De vegades, si ningú ens ho diu, no som conscients de la nostra pròpia vàlua, del que fem i de com som. El nostre tarannà sorgeix amb espontaneïtat i naturalitat. Vull compartir dos exemples personals —que faig extensius a totes les dones espanyoles, allà on visquin des de l’any 1978 a qualsevol de les disset…
22
ag.
ag.
Ahir, 20 d’agost, vaig anar a Palafrugell a veure una pel·lícula del 1948, dirigida per Llorenç Llobet i amb Fernando Fernán Gómez i Dolores Pradera. A la cua del cinema, una senyora comentava que avui dia les criatures criden massa i que els pares no les renyen. Li vaig respondre que potser ho necessiten per…
20
ag.
ag.
A la vila on visc, cada any, a l’inici de la Festa Major, hi ha el costum que una persona —que es manté en secret fins al moment— faci el pregó. Tot seguit es trenca un càntir de ceràmica que simbolitza l’esclat de la festa i la diversió. El pregó d’aquest any 2025 va consistir…
13
ag.
ag.
Després d’escriure algunes històries amb càrrega emocional, avui en compartiré una de divertida. Un dia a la televisió sortien dos còmics. Un d’ells, tot aixecant els braços i movent el cos amb entusiasme, repetia: —¡Soy una galleta, soy una galleta! L’altre, amb un gest de mà que imitava una pistola, cridava: Pum! Llavors, l’“home-galeta” canviava…
05
ag.
ag.
Guardo unes imatges de quan el meu germà Francesc Masana feia, com dèiem aleshores, la “mili”, és a dir, el Servei Militar (SM). Algunes d’aquestes fotografies són de l’any 1950, d’altres no tenen data. Considero que aquest material gràfic, que ja té 75 anys, podria desaparèixer, i per això he volgut fer aquesta breu crònica…