Període  del 1918  al  1974 aproximadament

La Bisbal preserva vint de les xemeneies industrials que servien de tiratge de fums dels torns ceràmics de flama inver­tida d’abans que s’implantessin els mecànics amb tir o trac­ció de fums forçada Excepte quatre d’aquestes xemeneies, les altres estan fetes amb maons aplantillats de terra cuita vermella.  D’acord amb les fonts consultades, podem considerar que van funcionar des de principi del segle XX a ple rendiment durant els anys cinquanta, seixanta i setanta i fins gairebé finals de segle, ja que l’any 1990 encara fumejaven la de la fàbrica Lloberes i la de l’Empordanesa.

La reputació d’aquestes estructures darrerament s’ha vist incrementada potser perquè valorem el treball artesà de la seva construcció i tenint en compte els pocs recursos de protecció personal de què disposaven, ja que per construir els primers metres de xemeneia s’utilitzaven bastides externes fetes de taulons, brides, llibants i llibantons i a mesura que s’anava pujant el fust empraven bastides internes amb un sistema de taulons mòbils. Amb tot, aquest tipus de treball era una tasca  perillosa i no tothom tenia la destresa, el valor i la manca de vertigen per poder-lo fer, hem de  reconèixer, l’esforç i la vàlua dels responsables, mestres d’obres i paletes, que van dissenyar-les i edificar-les, en alguns casos fins a una alçada de gairebé trenta metres, que era lo mida de la xemeneia  de la fàbrica La Estrella.

La  recerca s’ha fonamentat en la consulta de treballs anteriors i de la revisió dels documents de la  contribució industrial del fons de l’Ajuntament bisbalenc i, molt especialment, en la transmis­sió oral per mitjà de les entrevistes fetes a les persones que figuren en els agraïments. Les dades recollides ens indiquen que divuit de les xemeneies han estat dissenyades i construïdes per alguns d’aquests set mestres d’obres i els seus respectius oficials paletes i manobres: Joan Saballs Plaja, Joan Rasós Casas, Joan Rasós Casamiquela, Joaquim Casamajor, Leandre Casamajor, Salvador Ferrer i Joan Vinyals. Les dues que manquen fins o completar la vintena van ser fetes pels paletes Josep Viader i Narcís Muní, El període de construcció se situa aproximadament entre 1918 i 1974.

Per concretar i ampliar aquesta informació general, s’ha elaborat l’esquema que presentarem al final  del article que ens donaran  una visió cronològica, el nom dels professionals que intervingueren en la seva edificació i algunes característiques que les diferenciadores de cada peça.  Com podrem veure també, les indústries s’identifiquen amb el nom més popular atès que moltes canviaren de deno­minació al llarg de lo seva existència, Pel que fa o les dates, les informacions orals han estat bàsiques.  Per tenir una visió de conjunt més acurada potser caldria fer un altre esquema on es poguessin visualitzar les diferents alçades a escala.  De tota manera, aquest primer esbós pot esdevenir un instrument pràctic per a l’e­laboració en un futur d’una fitxa tècnica de cadascuna d’aquestes peces que formen part del paisatge indus­trial bisbalenc.