta en temes de biodiversitat, que haurien de fer quelcom perquè el Daró preserves durant tot l’any alguns tolls d’aigua.

Expresat aquest punt de mira, al següent número de la  (RBE) núm. 67, pàg.32, va sortir publicat un article d’Eudald Pujol Buxó , doctor en Biodiversitat i secretari de la Societat Catalana d’ Herpetologia, ciència que rep el seu nom deribat de la paraula grega ‘erpetó’ que fa referència a un animal que es rastreja, entre ells s’hi troben  els  amfibis com les  granotes, salamandres, gripaus  i de l’espècie  rèptil  inclouen  les serps, tortugues , llangardaixos i d’altres animalons que poden variar segons la climatologia de cada país. D’aquí la herpetologia.

Pujol deia que encara que les bases i altres zones del curs d’aigua s’assequin al estiu, fet que ens pot semblar un problema, en realitat  no ho és, degut que crea un hàbitat  per les especies adaptades a la sequera que a més els permet competir amb les que no hi estant adaptades. Entre d’altres arguments conclou que és més adient no crear basses permanents perquè aquestes  poden trencar l’equilibri entre el sec i el humit.

Vist l’article també hem pogut veure dues postures vers la natura diferents , el d’una profana ‘romàntica’ que l’agrada veure baixar el riu i escoltar el remor que fa  i el d’un expert que coneix el cicle biològic dels animals que han estat adaptats a la sequera, quedem-nos  doncs amb aquest darrer concepte de que el Darò i la naturalesa en general sabem el que fant, al contrari del que de ‘vegades pensem nosaltres.

Presentem un vídeo de tres minuts fet l’abril del 2014   anecs-daro-abril-2014-c-mitja  i també un altre vídeo quan el Daró el dia  22 de gener de l’any 2020 baixava de ple com poques vegades. el-daro-2020-mitjana

Notes


[1] Són diversos els bisbalencs amb qui he parlat que diuen que el Daró neix al taulat de can Sitges, tot que no he sabut esbrinar el perquè d’aquest fenoment o d’aquesta dita popular.

[2] Dades obtingudes de Wiquipèdia

Pot ser  també d’interés els articles  de: Ramon Piera de Ciurana i Rosa M. Masana .  Evolució tecnico-sanitària  del subministrament d’aigua publica a la Bisbal. Revista del Baix Empordà núm. 52, pag. 73 , any 2003

Oriol Granyer i Maria Piferer. El patrimoni vinculat a l’aigua a les Gavarres. Revista  del  Baix Empordà  núm. 52, pag. 39, any 2003

Quelcom de la Escola Moderna de La Bisbal d’Empordà (1903-1909)

A la revista del Baix Empordà del març del 2023 hi vàrem publicar un article que tractava de la l’Escola Moderna de Palafrugell (1905-1909), escola promoguda pel ‘Centro Instructivo y de Unión Obrera’ de Palafrugell (CIUO) on s’ impartien conferencies  a càrrec d’acadèmics de distintes disciplines .[1] Aquest tema ens dué a interessar-nos també per l’Escola Moderna  La Bisbal.

Buscant informació hem vist que Lluís Maruny Curto, l’any 2007 va fer un article on parlava de la innovació educativa a la Bisbal, un tema relacionat amb la Escola Moderna  [2] i també al blog dels Arxivers del Baix Empordà (ABE) hi ha una secció titulada  Anar a estudi. 

En aquest moment, la nostra aportació  es la d’ampliar el tema amb les dades que hem obtingut a  la premsa digitalitzada, cosa que amb els enllaços que adjuntem dels anteriors treballs i de la Fundació Ferrer i Guàrdia on a la secció vídeos n’hi un titulat: Ferrer Guardia i Marta Mata. La educació per ser persones lliures  tractat per  Assumpta Baig.

Com a antecedents dir que ha la Bisbal l’any 1886  Bartomeu Gabarró Borràs,[3] havia fundat  la Escola Laica que funcionà durant uns mesos, desprès seguint aquesta línia docent Joaquim Garriga Pons (1863-1917) que  l’any 1903 va obrir la Escola Moderna a la Bisbal emprant dues habitación del seu propi domicili (10). Model docent aplicar també per Lluïsa Garriga Morquejo, Joaquim Oller  i Eusebio Carbó  junt amb d’altres seguidors com van ser  els professors Adela Trayter i Josep Barceló i Matas des del 1891 al 1924. Va seguir impartint docencia  dins aquesta concepció pedagògica  Josep Salip Sardà fins l’any 1939.

