Vaig créixer en una casa de Terrassa que avui és en un dels carrers més cèntrics de la ciutat. Però aleshores la casa tenia pati, i al pati hi vivien tota mena d’animals. Hi havia conills, gallines, conills porquins de tres colors , el porc que cada any es matava, i fins i tot una…
17
març
març
Aquest mes de març de 2026 s’ha publicat la revista del Baix Empordà, número 92. El tema central tractava sobre topònims i sobrenoms, i hi vaig col·laborar. Havia llegit que, cinc-cents anys enrere, a més de les torres de guaita per a la defensa del territori, també hi havia punts d’observació molt adients per vigilar…
No sabia què passava. El cotxe no s’aturava i feia salts amb molt terrabastall. Temps enrere havia escrit cinc llibres, amb folis que després vaig fer enquadernar, explicant la història de la família. Els vaig regalar un dia d’aniversari. Un dia vaig anar a l’Ajuntament d’Albinyana, a Tarragona, a buscar una partida de naixement de…
A casa, alguns arbres han arribat sense que ningú els conidés. Un possible Ligustrum lucidum,una alzina i diverses moreres han germinat espontàniament, potser portats per ocells. Eljardi també té aquestes sorpreses: plantes que decideixen viure amb nosaltres. ës en gran part un jardí espontaní.
cróniques, Diversos, Infermeria, La Bisbal d'Empordà, Terrassa
A la vida hi ha persones que ens ensenyen què vol dir estimar i ser estimat.
08
març
març
La M. Carme va tenir l’ensurt que, quan escrivia, li fallava la mà i, de vegades, no podia pronunciar bé les paraules. El diagnòstic va revelar que al cervell se li havia format un cabdell de venes que comprimien una determinada zona. A Espanya encara no es disposava d’una tècnica que feia poc s’havia començat…