Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.
X
Articles, entrevistes, vivències, biografies, anècdotes i publicacions de Terrassa, comarques gironines i el Baix Empordà
A la revista del Baix Empordà número 32 del març del 2011, pàg. 111, hi vàrem publicar un article que parlava del retratista Salvo, però sovint era nomenat Lux i tot perquè havia treballat a un estudi fotogràfic de Girona de nom Fotolux. Va néixer a Gènova -Itàlia- l’any 1892 i va morir a la Bisbal on hiestà enterrat l’any 1968. Durant els més de quaranta anys que va exercird’ fotògraf, especialment a la Bisbal i vanser nombroses les imatges captades la seva càmera . Lux era un personatge força peculiar, motiu pel que aconsellem veure quelcom més d’ell a l’esmentada revista format digitalitzat.
El Departament de Cultura de la Bisbal d’Empordà l’any 1991 ens va invitar a la metgessa Maria Pons i Rosa M. Masana a que fessim unes xerrades per les persones grans que es reunien a les tardes a la Llar de la Caixa, edifici que està situat a sota Les Voltes de la Bisbal. Vàrem tractar temes de salut en general i donar alguns consells sobre els bons hàbits de salut.
Rajola amb Uròbor dissenyat per Rafael Masó i feta a la Coromina. Obsequi a Rosa M. Masana
A la dècada dels anys 2000 la Coromina va fer una nova reproducció de 125 rajoles de les que hi havia el disseny d’ un uròbor, animal que es mossega la cua formant un cercle amb el seu cos, aquest signe més sovint es representat en forma de serp, però en Masó la va disenyar simulant a un lleó , significant així mateix la naturalesa cíclica de les coses, el retorn o la eternitat com generalment s’interpreta.
Personalment em va tocar la rajola on a la fitxa tècnica que l’acompanyava hi constava el número 55 de la tirada de les 125 peces de ceràmica.
Degut que amb el pas dels temps les lletres de la fitxa tècnica s’han fet poc clares, hem procedit a transcriure’n una part del text.
Nom: Rajola
Matèries primeres: argila, engalbes i vernissos
Tècnica: motlle de guix
Motius decoratius: animal que es mossega la cua. Segons Alexandre Cirici és un tema popular de caràcter internacional , com els temes de l’euga i el pollí, ambdós dins el mateix conjunt de ceràmiques de la “Athenea” (1913), avui desaparegut, que es diuera una mena de sala d’actes culturals i de reunió de grups d’artistes noucentistes gironins.
Fitxa que acompanyava la rajola núm. 55/125
Aquests ceràmiques són l’únic testimoni material que resta d’aquell edifici i algunes de les peces de ceramica van ser traslladades a la sala d’exposicions de la Fontana d’Or de Girona, on estan actualment.
Autor: Peça elaborada en l’obrador dels germans Coromina durant els mesos de març i abril de l’any 1913 a partir d’un disseny realitzat per l’arquitecte noucentista gironí Rafel Masó.
Hem adjuntat un imatge mig pintada que correspont al antic edifici Societat “Athenea” en record a la deessa grega on es reunien alguns artistes. La rajola que hem esmentat junts amb d’altres eren les que decoraban la entrada d’aquest centre, correspondrien a les columnes on hi han uns marques de color groc. Publicat 2-6-2023
NaftalèAugust Kekulé l'any 1865 va observar que la molècula del benzé tenia una estructura tancada suggerent a una serp que es mossega la cua. Com un anell simétricEdifici "Athenea" any 1913 a Girona, ara inexistent
El Daró és un riu de Catalunya de règim pluvial mediterrani que neix al massís de les Gavarres, Girona, a prop de Can Sitges[1] i del coll del Matxo Mort, al vessant occidental del puig d’Arques, dins el terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura. Fins arribar al mar mediterrani, el seu recorregut és de 43 quilòmetre recollint les aigües d’una superfície de terreny d’uns 64 km2
Lloc del neixement del Daró a les Gavarres
D’allà on neix gira en direcció al nord – oest a fi de captar les aigües del sector de Montnegre i de Santa Pelaia, de la riera de Santa Àgata i el Ritort i d’altres petits torrents.