Inauguració de la Escola Moderna a la Bisbal
Inauguració de la Escola Moderna a la Bisbal

Maruny considera que la Escola Laica  va precedir  la Escola Moderna que venia de la mà del lliure pensament del federalisme republicà i,  era aplicada  en un moment bastant convuls degut a la  lluita ideològica i social que existia, influenciada també en part per la Primera Internacional celebrada a Londres l’any 1864 amb l’assistencia de  Karl Marx.

Explica que la nova pedagogia havia estat ben acceptada per un entorn marcadament obrer i llibertari motivat per millorar el nivell cultural de petits i adults dins l’àmbit de la cultura popular.

 Els fundadors de la Escola Moderna a Barcelona van ser Francesc Ferrer Guàrdia i  Joan Garriga Pons, aquest darrer  llibreter d’ofici i llibertari i seguidor de les idees de Ferrer, es diu que ambdós eren francmaçons.

 Joan Garriga va ser qui fundà la Escola Moderna a la Bisbal que consta va iniciar la seva activitat el dia 1 d’abril de l’any 1903 al carrer Nou número 20 . La premsa en va fer resò i es diu que va estar activa  fins l’any 1909.  A la província de Girona  es van obrir un total de dotze  centres docents.

Ferrer Guardia i la seva companya
Ferrer Guardia i la seva companya
Immoble  que correspon al núm. 20 del carrer Ample
Immoble que correspon al núm. 20 del carrer Ample

Al bloc dels ABE,[4] consta que vàren ser professors de la Escola Moderna laica de la Bisbal Eusebi Carbó[5] i Joaquim Oller[6],  d’Oller se’n diu que va la seva tasca pedagògica havia estat acreditada per  diversos  bisbalencs i també recolzada per Bonaventura Casadevall que  qui valorava el caracter mixt de les aules  i la no aplicació de premis ni de sancions.  En el  blog (ABE) hi ha un enllaç que en porta al  treball fet per Laura Tienda Martínez que aporta informació general de la Escola Moderna .[7]

Presentem  algunes dades  que van ser publicades a la premsa local.

 Informació obtinguda de les hemeroteques digitalitzades.

-       El diari La Lucha del 3 de gener del 1903, feia saber  que s’estaven finalitzant els treballs per la fundació d’ una escola Moderna a la Bisbal i l’endemà  deia que Juan Tejon, Governador Civil de la Província havia rebut de la Escola Moderna de Madrid ‘lisonjeras’ frases per el seu bon fer en pro a l’ensenyament. Uns dies desprès, el 17 de març del 1903 el mateix mitjà comunicava que el dissabte havia estat inaugurada la Escola Moderna de la Bisbal.

Concurs de poesies
Concurs de poesies

      L’any 1904 la Escola Moderna de Francesc Ferrer oberta al carrer Bailén número  56 de Barcelona, va convocar un concurs de poesies i de totes les rebudes se’n havien de seleccionar deu, l’objectiu, es deia,  era fer-ne enaltidores cançons escolars. El guanyador de la col·lecció obtindria 50 pessetes  de premi i els poemes els hi serien publicats .[8]

-       El periòdic l’ Avenç del Empordà comunicava que el dia 2 de març de l’any 1907 Joseph Barceló havia donat una conferencia a L’Escut Emporità titulada ’Educació Autonòmica’, tot que la paraula potser conte un error perquè lleguim: Autonomgia.

 

-       El canvi de model instructiu per la mainada era motiu de comentaris i alguns bisbalencs havien estar involucrats en una discussió, debatien entre si l’escola havia de ser laica, confessional catòlica o neutra. Revista Baix Empordà, 10-9-1911.

 

-       Referent al testament de Francesc Ferrer Guardia la premsa de l’any 1912 esmentava que s’havia fet l’entrega del seu legat als hereus. Els tràmits burocràtics de la herencia van estar durant un temps retinguts ,  finalment l’assumpte va ser resolt. El seu germà Josep va representar a les filles legítimes de Ferrer i  de Soledad Vilafranca, la seva companya d’antuvi havia rebut una part de la seva deixa al estranger,  només restava  abonar els imports  a Portel i a d’altres cohereves.[9]

Escola Moderna, C/Ample 20 de la Bisbal
Escola Moderna, C/Ample 20 de la Bisbal

-       El ‘Diario de Girona d’Avisos y Noticas’ del dia 26 de maig del 1912, feia saber que s’aconsellava a les Juntes locals que informessin de si les escoles no oficials empraven els llibres de l’Escola Moderna, de Malato, Grave. Ferrer, Estévanez y Codina. Seria d’interés  consultar aquests llibres  per coneixer les assignatures que s’impartien.

