Des que tinc l’oïda menys fina, a les conferències sovint se m’escapen paraules. I darrerament em passa una cosa nova: de sobte, s’activa a la ment una mena de seqüència curta, com si veiés una pel·lícula. Un dia, a un auditori, només sentia amb claredat la veu d’un conegut locutor de televisió que presentava els…
Hi ha una paraula poc utilitzada: sabotatge. Ha estat una sort que m’hagi vingut al cap just quan la necessitava. Em trobava submergida en la confusió, incapaç d’entendre res d’un projecte que tenia entre mans: la major part de la informació m’arribava tergiversada, no encaixava amb les altres fonts registrades, i les decisions que…
Després de fer diverses investigacions vaig saber que el meu avi matern era natural de Le Gard, a França. La meva mare ja tenia prop de vuitanta anys i vaig voler acompanyar-la a visitar uns familiars que havia localitzat, així com el poble del seu pare i el territori. Amb aquests parents ja ens coneixíem,…
Després d’escriure algunes històries amb càrrega emocional, avui en compartiré una de divertida. Un dia a la televisió sortien dos còmics. Un d’ells, tot aixecant els braços i movent el cos amb entusiasme, repetia: —¡Soy una galleta, soy una galleta! L’altre, amb un gest de mà que imitava una pistola, cridava: Pum! Llavors, l’“home-galeta” canviava…
Quan era bastant petita, potser tenia cinc o sis anys, el meu germà Josep feia de bomber voluntari. Treballava a un taller que feia xamfrà amb casa nostra, al carrer Galileu, paral·lel a la Rambla, amb només el carrer Arquímedes pel mig. Quan hi havia un incendi, des de la central de bombers del carrer…