Es dirigeix en sentit est cap al Pla de Salelles, passant bastant a prop de Sant Sadurní de l’Heura, Sant Miquel de Cruïlles i Cruïlles. Desprès de un breu recorregut rep per la dreta les aigües de la riera del Vilar i entra pel nord a la Bisbal d’Empordà tot travessant la vila.
Segueix cap al Castell d’Empordà i reculls les aigües del Rissec per l’esquerra i per la dreta les de la riera de Vulpellac, per introduir-se a la plana agrícola de la zona de Matajudaica i Ullastret, continua vers a Serra de Daró molt propera al riu Ter que el segueix durant un tram
És a Gualta al rec del molí on s’uneix amb el Ter per desprès bifurcar-se en un canal fet de formigó útil també per desviar l’accés de cabal i evitar possibles inundacions dels conreus. Passa pel pla de Fontanilles per arribar al mar , zona d’aiguamolls on hi ha la formació de les anomenades Basses d’en Coll.
Per tractar-se d’un riu mediterrani, el cabal del Daró és molt irregular a causa que sovint passa per llargs períodes de secada i quan baixa sovint ho fa amb força i llavors durant una temporada resta la llera amb basses d’aigua que són un oasis per molts animals i fins i tot hi alguns ànecs de coll verd hi han fet les seves cries i a zones properes a la vila de La Bisbal. [2] Com a fet curiòs es que hi qui diu que el Daró neix al taulat de can Sitges, desconeixem perquè es diu, que ho fa pensar que sigui aixì, s’ha d’esbrinar. Si obsevem el mapa allà on indica el neixement del Daró es un tram més avall de can Sitjar.
El Daró al pas per La Bisbal d'Empordà (RM)
Adjuntem un Pdf que parla d’uns ànecs que van neixer en un tram del Daró que pasa per La Bisbal, l’article va ser publicat a la revista del Baix Empordà núm. 57 de l’any 2017 .els-anecs-coll-verd-orfes
Daró sí, Daró no.
A un altre article publicat també a la Revista del Baix Empordà (RBE) núm. 66, pàg.17 de l’any 2019 parlavem del Daró i entre altres coses es feia la proposta, tot que en no soc poc experta en temes de biodiversitat, que haurien de fer quelcom perquè el Daró preserves durant tot l’any alguns tolls d’aigua.
Expresat aquest punt de mira, al següent número de la (RBE) núm. 67, pàg.32, va sortir publicat un article d’Eudald Pujol Buxó , doctor en Biodiversitat i secretari de la Societat Catalana d’ Herpetologia, ciència que rep el seu nom deribat de la paraula grega ‘erpetó’ que fa referència a un animal que es rastreja, entre ells s’hi troben els amfibis com les granotes, salamandres, gripaus i de l’espècie rèptil inclouen les serps, tortugues , llangardaixos i d’altres animalons que poden variar segons la climatologia de cada país. D’aquí la herpetologia.
Pujol deia que encara que les bases i altres zones del curs d’aigua s’assequin al estiu, fet que ens pot semblar un problema, en realitat no ho és, degut que crea un hàbitat per les especies adaptades a la sequera que a més els permet competir amb les que no hi estant adaptades. Entre d’altres arguments conclou que és més adient no crear basses permanents perquè aquestes poden trencar l’equilibri entre el sec i el humit.
Vist l’article també hem pogut veure dues postures vers la natura diferents , el d’una profana ‘romàntica’ que l’agrada veure baixar el riu i escoltar el remor que fa i el d’un expert que coneix el cicle biològic dels animals que han estat adaptats a la sequera, quedem-nos doncs amb aquest darrer concepte de que el Darò i la naturalesa en general sabem el que fant, al contrari del que de ‘vegades pensem nosaltres.
Presentem un vídeo de tres minuts fet l’abril del 2014 anecs-daro-abril-2014-c-mitja i també un altre vídeo quan el Daró el dia 22 de gener de l’any 2020 baixava de ple com poques vegades. el-daro-2020-mitjana
Notes
[1] Són diversos els bisbalencs amb qui he parlat que diuen que el Daró neix al taulat de can Sitges, tot que no he sabut esbrinar el perquè d’aquest fenoment o d’aquesta dita popular.
