El bastó d’Esculapi, anomenat així pels grecs, o d’Asclepi, fill d’Apol·lo, segons la mitologia romana, és un símbol format per una vara al voltant de la qual s’enrosca —es diu que ho fa tres vegades i mitja— una serp. Aquest signe el trobem a l’antic testament, quan Déu va ordenar a Moisès que per curar els israelites que havien estat picats per serps verinoses fes ús d’un pal de fusta on hi hagués enrotllat un cable de bronze talment com si fos una serp. Aquest passatge bíblic fou representat per l’artista saragossà José Leonardo en una pintura titulada La serp de metall.

La mitologia també diu que aquest signe havia estat introduït pel centaure Quiró a qui s’atorgava el poder de curar, fent, però, també ús de les medecines. Des d’aquell moment el bastó i la serp van esdevenir l’emblema de la medicina. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) i altres institucions sanitàries també utilitzen aquest signe.

El novembre del 2023 tindrà lloc a Sabadell (Vallès Occidental) el XXII Congrés Internacional d’Història de la Medicina Catalana, al qual vaig ser invitada a col·laborar però a causa del fet que visc al Baix Empordà i per altres raons personals vaig haver de renunciar a participar-hi.

L’autor ens ofereix informació tàcita i ho fa de forma impactant, com si es tractés de quelcom tètric, sensació potser transmesa per la tipografia utilitzada, per una imatge mig diluïda dels edificis que ens recorden algun film i junt a l’antiga Torre de l’Aigua que inviten a rememorar l’apogeu de la històrica indústria tèxtil.

Un altre element i potser el més significatiu és la xemeneia industrial que simbolitza el bastó d’Asclepi per on s’enrosca en aquesta ocasió el fum de la mateixa xemeneia prèviament generat per la combustió de les calderes de vapor de la factoria.

Una multitud de ciutadans pintats de diversos colors sobre un fons rosat, es dirigeixen podríem dir amb esperit alegre al complex sanitari fabril. Anomenem complex sanitari fabril ja que els hospitals grans, mitjans i els centres d’assistència primària propers a la ciutadania, juntament amb la indústria farmacèutica, els diversos tallers de producció de béns sanitaris i les funeràries, han esdevingut un dels principals motors de l’economia dels països desenvolupats. (1)

Es pot o no acceptar incorporar conceptualment el terme  complex sanitari fabril però en definitiva i concretament la matèria primera que entra a l’engranatge fabril i activa la salut, som els humans que anem acompanyats de les nostres pors, malalties i carències.

És d’agrair el grafisme elaborat per J. Pujol perquè ens ha instigat a parlar sobre la percepció que ens ha provocat un cartell.

9/7/2023

Notes

(1) Manuel Solorzano és un infermer que en el seu bloc hi te més de 1000 articles  publicats que tracten de la historia de l’infermeria i dels hospitals, en ells podem observar les gran estructures sanitaries que en cada moment de la història han estat creades per assitir a tot tipus de malalts.  Incorporat: 11 de juliol del 2023 .  Avui dia 13  hem rebut un nou article titulat Hospital psiquiátrico Aita Menni. Gipuzkoa-   125 años cuidando. També una relació de treballs que han estat publicats al seu bloc. trabajos-de-historia-de-enfermeria-10-de-julio-de-2023