Amb el lliri a la mà

Fa poc he tornat a veure unes imatges de la Filo Pla, infermera i llevadora, companya de la Mútua. Era una mica més gran que la colla que fèiem, però sempre s’apuntava a les excursions i a altres activitats, i gaudíem molt del seu sentit de l’humor. Un dia li vaig explicar un fet i,…

Un peculiar cap de setmana a Ginebre

Des dels dinou anys treballava a Radiologia de la Mútua de Terrassa. Feia radiografies a pacients que estaven sent intervinguts al quiròfan, sobretot de vesícula biliar i alguns casos de traumatologia. La instrumentista del doctor Claveria, la M. Lluïsa Gracia Gascón (e.p.d.), va decidir anar a treballar a un hospital de Ginebra. Abans de marxar…

El cotxe i la màgia

L’any 1970, vaig adonar-me a França que la mainada s’adormia a dins el cotxe, no estava pendent del paisatge, ho trobava rar perquè  a mi de petita m’encantava mirar al defora i veure com corria tren, el cotxe o la moto Montesa del meu germà mentra anava al darrera agafada al seu cos amb les…

Quan el que tenim a dins ho veiem a fora

Fa poc, conversant amb una amiga, vaig mencionar algunes coses de la societat que no em semblaven bé. La persona amb qui parlava, en canvi, opinava diferent: sí que reconeixia aspectes no acceptables, però estava més centrada en les coses positives del seu entorn. Potser per donar cos al que comentava, li vaig dir: —No…

L’Estira-pits

Fa anys vàrem fer un tram de la ruta dels Càtars a França i els propietaris de l’hostal on ens vàrem alllotjar  havia estat  un convent, Els propietaris en saber que érem de Terrassa van demanar-nos  si podíem fer una gestió per ells. Es tractava de saber quelcom dels anteriors propietares de l’hostal que sabien…