A la revista del Baix Empordà del març del 2023 hi vàrem publicar un article que tractava de la l’Escola Moderna de Palafrugell (1905-1909), escola promoguda pel ‘Centro Instructivo y de Unión Obrera’ de Palafrugell (CIUO) on s’ impartien conferencies a càrrec d’acadèmics de distintes disciplines .[1] Aquest tema ens dué a interessar-nos també per l’Escola Moderna La Bisbal.
Buscant informació hem vist que Lluís Maruny Curto, l’any 2007 va fer un article on parlava de la innovació educativa a la Bisbal, un tema relacionat amb la Escola Moderna [2] i també al blog dels Arxivers del Baix Empordà (ABE) hi ha una secció titulada Anar a estudi.
En aquest moment, la nostra aportació es la d’ampliar el tema amb les dades que hem obtingut a la premsa digitalitzada, cosa que amb els enllaços que adjuntem dels anteriors treballs i de la Fundació Ferrer i Guàrdia on a la secció vídeos n’hi un titulat: Ferrer Guardia i Marta Mata. La educació per ser persones lliures tractat per Assumpta Baig.
Com a antecedents dir que ha la Bisbal l’any 1886 Bartomeu Gabarró Borràs,[3] havia fundat la Escola Laica que funcionà durant uns mesos, desprès seguint aquesta línia docent Joaquim Garriga Pons (1863-1917) que l’any 1903 va obrir la Escola Moderna a la Bisbal emprant dues habitación del seu propi domicili (10). Model docent aplicar també per Lluïsa Garriga Morquejo, Joaquim Oller i Eusebio Carbó junt amb d’altres seguidors com van ser els professors Adela Trayter i Josep Barceló i Matas des del 1891 al 1924. Va seguir impartint docencia dins aquesta concepció pedagògica Josep Salip Sardà fins l’any 1939.
Inauguració de la Escola Moderna a la Bisbal
Maruny considera que la Escola Laica va precedir la Escola Moderna que venia de la mà del lliure pensament del federalisme republicà i, era aplicada en un moment bastant convuls degut a la lluita ideològica i social que existia, influenciada també en part per la Primera Internacional celebrada a Londres l’any 1864 amb l’assistencia de Karl Marx.
Explica que la nova pedagogia havia estat ben acceptada per un entorn marcadament obrer i llibertari motivat per millorar el nivell cultural de petits i adults dins l’àmbit de la cultura popular.
Els fundadors de la Escola Moderna a Barcelona van ser Francesc Ferrer Guàrdia i Joan Garriga Pons, aquest darrer llibreter d’ofici i llibertari i seguidor de les idees de Ferrer, es diu que ambdós eren francmaçons.
Joan Garriga va ser qui fundà la Escola Moderna a la Bisbal que consta va iniciar la seva activitat el dia 1 d’abril de l’any 1903 al carrer Nou número 20 . La premsa en va fer resò i es diu que va estar activa fins l’any 1909. A la província de Girona es van obrir un total de dotze centres docents.
Ferrer Guardia i la seva companya
Immoble que correspon al núm. 20 del carrer Ample
Al bloc dels ABE,[4] consta que vàren ser professors de la Escola Moderna laica de la Bisbal Eusebi Carbó[5] i Joaquim Oller[6], d’Oller se’n diu que va la seva tasca pedagògica havia estat acreditada per diversos bisbalencs i també recolzada per Bonaventura Casadevall que qui valorava el caracter mixt de les aules i la no aplicació de premis ni de sancions. En el blog (ABE) hi ha un enllaç que en porta al treball fet per Laura Tienda Martínez que aporta informació general de la Escola Moderna .[7]
Presentem algunes dades que van ser publicades a la premsa local.
Informació obtinguda de les hemeroteques digitalitzades.