El Govern  supervisava les ensenyances que rebien els alumnes i segons la correspondencia municipal de Palafrugell  dipositada al l’Arxiu Municipal, consta que el día 10 d’octubre del 1906  desprès d’una inspecció i en base al Reial Decret del primer de juliol de l’any 1902, el batlle  havia de procedir  a clausurar dos establiments docents de la vila dels que n’eren vicerectores les senyores Dolors Genís i Elvira Avellí.

 Notes


[1] Masana Ribas, Rosa M. El Centro Instructivo y de Unión Obrera, propulsor de la Escola Moderna de Palafrugell (1905-1909). Revista del Baix Empordà número 80 del març 2023

[2] Maruny  Curto, Lluís. Innovació educativa a la Bisbal d’Empordà: l’Escola Laica (1886-1887) i l’Escola Moderna (1903-1909) Estudis del Baix Empordà. Institut d ’Estudis del Baix Empordà Sant Feliu de Guíxols, 2007. Núm. 26, p. 149 a 170.

Vídeo  del homenatge fet a Lluís Maruny

[3] Gabarró Borràs, Bartomeu, va néixer l’any 1845, havia estat  escolapi però ho va deixar per dedicar-se a l’ensenyament, i  va escriure:  ‘Las ciències laicas. La piqueta y el compàs’. També  va ser el fundador de la ‘Unión Española de la Liga Universal Anticlerical de Libre pensadores. Font: Maruny2007, pàg. 150 i 151. El Palafrugellense del 13-4-1884 esmenta que el Dr. Gavarró era el director del periòdic lliure pensador La Tronada.

[4] Arxivers del Baix Empordà ACBE    Hemeroteca. Reproduccions. Fullet de Bonaventura Casadevall, Ventatges que reporta a la civilitat dels pobles la educació neutra de llurs fills. Publicat 12-12-2019.

[6] L’Avenç del Empordà del 16-3-1907, pag. 2 comunica que Joaquim Oller alies Claudi Jòvenes havia mort a causa d’una llarga malaltia a Sant Feliu de Guixols i, havia estat director d’una escola laica i durant dos anys i mig va dirigir la Escola Moderna de la Bisbal.

[7]  Tienda Martínez, Laura. Escola lliure i arxiu. Un debat pendent, pàgina 15. Escola Superior d’Arxivística i Gestió  de Documents, adscrita a la UAB. La autora ens remet a una pàgina on hi ha informació de Francesc Guardia.

[8] La Lucha , 17-4-1904

[9] El Diario de Girona d’avisos i noticies, 20-2-1912, pàg.6. Soledad Villafranca va ser la  darrera parella de Francesc Ferrer

(10) Margarita Carbó. Apunts biogràfics de Joaquim Garriga, anarquista i promotor de la Escola Moderna de La Bisbal. Revista del Baix Empord’a , numero 30 del desembre del 2010, plana 107 a 113.  Segons hem vist a una fotografia d’aquest article, hi ha un grup de mainada davant d’una casa del carrer Ample que no correspont amb la fotografia que hem posat en el present article  indicant el número 20, a més  l’ habitatge  està al costat contrari del carrer.  Resta per esbrinar.

La pintura que llego dos veces a mi casa

Me encontré un cuadro pintado al óleo de tamaño 73 x 92 centímetros. Evitaremos explicar cómo sucedieron los hechos, solo decir que alguien había desechado esta pintura, tal vez debido que la tela estaba rota por uno de sus lados.

Cuando la vi en medio de maderas viejas pensé, como es posible que se hayan desprendido de esta pintura. Enseguida me imagine que este cuadro seria ideal para decorar el establo de una antigua finca de unos amigos .

La pintura iba al anillo porque la imagen representaba a dos caballos, el macho tenia el pelaje  rubio y apoyaba la cabeza  por encima del lomo de la hembra que era blanca, sus gestos eran sugerentes  de un claro cortejo equino.

Una vez estuvo la pintura en casa, la lavé con agua y jabón, la aclaré y la sequé con una toalla, la limpieza a fondo hizo que los colores fuesen más vivos ,aunque havia zonas donde la pintura estaba desgastada.  Al día siguiente confeccione un parche con tela blanca y cola a fin de reparar la zona  dañada. Vi que el cuadro no estaba firmado.

