Després d’escriure algunes històries amb càrrega emocional, avui en compartiré una de divertida. Un dia a la televisió sortien dos còmics. Un d’ells, tot aixecant els braços i movent el cos amb entusiasme, repetia: —¡Soy una galleta, soy una galleta! L’altre, amb un gest de mà que imitava una pistola, cridava: Pum! Llavors, l’“home-galeta” canviava…
11
ag.
ag.
Quan era bastant petita, potser tenia cinc o sis anys, el meu germà Josep feia de bomber voluntari. Treballava a un taller que feia xamfrà amb casa nostra, al carrer Galileu, paral·lel a la Rambla, amb només el carrer Arquímedes pel mig. Quan hi havia un incendi, des de la central de bombers del carrer…
Fa trenta-quatre anys vaig venir a viure a la Bisbal i vaig començar a equipar la casa des de zero, improvisant mobles amb creativitat i paciència. Recordo que una companya de feina, el dia que em va venir a veure, es va sorprendre de veure una pintura antiga penjada a la paret, però ni rastre…
- 1
- 2