- El diari La Lucha del 3 de gener del 1903, feia saber que s’estaven finalitzant els treballs per la fundació d’ una escola Moderna a la Bisbal i l’endemà deia que Juan Tejon, Governador Civil de la Província havia rebut de la Escola Moderna de Madrid ‘lisonjeras’ frases per el seu bon fer en pro a l’ensenyament. Uns dies desprès, el 17 de març del 1903 el mateix mitjà comunicava que el dissabte havia estat inaugurada la Escola Moderna de la Bisbal.
Concurs de poesies
L’any 1904 la Escola Moderna de Francesc Ferrer oberta al carrer Bailén número 56 de Barcelona, va convocar un concurs de poesies i de totes les rebudes se’n havien de seleccionar deu, l’objectiu, es deia, era fer-ne enaltidores cançons escolars. El guanyador de la col·lecció obtindria 50 pessetes de premi i els poemes els hi serien publicats .[8]
- El periòdic l’ Avenç del Empordà comunicava que el dia 2 de març de l’any 1907 Joseph Barceló havia donat una conferencia a L’Escut Emporità titulada ’Educació Autonòmica’, tot que la paraula potser conte un error perquè lleguim: Autonomgia.
- El canvi de model instructiu per la mainada era motiu de comentaris i alguns bisbalencs havien estar involucrats en una discussió, debatien entre si l’escola havia de ser laica, confessional catòlica o neutra. Revista Baix Empordà, 10-9-1911.
- Referent al testament de Francesc Ferrer Guardia la premsa de l’any 1912 esmentava que s’havia fet l’entrega del seu legat als hereus. Els tràmits burocràtics de la herencia van estar durant un temps retinguts , finalment l’assumpte va ser resolt. El seu germà Josep va representar a les filles legítimes de Ferrer i de Soledad Vilafranca, la seva companya d’antuvi havia rebut una part de la seva deixa al estranger, només restava abonar els imports a Portel i a d’altres cohereves.[9]
Escola Moderna, C/Ample 20 de la Bisbal
- El ‘Diario de Girona d’Avisos y Noticas’ del dia 26 de maig del 1912, feia saber que s’aconsellava a les Juntes locals que informessin de si les escoles no oficials empraven els llibres de l’Escola Moderna, de Malato, Grave. Ferrer, Estévanez y Codina. Seria d’interés consultar aquests llibres per coneixer les assignatures que s’impartien.
El Govern supervisava les ensenyances que rebien els alumnes i segons la correspondencia municipal de Palafrugell dipositada al l’Arxiu Municipal, consta que el día 10 d’octubre del 1906 desprès d’una inspecció i en base al Reial Decret del primer de juliol de l’any 1902, el batlle havia de procedir a clausurar dos establiments docents de la vila dels que n’eren vicerectores les senyores Dolors Genís i Elvira Avellí.
Notes
[1] Masana Ribas, Rosa M. El Centro Instructivo y de Unión Obrera, propulsor de la Escola Moderna de Palafrugell (1905-1909). Revista del Baix Empordà número 80 del març 2023
[2] Maruny Curto, Lluís. Innovació educativa a la Bisbal d’Empordà: l’Escola Laica (1886-1887) i l’Escola Moderna (1903-1909) Estudis del Baix Empordà. Institut d ’Estudis del Baix Empordà Sant Feliu de Guíxols, 2007. Núm. 26, p. 149 a 170.
[3] Gabarró Borràs, Bartomeu, va néixer l’any 1845, havia estat escolapi però ho va deixar per dedicar-se a l’ensenyament, i va escriure: ‘Las ciències laicas. La piqueta y el compàs’. També va ser el fundador de la ‘Unión Española de la Liga Universal Anticlerical de Libre pensadores. Font: Maruny2007, pàg. 150 i 151. El Palafrugellense del 13-4-1884 esmenta que el Dr. Gavarró era el director del periòdic lliure pensador La Tronada.
[6] L’Avenç del Empordà del 16-3-1907, pag. 2 comunica que Joaquim Oller alies Claudi Jòvenes havia mort a causa d’una llarga malaltia a Sant Feliu de Guixols i, havia estat director d’una escola laica i durant dos anys i mig va dirigir la Escola Moderna de la Bisbal.