Dos días después saqué mi antigua caja de pintar con la intención de restablecerlo pero gran parte de los oleos se habian secado,   fui a comprar de nuevos  y un par de pinzeles .

El Galan i la Estrella- Alegoria als cavalls deque  Pals
El Galan i la Estrella- Alegoria als cavalls deque Pals

El día que me decidí  ‘restaurar’ el cuadro, durante unos segundos entre en pánico, me imaginé que seria una restauradora parecida a Cecilia, que al no poder terminar debidamente su trabajo de  restauración del Cristo de Borja: Ecce Homo, se armó la de San Quintin  al ver como habia quedado, por el momento, el trabajo de restauración.

En algunas  zonas del lienzo evitaba  de pasarle  el pincel, pues el artista le habia dado impresionado unas pinzeladas límpias y seguras, hecho que demostraba habia de ser un experto y creatividad autor.

 Al final estuve contenta, hecho difícil dado que soy consciente de mis limitaciones, lo estuve debido que conocia el irreparable destino que estuvo a punto de sufrir  la pintura.

Lleve el cuadro a la masia rural de mis amistades, iba como si llevara la mona de Pascua de contenta. Dos de las personas que me recibieron, al ver la pintura reservaron sus comentarios, solo dijeron que lo hablarian con los demás convivientes de la finca.

La pintura se quedó en el establo en espera de ser valorada. Pasados unos días una amiga vino a mi casa con la pintura en brazos. No, me dijo, han decidido que era mejor  que te la devolviera.

En aquel momento sentí algo insólito dentro de mi , una sensación de rechazado por una  obra pictórica mia que no era mia, una epecie de dualidad animico-afectiva  nunca antes experimentada.

 Le di un beso, a la tela, y mentalmente tambien la bienvenida, pues en el sítio donde habia estado unos dias expuesta para la ‘restauración’ sorprendentemente  en aquel logar se produjo un vació, faltaba algo allí.  Ahora la tengo expuesta en un lugar de mas visibilidad.

Comentar que estoy muy interesada es saber quién podia haber sido  el autentico  autor de esta obra, el artista que se olvidó de firmar o tal vez debido a que no  consideraba terminada su obra , quien sabe.

Incorporo la imagen por si alguien  tras la visión de su estilo, pudiese identificar al pintor. Sería para mi de una gran alegria.           Mi dirección es: rmmasana@gmail.com

Entrevista a Rosa M. Masana Ribas (2020)

La periodista  Marta Escubós, va entrevistar a la infermera Rosa M.Masana  i va  ser publicada a la revista del Baix Empordà número 71 del mes de desembre del 2020, pag. 46.

Es pot veure també la entrevista a  la revista digitalitzada  del Baix Empordà, núm 71 pag.46  i  en aquesta pàgina en format Pdf

entrevista-rosa-be-num-71-2020

 

 

 

 

Esgrafiats i baixos relleus a les façanes de la Bisbal

Des de feia temps tenia guardades unes fotografies d’ elements decoratius d’esgrafiats i baixos relleus que formen part d’algunes de les façanes de la Bisbal. Degut que vaig modificar les imatges no pensava utilitzar-les, però ara ha estat reconsiderat i les presentem al final del text.

Un dels esfrafiats de La Bisbal
Un dels esfrafiats de La Bisbal

Per fer els esgrafiats primer de tot es necessari preparar acuradament la paret amb un remolinat especial format per dues capes de material i de diferent color a excepció que desprès el dibuix es volgués pintar. Es d’aquesta manera perquè quan es retira la primera capa de material es veu la de sota i contrasta amb el color. Sovint per fer aquest treball són utilitzades plantilles.

Els relleus són dissenys que es fan a sobre un suport bidimensional i se’n diuen negatius quan aquests s’endinsen formant una cavitat i positius quan sobresurt la meitat de la figura, se’ls anomena baixos relleus i si la imatges és tota ella visible rebem el nom d’alt relleu.

Edifici nou de la plaça de la Llibertat de la Bisbal
Edifici nou de la plaça de la Llibertat de la Bisbal

Aquestes sanefes a més de esser decoratives donaven un punt de distinció al immoble, darrerament a la Bisbal s’ha fet un edifici a la plaça Llibertat on seguint la tradició ha estat incorporada una pintura que segueix el model de l’esgrafiat element que ha millorat altament la seva estètica.

Per veure les imatges clicar a: esgrafiats-a-facanes-de-la-bisbal-baixa