[7] Tienda Martínez, Laura. Escola lliure i arxiu. Un debat pendent, pàgina 15. Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents, adscrita a la UAB. La autora ens remet a una pàgina on hi ha informació de Francesc Guardia.
[9] El Diario de Girona d’avisos i noticies, 20-2-1912, pàg.6. Soledad Villafranca va ser la darrera parella de Francesc Ferrer
(10) Margarita Carbó. Apunts biogràfics de Joaquim Garriga, anarquista i promotor de la Escola Moderna de La Bisbal. Revista del Baix Empord’a , numero 30 del desembre del 2010, plana 107 a 113. Segons hem vist a una fotografia d’aquest article, hi ha un grup de mainada davant d’una casa del carrer Ample que no correspont amb la fotografia que hem posat en el present article indicant el número 20, a més l’ habitatge està al costat contrari del carrer. Resta per esbrinar.
Me encontré un cuadro pintado al óleo de tamaño 73 x 92 centímetros. Evitaremos explicar cómo sucedieron los hechos, solo decir que alguien había desechado esta pintura, tal vez debido que la tela estaba rota por uno de sus lados.
Cuando la vi en medio de maderas viejas pensé, como es posible que se hayan desprendido de esta pintura. Enseguida me imagine que este cuadro seria ideal para decorar el establo de una antigua finca de unos amigos .
La pintura iba al anillo porque la imagen representaba a dos caballos, el macho tenia el pelaje rubio y apoyaba la cabeza por encima del lomo de la hembra que era blanca, sus gestos eran sugerentes de un claro cortejo equino.
Una vez estuvo la pintura en casa, la lavé con agua y jabón, la aclaré y la sequé con una toalla, la limpieza a fondo hizo que los colores fuesen más vivos ,aunque havia zonas donde la pintura estaba desgastada. Al día siguiente confeccione un parche con tela blanca y cola a fin de reparar la zona dañada. Vi que el cuadro no estaba firmado.
Dos días después saqué mi antigua caja de pintar con la intención de restablecerlo pero gran parte de los oleos se habian secado, fui a comprar de nuevos y un par de pinzeles .
El Galan i la Estrella- Alegoria als cavalls deque Pals
El día que me decidí ‘restaurar’ el cuadro, durante unos segundos entre en pánico, me imaginé que seria una restauradora parecida a Cecilia, que al no poder terminar debidamente su trabajo de restauración del Cristo de Borja: Ecce Homo, se armó la de San Quintin al ver como habia quedado, por el momento, el trabajo de restauración.
En algunas zonas del lienzo evitaba de pasarle el pincel, pues el artista le habia dado impresionado unas pinzeladas límpias y seguras, hecho que demostraba habia de ser un experto y creatividad autor.
Al final estuve contenta, hecho difícil dado que soy consciente de mis limitaciones, lo estuve debido que conocia el irreparable destino que estuvo a punto de sufrir la pintura.
Lleve el cuadro a la masia rural de mis amistades, iba como si llevara la mona de Pascua de contenta. Dos de las personas que me recibieron, al ver la pintura reservaron sus comentarios, solo dijeron que lo hablarian con los demás convivientes de la finca.
La pintura se quedó en el establo en espera de ser valorada. Pasados unos días una amiga vino a mi casa con la pintura en brazos. No, me dijo, han decidido que era mejor que te la devolviera.
En aquel momento sentí algo insólito dentro de mi , una sensación de rechazado por una obra pictórica mia que no era mia, una epecie de dualidad animico-afectiva nunca antes experimentada.
Le di un beso, a la tela, y mentalmente tambien la bienvenida, pues en el sítio donde habia estado unos dias expuesta para la ‘restauración’ sorprendentemente en aquel logar se produjo un vació, faltaba algo allí. Ahora la tengo expuesta en un lugar de mas visibilidad.
Comentar que estoy muy interesada es saber quién podia haber sido el autentico autor de esta obra, el artista que se olvidó de firmar o tal vez debido a que no consideraba terminada su obra , quien sabe.
Incorporo la imagen por si alguien tras la visión de su estilo, pudiese identificar al pintor. Sería para mi de una gran alegria. Mi dirección es: rmmasana@gmail.com
